Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Entendiendo el Bullying: Perspectivas de la Psicología Social, Ejercicios de Psicología

Una discusión sobre el bullying escolar desde diferentes perspectivas de la psicología social. El texto propone el uso del formato de 'debat' para abordar la comprensión de cada perspectiva (psp, pss y psc) sobre este fenómeno. Se recomienda considerar las lecturas obligatorias y las reflexiones del debate, además de las características únicas de cada perspectiva para responder a la pregunta: 'cómo entenderíamos cada una de las perspectivas de la psicología social (psp, pss y psc) el fenomeno del bullying o assetjamiento escolar?'

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 28/03/2018

pos_eso
pos_eso 🇪🇸

5 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Comentari de la Pac 1
Perspectives psicosocials sobre el bullying o l’assetjament escolar
Heus aquí el comentari general de la nostra primera activitat. S'adjectiva així, “General”, perquè
ho fem el conjunt de professores i professors d'aquesta assignatura, tant de l'aula CAT com IBE.
L'objectiu d'aquest comentari és proporcionar una espècie de guia o solucionari per repensar
l'activitat. Demanem que ho llegiu molt atentament i ho contrasteu amb les vostres pròpies
activitats.
Doncs bé, al llarg d'aquesta activitat debatem sobre el bullying o assetjament escolar a través
d'una sèrie d'articles, exemples i preguntes que, en el fons, buscaven facilitar la distinció de les
diverses perspectives de la psicologia social. Així, doncs, el nostre objectiu amb aquesta
activitat era fer patent i comprensible que la psicologia social no és en absolut una disciplina
unitària, sinó que, sota el seu paraigua, conviuen diverses maneres d'entendre, estudiar i
intervenir en la realitat psicosocial.
Per aquesta raó —perquè la psicologia social és un calidoscopi de mirades—, hem cregut
adequat proposar-vos que us endinséssiu en el seu estudi mitjançant el format de “debat”, un
instrument que quan s'aprofita, permet elaborar, contraposar, ampliar i reorientar reflexions i
orientacions diferents sobre una mateixa temàtica. Així, una vegada acabat el debat, us
demanàvem que donéssiu resposta breument a la següent qüestió: Com entendríeu cadascuna de
les perspectives de la psicologia social (PSP, PSS i PSC) el fenomen del bullying o assetjament
escolar?
Per fer-ho, calia prendre com a base les lectures obligatòries proposades, així com les reflexions
fetes al debat, però, sobretot, calia considerar, d'una banda, que cada perspectiva de la
psicologia social és una espècie de “lent” que ens podem posar per interpretar la realitat
psicosocial amb unes característiques determinades i, per l'altre costat, que cada perspectiva
psicosocial es fa preguntes diferents sobre la realitat. És a dir, que la diferència entre les
perspectives no es troba tant en què donin respostes diferents a les mateixes preguntes, com en
el fet que cadascuna d'elles es fa preguntes diferents.
Psicologia Social Psicològica
Si ens concentrem en les idea més comuna i general sobre l'assetjament escolar o bullying (que,
amb les seves excepcions, trobem en els diaris, revistes, blogs o converses quotidianes entre
amics, familiars o coneguts), veurem que, quan es parla d'ell, se li conceptualitza com un
problema que concerneix més o menys exclusivament als individus. És a dir, que es parla del o
la “assetjada”, del o la “assetjadora” i dels o les observadores, així com de les causes i
conseqüències –també vistes de manera individual i, sobretot, en la forma intrapsíquiques-
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Entendiendo el Bullying: Perspectivas de la Psicología Social y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

Comentari de la Pac 1

Perspectives psicosocials sobre el bullying o l’assetjament escolar

Heus aquí el comentari general de la nostra primera activitat. S'adjectiva així, “General”, perquè

ho fem el conjunt de professores i professors d'aquesta assignatura, tant de l'aula CAT com IBE.

L'objectiu d'aquest comentari és proporcionar una espècie de guia o solucionari per repensar

l'activitat. Demanem que ho llegiu molt atentament i ho contrasteu amb les vostres pròpies

activitats.

Doncs bé, al llarg d'aquesta activitat debatem sobre el bullying o assetjament escolar a través

d'una sèrie d'articles, exemples i preguntes que, en el fons, buscaven facilitar la distinció de les

diverses perspectives de la psicologia social. Així, doncs, el nostre objectiu amb aquesta

activitat era fer patent i comprensible que la psicologia social no és en absolut una disciplina

unitària, sinó que, sota el seu paraigua, conviuen diverses maneres d'entendre, estudiar i

intervenir en la realitat psicosocial.

Per aquesta raó —perquè la psicologia social és un calidoscopi de mirades—, hem cregut

adequat proposar-vos que us endinséssiu en el seu estudi mitjançant el format de “debat”, un

instrument que quan s'aprofita, permet elaborar, contraposar, ampliar i reorientar reflexions i

orientacions diferents sobre una mateixa temàtica. Així, una vegada acabat el debat, us

demanàvem que donéssiu resposta breument a la següent qüestió: Com entendríeu cadascuna de

les perspectives de la psicologia social (PSP, PSS i PSC) el fenomen del bullying o assetjament

escolar?

Per fer-ho, calia prendre com a base les lectures obligatòries proposades, així com les reflexions

fetes al debat, però, sobretot, calia considerar, d'una banda, que cada perspectiva de la

psicologia social és una espècie de “lent” que ens podem posar per interpretar la realitat

psicosocial amb unes característiques determinades i, per l'altre costat, que cada perspectiva

psicosocial es fa preguntes diferents sobre la realitat. És a dir, que la diferència entre les

perspectives no es troba tant en què donin respostes diferents a les mateixes preguntes, com en

el fet que cadascuna d'elles es fa preguntes diferents.

Psicologia Social Psicològica

Si ens concentrem en les idea més comuna i general sobre l'assetjament escolar o bullying (que,

amb les seves excepcions, trobem en els diaris, revistes, blogs o converses quotidianes entre

amics, familiars o coneguts), veurem que, quan es parla d'ell, se li conceptualitza com un

problema que concerneix més o menys exclusivament als individus. És a dir, que es parla del o

la “assetjada”, del o la “assetjadora” i dels o les observadores, així com de les causes i

conseqüències –també vistes de manera individual i, sobretot, en la forma intrapsíquiques-

d’esdevenir un o un altre. El següent fragment de l'article publicat en guiainfantil.com que els

demanàvem llegir i debatre, exemplifica bé aquesta perspectiva:

Normalmente, el agresor tiene un comportamiento provocador y de intimidación permanente. Posee un modelo agresivo en la resolución de conflictos, presenta dificultad para ponerse en el lugar del otro, vive una relación familiar poco afectiva, y tiene muy poca empatía. Según los expertos criminalistas y psicólogos, un niño puede ser autor de bullying cuando solo espera y quiere que hagan siempre su voluntad, cuando le gusta probar la sensación de poder, cuando no se siente bien o no disfruta con otros niños.

[La víctima de bullying] Habitualmente, son niños que no disponen de recursos o habilidades para reaccionar, son poco sociables, sensibles y frágiles, son los esclavos del grupo, y no saben reaccionar por vergüenza o conformismo, siendo muy perjudicados por las amenazas y agresiones.

La idea de “bullying” al que fa referència dit fragment, col·loca a l'assetjament escolar com una

experiència individual i subjectiva que viuen tant les víctimes com els agressors, però que, en

cap cas, és transferible entre tots dos personatges, ni tampoc transferible als adults que els

envolten, socialitzen, etc. Això és essencial, perquè, com hem pogut llegir en els materials de

l'assignatura, la cosa que tenen en comú els diferents corrents teòrics que s'integren sota la PSP

és el fet que assumeixen que entre l'individu i la societat, entre l'intern i l'extern, hi ha una

separació irreductible; separació des de la qual, a més, considerarien que “la part psicològica

apareix primer i constitueix la matèria bàsica, mentre que la social va després i nodreix la

psicològica amb continguts concrets i donant-li formes particulars” (Ibáñez, 2008, p. 12). Així

les coses, per la PSP, la societat (el cultural, el polític, etc.), “l'exterior” (família, amics, escola,

etc.), és una esfera independent de la persona, que intervindria o modelaria els processos

psicològics individuals (sempre assumint, seguint la metàfora de la plastilina que es detalla en el

primer mòdul, que els processos psicològics estan “allà dins” de l'individu, esperant a ser

“modelats” per l'esfera social exterior), però que de cap manera els constituiria. Com a exemple

de l'anterior, els següents fragments de l'article “Bulliyng: analitzant l'assetjament escolar a

través de la teoria mimètica” que trobem a la pàgina web de Psicologia i Ment:

El ser humano es agresivo por naturaleza y con frecuencia, es violento por aprendizaje social, aunque su expresión conductual varíe según las culturas y los tiempos (Gómez: 2006).

El factor esencial en el bullying es el inmanente deseo humano de dominación, someter al semejante, regocijándose en su desgracia aunque ésta sea auto-infligida.

Como la UNESCO señala, la probabilidad de que la escuela sea significada por el estudiante como una experiencia emocionalmente positiva dependerá del ambiente que logren crear los alumnos y los profesores. El clima emocional de la escuela está dado por la presencia o ausencia de la violencia y otras perturbaciones en los diversos ambientes. Actualmente, de entre los distintos fenómenos de la violencia susceptibles de producirse en el ámbito escolar, se ha decidido centrar la atención de manera fundamental en aquellos que

También Aleman señala la dificultad para reconocer el problema: “La gente lo vive como una vergüenza y como un fracaso que esté pasando en tu colegio: en nuestra sociedad cuesta admitir el conflicto y el fracaso y la vergüenza solo genera silencio. Al contrario, reconocer que a tu hijo le pasa, que en tu escuela pasa tiene muchísima dignidad y es el principio de la solución”.

Ara, si bé és cert que, d'alguna o una altra manera, encara podem trobar certa dicotomia entre

l'individu i la societat, o l'interior i exterior, també és veritat que des de l'òptica de la PSS la

càrrega de responsabilitat passa de l'individu a la societat i, fins i tot, pot argumentar-se que

l'agressor i la víctima són rols que les persones o els nens i adolescents juguem d'acord amb la

situació en la qual ens trobem:

Julià nunca habla de agresores y de víctimas sino de personas que, en un determinado momento, toman un rol u otro. “A menudo hablamos de agresores que tienen ocho años, y se los considera malísimos para toda la vida...En realidad son papeles que se toman, y por lo tanto, se pueden dejar”.

Fins a aquí, assenyalem dues qüestions importants. D'una banda, com argumentava el propi

Tomás Ibáñez (2016, p. 20), la unitat d'anàlisi de la PSS és la interacció social i la dimensió

social dels fenòmens assenyalats com a psicològics, la qual cosa, com ja vam dir, des de la seva

òptica, ens porta a estudiar les característiques de la vida col·lectiva i la seva repercussió en la

configuració social de les persones. I per l'altre, com trobem en el material teòric de

l'assignatura, una de les premisses fonamentals de la PSS en la seva vessant interaccionista

simbòlica és la importància donada a la interacció social. En paraules de Tomás Ibáñez: “Els

objectes no porten els significats en si mateixos, sinó que emergeixen a partir de l'intercanvi i de

les relacions amb les altres persones. La nostra forma d'interpretar la realitat es forja en la

interacció amb els altres” (2008, p. 28). Sobre la base d'aquesta segona qüestió, que ens porta a

pensar que el bullying i, fins i tot, les seves possibles solucions, emergeixen en el marc de

situació comunicativa socialment pautada, trobem l'experiència de Natalie Hampton, qui va

crear l’ app Sit With Us, l'aplicació antibullying que ajuda als nens a trobar-se per menjar en la

cantina del seu col·legi i que, en el fons, busca canviar els rols que cada nen pot o podria tenir

en el col·legi, així com les posicions relacionals que ocupa en un moment donat.

Psicologia Social Construccionista

Finalment, tant al debat com en l'activitat, els animàvem a pensar com entendria la Psicologia

Social Construccionista (PSC) el fenomen del bullying. Per fer-ho, calia tenir clar que, com

trobem en els materials,

“La psicología social construccionista retoma, en buena medida, las premisas del interaccionismo simbólico (IS), concede gran importancia

a la dimensión subjetiva de la realidad social, a los significados y a la consideración de la actividad del individuo” (Ibáñez, 2016, p.28)

Com veurem al llarg de l'assignatura, la metàfora de la “construcció” ens remet a una mica més

dinàmic, a el “estudi de la construcció social dels processos psicològics” (Ibáñez, 2016, p.16)

com a fet diferencial respecte a l'èmfasi en els factors socials o predisposicions individuals que

caracteritzen les perspectives pròpies de la PSP i la PSS. Concretament:

"El construccionismo social pone atención en el hecho que la realidad social y todo aquello que la compone se construye literalmente mediante las prácticas sociales concretas que desarrollan las personas y los colectivos en la vida cotidiana. A la vez, la realidad social construida por estas prácticas revierte en ellas mismas y define el marco de posibilidad."(Ibáñez, 2016, p.30).

Per tant, una de les característiques principals i definitòries de la PSC és el fet d'entendre que les

pràctiques socials concretes construeixen la realitat psicosocial (i també aquestes són

constituïdes), i en fer-ho defineixen els límits i possibilitats d'aquesta realitat fonamentalment a

través del llenguatge o el discurs, entès com un conjunt culturalment compartit d'usos del

llenguatge que estan socialment organitzats.

Amb les seves excepcions, és precisament aquest enfocament socioconstruccionista el que es fa

present en l'article de la mare que va defensar, a través d'un vídeo, que el seu fill no era “bully”

sinó que tenia un diagnòstic d'hiperactivitat. En fer-ho, en construir discursivament diferent al

seu fill, la qual cosa va generar va ser un efecte situat concret i un marc de possibilitat: de bully

a “discapacitat”, tal com ho nomena l'article, i per tant de victimari a víctima d'una condició

neuropsicològica. En definitiva, des de la PSC, podríem analitzar el fet que utilitzar determinats

discursos, que anomenar a les coses de certa manera, és actuar construint un món entre altres

possibles, amb una sèrie de valors inscrits en ell i que permeten, constitueixen o restringeixen

les possibilitats d'acció.