Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentari: La vicaria, Apuntes de Historia del Arte

Comentari de la vicaria. (Història de l’art). Perfecte per la selectivitat.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 26/11/2020

aida-zanardi
aida-zanardi 🇪🇸

4.5

(2)

8 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. Classificació i descripció.
Nom: La vicaria.
Autor: Marià Fortuny.
Localització: Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona)
Cronologia: 1867-70
Dimensions: 0,60 x 0,93 m.
Materials i tècnica: Oli sobre taula.
2. Anàlisi.
2.1 Anàlisi tècnic i formal.
Descripció: Pintura exempta de temàtica costumista que representa l’interior d'una
vicaria on es descriu la signatura d'un contracte matrimonial davant de diversos
personatges.
Materials i tècnica: Oli sobre taula (poc habitual a l'època). Destaca la pinzellada
minuciosa de Fortuny.
Dibuix i color: La pinzellada solta i minuciosa fa que el color s'imposi sobre el
dibuix. El quadre està dotat d'un gran espectre cromàtic.
Llum: Hi ha una llum artificial lateral i destaquen els conjunts de persones vestides amb
tons clars i lluents fet que reforça l'efecte compositiu.
Modelat: En tractar-se d'un pla general on les figures són força allunyades i vestides, no
es pot apreciar un treball especial pel que fa al volum.
Profunditat: Hi ha una perspectiva geomètrica força heterodoxa (les línies no
coincideixen amb precisió a un punt de fuita) que dirigeix l'atenció cap a la signatura del
document. La sala sembla tenir també una lleugera atmosfera que difumina els cossos i
objectes més allunyats.
Moviment: Les figures es troben en moviment, representat de forma naturalista i
continguda.
Composició: Els centres d'atenció venen determinats pels efectes de llum, color i
reforçats per la perspectiva geomètrica. És una composició asimètrica on les figures
no apareixen en primer pla sinó allunyades de l'espectador, fet que crea un gran espai
interior. Hi predominen les línies horitzontals i verticals que reforcen l'efecte serè del
conjunt.
2.2 Anàlisi del contingut.
Iconografia: L'escena representa l'interior d'una vicaria on els personatges assisteixen a
la signatura del contracte matrimonial. Trobem diversos grups. D'esquerra a dreta el vicari
parlant amb un desconegut. El grup central està format pel futur matrimoni i els familiars. A
la dreta, asseguts, trobem uns representants populars vestits a la manera 'goyesca' de
finals del s. XVIII. Aïllats hi ha un pidolaire i un enigmàtic personatge assegut al fons. La
decoració és d'influència barroca.
Funció: Decorativa, comercial, destinada al consumidor burgès.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentari: La vicaria y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

1. Classificació i descripció.

Nom: La vicaria. Autor: Marià Fortuny. Localització: Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona) Cronologia: 1867 - 70 Dimensions: 0,60 x 0,93 m. Materials i tècnica: Oli sobre taula.

2. Anàlisi.

2.1 Anàlisi tècnic i formal. Descripció: Pintura exempta de temàtica costumista que representa l’interior d'una vicaria on es descriu la signatura d'un contracte matrimonial davant de diversos personatges. Materials i tècnica: Oli sobre taula (poc habitual a l'època). Destaca la pinzellada minuciosa de Fortuny. Dibuix i color: La pinzellada solta i minuciosa fa que el color s'imposi sobre el dibuix. El quadre està dotat d'un gran espectre cromàtic. Llum: Hi ha una llum artificial lateral i destaquen els conjunts de persones vestides amb tons clars i lluents fet que reforça l'efecte compositiu. Modelat: En tractar-se d'un pla general on les figures són força allunyades i vestides, no es pot apreciar un treball especial pel que fa al volum. Profunditat: Hi ha una perspectiva geomètrica força heterodoxa (les línies no coincideixen amb precisió a un punt de fuita) que dirigeix l'atenció cap a la signatura del document. La sala sembla tenir també una lleugera atmosfera que difumina els cossos i objectes més allunyats. Moviment: Les figures es troben en moviment, representat de forma naturalista i continguda. Composició: Els centres d'atenció venen determinats pels efectes de llum, color i reforçats per la perspectiva geomètrica. És una composició asimètrica on les figures no apareixen en primer pla sinó allunyades de l'espectador, fet que crea un gran espai interior. Hi predominen les línies horitzontals i verticals que reforcen l'efecte serè del conjunt. 2.2 Anàlisi del contingut. Iconografia: L'escena representa l'interior d'una vicaria on els personatges assisteixen a la signatura del contracte matrimonial. Trobem diversos grups. D'esquerra a dreta el vicari parlant amb un desconegut. El grup central està format pel futur matrimoni i els familiars. A la dreta, asseguts, trobem uns representants populars vestits a la manera 'goyesca' de finals del s. XVIII. Aïllats hi ha un pidolaire i un enigmàtic personatge assegut al fons. La decoració és d'influència barroca. Funció: Decorativa, comercial, destinada al consumidor burgès.

Contingut: En tractar-se d'una escena de gènere, sembla que l'artista es limités a representar de forma pintoresca una escena amable adaptada al gust burgès. Alguns crítics han assenyalat que l'actitud indiferent del vicari i l'aparició del pidolaire (potser el borratxo o el boig assegut de finals del quadre) i la gent vestida de forma anacrònica a l'estil de l'antic règim puguin reflectir una crítica social vetllada d'una societat amb la que el pintor marca distància, que no ha evolucionat respecte a d'altres referents europeus.

3. Valoració artística i històrica.

3.1 Estil i context artístic. El quadre no es pot incloure en un moviment artístic concret del s. XIX. Malgrat que la posada en escena podia ser realista, no està clara la seva intencionalitat de denúncia social. El colorisme i un cert toc exòtic recorda els principis del romanticisme. Alguns historiadors de l'art el situen en el 'pintoresquisme' eclèctic , la pintura de gènere, de ' casacones ' o preciosista molt tradicional a la pintura peninsular i adaptat al gust i demanda burgesa acrítica. Marià Fortuny i Marçal (Reus, 1838 – Roma, 1874) es va formar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a Roma. Va morir amb només 36 anys. Malgrat ser reconegut internacionalment (se'l considera, després de Goya, el pintor més important de l'Estat al s. XIX), els historiadors de l'art el van oblidar per no ubicar-se en cap de les tendències pictòriques del moment. Va gaudir d'un gran reconeixement de crítica i pública a nivell internacional i ha estat infravalorat posteriorment pels crítics d'art, malgrat que aspectes tècnics com la pinzellada vibrant i els efectes cromàtics de llum i color va influir notablement en el moviment impressionista. També va destacar com a gravador (aiguafort). Segurament, les seves obres de caràcter oriental o exòtica, influenciades per les seva estància al Marroc al 1860 al costat del General Prim, són les més interessants de la seva obra. Destaca La batalla de Tetuan (1862-64) una crònica molt influenciada pel romanticisme. 3.2 Context històric. L’estat espanyol va viure al s. XIX l’enfrontament sagnant entre l’absolutisme i el liberalisme. Fortuny va viure els anys centrals del s. XIX, moment on es consolida el triomf del liberalisme conservador (moderats). La revolució democràtica del 1868, 'La gloriosa', donarà lloc al període del sexenni revolucionari on s’expulsa als borbons, s’instaurarà el sufragi universal i es proclamarà l’efímera I República (1873). El cop d’estat del general Martínez Campos (1874) que donarà lloc a la Restauració i la consolidació del liberalisme burgès. Paral·lelament, a Catalunya es consolida la revolució industrial amb l’aparició de les colònies tèxtils que aprofiten l’energia hidràulica i els vapors, ubicats al litoral. En aquest context neixerà el moviment obrer, d’hegemonia anarquista. Malgrat que Prim, una de les figures polítiques del moment, era també de Reus i havien coincidit a l'Àfrica, l a seva obra no reflecteix els esdeveniments polítics i la seva intencionalitat social tampoc s'entreveu. Si que trobem cròniques pictòriques romàntiques de la Guerra d'Àfrica (1859-60).