DORÍFOR
Títol → Dorífor
Autor → Policlet el Vell
Cronologia → s. V
Tipologia → dempeus i exempta
Tècnica → originals fosa o cera perduda i les còpies talla
Material → original de bronze, les còpies de marbre
Tema → esportiu
Dimensions → 2, 15 m d’altura
Estil → grec clàssic
Localització actual → Museu Vaticà de Roma, Museu Nacional de Nàpols (diverses
còpies)
Context històric i cultural → L’època on es va construir aquest temple va ser a l'etapa
històrica de la Grècia clàssica (499 aC - 323 aC), època de major esplendor econòmic i
polític. A més va ser una etapa on va haver-hi diversos conflictes bèl·lics bastant importants,
com per exemple les Guerres Mèdiques (499-479 aC) o la Guerra del Peloponès (431- 404
aC). En acabar totes aquestes guerres, Filip de Macedònia va aprofitar per unificar totes les
polis gregues. Després el seu fill Alexandre el gran va formar un gran imperi. L’art i les
ciències també van assolir un gran esplendor gràcies a Pèricles, l’home més representatiu
d’Atenes, que després de les Guerres Mèdiques va decidir reconstruir l’acròpolis d’Atenes,
cosa que els perses van destruir.
ANÀLISI FORMAL
Aquesta escultura exempta presenta a un jove atleta dempeus totalment nu que amb la mà
esquerra sosté una llança, actualment perduda, sobre l’espatlla. Les seves dimensions són
d’uns 2,13 m fets a escala humana. Aquest escultura de marbre és una còpia de l’original
feta amb bronze, per això la figura es complementa amb un petit suport que enganxa el braç
dret amb la cama i una soca a l’altura de la cuixa que sosté tot el pes de l’escultura. La
composició de l'escultura té un càlcul precís de proporcions, dimensions i línies que
constitueixen el cànon anatòmic perfecte segons l’autor, que són set vegades la mida del
cap. A més té un eix de simetria trencat pel contrapposto, cosa que li dona moviment i un
equilibri perfecte entre la part tensa i la part relaxada. Així aconsegueix una contraposició
interessant entre el que és dinàmic i estàtic, ja que manté el tors en tensió alhora que marca
l’elevació de maluc dret i flexiona la cama esquerra que produeix l’efecte contrari en les
espatlles. Anatòmicament, el tors presenta més treball, pel fet que es marquen clarament
les línies principals de la musculatura. A l’escultura predomina el punt de vista frontal, però
es pot veure des de diferents punts de vista. Al cap hi ha una major voluntat naturalista pel
gest i la distribució dels cabells. Aquest està decantat cap a la dreta, igual que el cos
s’inclina lleugerament en la mateixa direcció, i el tronc està projectat cap endavant per poder
aguantar la llança. Com a resultat dels dos fets, trobem una composició en forma de S. El
seu color el monocromàtic, però es creu que possibles parts del cos van estar pintades,
