



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
És un comentari d'una arquitectura gòtica
Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




1.1. Títol: Monestir de Santa Maria de Poblet 1.2. Autor: desconegut 1.3. Cronologia: 1163- 1.4. Tècnica i materials: pedra, fusta, teula i vitralls 1.5. Mides: 87 metres de llarg x 10 metres d’amplada, de dimensions humanes 1.6. Tipologia: monestir cistercenc 1.7. Localització: Vimbodí (Tarragona) 1.8. Història de l’obra: aquest monestir va ser fet gràcies a la petició del comte Ramon Berenguer IV a l’abat del monestir de Fontfreda, França l’any 1150. Es demanava que una comunitat de monjos s’instal·lés a unes terres acabades de ser reconquerides dels musulmans. Els monjos s’hi van establir l’any 1151 després d’explorar el territori i construir una organització monàstica primitiva. El 1166 es van començar a esculpir els detalls arquitectònics. Està dividit en tres recintes, separades per tres línies de muralles. El seu estil és romànic amb aportacions gòtiques.
2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Aquest monestir s’ubica en la baixa edat mitjana (la segona meitat del s. XII). És una època a on predomina la religió i l’estructura social és el feudalisme. A finals del s. XII es produeixen canvis estructurals importants en l’economia i la societat que en conseqüència directa provoquen un canvi artístic; es comença a donar més importància els nuclis urbans i es comencen a veure les primeres universitats urbanes. Es fomenta la llibertat i l’humanisme, l’art comença a ser més naturalista. Sorgeix un nou grup social, la burgesia. Pel que fa el monestir de Poblet, es pot observar que, tot i ubicar-se en l'època del creixement de les grans ciutats, se segueixen mantenint característiques romanes perquè tenen vital importància en la part històrica de la reconquesta d’Espanya que havia estat presa pels musulmans. En aquesta conquesta, els comtes Ramon Berenguer IV i Jaume I, van comptar amb l’ajuda dels nobles que van aportar els seus exèrcits.
El qui va impulsar la creació d’aquest monestir va ser el comte Ramon Berenguer IV. Va demanar a l’abat del monestir de fontfreda -ubicat a França-, l’any 1150 que per controlar que els musulmans no tornessin a envaïr els territoris conquistats s’hi instal·lés una comunitat de monjos. A partir de l’any 1166 es van iniciar els treballs arquitectònics característics. Ja a finals del segle XIV, el rei Pere III va demanar que els arcs del creuer s’esculpissin les tombes d’Alfons II i Jaume I més les dels seus fills. Així, el monestir de Santa Maria de Poblet va convertir-se en el Panteó Reial de la Corona d’Aragó.
3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA 3.1. Situació en l’espai i relació amb l’entorn. El monestir de Santa Maria de Poblet està dividit en tres recintes, separats per tres muralles diferents. El més intern, és el que delimita el propi monestir i en el que hi habiten els monjos. Aquest espai es diferència entre varis sectors:
Planta: La planta del monestir de Poblet està dividida en diversos edificis com hem pogut veure en el punt anterior, totes elles són de planta rectangular a exepció església que és de planta basilical. Alçat: Pel que fa als elements suportats i de suport en totes les sales és la mateixa. Les sales el monestir estan suportades per arcs apuntats. Les sales se sostenen amb pilars i els sostres són de volta de canó o de creueria depenent de la sala que s’observa. Els murs presenten un caràcter auster que trenquen amb els elements del cimbori del creuer, els panteons reals i el retaule que decora l’altar major. En l’església s’hi poden observar certes diferències com per exemple que està sostinguda per voltes de creueria. 3.2. Sistema de coberta: La sistema de coberta és de dues aigües, es pot observar clarament en el dormitori. 3.3. Façana: Hi domina la línea horitzontal però trenquen amb aquest domini el cimbori i l’eucaristia. 3.4. Característiques estilístiques que se'n deriven. Degut a que aquest monestir és de l’ordre dels Cisters, encara presenta característiques romàniques com l’austeritat o el domini de la línea horizontal tot i situar-se en l’època de l0’art gòtic. El monestir de Santa Maria de Poblet és una de les primeres infraestructures en tenir característiques gòtiques i es troba en els inicis de l’art gòtic català. S’hi presenten arcs apuntats i finestres grans però encara no hi apareixen les característiques principals del gòtic com les rosasses. S’ubica en un període de transició. 3.5. Models /'influències rebudes. Pel que fa a les influències rebudes, la més clara és la inspiració del conjunt de monestirs de l’ordre dels Cisters que provenen de Citeaux, Borgonya francesa el 1098. Totes les estructures d’aquesta ordre segueixen un patró molt semblant, fent que totes siguin molt semblants. La introducció d’aquesta ordre monacal a Catalunya va produir que s’entrés en una època de transició estilística -del romànic al gòtic-. 3.6. Relació amb obres similars de l'autor, de l'escola, del territori. El monestir de Santa Maria de Poblet, com que era de l’Ordre dels Cisters, una de les condicions d’aquesta ordre era que estigués aïllat dels nuclis urbans i és una característica
molt evident d’aquest monestir. Es volia procurar que els monjos del monestir estiguessin lluny de la ciutat. El mur del monestir és la part que mostra clarament aquest aïllament. 3.7. Originalitat i aportacions específiques. Tot i que el monestir de Santa Maria de Poblet és un dels components de l’Ordre dels Cisters -fet que comporta que tots els components havien de tenir característiques semblants-, hi ha aportacions específiques que caracteritzen al monestir com per exemple les tombes reials d’alfons II i Jaume I amb els seus fills. També és una aportació específica la relació que hi ha entre les diferents sales del monestir. Les activitats agrícoles són una originalitat perquè com que en l’exterior de la última muralla del monestir hi havia terres per conrear que eren propietat eclesiàstica, va ser la forma per fomentar l’economia. Per últim, que es portés a terme l’activitat intel·lectual dels monjos també es pot arribar a considerar una aportació específica del monestir.
4. INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL 4.1. Promotor: Ramon Berenguer IV 4.2. Funció original i l’evolució. La funció principal d’aquest monestir és religiosa monacal ja que és un lloc d’aïllament de la societat, un Panteó Reial des de finals del segle XIV i també era un centre d'acollida per pelegrins o hostes. Va ser clau per organitzar la colonització feudal després de conquerir els territoris d'Al andalus. I cal destacar que també fa una funció estètica ja que és un dels primers models de l’estil gòtic aquí a Catalunya. 4.3. Significats adquirits amb el pas del temps. El monestir de Santa Maria de Poblet va ser construit dedicat cap a Santa Maria el qual posteriorment es va convertir en panteó reial i el significat ha sigut sempre commemoratiu. 4.4. Reconstruccions i restauracions històriques. Pel que fa a les construccions i restauracions històriques, va haver n’hi una del retaule major entre 1948 i 1953 feta per l’escultor Modest Gené ja que va ser gairebé destruit quan el monestir va ser abandonat. A més, com que el monestir de Poblet havia estat abandonat, a partir del 1930 es va voler tornar a reconstruir perquè es volia potenciar l’arquitectura catalana i va ser sotmès a una sèrie de reconstruccions de les partes més danyades per cula d’aquest abandonament.