Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentari ceraunia, Apuntes de Arqueología

Asignatura: Teoria i Pensament Arqueològic I, Profesor: David Asensio, Carrera: Arqueologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 19/11/2014

nitcano
nitcano 🇪🇸

3.6

(75)

9 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
El significat de ceraunia
Els artefactes de pedra, tot i que primordials per l’estudi de l’evolució cultural i tecnològica dels
humans, no van ser sotmesos a estudis amb tals finalitats fins que a finals del segle XVII se’ls
va reconèixer com artefactes de producció humana. Abans d’aquesta fita científica i històrica
però, aquests artefactes havien estat considerats pels naturalistes com pedres amb formes
singulars obtingudes per l’impacta d’un llamp contra el terra i per això, els denominaven
“ceraunia” o “thunderbolt” fet que va implicar que es classifiquessin caps de destral i de fletxa
com simples objectes o fòssils.
Això però va canviar quan durant el segle XVII es van començar a fer publiques les teories que
demostraven l’origen antropològic de la ceraunia. Anteriorment, a finals del segle XVI, el
naturalista italià Michele Mercati, va formular la primera argumentació amb consistència a
favor d’aquest origen antropològic quan, treballant en el jardí botànic del Vaticà va entrar amb
contacte i va poder comparar aquestes suposades pedres amb les troballes portades del Nou
Món i va veure com la ceraunia era molt semblant a les puntes de fletxa de pedra de la gent de
les Amèriques. Això el va conduir a suggerir que per tant, totes les ceraunia eren en veritat
artefactes com armes o eines.
Tot i així, les conclusions de Mercati no es van publicar fins a principis del segle XVIII però
durant finals del segle XVII i XVIII altres antiquaris i naturalistes van aportar diferents
arguments en contra de l’antiga concepció de la ceraunia, alguns d’ells van ser:
El naturalista geòleg Jonh Woodward (1665-1728) el qual afirmava que era obvi que la
ceraunia havia estat feta pels homes, ja que aquesta demostrava per si sola, l’ús pel qual
s’havia creat.
El naturalista i antiquari gal·lès Edward Lhwyd (1660-1709) el qual va notar que
algunes peces triangulars de pedra trobades a Anglaterra eren iguals que les fletxes dels
natius de Nova Anglaterra.
Seguint el mateix raonament que Lhwyd, el naturalista francès Antoine de Jussieu
(1686-1758) va ampliar el marc etnogràfic dels materials i trobant similituds entre la
ceraunia que ell havia vist i objectes tals com destrals d’una tribu del Carib, cunyes de
canada i puntes de fletxes de sílex. Aquest descobriment li va permetre dir que la
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentari ceraunia y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity!

El significat de ceraunia

Els artefactes de pedra, tot i que primordials per l’estudi de l’evolució cultural i tecnològica dels humans, no van ser sotmesos a estudis amb tals finalitats fins que a finals del segle XVII se’ls va reconèixer com artefactes de producció humana. Abans d’aquesta fita científica i històrica però, aquests artefactes havien estat considerats pels naturalistes com pedres amb formes singulars obtingudes per l’impacta d’un llamp contra el terra i per això, els denominaven “ceraunia” o “thunderbolt” fet que va implicar que es classifiquessin caps de destral i de fletxa com simples objectes o fòssils.

Això però va canviar quan durant el segle XVII es van començar a fer publiques les teories que demostraven l’origen antropològic de la ceraunia. Anteriorment, a finals del segle XVI, el naturalista italià Michele Mercati, va formular la primera argumentació amb consistència a favor d’aquest origen antropològic quan, treballant en el jardí botànic del Vaticà va entrar amb contacte i va poder comparar aquestes suposades pedres amb les troballes portades del Nou Món i va veure com la ceraunia era molt semblant a les puntes de fletxa de pedra de la gent de les Amèriques. Això el va conduir a suggerir que per tant, totes les ceraunia eren en veritat artefactes com armes o eines.

Tot i així, les conclusions de Mercati no es van publicar fins a principis del segle XVIII però durant finals del segle XVII i XVIII altres antiquaris i naturalistes van aportar diferents arguments en contra de l’antiga concepció de la ceraunia, alguns d’ells van ser:

  • El naturalista geòleg Jonh Woodward (1665-1728) el qual afirmava que era obvi que la ceraunia havia estat feta pels homes, ja que aquesta demostrava per si sola, l’ús pel qual s’havia creat.
  • El naturalista i antiquari gal·lès Edward Lhwyd (1660-1709) el qual va notar que algunes peces triangulars de pedra trobades a Anglaterra eren iguals que les fletxes dels natius de Nova Anglaterra.
  • Seguint el mateix raonament que Lhwyd, el naturalista francès Antoine de Jussieu (1686-1758) va ampliar el marc etnogràfic dels materials i trobant similituds entre la ceraunia que ell havia vist i objectes tals com destrals d’una tribu del Carib, cunyes de canada i puntes de fletxes de sílex. Aquest descobriment li va permetre dir que la

ceraunia hauria de considerar-se com un objecte produït per l’home almenys quan la forma sembles cunyes, caps de destral o puntes de fletxa.

  • Amb l’excavació d’una tomba a Cocherel, Bernard de Montfaucon( 1655-1741) va descriure alguna de les troballes, com pedres amb forma de caps de destral molt afilades, totes les pedres tenien la mateixa forma però eren de diferent color i classe i certs artefactes tenien unes perforacions que suggerien que allà anava un mànec. Va usar fonts etnogràfiques i textuals (com textos d’Heròdot) per recolzar el seu plantejament i a més a més va puntualitzar la similitud entre les puntes de pedra trobades a Cocherel amb les puntes de ferro que encapçalaven les alabardes.
  • Un dels últims arguments en contra del origen natural de la forma de les ceraunia va ser presentat per l’antiquari francès Nicolas Mahudel (1673-1747) el qual va destacar la utilitat que presentava la pedra com a material per a crear eines i armes per les seves qualitats.

Ara bé, aquests mateixos descobriments entraven en conflicte amb les pròpies creences i concepcions dels naturalistes i antiquaris que estudiaven la ceraunia i que coneixien i creien en allò que sortia en la Bíblia o havien escrit els autors clàssics. Per això van recercar qui havien fet aquests utensilis i armes de pedra i apuntaven a societats europees conegudes o que no podien ser molt anteriors als romans. Un cop establerts els productors també es van preguntar perquè aquestes eines eren de pedra si segons la bíblia ja es coneixia el metall i la seva superioritat. Montfaucon va dir que aquests artefactes eren fets per bàrbars que no sabien treballar el bronze i el ferro i que no era com si tots els europeus haguessin passat per una edat de pedra, sinó que alguns vivien en àrees on no hi havia els materials necessaris per a produir artefactes de metall o no tenien intercanvis amb nacions on si hi hagués aquests materials. Altres teories que intentaven explicar el perquè del ús de la pedra si la metal·lúrgia havia estat introduïda per Tubal-Cain i aquest art s’havia preservat fins i tot amb el diluvi gracies a Noah, el fill del qual havia estat l’antecessor dels primers europeus mentre respectaven el que deia la biblía van ser la de Mercati, el qual deia que a causa de les conseqüències catastròfiques del diluvi, els fills de Noah que van anar a poblar Europa, Africa i Asia es van anar degenerant fins que van perdre el coneixement de la metal·lúrgia, el foc i altres arts. Woodward va afegir que la devastació del diluvi va fer que tot i que en un inici es conserves aquest coneixement, al haver- se de preocupar per les necessitats vitals es van anar perdent les arts i que totes les mostres d’artefactes d’origen antropològic fets de metall existents abans del diluvi, es van destruir en aquest. Mahudel per la seva part, va parlar de dos èpoques en les que es va treballar la pedra, abans de Tubal-Cain, per a suplir la necessitat d’eines, i després del diluvi fins que es va redescobrir el metall.