¡Descarga Com parlar bé en públic y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
1.Introducció:
Sóc la Jennifer Halfaoui Ruiz, estudiant de 1er Tarda del Grau d'educació Infantil a Blanquerna i en aquest treball faré una exposició de tota la documentació recaptada durant el semestre de la assignatura de COED, sobre el tema com parlar bé en públic.
Aquesta informació ha estat recopilada durant tot el semestre i com ens van demanar consta de les experiències pròpies amb treballs, com el d'identitat i territori realitzats a la facultat o l'après a classe i del llibre com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. És a dir es una barreja de conexiements adquirits.
Així doncs aquest treball tractarà sobre la meva visió del que es parlar bé en públic assolida durant aquest semestre i que a continuació mostraré.
2.COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC:
2.1.Que entenem per parlar? Primerament abans de tot hauríem de començar per saber el que es entenem per parlar. Parlar és expressar el pensament a través del llenguatge de forma coherent, clara, entenedora i adequant se a la situació comunicativa. Així doncs entenem que sense el llenguatge no és podria parlar.
2.2.Parlar bé: Aprendre a parlar és molt més que una eina comunicativa, és una experiència social en la que hem d’assolir diferents competències: Hem de saber que ningú parla per parlar. Per parlar cal entendre el que diem i volem dir (interpretació) i quina és la intenció o efecte que volem produir al receptor.
3.El llenguatge: El llenguatge és una facultat humana a través de la qual aprenem a comunicar nos i a marcar els límits del pensament. Però això no vol dir que només amb el llenguatge ja sabem parlar, ja que parlar “bé”en public no solament és comunicar se.
3.1.El llenguatge corporal: A més de la paraula també hi ha un altre tipus de llenguatge que es realitza amb el cos, aquest és el llenguatge corporal. A través d’aquest llenguatge l’orador és comunica amb tot el cos (mirada, mans , etc.) i emet missatges que el receptor inconscientment descodifica.
6.La informació visual: Els mitjans audiovisuals són un gran suport a la paraula i al gest, però no hem d’abusar d'ells perquè només són un suport, i l'essència és la base del discurs i l’orador. Hi ha molts tipus de mitjans audiovisuals, els principals són: Pissarra Llibreta pissarra. Retro projector. Diapositives.
Pantalla d’ordinador: POWER POINT, etc.
Però també hi ha alguns d'importants per ensenyar estadístiques: Gràfics: Lineals. o – De barres. o – Circulars o formatgets. Esquemes: Important explicar los bé.
7.La Comunicació Oral: Objectius: Entretenir Informar Convèncer Persuadir
Parlar en públic te la seva dificultat, en la majoria del casos tothom te nervis i pensa que no ho farà i això és falta d'auto confiança: aquí tenim algunes maneres de poder afrontar aquest problema: L’efecte melic. Acceptar que és normal estar nerviós. Alguns trucs pràctics : Fer algunes passes, aclarir la gola, somriure… Una bona preparació : la millor garantia: Discurs + Guió. Experiència i pràctica: auto confiança.
8.La Persuasió: A través de la paraula a vegades podem arribar a generar una gran emoció amb alguna idea que no sigui molt bona. i com ho fem això? doncs a través de la tècnica, perquè una bona tècnica pot fer més gran una idea.
8.1.Claus: Escoltar l’audiència i adaptar se a la seva aptitud i punts de vista. Mostrar se de la seva part i no contradir la frontalment. Evidenciar el benefici que els hi aportem. Soprendre l’audiència però sense fer un espectacle. Fer que l’audiència arribi a la conclusió que vols transmetre. Són també bones claus: Despertar les emocions dels oients i personalitzar el discurs per fer lo més proper, i sobre tot saber tenir paciència.
9.2.EL GUIÓ:
FUNCIONS I OBJECTIUS:
Organitzar i sintetitzar la documentació prèvia Garantir claredat, precisió, lògica i ordre Facilitar una expressió fluida sense necessitat de llegir ni memoritzar la informació que es vol transmetre.
Elements del guió: idea central: el que és vol dir. punts principals: n’hi ha d’haver pocs. punts secundaris: explicació dels principals. elements anecdòtics: exemples, acudits,etc.
9.3.EL DISCURS:
OBJECTIUS DE LA INTRODUCCIÓ:
ATENCIÓ: per a poder començar bé un discurs és molt impportant cridar l’atenció dels oients. BENEFICIS: s’ha de transmetre al públic el benefici que obtindrà si t’escolta. CREDENCIALS: explicar el benefici, el perquè t’ha d’escoltar, és a dir quins són els teus credencials. DESTÍ: explicar de que anirà el teu discurs, ja que la incertesa genera desconfiança.
9.4.DISPOSICIÓ DEL DISCURS:
Exordi: obertura prèvia a l’explicació Captatio benevolentiae:captar l’atenció del públic. Partitio: parlar dels punts que és tractaran. Desenvolupament: Narratio: donar el discurs com si fos una mena d’història, ja que ens agraden, atenem i les entenem més. Confirmatio: repetició dels punts principals per deixar clara la idea.
Epíleg: Tancament. Posita in rebus: Anar a la raó i confirmar del tot les idees. Posita in affetibus: Anar a les emocions per fer el discurs més persuasor.
9.5.L’ESTRUCTURA INDUCTIVA: La millor estructura per a un discurs és l’estructura inductiva, n’hi ha diverses classes que exposaré a continuació: SAP: Situació Argumentació Proposta 4 P: Posició Problema Objectiu Possibilitats Proposta PCS: Problema Causa Solució
SPRI: Situació Problema Resolució Informació
El silenci: Els oradors tenen por dels silencis. Però amb els silencis mostra la seva fortalesa i seguretat. És bo començar amb un somriure i seguidament adoptar una bona posició del cos per transmetre seguretat, ja que una millor posició equival a una postura d’equilibri i per tant és còmoda i natural.
L’orador sempre ha d’estar dret i no tapar se amb cap taula ni cap paper, ja que amagar se mostra inseguretat o crea desconfiança en els oients. L’orador s’ha de moure de tant en tant, però tampoc n’ha d’abusar i, a més a de buscar una certa proximitat amb el públic. No ha de jugar amb objectes i evitar tics, perque això denota nerviosisme. I mai s’han de creuar els braços, ja que és un símbol que denota falta d’interés pel que s’està fent.
10.1.Quan s’acaba el discurs: Quan s’esta apunt de finalitzar un discrus l’atenció augmenta, i per tant l’ultim que el públic escolta és el que més recorda, així doncs s’ha de tornar a tocar el més important. A més s’ha de tornar a cridar a la raó i les emocions per poder acabar de convèncer els oients. En finalitzar s’ha de ser breu però sense precipitar se, i expressant la teva satisfacció.
11.L’avaluació: Per saber si ho has fet bé i poder millorar més per a una altre ocasió l’avaluació és una les fases més importants d’un discurs. Per a fer una bona avaluació és pot demanar el parer a un amic, o fins i tot als enemics, perquè potser el teu amic no et dirà si ho has fet malament per no desanimar te. També s’han d’escoltar els comentaris dels oients,s’ha de revisar amb calma el guió i apuntar els punts forts i febles d’aquest discurs. I per últim s’ha de guardar bé tot el material i descansar.
12.Decàleg per a les exposicions orals
- Preparar un guió amb els punts clau per poder tenir una referència
- Dominar el tema del que es parla. Saber respondre a les sis preguntes claus (què, qui, com, on, quan i per què).
- Fer una introducció on el públic s'interessi per allò que volem presentar.
- Utilitzar frases curtes i clares.
5.Respirar correctament, ja que és essencial per a un bon orador.
6.Vocalitzar i parlar amb un to i una velocitat adequada per a què el públic et pugui entendre.
7.Mantenir una posició correcte, és a dir, no tenir les mans a les butxaques, ni tenir sempre una cama recolzada i l'altre no... S'ha de tenir una postura natural.
8.Utilització de l' humor al llarg de l'exposició.
9.Mirar al públic en general i no tenir un lloc fixe.
- Tenir en compte que la conclusió ha de respondre la hipòtesi plantejada a la introducció.
14.BIBLIOGRAFIA: Apunts de COED( fitxes power points)
Llibre: Com parlar bé en públic, de Joana Rubio i Francesc Puig Pelat.
Experiències pròpies de presentacions: Identitat i Territori, Seminari,etc
