

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Teoria i Pensament Arqueològic I, Profesor: David Asensio, Carrera: Arqueologia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


A finals del s. XIX s’havien forjat ja diverses teories etnològiques i antievolucionistes que intentaren explicar el perquè del desenvolupament de les societats humanes i de la seva cultura material, amb el temps però sorgeixen antropòlegs com Lewis H. Morgan i Edward B. Tylor els quals defenen la teoria del evolucionisme cultural en la qual es defensa el desenvolupament de cada societat humana dintre d’una mateixa escala de periodes o nivells ètnics que serien comuns per a totes les cultures (tot i no presentar-se en un mateix moment o amb una mateixa rapidesa).
L’antropòleg Tylor deia que els descobriments i la informació obtinguda en aquells temps afavoria a pensar en que les diferencies en la civilització i l’estat mental de varies races humanes eren degudes més pel desenvolupament i el nivell, que per l’origen i el tipus. Però a l’estudiar l’aparició de cert aspecte concret que es dona en dos cultures diferenciades tant en espai com temps, faria pensar que la ment d’ambdues cultures seria similar, aquesta teoria a més a més es veuria recolzada per altres exemples on en diferents races completament inesperades es troben dues invencions independents però tanmateix molt semblants, seria irrefutable i innegable doncs el fet de que tenen una mentalitat similar.
Això no voldria dir que aquestes races es coneguin entre si i coneguessin els seus avanços sinó que en períodes diferents i en llocs diferents, se sequenciarien unes etapes de desenvolupament similar.
Les societats evolucionarien al trobar-se amb certes característiques, problemàtiques i condicions que afavoririen la busca i desenvolupament de nous sistemes o invencions, tan materials com objectes, com de caràcter inmaterial com ho relacionat amb la lingüística. També remarca que encara que segons ho anteriorment mencionat i el fet que ell parla d’una igualtat en la mentalitat, es
donaria doncs que cada raça reaccionaria diferent a les adversitats o condicions però ell fa veure com tot i que això pugui ser vertader, només cal fixar-se en la cultura material per caure en el fet que pràcticament tot el que aquestes races varen construir, inventar, té algun altre objecte que per diverses propietats pugui ser igual o molt semblant al mencionat però construït en una altra zona (més o menys propera) i en èpoques potser diferents.
Tylor també parlaria de les mostres d’aquesta evolució en les diferents arts i que es veurien subjectes a les condicions i utilitat, essent les més practiques les que perduren i com aquest altre coneixement s’hauria originat i perquè es trobaria en un lloc concret, que s’hauria per invenció independent, herència dels ancestres d’una regió llunyana i per difusió. Aquests contactes haurien pogut degradar o destruir l’evolució d’una civilització inferior.
E. B. Tylor desacredita la teoria del Dr. von Martius sobre que l’estat del salvatgisme es dona a conseqüència d’una degeneració d’un estat més alt ja que diu que no hi ha pas cap fet que acrediti la teoria.
Adverteix sobre prendre precaució avanç d’enllaçar dos races aparentment distintes i incita a l’estudi a fons dels orígens primitius d’aquestes, el possible punt de convergència i afirma que si es possible que en els primers temps, totes les races s’originessin d’un mateix punt, d’una mateixa font comuna que s’hauria d’investigar.
Per acabar, recalca l’importància que té la mentalitat de l’home en l’evolució i com la percepció d’aquesta ment influeix directament en la percepció i desenvolupament dels aspectes de la vida mateixa.
Morgan però més que de la mentalitat, parla de la necessitat de progrés que seria el motor en la seqüenciació natural dels estadis culturals.
Ell creu que degut al coneixement actual sobre l’antiguitat d’Europa ha de ser bàsic i primordial la creació d’un sistema que permeti estudiar el desenvolupament de la vida humana en temps preterits,