Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Classificació de sòl, Apuntes de Biología

Asignatura: Edafologia, Profesor: Josep Oriol Ortiz, Carrera: Biologia Ambiental, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 17/01/2014

zarpas
zarpas 🇪🇸

3.5

(11)

9 documentos

1 / 14

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
Classificació desòls:
Criterisgeneralsihoritzonsde
diagnòstic
JosepM.Alcañiz
Funcionsicriterisdelaclassificació
desòls
•Perquè classifiquemelssòls?
–Perdiferenciarlosd’altressòlssimilars
–Perdonarsuportal’inventari ilacartografia
–Perestablirneelsprincipalscondicionants
d’ús
Criterisdeclassificació
–Segonselmedideformació
–Segonselsfactorsi/oprocessosdeformació
–Segonsatributsocaracterístiquesedàfiques
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Classificació de sòl y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

Classificació de sòls:

Criteris generals i horitzons de

diagnòstic

Josep M. Alcañiz

Funcions i criteris de la classificació

de sòls

• Per què classifiquem els sòls?

– Per diferenciar‐los d’altres sòls similars

– Per donar suport a l’inventari i la cartografia

– Per establir‐ne els principals condicionants

d’ús

• Criteris de classificació

– Segons el medi de formació

– Segons els factors i/o processos de formació

– Segons atributs o característiques edàfiques

Coberta edàfica

  • El medi natural terrestre està recobert d’una coberta edàfica ,

més o menys continua, que cal situar‐la en un context de tres

dimensions de l’espai (volum de sòl) i una dimensió

temporal (evolució o grau de desenvolupament del sòl).

  • Pedió : Unitat de classificació del sòl (volum de sòl que conté

tota la seqüència d’horitzons o solum de referència).

Ex: perfil OA h B tC.

  • Sistemes edàfics ( pedological systems ): seqüències verticals i

laterals d’horitzons que es troben en un determinat paisatge.

Un sistema edàfic té molta relació amb una unitat geo‐morfo‐

ecològica (ex. conca). Són el conjunt de pedions que

constitueixen un determinat paisatge edàfic.

El pedió com a unitat de classificació

Pedió :volum de sòl que conté tots el horitzons Perfil : superfície que mostra tots els horitzons

SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ

Antics: basats en factors del medi: litologia (Fallou,1862), clima (Dokutxaiev & Glinka, 1914,sòls zonals, azonals, intrazonals) basats en propietats: textura, color (Coffey,1912) basats en la morfologia del perfil

Precursors dels actuals: Soil Taxonomy System, 7ª aproximació, 1960, Unitats de sòls de la FAO de 1965, 1988 pensada com a llegenda del mapa de sòls. Poc detallada. Internacional. Classificació francesa CPCS,

Actuals: Soil Taxonomy , 1975 ‐1998, 2006 (10ª ed) i actualitzacions: basada en horitzons de diagnòstic i caràcters mesurables. Possibilitat d’aplicacions. Àmplia difusió. http://soils.usda.gov/technical/classification/taxonomy/

Base de Referència pels Sòls del Món (WRB) (FAO‐ISRIC, 1998, 2006) Actualització i reestructuració a partir del sistema FAO.

CURS DE CLASSIFICACIÓ DE SÒLS A INTERNET (WRB): UNIVERSITAT DE GRANADA: http://edafologia.ugr.es/carto/tema00/progr.htm

Classificació de Kubiena (1953)

  • Exemple històric
  • Criteris: horitzons, atributs físics, químics i micromorfològics.
  • Ordena els sòls segons el grau d’evolució.
  • Tres grans grups: subaquàtics, semiterrestres i terrestres.

Clave para la clasificación de los suelos españoles (Kubiena, 1953)

Classificació WRB

World Reference Base for Soil Resources (WRB) 1998, 2006 Base de Referència pels Sòls del Món (WRB) (FAO/ISRIC, 1998, 2006)

  • Treball coordinat entre la FAO, la International Union of Soil Sciences (IUSS), i el International Soil Reference and Information Centre (ISRIC,Holanda).
  • Pretén arribar a un consens internacional entre els diferents sistemes de classificació existents, recollint la tradició edafològica i incorporant elements dels sistemes actuals més útils i difosos.
  • Parteix de l’anomenat “Sistema de la FAO” o llegenda del mapa de sòls de la FAO‐UNESCO (1974, 1988) que va ser pensat per a generalitzar la cartografia de sòls existent en aquells anys.
  • Basada en atributs mesurables (també ST)
  • Utilitza horitzons de diagnòstic (també ST)
  • No utilitza els règims de temperatura i humitat

http://www.iec.cat/mapasols/Ca/Inici.asp

Horitzons de diagnòstic SOIL TAXONOMY

Base de les classificacions modernes de sòls

Horitzó de diagnòstic (HD) : Horitzons o capes dels sòls, amb

característiques diferents del material originari, que compleixen

unes condicions preestablertes. La combinació d’horitzons de

diagnòstic, junt amb d’altres propietats, permet classificar els sòls.

Els podem subdividir en tres grups:

  • Horitzons diagnòstic superficials = epipedions
  • Hor. diagnòstic sub- superficials = endopedions
  • Horitzons diagnòstic complementaris

L’epipedió mòl∙lic

CONDICIONS:

•Matèria orgànica ben incorporada (> 0,6% Corg <10%) •Color fosc degut a l'humus (value i chroma < 3,5 h) •Bona estructura edàfica (ex. granular) •Gruix mínim (> 18 cm, >10 cm si R) •Saturació del complex de canvi (> 50%)

Principals horitzons diagnòstic superficials Les característiques principals dels HD superficials estan relacionades amb la incorporació de la matèria orgànica al sòl. Comprenen la major part dels horitzons A i H.

Mòl·lic: Matèria orgànica ben incorporada (> 0,6% Corg <10%) Color fosc degut a l'humus (value i chroma < 3,5 h) Bona estructura edàfica (ex. granular) Gruix mínim (> 20 cm, >10 cm si R) Saturació del complex de canvi (> 50%)

Orientacions sobre les característiques d'altres horitzons superficials. Úmbric excepte saturació complex canvi < 50% Hístic excepte matèria orgànica > 20 %, saturat aigua (hor H) Folístic ídem anterior, no saturat aigua = hor O Òcric qualsevol, excepte estructura de roca ni sediment.

Altres HD superficials influïts per l’home: Antròpic: grup d’horitzons produïts per cultiu prolongat que ha modificat el sòl natural. (fertilització, irrigació, llaurada profunda, incorporació d’esmenes) Plaggen

Úmbric

Cambic

Horitzó Argíl∙lic

Argíl·lic : acumulació d’argila respecte l’horitzó de sobre.

Pot ser per il·luviació, erosió superficial, formació argila en B, etc. Es troba sota d'horitzons eluvials o pot aflorar en superfície si l'erosió els ha eliminat. Té un mínim del 8% argila i textura més fina que F-arenosa.

Algunes característiques importants: Si hi ha horitzó A o E, l‘argíl·lic  més argila que el A, E. Si A < 15% argila  Bt = % arg. A + 3% Si A >15 a <40% arg. Bt = 1,2 x % arg A Si A > 40% arg.  Bt = % arg. A + 8%

1/10 gruix de tots els horitzons superiors. Com a mínim 7,5 cm. Sense estructura de roca en més de la meitat del volum de l’horitzó.

Argíl∙lic

Espòdic : Acumulació per quel·luviació de sesquiòxids de ferro, alumini o humus. (Bs, Bh). Habitualment sota d'un O, A, Ap, o E. Típic de zones de la taigà i molt plujoses. Sòls sorrencs, molt àcids, sota vegetació de coníferes i ericàcies. Present en alguns punts de l'estatge subalpí. Pot tenir una acumulació ferruginosa endurida. Sòls poc fèrtils.

Àlbic : horitzó empobrit (E = eluvial) en argiles, humus i sesquiòxids de manera que té un color gris cendrós.

Càlcic i petrocàlcic

Càlcic : Acumulació de carbonats secundaris.

15% de carbonats en la terra fina. >15 cm de gruix.

Petrocàlcic : Més del 50% de carbonats, fortament endurits. Més de 10 cm de gruix.

Gypsic : Acumulació de guix Freqüent en zones àrides

Petrogypsic : Acumulació de guix endurida

Gypsic i Petrogypsic

Horitzons de diagnòstic principals

Il∙luviació i acumulació en profunditat d’argila. Estadis inicials

2000 ‐ 5000 (> 10.000)

Argíl∙lic **

Migració i acumulació en profunditat de matèria orgànica, ferro i/o alumini

100 (1200‐3000)

Espòdic *

Gípsic ** 70 ‐ 300 Id. de guix

Acumulació de carbonats (Ca i Mg) en horitzons subsuperficials. Estadis inicials.

5000 (7500)

Càlcic ***

Formació d’estructura, canvi de color (òxids de ferro)

200 ‐ 1000 (1000‐2000)

Càmbic ***

Més de 18 cm; ric en matèria orgànica, bona estructura i rics en nutrients.

Mòl∙lic * > 200

Temps Característiques de l’horitzó formació

Horitzó Freqüència

 Molt freqüent,  Freqüent,  Rar.

En resum…

• La classificació de sòls

– fa possible posar en relació un sòl amb d’altres de

característiques similars o contrastades

– és la base per a l’inventari i la cartografia de sòls

• Els sistemes estatals s’han anat abandonant

progressivament, a favor de sistemes internacionals

(WRB: FAO/ISRIC/IUSS)(Soil Taxonomy: SSS‐USDA)

• Els sistemes actuals es basen en atributs mesurables

i en la definició d’horitzons de diagnòstic