Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: coed, Profesor: vila vila, Carrera: Educació Infantil, Universidad: URL
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Creat per: Marta Tobar Assignatura: Coed Professor: Josep Mª Vila
Després d’haver llegit el llibre de “Com parlar bé en públic” de la Joana Rubio i en Francesc Puigpelat, i les classes teòriques de Coed, he arribat a algunes conclusions:
La capacitat de convèncer als altres, és una de les virtuts més importants que pot tenir una persona. Vivim en una societat on comunicar-se oralment és un pilar molt important i pot arribar a ser una condició per viure.
Un bon orador és qui sap parlar sense la necessitat d’un suport o text,que l’ajudi a improvisar.
És molt important la naturalitat amb la qual ens expressem ja que gràcies a ella podem dir les coses amb simplicitat, vocalització i articulació amb una veu normal però també es poden fer canvis de veu per cridar l’atenció del públic en moments on es noti que l’atenció decau o on volem remarcar els conceptes clau.
També s’han fer marcades però no amb excés les preguntes i les exclamacions vocalitzant i articulant bé les paraules.
Un punt també molt important és el silenci ja fa entendre als espectadors que l’orador a deixat d’estar nerviós, també s’utilitza per separar temes, recuperar l’atenció perduda, permet respirar millor, etc.
A vegades és molt difícil d’aconseguir-ho ja que el nerviosisme ens ho impedeix. És possible controlar els nervis amb l’ajuda d’una presentació ben feta i estructurada, ja que això ajuda a l’orador a estar una mica més segur de sí mateix, també caldria respirar profundament abans de començar i sobretot, al principi i al final de la presentació per poder trencar el gel. Això es pot ajudar fent ús de les pauses, marcant-les i respectant-les al llarg del discurs
Hi ha vegades que és normal quedar-se en blanc, a tots ens ha passat, però no cal demanar disculpes sinó utilitzar diferents formes de retrobar el tema com per exemple, tornant a dir el que s’ha dit abans, fer preguntes als oients o passar a la part següent.
El discurs ha d’estar estructurat depenent el seu objectiu. Normalment les parts en que s’estructura són, introducció (les primeres paraules són les més importants ja que a partir d’allà, el públic crea una imatge de la persona que està parlant i això serà la percepció durant tota l’exposició), desenvolupament o nus (es tracta de la part més complicada i principal ja que serà on es troba el cos del discurs i segons el seu objectiu, tirarà cap a un costat o ca a un altre) i conclusions (farà que el discurs sigui un èxit o no ja que s’ha de complementar tot el que s’ha escoltat anteriorment). Depenent dels espectadors que hi hagi i la seva atenció, es poden ometre parts o fer-les més curtes però s’ha de tenir clar que els moments en que el públic està més atent és al principi i al final per això, les idees que es volen deixar clares, han d’estar en aquests moments.
La mirada és el punt més important del discurs, a part d’aquesta, hi ha més factors de llenguatge corporal que en ajuden amb el discurs com per exemple, el somriure, la posició del cos i el seu propi moviment, la distància entre l’orador i els oients, la forma de vestir, “les pintes”, etc.
Els mitjans audiovisuals que ens poden ajudar, són molt eficaços a la paraula i el gest com a suport però s’ha d’en recordar-se que només són això, suport ja que la clau del discurs és la persona i el seu guió. Si s’abusa, pot ser dolent per l’orador ja que demostra inseguretat.
L’humor també pot ser un suport addicional en molts casos ja que estableix contacte amb el públic. No s’ha de pecar d’excessiu però en certa manera i ben dosificat pot ser el més adient.
També explicar amb exemples i l’ús de figures retòriques, poden servir com a mitjà d’ajuda per fer la presentació ja que amb imatges, idees, exemples, els oients ho recordaran molt més. Les figures retòriques, s’han d’afegir amb naturalitat fent que el públic no s’adoni del seu ús ja que si es fa de manera abusiva, poden arribar a cansar i hi ha molta gent que no li agraden o els hi molesta.
El llenguatge corporal és també, una de les parts més importants del discurs ja que la bona posició del cos, dret, amb els peus separats, braços col·locats al costat del cos, bellugar-se per l’espai. Si el pes del seu cos està repartit de manera equilibrada, per ell serà millor i es podrà relaxar.
L’actitud que té l’orador davant del seu públic, és el que farà que se’ls fiqui a la butxaca. Si es transmet confiança i amabilitat des d’un primer moment, el públic ho agraeix i és una forma més fàcil de trencar el gel.
Els gestos que es realitzen, ajuden a transmetre el discurs ja que pot dir a vegades el que amb paraules no pot transmetre. Per poder ser creïble i comunicar bé, els gestos s’han de fer amb força incloent gestos de braços i mans.
A part de tot això, he arribat a un seguit de conclusions:
