Pere Marsal Collell
MEDIEVAL: COMENTARI DE TEXT 2.2: CAPBREU
Aquest text és un capbreu, un document on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del
seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, en quest cas és una font
primària del Arxiu d’Història de Girona. El capbreu és redactat per una tal Martina per tal de anotar
els béns que te aquesta família per al senyor Bernat de Brugueroles. Aquest document va ser escrit
al Mas Bompar de Santa Cristina d’Aro el dia 3 de l’any de la nativitat de 1396.
El text es pot dividir en tres parts clarament diferenciades. En primer lloc ens explica que la tal
Martina és qui fa redactar el document al notari i qui fa una declaració de totes les terres que té amb
els seus termes pel senyor de Brugueroles. Al principi de tot, el que fa Martina és presentar-se
explicant de quina família forma part, exposant que d’acord amb la seva voluntat i la del seu marit,
reconeixen els béns, drets i deures que tenen amb Bernat de Brugueroles, canonge i sagristà de la
seu major de Girona. La segona part del text ens exposa les diferents condicions i els impostos que
ha de pagar periòdicament per aquestes terres i per aquests bens. També ens mostra els deures que
té el senyor envers ella en relació tot el tema de defensa i de manteniment del castell ha d’anar a
càrrec del castlà o homes que serveixin al senyor. Fa un esment molt ampli i clarificador de tots els
terrenys i les terres que tenen al seu voltant, que li pertanyen a ella com a vassalla d’aquest senyor.
A continuació, fa esment a totes les possessions dels masos i explica els diferents impostos que ha
de pagar sobre les seves collites provinents d’aquestes terres. A l’última part, ens jura per Déu tot i
davant de notari perquè consti en acta, ja que és un document oficial per assegurar tots els béns que
posseeix del senyor. Juntament ens fica els testimonis, que són Guillem Berguedà i Joan Bompar; el
lloc, Mas Bompar; i la data, 3 de gener de l’any de la nativitat de 1396.
El capbreu que ens trobem ens mostra alguns aspectes a destacar com la servitud i la remença de la
persona que apareixen en el text i el fet de realçar tot el que té a veure amb el món de la servitud i
dels camps en els feus. És important el fet de que el document és redactat i firmat per Pere Pont, que
ens diu que és el notari de Girona fet que li dona el poder per autoritzar el document i a més ens
confirma que ja acaballes del segle XVI, el clergat ja no és l’únic que té aquest poder de l’escriptura
i la neutralitat característic dels notaris. Es veu clarament la importància religiosa del text, on
apareix la frase «per la gràcia de Déu». El text ens mostra el territori que posseïa aquesta persona, ja
que ens l’explica molt detalladament. També totes les condicions del contracte, com per exemple
que si el sagristà troba persones que volen fer residència a la borda, el senyor els podrà fer fora a
canvi de 10 florins d’or. Podem veure els diferents tipus de contracte propis de l’època, com la
servitud, la remença, els diferents serveis i deures que tenien respecte el senyor: «amb servitud i
remença de persones i amb homenatge i sagrament de fidelitat i amb intesties, eixorquies, cugucies,
entrades, sortides, dret d’empara i de retenció i amb les altres servituds». També en referencia la
protecció que ha de servir el senyor a les seves terres i els seus enfiteustes, se’ns esmenta tot això
mitjançant la llei que declara que s’ha de fer d’aquesta manera en aquest tipus de contractes: «a la
diòcesi de Girona i tal com estableixen les Constitucions de Catalunya i els Usatges de Barcelona i
també tal com establí una sentència feta a la cort de l’oficialat de Girona». Una altre element que
ens fa adonar-nos de la situació en que vivien la majoria de població feudal són tots els béns que
