COMENTARI DE TEXT. VISIONS &
CANTS. JOAN GARÍ
<< Joan Garí >> és un poema de Joan Maragall (1860-1911), el poeta modernista
més important de la literatura catalana. Aquest poema pertany a les "Visions" del
llibre Visions & Cants, aquest llibre té un gran to patriòtic, concretament les
"Visions" el tenen però mirant al passat, cap a les arrels catalanes... On recupera
missatges de l'imaginari català per a renovar-los i veure'ls amb uns altres ulls,
publicat l'any 1900 dins del moviment modernista regeneracionista.
Aquest poema està basat en la llegenda de Joan Garí, popularitzada per Jacint
Verdaguer (1845-1902), la qual explica la història d'un eremita de Montserrat que
és temptat per Riquilda, filla de Guifré el Pelós i posseïda pel dimoni. Garí la viola i
la mata; com a condemna, el papa l'obliga a caminar a quatre potes i a convertir-
se a!semibèstia. Capturat pels soldats de Guifré, és dut en presència seva;
aleshores el fill petit de Guifré, acabat de néixer, es posa a parlar i en demana el
perdó.
El tema del poema és el pecat, la temptació i el càstig. Aquest tema està tractat
des d'un punt de vista comprensiu, destacant la necessitat del perdó.
Tenint en compte el contingut, l'estructura interna del poema << Joan Garí >>
consta de quatre parts:
La primera part, versos 1-8, és la contextualització de la història en: lloc,
Montserrat, un paisatge sagrat i simbòlic pels catalans; llegenda, Joan Garí;
personatges, Riquilda i el!Fra!Garí; i en temptació, Riquilda posseïda pel dimoni,
que fa la mateixa funció que la llebre del << Mal caçador >>.
La segona part, versos 10-16, la podríem anomenar la temptació. El fra Garí dintre
de la cova és temptat per Riquilda, i encara voler evitar la temptació hi cau.
La tercera part, versos 19-30, és el càstig del pecat. Després del pecat, no
esmentat al poema, el fra és castigat a caminar a quatre potes en un procés
d'animalització, perquè com bé diu el poema: "Joan Garí ja no és un sant, Joan
Garí ja no és un home" sinó una fera.
Míriam Comas
