1. Classificació i descripció.
Nom: La vicaria.
Autor: Marià Fortuny.
Localització: Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona)
Cronologia: 1867-70
Dimensions: 0,60 x 0,93 m.
Materials i tècnica: Oli sobre taula.
2. Anàlisi.
2.1 Anàlisi tècnic i formal.
Descripció: Pintura exempta de temàtica costumista que representa l’interior d'una
vicaria on es descriu la signatura d'un contracte matrimonial davant de diversos
personatges.
Materials i tècnica: Oli sobre taula (poc habitual a l'època). Destaca la pinzellada
minuciosa de Fortuny.
Dibuix i color: La pinzellada solta i minuciosa fa que el color s'imposi sobre el
dibuix. El quadre està dotat d'un gran espectre cromàtic.
Llum: Hi ha una llum artificial lateral i destaquen els conjunts de persones vestides amb
tons clars i lluents fet que reforça l'efecte compositiu.
Modelat: En tractar-se d'un pla general on les figures són força allunyades i vestides, no
es pot apreciar un treball especial pel que fa al volum.
Profunditat: Hi ha una perspectiva geomètrica força heterodoxa (les línies no
coincideixen amb precisió a un punt de fuita) que dirigeix l'atenció cap a la signatura del
document. La sala sembla tenir també una lleugera atmosfera que difumina els cossos i
objectes més allunyats.
Moviment: Les figures es troben en moviment, representat de forma naturalista i
continguda.
Composició: Els centres d'atenció venen determinats pels efectes de llum, color i
reforçats per la perspectiva geomètrica. És una composició asimètrica on les figures
no apareixen en primer pla sinó allunyades de l'espectador, fet que crea un gran espai
interior. Hi predominen les línies horitzontals i verticals que reforcen l'efecte serè del
conjunt.
2.2 Anàlisi del contingut.
Iconografia: L'escena representa l'interior d'una vicaria on els personatges assisteixen a
la signatura del contracte matrimonial. Trobem diversos grups. D'esquerra a dreta el vicari
parlant amb un desconegut. El grup central està format pel futur matrimoni i els familiars. A
la dreta, asseguts, trobem uns representants populars vestits a la manera 'goyesca' de
finals del s. XVIII. Aïllats hi ha un pidolaire i un enigmàtic personatge assegut al fons. La
decoració és d'influència barroca.
Funció: Decorativa, comercial, destinada al consumidor burgès.
