Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Codificacio V, Apuntes de Historia del Derecho Español

Asignatura: Història del Dret Espanyol II (Segles XIII - XX), Profesor: Alfons Aragoneses, Carrera: Dret, Universidad: UPF

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 08/07/2009

minerva16
minerva16 🇪🇸

3.8

(72)

66 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
TEMA 2 LA CODIFICACIÓ
2.3 LA CODIFICACIÓ PENAL
2.3.1 La influència del reformisme il·lustrat
La conveniència de harmonitzar la legislació penal es va
deixar sentir fins i tot abans del moviment codificador
(final segle XVIII). Punt de partida: les consultes de
Carles III al 1776 sobre:
Proporcionalitat entre delicte i pena
Pena de mort
Tortura
Fruit de les consultes es un discurs de Lardizabal que
intenta recollir i sistematitzar les lleis penals.
Aquest dicurs serà valorat per les posteriors comissions
codificadores.
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Codificacio V y más Apuntes en PDF de Historia del Derecho Español solo en Docsity!

2.3 LA CODIFICACIÓ PENAL 2.3.1 La influència del reformisme il·lustrat

  • (^) La conveniència de harmonitzar la legislació penal es va deixar sentir fins i tot abans del moviment codificador (final segle XVIII). Punt de partida: les consultes de Carles III al 1776 sobre:
  • (^) Proporcionalitat entre delicte i pena
  • (^) Pena de mort
  • (^) Tortura
  • (^) Fruit de les consultes es un discurs de Lardizabal que intenta recollir i sistematitzar les lleis penals.
  • (^) Aquest dicurs serà valorat per les posteriors comissions codificadores.

2.3 LA CODIFICACIÓ PENAL 2.3.1 La influència del reformisme il·lustrat

  • (^) Les Corts de Cadis es van avançar a la tasca codificadora en matèria penal i van formular:
  • (^) L’abolició del turment
  • (^) L’abolició del Tribunal del Sant Ofici
  • (^) L’abolició de les penes de confiscació
  • (^) S’espicificà que la pena no pot produir efectes en la familia del que la sofreix
  • (^) Substitució de la forca pel garrot
  • (^) L’article 258 no es va poder dur a terme
  • (^) Es deixà sentir la influència de Beccaria
  • (^) 1819 Ferran VII encarrega l’elaboració d’un codi penal

2.2. LA CODIFICACIÓ PENAL 2.2.2 El Codi penal del 1822

  • (^) Contingut: 816 arts. Tit. Preliminar: De los delitos y las penas.
  • (^) Primera Part: Delitos contra la sociedad
  • (^) Segona Part: Delitos contra los particulares
  • (^) Figures com: “contrabando, juego, embriaguez, mendicidad y vagancia” van quedar excloses de regulació per considerr-se matèria objecte de regulació especial o de reglament policial
  • (^) El codi en la seva construcció te influències del fracès, en quant al contingut filosòfic: Bentham.
  • (^) El codi del 1822 supera en alguns aspectes als posteriors: eximents, atenuants, indemnitzacions, etc

2.3. LA CODIFICACIÓ PENAL 2.3.2 El Codi penal del 1822

  • (^) En alguns aspectes posa de relleu el caràcter intimidatóri de la pena.
  • (^) Vigència fins abril del 1823
  • (^) Els reglaments de policia, les reformes penitenciàries i la llei d’Enjudiciament criminal no estaven promulgades
  • (^) Dur a la pràctica el codi penal era impossible
  • (^) Restaurat l’absolutisme es derogà la major part de l’obra legislativa del Trieni, i no més a la fi del regnat de Ferran VII s’afronta la necessitat de la reforma penal.
  • (^) Mort Ferran VII i restaurada la Constitució de 1812 al 1836, la situació no canvia: situació contradictòria

2.3 LA CODIFICACIÓ PENAL 2.3.3 El Codi penal del 1848

  • (^) Influències dels codis francès del 1810, Nàpls del 1819 i Brasil del 1830.
  • (^) Promulgat durant la dictadura de Narváez: significa un pas enrera respecte del codi 1822.
  • (^) Regula de forma molt més severa els delictes polítics i els comesos contra la religió de l’Estat: pena de mort
  • (^) La pena te caràcter expiatori, va en contra de la idea de correcció, i manté l’espectacularitat de les execucions capitals.
  • (^) Pena de mort s’estableix per molts supòssits. Privació de llibertat més llarga que al 1822. Introdueix agravants. Política d’aplicació literal de les penes.

2.3 LA CODIFICACIÓ PENAL 2.3.4 La vinculació constitució-dret penal: el Codi penal del 1870

  • (^) Amb la Constitució del 1869 es dona la necessitat de modificar la legislació penal.
  • (^) Una nova Comissió Codificadora amb el progressista Nicolás Rivero va presentar un nou text a les Corts, que va ser promulgat el 30 d’agost del 1870.
  • (^) 626 arts. en 3 Llibres.
  • (^) El Codi segueix directrius marcades pel Govern: tipificant delictes con la sedició i la rebel·lió, i nivell individual garanteix drets recollits en la constitució, desmitificant delictes contra la religió entre d’altres.
  • (^) En conjunt la regulació del codi es més humanitària i benigna que l’anterior, encara que va mantenir la pena de mort.
  • (^) Tècnicament no es un bon codi.