Literatura catalana medieval I
Prof. Josep E. Rubio Albarracin
Comentari del text “Com deu hom creure a fembra, ne quant, en matèria
perillosa”.
Aquest fragment de Lo Crestià del frare gironí Francesc Eiximenis (Girona 1330? -
Perpinyà 1409) correspon al llibre Terç, un recull de textos que pretenen donar una
instrucció religiosa per a l’home medieval “per a salut de la seua ànima” (A. Hauf). El
llibre té un propòsit moralitzador; es tracta d’una exposició de la doctrina cristiana en
relació amb els problemes que ha d’afrontar l’home medieval. L’escriptor franciscà
mostra un repertori extens de temptacions, vicis i pecats i en el fragment que tot just
comentem suposaran una crítica sobre la condició de la dona.
Així, la intenció comunicativa del text és orientar l’opinió dels receptors, als quals se’ls
suggereix que no han de ser aconsellats per les dones, perquè són “orades e folles” i
que han de fer “lo contrari, ço és, no oir-la”. Aquest plantejament doctrinal també va
ser adoptat per altres autors medievals, com sant Vicent Ferrer o Tomàs d’Aquino.
El tipus textual té una base argumentativa, per l’ús de citacions d’autoritat (Aristòtil) o
justificacions fent referència fets bíblics (Adam i Eva). A més, es tracta d’una
argumentació de tipus lògic, emprant els termes “raó”, “provar”, “confirmen”...
Quant a la varietat diacrònica hi ha trets morfològics (Déus, negun, sua, dic, ço és),
lèxics (hom, fembra, terça), sintàctics (car, aitantost) i semàntics (haver per tenir)
propis de la llengua medieval del segle XIV. La varietat diatòpica és imperceptible; en
aquest període de formació de l’estàndard literari, la llengua estava molt unificada.
Els camps semàtics més significatius són els relacionats amb la descripció de les
qualitats femenines: “la fembra és naturalment fort minva e fort defallent en seny”,
“sien orades”; Eva, la primera dona és “corcada e orada”, totes les altres són “orades e
folles”.
En l’estil oracional hi predominen les oracions compostes, com podem observar al
tercer paràgraf.
