Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


comentari de text sastre, Apuntes de Psicología Social

Asignatura: Psicologia Social, Profesor: Toni Vilà, Carrera: Treball Social, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 06/10/2017

pauli2016
pauli2016 🇪🇸

3.5

(4)

21 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Comentari de text: SARTRE
1. Presentació del fragment: pàgines, títol de l’article o capítol de llibre on es troba, títol
de l’obra on es troba el capítol (si és possible), nom de l’autor, referències
biogràfiques bàsiques de l’autor i del corrent al qual pertany. (2.5 punts)
Aquest fragment és extret de l’obra L’EXISTENCIALISME ÉS UN HUMANISME de Jean
Paul Sartre.
Jean Paul Sartre va néixer el 1905 i va morir el 1980 a París. Va ser Filòsof i escriptor, com
a filòsof va ser el representant d’un dels corrents més importants de la primera meitat del s.
XX: L’EXISTENCIALISME.
Les seves obres són: La nàusea (1938), Lèsser i el no res (1939) i per últim i la més
important, L’existencialisme és un humanisme
(1946).
J.P.S viu tres etapes: la primera, influenciat per Husserl, la fenomenològica; la segona,
influenciat per Heidegger, l’existencialista; i la tercera, va combinar l’existencialisme i el
marxisme no ortodox.
Sartre pertany a l’existencialisme. És un corrent filosòfic de finals del segle XIX i meitat del
segle XX. El seu principi fonamental és l'anàlisi de l'existència humana, com a punt de
partida per a qualsevol reflexió sobre la realitat.
2. Breu resum sobre l’objectiu i el contingut del capítol o article complet, per a situar
el problema que es tracta en el fragment en el seu context.
Aquesta obra ens parla de l’existencialisme, aquest ens diu que L’existència precedeix
l'essència
. Aquí el fet que l'existència precedeixi a l'essència vol dir que l'home, tal com el
concep l'existencialisme, si no és definible és perquè comença per no ser res, només serà
després, i serà tal com s'hagi fet, així doncs no hi ha naturalesa humana, perquè no hi ha
Déu per concebre.
Sartre diu que l'home està condemnat a ser lliure, és a dir, condemnat perquè no s'ha creat
a si mateix i perquè una vegada llençat al món és responsable de tot el que fa. El que
provoca que, inevitablement, aquesta llibertat de la que gaudeix l’home li comporti una
responsabilitat vers el món, ja que no hi ha cap causa ni esdeveniment innat, sinó que tots
els seus actes cauen sobre si mateix i tenen repercussió.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga comentari de text sastre y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity!

Comentari de text: SARTRE

  1. Presentació del fragment: pàgines, títol de l’article o capítol de llibre on es troba, títol de l’obra on es troba el capítol (si és possible), nom de l’autor, referències biogràfiques bàsiques de l’autor i del corrent al qual pertany. (2.5 punts) Aquest fragment és extret de l’obra L’EXISTENCIALISME ÉS UN HUMANISME de Jean Paul Sartre. Jean Paul Sartre va néixer el 1905 i va morir el 1980 a París. Va ser Filòsof i escriptor, com a filòsof va ser el representant d’un dels corrents més importants de la primera meitat del s. XX: L’EXISTENCIALISME. Les seves obres són: La nàusea (1938), Lèsser i el no res (1939) i per últim i la més important, L’existencialisme és un humanisme (1946). J.P.S viu tres etapes: la primera, influenciat per Husserl, la fenomenològica; la segona, influenciat per Heidegger, l’existencialista; i la tercera, va combinar l’existencialisme i el marxisme no ortodox. Sartre pertany a l’existencialisme. És un corrent filosòfic de finals del segle XIX i meitat del segle XX. El seu principi fonamental és l'anàlisi de l'existència humana, com a punt de partida per a qualsevol reflexió sobre la realitat. 2. Breu resum sobre l’objectiu i el contingut del capítol o article complet, per a situar el problema que es tracta en el fragment en el seu context. Aquesta obra ens parla de l’existencialisme, aquest ens diu que L’existència precedeix l'essència. Aquí el fet que l'existència precedeixi a l'essència vol dir que l'home, tal com el concep l'existencialisme, si no és definible és perquè comença per no ser res, només serà després, i serà tal com s'hagi fet, així doncs no hi ha naturalesa humana, perquè no hi ha Déu per concebre. Sartre diu que l'home està condemnat a ser lliure, és a dir, condemnat perquè no s'ha creat a si mateix i perquè una vegada llençat al món és responsable de tot el que fa. El que provoca que, inevitablement, aquesta llibertat de la que gaudeix l’home li comporti una responsabilitat vers el món, ja que no hi ha cap causa ni esdeveniment innat, sinó que tots els seus actes cauen sobre si mateix i tenen repercussió.
  1. Comentari del fragment: indicar la idea principal, interpretació del problema a llum del que sabem sobre el pensament de l’autor, identificar si es tracta d’una crítica, d’una distinció conceptual, d’un aclariment, d’una definició d’una idea, d’una defensa d’una idea, etc. El fragment comença amb una cita de Dostojevskij on diu que sense l’existència de Déu, tot seria permès, aquesta afirmació és el punt de partida de l’existencialisme, ja que aquest corrent ens diu que si Déu no existís, aquest no ens facilitaria valors o ordres a seguir per tal de modificar la nostra conducta i, per tant, els humans seriem més lliures a l’hora de construir la nostra essència, com diu en el fragment no tindríem ni excuses ni justificacions. A més, el fragment emfatitza amb la idea que l’existència precedeix l’essència, és a dir, els humans primer existim i posteriorment construïm la nostra essència lliurement, per tant, mai tindrem una referència fixe de l’èsser humà.
  2. Conclusió: pot ser una reflexió personal sobre el tema, una valoració de la importància del problema en el context de la filo contemporània, una referencia a altres aspectes relacionats, ja siguin del mateix autor o d’altres autors: ha de ser un paràgraf que permeti tancar el comentari. Per acabar, faré una pinzellada sobre la diferenciació que fa l’autor sobre l’existir dels humans i l’existir dels objectes. Sartre diferencia entre l’existència dels humans i els objectes. En els objectes ell diu que l’essència precedeix l’existència, és a dir, els objectes són fabricats amb un propòsit concret, i abans de fabricar una taula, ja se sap que el que estem fabricant serà una taula, per donar-li la utilitat de taula, per escriure-hi, deixar-hi el llapiser, etc. En canvi, també diu que en els humans l’existència precedeix a l’essència, és a dir, l’home existeix, sorgeix en el món i seguidament es defineix.