Lydie Awo Diatta 2n BATX A
COMENTARI DE MIRALL TRENCAT
CAPÍTOL XVI DE LA PRIMERA PART: Les minyones a l’estiu
INTRODUCCIÓ
Mirall trencat és una novel·la escrita per l’autora Mercè Rodoreda publicada l’any 1974.
Aquesta explica la història de tres generacions d’una família, els Valldaura- Farriols, que
són habitants d’una torre d’un dels barris de Barcelona, Sant Gervasi. Aquesta novel·la
sentimental es centra en un personatge femení: Teresa Goday de Valldaura, que puja
d’escala social gràcies a dos matrimonis. També destaca la tragèdia, ja que sobresurt
una nena, la Maria i l’assassinat d’ un dels nens, en Jaume, amb tot el que arrossega (el
suïcidi de la nena i el probable del pare). A més a més, el conflicte bèl·lic suposa la
destrucció de la torre incendiada pel foc causat per la guerra.
ESTRUCTURA (LA PRIMERA PART)
L’obra segueix una estructura clàssica: introducció, nus i desenllaç en forma de tres parts
principals. A mesura que s’avança en la lectura ens trobem amb constants flash-back
dels personatges que a partir dels seus records donen coherència a l’argument i ens
informen sobre els diferents lligams i relacions que s’han format al llarg de la història.
La primera part, que és on es troba el capítol de “Les minyones a l’estiu”, pot ser
considerada la presentació o introducció en la qual l’atenció es troba en la torre de Sant
Gervasi i el jardí. Aquesta és regalada a Teresa Goday per part de Salvador Valldaura.
En aquesta primera part, les tres generacions de la família apareixen com a personatges
de manera que en els primers divuit capítols que formen la primera part, la història
familiar és completada. Es podria considerar que la introducció, el nus i el desenllaç es
troben en aquesta primera part i que les dues altres detallen els fets.
RESUM DEL CAPÍTOL
En aquest capítol narrat des del punt de vista de l’Armanda, les minyones es banyen al
jardí durant l’estiu amb una mànega d’aigua.
És un dia calorós d’estiu i els senyorets es troben a Mallorca així que l’Olívia proposa a
la resta de minyones banyar-se a fora. Amb aquesta intervenció, es fa una descripció de
l’Olívia des del punt de vista de l’Armanda: “és alta, ben feta, amb el cap ben posat sobre
les espatlles”.
També es descriu a la minyona Marieta com “jove i bonica, amb uns ulls murris que li
donaven un aire una mica esqueixat”. L’Armanda expressa que la senyora Sofía sempre
triava les minyones maques per a temptar l’Eladi i així dur a terme una mena de joc que
la satisfeia. Ella mateixa havia sigut la primera en caure. Es detalla sobre la vida de la
minyona Marieta la qual festejava amb un soldat de Cadaqués. Entre les descripcions de
les minyones, aquestes comencen a banyar-se amb la màniga entre xiscles i rialles.
