¡Descarga Classificació d'angiospermes y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!
5.5 LES ANGIOSPERMES llla. ORIGEN I
CLASSIFICACIÓ DE LES GIMNOSPERMES
- ANITA, les protoangiospermes o angiospermes basals , un grup de famílies primitives que rep aquest nom per les inicials de les fam. amborel·làcies, nimfeàcies... Euangiospermes amb pol·len monoaperturat
- Les MAGNÒLIDES (dicotiledònies primitives), característiques generals
- Les LÍLIDES (monocotiledònies), característiques generals i principals famílies.
- Les EUDICOTILEDÒNIES -> Euangiospermes triaperturades o eudicots, de pol·len tricolpat i majoritàriament entomòfiles, les més nombroses i evolucionades.
La classificació actual de les angiospermes es fa en base a la taxonomia molecular i rep el nom d’ APG ( Angiosperm Phylogeny Group). Els resultats, tot i que no han anat canviant sensiblement a l’ordenació dels gèneres en famílies que s’havia anat fent al llarg del s. XX, si que han ordenat de manera ben diferent els grans grups. Abans es parlava de monocotiledònies i dicotiledònies
ANITA
(angios
permes basals, = paleoherbes)
El 0,5% de les angiospermes
- Sistema radicular majoritàriament axonomorf
- Nervadura foliar amb patró reticulat
- Flors en disposició helicoïdal
- Nombroses peces florals i disposició lliure
- Carpels en forma de tubAnteres i filaments poc diferencials
- Pol·len monocolpat
- Llavors amb 2 cotilèdons
*AMBORELÀCIES
Amborella trichopoda: l’angiosperma més primitiva que existeix, un arbust dioic de Nova Caledònia. Però just l’any passat es va descobrir que a Lleida i Conca hi havia fòssils d’una angiosperma aquàtica encara més primitiva, Montsechia Vidalii ¸en calcàries litogràfiques de la serra del Montsec. L’edat (130 ma) se sap per anàlisis biostratigràfiques de caròfits correlacionades amb foraminífers i Amnites.
Clarament tenia flors i carpels i altres caràcters que l’acosten a les actuals plantes aquàtiques del gen. Ceratophyllum. Fent servir gotetes de HCL es van separar les granes i fulles i la cutícula es va obtenir aplicant una mescla d’àcid nítric i clorat potàssic i posteriorment en un bany amb gotes d’amoníac dins l’aigua.
*NIMFEÀCIES
Plantes herbàcies aquàtiques hidròfits estrictes. Com totes aquestes famílies primitives, les flors tenen nombrosos peces florals, lliures entre si. Ex: Nymphaea alba, nimfea
MAGNÒLIDES
Les dicotiledònies primitives amb pol·len monocolpat
- El 2.5% de les angiospermes
- Sistema radicular majoritàriament axonomorf
Plantes llenyoses de fulles alternes, grans, simples, persistents o caduques, flors grans amb els òrgans florals disposats helicoïdalment, fruit tipus plurifol·licle. Magnolia grandiflora
MONOCITOLEDÒNIES O LÍLIDES
- El 22% de les angiospermes -> 55.000 sp, 2.700 gèn i 80 fam
Sistema radicular majoritàriament fasciculat i també amb bulbs i rizomes
- Nervadura foliar majoritàriament paral·lela
- Flors en disposició verticil·lada
- Vertícils amb nombre de peces múltiple de 3
- Carpels tancats per cèl·lules
- Carpels plegats
- Anteres i filaments ben diferenciats
- Pol·len monocolpat
- Llavors amb 1 cotilèdon
Grup amb trets morfològics clars que ens permet diferenciar clarament les famílies.
- Plantes sovint herbàcies a casa nostra (de port arbosi als PP tropicals)
- Sistema radicular tipus homorízia, sense rel principal (les dicotiledònies tenen rel principal i rels secundàries de tipus al·lorízia.
- Fulles paral·lelinèrvies, alternes i sense estípules
- Flors trímeres (verticils de 3 peces o 3+3)
- Pol·len monocolpat
- Llavor amb un sol cotilèdon
*ALISMÀTIDES
Inclou les famílies amb gineceus lliures, sovint plantes aquàtiques. Flors encara amb piant doble i carpels lliures. Són plantes aquàtiques o de zones humides.
Sagittaria sagittifolia.
- Posidoniàcies, zosteràcies, zanniquel·liàcies -> famílies fanerògames, marines, de rizomes desenvolupats que formen praderies submarines. Posidònia oceànica i Zostera Marina - Potamogetonàcies: plantes aquàtiques (hidròfits) d’aigües continentals, fulles flotants (o sense), flors tetràmeres en espiguetes emergides, i fruit en aqueni. Anomenades espiga d’aigua i llengua d’oca
*ARÈCIDES
Inclou les famílies amb inflorescències espadiciformes i flors sovint nombroses i unisexuals. De distribució tropical, amb pocs gèneres a casa nostra; les flors són petites, sense sèpals ni pètals, unisexuals monoiques, i es reuneixen en una inflorescència de tipus espàdix , on les flors són embolcallades completament per una bràctea o espata que pot tenir aspecte de flor; fruit carnós tipus baia
-Gèn. Arum
-Arecàcies (família de les palmes): una de les grans famílies d’angiospermes que inclou les nombrosos espècies de palmeres dels països tropicals. Plantes arborescents de tronc de gruix uniforme, recobert per les bases de fulles, amb fulles grans i dividides situades a la part superior del tronc. Flors petites reunides en grans inflorescències tipus espàdix, on les flors són embolcallades parcialment per una bràctea o espata: plantes dioiques amb flors de 3 sèpals,3 pètals i 6 estams; fruit carnós de tipus baia, dàtil o en drupa -> el coco,
A la mediterrània només trobem Phoenix tophrastii.
El tronc de les palmeres s’anomena estípit, i no té creixement secundari, sinó que durant els primer anys de vida, l’estípit creix en grossos i altura, però una vegada assolida l’envergadura pròpia de l’espècie només creix en altura. Al capdamunt hi ha les fulles i en general, cada espècie o indivinu presenta un nombre determinat de fulles, que sol ser constant durant la vida de l’exemplar. La capçada es dissenyada per captar el màxim de llum i oferir la mínima resistència al vent.
Les palmeres només tenen un únic punt generatiu, la gemma terminal , per això la protegeixen dels agents atmosfèrics i dels animals per mitjà de barreres físiques o químiques.
Les fulles solen ser de grans dimensions
Les arrels naixen de la gemma basal, la qual n’emet grans quantitats; són fasciculades, fibroses, carnoses i rígides i s’estenen radial i superficialment, cobrint grans extensions. No tenen pèls absorbents i l’absorció d’aigua es fa a l’àpex on hi ha una zona no suberitzada. Poden fer endomicorizes amb fongs. És, doncs, un sistema molt eficaç, tant per captar aigua com per sostenir.
Les flors són unisexuals, i la planta sol ser monoica, però en alguns casos son bisexuals. Els fruits solen ser baies. Són comestibles
S’aprofita la palma de fruits amb polpa comestible i de la qual del tronc se’n treu la farina de sagú.
*LILIANES
-Lilàcies: Plantes amb bulbs o rizomes, de flors actinomorfes i vistoses (pol·linització entomòfila) amb periant format per 6 tèpals i ovari súper. El fruit és una càpsula
-Lilium martagon, marcòlic (el nom prové de la relació que donaven els alquimistes d'aquesta planta amb Mart, pel color rogenc de les flors)
-Lilium pyrenaicum, marcòlic groc
*AMARIL·LIDÀCIES
Herbes bulboses, flors amb sis tèpals (que poden tenir una corona interna en forma d’embut o d’anell), 6 estams i ovari infer.
- Narcissus tazzeta, nadala, lliri de Nadal
P3 + 3A + 3 G(3) (ovari ínfer)
subfam de les al·liàcies, inclou el gèn Allium amb morfologia floral igual que les liliàcies, amb ovari súper
Les plantes del gènere Allium són plantes amb heteròsids sulfurats. Quan tallem alls i cebes s’allibera una substància sulfurosa, l’òxid de cisteïna (un aa amb S) i enzims els òxids es barregen amb l’al·linasa donant compostos de S (els tiosulfats) que donen l’olor característica i irriten la conjuntiva de l’ull provocant les llàgrimes
A l’all, la reacció dels òxids dóna al·licina (salitiosulfinal d’al·lil), un compost volàtil que passa a la sang, als bronquis i a la suor i per això qui ha menjat alls se sap per l’alé i també quan sua. L’al·licina té propietats antibacterianes, anticancerígenes i anticoagulants. També s’hi ha detectat substàncies per prevenir problemes cardiovasculars (fa baixar la pressió sanguínia) però, a l’igual que l’aliicina, no es poden sintetitzar i cal menjar, doncs, alls i cebes per beneficiar-se’n. Els alls, en canvi, són contraindicats per malalts de porfíria (anèmia hemolítica).
Plantes rizomatoses o tuberoses, amb flors de 6 tèpals, 3 estams, ovari ínfer i format per 3 carpels soldats que donen un fruit sec. (No confondre amb la família de les lilàcies, que tenen l’ovari súper, ni amb la família de les amaril·lidacies (que tenen 6 estams) P3 + 3 A3 G(3)
- Iris pseudacorus, lliri groc.
-Crocus Sativus , safrà
*ORQUIDÀCIES
Plantes herbàcies amb òrgans subterranis de reserva (buls o rels tuberoses) associades a fongs micorízics, o epífites en zones tropicals. Flors reunides en inflorescències allargades, amb una bràctea a la base de cada flor, de simetria irregular i amb aspecte particular, cada flor té 6 tèpals, 3 externs sovint acolorits (dits també sèpals) i 3 interns (dit també pètals), un dels quals sol ser més gros i dirigit cap avall, com un llavi, i rep el nom de label. El label es pot perllongar cap enrere en un esperó on sovint no hi ha pas nèctar, els estams són soldats a l’estil i a l’estigma i tot plegat forma el ginostem , els gran de pol·len es desprenen tots junts (pol·linis), sovint enganxats als insectes que pol·linitzen les flors, l’ovari és infer i dóna un fruit sec en càpsula que conté nombroses llavors minúscules.
*COMMELÍNIDES
Majoritàriament anemòfiles amb flors reduïdes i poc vistoses.
- Trasdescantia fluminensis:
* POÀCIES O GRAMÍNIES
Monocotiledònies especialitzades en l’anemofília, plantes herbàcies anuals o perennes, sovint rizomatoses o estoloníferes. Inclouen els cereals, les espècies de les gespes i les pastures, les canyes, els bambus..
Solen ser plantes herbàcies (només els bambús lignifiquen les tiges) d’aspecte uniforme i molt característic, amb rels totes iguals, fasciculades (sistema radicular intensiu), o més rarament rizomatoses; ocupen densament un petit volum de terra i capten l’aigua disponible.
-les tiges de secció circular, fistulosa (buida per dins) i nuosa (amb nusos i entrenusos). Als nusos hi ha una membrana transversal que divideix la cavitat i que salta en tallar les tiges.
-les fulles són aspres al tacte per les cèl·lules silicificades que hi ha a l’epidermis; són enteres i es disposen de forma altera, paral·lelinèrvies, allargades, estretes, sèssils i abracen la tija per la base formant una beina; a la intersecció de la beina i el limbe de la fulla hi ha una llengüeta o lígula, com de paper o més rarament un manyoc de pèls.
*TIFÀCIES
Plantes herbàcies perennes de llocs humits (helòfits) amb fulles llargues i estretes; flors petites sense sèpals ni pètals, reunides al capdamunt de la tija en inflorescències allargades; la part superior amb flors ♂ i a la base amb flors ♀; fruit sec tipus aqueni amb un plomall de pèls que el vent dispersa
-Typha
Idees a recordar:
- (^) quins són els 4 grans grups d’angiospermes que es fan en base a la taxonomia molecular?
- (^) quina és l’espècie, i a on viu, que es considera l’angiosperma basal, la més primitiva i que representa la primera diversificació del llinatge angiospèrmic?
- (^) les fam. d’angiospermes més primitives tenen les peces florals lliures o soldades?
- a les lílides, de quantes peces consta (o és múltiple) cada verticil floral?
- de què són les boles de fibres que a vegades podem observar a la sorra de la platja?
- què és un hidròfit i què és un helòfit?
- perquè s’inclouen les petites plantes de la fam. lemnaceae , les llenties d’aigua dins les arècides com les palmeres?
- on creix l’única població de margalló a les nostres comarques i quin és l’estat de la seva població?
- recorda el tipus de P! de les aràcies i el de les orquidàcies
- per què a Asparagus i a Ruscus diem que els cladodis no són fulles (les fulles són petites i no funcionals)?
- (^) tenen pètals i sèpals les flors de les gramínies?
Herbes anuals o perennes, productores de làtex ric en alcaloides. Peces florals lliures (carpels soldats).
- Papaver somniferum, cascall: El làtex blanc és tòxic i conté diversos alcaloides emprats en medicina; del làtex sec del cascall se’n treu opi.
Les llavors, però, no són tòxiques i com que són riques en oli s’empren en rebosteria.
- Papaver rhoeas, rosella, quiquiriquic. Els pètals, amb un contingut baix en alcaloides, es fan servir per diverses afeccions, sobretot l’insomni, ansietat, tos..
FAM. DE LES RANUNCULÀCIES
Plantes herbàcies anuals o perennes, amb flors acolorides, sovint pentàmeres, amb nombrosos estams i carpels lliures que donen un fruit sec amb una sola grana (aqueni) o amb diverses llavors (fol·licle); el periant d’alguns gèneres té una sola envoltura floral i llavors hom parla de tèpals. Abundants a les zones temperades i fredes. Tenen alcaloides i altres compostos químics d’interés toxicològic o medicinal
- Ranunculus parnassifolius: herba del gra , creix a les tarteres dels Pirineus. Popularment emprada com a antireumàtica i anticancerígena.
- Aquilegia vulgaris, corniol. 5 nectaris florals en forma d’esperó, corn o banya, com una bosseta. Flors amb el periant format per 5 peces externes i 5 d’internes prolongades en esperó on hi ha el néctar; nombrosos estams i carpels lliures. Fruit sec en fol·licle.
- Clematis flamulla, vidiella, herba de llagues, virumbelles. Planta irritant en contacte amb la pell, potser d’aquí nom d’herba de les llagunes; actualmente les fulles s’empren per cular neuràlgies i dolors reumàtics.
-Aconitum napellus , tora blava, tora. Fa flors irregulars amb totes les peces del periant del mateix color: un tèpal extern superior te forma de casc i envolta els altres, mentre que els dos tèpals interns es prolonguen en esperó cap endarrere i contenen el néctar.
Planta molt tòxica perquè conté alcaloides del grup de les aconitines, mortals amb 2,5g de rel fresca. El verí bloqueja transmissió nerviosa i provoca la mort per asfixia.
-Helleborus foetidus, marxívol. El rizoma és purgant, popularment emprada per combrate els brians, les pessigades i per diversos usos veterinaris. Planta tòxica
NUCLI DE LES EUDICOTILEDONIES
EUFORBIÀCIES
Plantes majoritàriament herbàcies, que en alguns casos presenten morfología cactiforme, algunes produeixen látex que ha estat explotat comercialment.
-LLETERESES: Plantes amb flors unisexuals disposades en inflorescències d’aspecte molt característic anomenades ciatis. Cada ciati és format per una flor femenina central, pedunculada, sense periant i amb 3 estils, envoltada de cinc bràctees poc aparents i internament per quatre nectaris de coloració i forma
FABÀCIES
Famínies que associen les seves arrels amb bacteris fixadors de N atmosfèric i tenen fruit en llegum, per això també s’anomenen lleguminoses
-Mimosàcies: la més primitiva, que inclou plantes llenyoses amb adaptacions al xerofitisme). Les fulles s’assemblen a les del gènere Acàcia.
Arbres perennifolis de fulles molt dividides o bé transformades en un fil·lodi, que és una fulla modificada sense limbe i amb el pecíol eixamplat; flors petites agrupades en glomèruls esfèrics amb sèpals i pètals petits i molts estams, tot plegat acolorit d’un groc intens
Corol·la no papilionàcia
- El garrofer, Ceratonia Siliqua .Les seves llavors s’anomenaven keration. Es feien servir per mesurar la massa de l’or i pedres precioses, tant al comerç com en receptes de farmacia i alquímia; se suposava que hi havia uniformitat en la massa de llavors. Fulla paripinnada.
- (^) L'arbre de l'amor (o arbre de Judes) ( Cercis siliquastrum) (dit de l'amor per les fulles amb forma de cor, i de Judes perquè segons la
tradició cristiana el profeta s'hauria penjat en un arbre d'aquesta espècie); arbre caducifoli,
- L’acàcia de tres espines ( Gleditsia triacanthos ) (que s'utilitza com agent espesseïdor, estabilitzador i emulsionant) i a l'arbre que la produïa (Acacia senegal), del grec akakia, paraula derivada d'akantha, espina, perquè sovint són plantes espinoses]; arbre caducifoli.
PAPILONÀCIES
Anomenada així perquè les flors són papilionades: calze amb 5 sèpals soldats, corol·la de 5 pètals lliures que es disposen de forma particular: un és més gran que els altres quatre i es trova a la part de dalt de la flor -> l’estendard , mentre que 2 se situen als costast, les ales, i els dos restants a la part inferior, la carena, de manera que la flor pren, més o menys, forma de papallona.
10 estams soldats pels seus filaments i 1 sol carpel provinent d’un ovari súper que dóna un fruit sec tipus llegum. És una de les grans families d’angiospermes amb gran impacte en el paisatge i gran interés econòmic, ja que inclou els llegums cultivats i l’userda (alfals), emprada com a farratge
-Sarothamnus scoparius, Cytisus scoparius ginestell. Les branques s’havien fet server per escomprar I també se’n feien feixines pels forns. Confecció de catifes, són diurètiques i contenen l’alcaloide esparteína que té acció indirecta sobre el cor.
