Nit Cano Cano, 1r Arqueologia, Grup B
Comparació Arribas i Maluquer
Quina és la feina d’un arqueòleg sinó la d’analitzar i estudiar les societats passades a traves
dels vestigis que ens han deixat?
A la hora d’exercir però, cada un pot enfocar el seu treball des de diferents perspectives,
teories. I es per això que ens trobem que en l’abordament d’una qüestió igual o similar, podem
observar com la metodologia de treball o el camí que recorren per aconseguir respondre la
mateixa incògnita es indiscutiblement diferenciada i no per això més o menys encertada.
En aquest cas ens trobem amb els doctors Arribas i Maluquer, els quals intenten descriure’ns
el desenvolupament de les societats occidentals sobretot a casa nostra.
Arribas part de la teoria del historicisme cultural, el qual es caracteritza per refermar la
identitat nacional i té com objectiu buscar l’origen d’aquestes “nacions” recolzant-se sobretot
en la cultura material i el fòssil director que no es altre que aquell objecte que a base de la
seva repetició en concrets contextos, el podem emprar per a definir i emmarcar una cultura al
trobar-nos-el . Arribas es centra en la explicació del sorgiment dels ibers deixant de banda els
altres pobles que no estiguin involucrats en la trajectòria d’aquests (els ibers) com s’aprecia
des de la linea tres de la pagina 52: “ Este fondo indígena existente a partir de la época de El
Argar es el que en definitiva nos interesará valorar, puesto que será el que desarrollará la vida
de los pueblos del Levante, que en su sentido más puro denominamos “ibéricos”.
Veiem remembrances del marc teòric del difusionisme quan Arribas explica el perquè dels
avanços i les noves aparicions de tècniques, eines i materials que, al seu parer, han estat totes
fruit del contacte amb altres poblats, ja sigui per colonialisme com per comerç marítim i per
tant, trobarem trets de cultures pròpiament centreeuropees per la península o importades
directament de les civilitzacions properes al mar Egeu, aquestes noves incorporacions
suposaran un canvi en la forma de viure dels que amb el temps seran els ibers.
Com ja hem mencionat, Arribas empra els fòssils directors per delimitar i establir cultures, per
exemple, a Catalunya en la època del neolític parla de l’horitzó cultural de la ceràmica cardial
mentre que en l’època posterior parla ja de la cultura dels sepulcres de fossa o la cultura
megalítica pirenaica en el cas de la Catalunya Alta. Arribas parla també de la influencia i el que
comporta l’aparició de cultura material típica de unes tradicions i costums de altres zones i se
serveix de l’estudi d’aquests elements per veure els moviments de les poblacions i la seva
