El significat de ceraunia
Els artefactes de pedra, tot i que primordials per l’estudi de l’evolució cultural i tecnològica dels
humans, no van ser sotmesos a estudis amb tals finalitats fins que a finals del segle XVII se’ls
va reconèixer com artefactes de producció humana. Abans d’aquesta fita científica i històrica
però, aquests artefactes havien estat considerats pels naturalistes com pedres amb formes
singulars obtingudes per l’impacta d’un llamp contra el terra i per això, els denominaven
“ceraunia” o “thunderbolt” fet que va implicar que es classifiquessin caps de destral i de fletxa
com simples objectes o fòssils.
Això però va canviar quan durant el segle XVII es van començar a fer publiques les teories que
demostraven l’origen antropològic de la ceraunia. Anteriorment, a finals del segle XVI, el
naturalista italià Michele Mercati, va formular la primera argumentació amb consistència a
favor d’aquest origen antropològic quan, treballant en el jardí botànic del Vaticà va entrar amb
contacte i va poder comparar aquestes suposades pedres amb les troballes portades del Nou
Món i va veure com la ceraunia era molt semblant a les puntes de fletxa de pedra de la gent de
les Amèriques. Això el va conduir a suggerir que per tant, totes les ceraunia eren en veritat
artefactes com armes o eines.
Tot i així, les conclusions de Mercati no es van publicar fins a principis del segle XVIII però
durant finals del segle XVII i XVIII altres antiquaris i naturalistes van aportar diferents
arguments en contra de l’antiga concepció de la ceraunia, alguns d’ells van ser:
• El naturalista geòleg Jonh Woodward (1665-1728) el qual afirmava que era obvi que la
ceraunia havia estat feta pels homes, ja que aquesta demostrava per si sola, l’ús pel qual
s’havia creat.
• El naturalista i antiquari gal·lès Edward Lhwyd (1660-1709) el qual va notar que
algunes peces triangulars de pedra trobades a Anglaterra eren iguals que les fletxes dels
natius de Nova Anglaterra.
• Seguint el mateix raonament que Lhwyd, el naturalista francès Antoine de Jussieu
(1686-1758) va ampliar el marc etnogràfic dels materials i trobant similituds entre la
ceraunia que ell havia vist i objectes tals com destrals d’una tribu del Carib, cunyes de
canada i puntes de fletxes de sílex. Aquest descobriment li va permetre dir que la
