¡Descarga La vicaria comentari de text y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
LA VICARIA
1. FITXA TÈCNICA
Títol: La Vicaria Autor: Marià Fortuny Cronologia: 1867- Tècnica: Oli sobre fusta Mides: 60 x 94 cm Estil: Realista Tema: Escena costumista o de gènere Localització: MNAC (Barcelona)
2. CONTEXT HISTÒRIC
Després de les revolucions del 1848 a Europa, Espanya es trobava dividida en dos bàndols: d’una banda els liberals, partidaris d’Isabel II, i de l’altra, els carlins. Fortuny visqué la Dècada Moderada, el Bienni Progressista, l’elecció de Lluís Napoleó a París i el cop d’estat que va anticipar l’arribada del Segon Imperi. Mentrestant, França iniciava la construcció d’un imperi colonial a Orient, Itàlia i Alemanya es trobaven en ple procés d’unificació, i Espanya havia ampliat les seves possessions al Marroc. En conjunt, el segle XIX va estar marcat pel progrés, com per exemple l’electricitat, el desenvolupament de les infraestructures i de la indústria, etc., però també per la lluita de classes. 2.1. Autor Marià Fortuny va néixer a Reus en el 1838 i va morir a Roma en el 1874. Aquest, és el pintor català més reconegut del segle XIX. Va estudiar a la Llotja de Barcelona i en els seus inicis com a artista va començar amb temàtiques històriques. Fortuny va establir-se a Roma gràcies a una beca de la Diputació i l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. Allà va convertir-se en el pintor estrella del marxant Adolphe Goupil , un dels mecenes més importants d’Europa. Durant l’estada a Roma, el 1860, la diputació de Barcelona va encarregar-li la documentació gràfica de la guerra del Marroc. Del febrer a l’abril, des dels camps de batalla nord-africans, va anar prenent nombroses notes. Aquest viatge va influir molt en la pintura de Fortuny. L’artista va ser capaç de captar l’exotisme, la llum i els colors d’Orient i ho va traslladar a la tela. El gran èxit de Fortuny es deu als seus quadres costumistes, anomenats “de casacón”, pintats amb una minuciositat excel·lent, amb pinzellades soltes i una gamma molt variada.
2.2. Estil Es tracta d’una pintura d’estil realista, encara que força allunyada del realisme francès. Marià Fortuny prefereix la qualitat descriptiva, la delicadesa i la minuciositat, la força de la llum i el color… i per tant, les principals característiques de l’estil de aquest artista són: la minuciositat, el preciosisme, el dibuix acurat, l’amplitud espacial, un gran sentit del color, un estudi de la llum, la captació de diferents tipus de teixits i l'interès per l’actitud dels personatges. La vicaria s’inclou en l’anomenada pintura “de casacón” que es basava en escenes de la vida quotidiana i els costums del segle XVIII.
3. ANÀLISI FORMAL
3.1. Descripció L’obra s’estructura a partir de la gran perspectiva que estableix el pintor, el punt de fuga de la qual es situa en la firma dels papers matrimonials per part del nuvi, sota la mirada atenta del testimoni i de l’ajudant del vicari. En el mateix pla horitzontal, darrera d’ell se situen la seva esposa, els familiars, una figura descamisada que demana almoina per les ànimes del purgatori i un senyor amb el cap cobert que sembla que esperi el seu torn assegut. A l’esquerra del quadre i desvinculat de l’acció, apareix el vicari que, a la seva taula, atén un senyor. A més d’aquesta escena principal, Fortuny pinta un segon grup de personatges més propers a l’espectador, que representen el poble, que té com a referència un torero i una maja, personatges típics de la imatgeria espanyola. En la composició de l’escena, també són interessants dos conceptes: el gran espai buit que s’estén a la part inferior de la tela i que ajuda a potenciar la perspectiva mitjançant les línies del terra, i la col·locació de la làmpara daurada que penja del sostre i del braser, que ajuden l’artista a equilibrar visualment i pictòricament la composició. L’obra adquireix un dinamisme notable, principalment gràcies a l’actitud de diàleg i a la gestualitat dels personatges, que permet a l’espectador concebre el quadre com a diverses escenes interrelacionades. Un altre aspecte a destacar és el virtuosisme de la pinzellada, que es pot observar en la minuciositat dels luxosos vestits que llueixen els personatges, així com en els detalls de ferro forjat o en la policromia de les parets. A la vegada, presenta un cromatisme exacerbat, que aporta a l’obra una gran intensitat lumínica. 3.2. Elements plàstics En la pintura de Fortuny domina la perfecció tècnica i hi ha un predomini del color per sobre el dibuix. La riquesa de la gamma cromàtica inclou tonalitats clares, ressaltades per la il·luminació, que oscil·len entre el groc daurat i diferents tons de
Tot i això, el quadre no il·lustra una imatge real de l’església mencionada, ja que, durant el procés creatiu, Fortuny també es va inspirar en altres capelles que va visitar durant la seva estada a Roma. La pintura mostrava poca predisposició a la grandiloqüència neoclàssica, a l’èmfasi romàntic i als quadres de gran format.
5. MODELS I INFLUÈNCIES
La influència més gran rebuda per Fortuny va ser l’obra de Goya. La seva empremta es pot notar tant en les solucions de la composició, com en la inclusió de personatges populars i típics espanyols. D’altra banda, l’estada al Marroc durant la guerra, el va portar a introduir a la seva obra una intensitat cromàtica més gran, plena de llum i d’exotisme. El virtuosisme pictòric, les solucions compositives arriscades i el cromatisme exacerbat de l’obra de Fortuny van ser punts de referència de la pintura espanyola de la darreria del segle XIX.
