Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


COMENTATIO MAISON DE CARRÉ, Apuntes de Historia del Arte

COMENTARIO MAISON CARRÉ, APUNTES SELE

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 16/11/2021

laura-serra-17
laura-serra-17 🇪🇸

4.4

(5)

5 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Laura Serra Moreno
MAISON DE CARRÉE
fitxa tècnica:
A: -
C: 16 aC
L: Nimes França
ESTIL: romà imperial
MAT: pedra calcària blanca
SIST.CONST: arquitravat
DIMENSIONS: 14 m ample x 28 m llarg
Història de l’obra: La Maison Carrée, edificada en temps de l'emperador Octavi August, està
inclosa entre els temples més ben conservats de l'Imperi Romà, i resulta un exemple
magnífic de la tècnica i la tipologia constructiva romanes. La seva presència en aquesta
ciutat del sud de França indica l'alt procés de romanització de tot el Mediterrani durant els
segles de dominació de l'Imperi Romà.
context històric:
L’art romà es divideix en tres etapes: Monarquia (753-509), República -509-27) i Imperi
(27-476).
L’època de l’imperi s’inicia amb el nombrament d’Octavi com a emperador l’any 27 aC pel
Senat, que també se li atorga el nom d’August “escollit pels déus”. Aquesta època es
finalitza l’any 476 dC amb la caiguda de l’imperi d’occident Romà.
Durant l'imperi cal diferenciar dues etapes:
- un període d’esplendor i prosperitat “La Pax Romana”, d’alt l’imperi
- Crisi, enfrontament i caiguda de l’imperi Romà, baix imperi
En la pax romana, durant aquest període s’aconsegueix la màxima expansió i la màxima
prosperitat, Romà es converteix en la capital del món.
Es crea l’urbanisme romà, format per dos carrers principals; Cardus (est-oest) i Decumanus
(nord-sud). Dintre del fòrum hi havien els edificis més importants, com ara: les termes, la
biblioteca, la basílica , els temples i la curia.
Històric:Fou edificada durant el govern del primer emperador romà, Octavi August, i és un
dels millors conservats de tot l’imperi Romà. August després de derrotar els seus enemics
en una guerra molt dura, concentra tot el poder. Buidà de contingut les assemblees
republicanes, però les va mantenir per aparentar normalitat republicana. Inicià una època de
pau interna, després de les llargues guerres civils., que mantingué durant els 45 anys que
va regnar. Les guerres amb els pobles estrangers es van mantenir per consolidar les
fronteres.
Aquest temple el feu construir Agripa, mà dreta d’Ausgust el qual s'encarrega d’organitzar la
infraestructura pública de la Gàl·lia, així com l’administració i el sistema de tributs. És una
mostra clara del gran procés de romanització que es produí al Mediterrani en aquesta
època. A Roma, Agripa, erigí el primer edifici del Panteó.
Cultural:Es defensa una nova religió, el cristianisme. És un moment molt important, perquè
el cristianisme brota i es donen les persecucions. Cada vegada el cristianisme guanya més
terreny, molts emperadors es van convertir al cristianisme.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga COMENTATIO MAISON DE CARRÉ y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

MAISON DE CARRÉE

fitxa tècnica: A: - C: 16 aC L: Nimes França ESTIL: romà imperial MAT: pedra calcària blanca SIST.CONST: arquitravat DIMENSIONS: 14 m ample x 28 m llarg Història de l’obra: La Maison Carrée , edificada en temps de l'emperador Octavi August, està inclosa entre els temples més ben conservats de l'Imperi Romà, i resulta un exemple magnífic de la tècnica i la tipologia constructiva romanes. La seva presència en aquesta ciutat del sud de França indica l'alt procés de romanització de tot el Mediterrani durant els segles de dominació de l'Imperi Romà. context històric: L’art romà es divideix en tres etapes: Monarquia (753-509), República -509-27) i Imperi (27-476). L’època de l’imperi s’inicia amb el nombrament d’Octavi com a emperador l’any 27 aC pel Senat, que també se li atorga el nom d’August “escollit pels déus”. Aquesta època es finalitza l’any 476 dC amb la caiguda de l’imperi d’occident Romà. Durant l'imperi cal diferenciar dues etapes:

  • un període d’esplendor i prosperitat “La Pax Romana”, d’alt l’imperi
  • Crisi, enfrontament i caiguda de l’imperi Romà, baix imperi En la pax romana, durant aquest període s’aconsegueix la màxima expansió i la màxima prosperitat, Romà es converteix en la capital del món. Es crea l’urbanisme romà, format per dos carrers principals; Cardus (est-oest) i Decumanus (nord-sud). Dintre del fòrum hi havien els edificis més importants, com ara: les termes, la biblioteca, la basílica , els temples i la curia. Històric:Fou edificada durant el govern del primer emperador romà, Octavi August, i és un dels millors conservats de tot l’imperi Romà. August després de derrotar els seus enemics en una guerra molt dura, concentra tot el poder. Buidà de contingut les assemblees republicanes, però les va mantenir per aparentar normalitat republicana. Inicià una època de pau interna, després de les llargues guerres civils., que mantingué durant els 45 anys que va regnar. Les guerres amb els pobles estrangers es van mantenir per consolidar les fronteres. Aquest temple el feu construir Agripa, mà dreta d’Ausgust el qual s'encarrega d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia, així com l’administració i el sistema de tributs. És una mostra clara del gran procés de romanització que es produí al Mediterrani en aquesta època. A Roma, Agripa, erigí el primer edifici del Panteó. Cultural:Es defensa una nova religió, el cristianisme. És un moment molt important, perquè el cristianisme brota i es donen les persecucions. Cada vegada el cristianisme guanya més terreny, molts emperadors es van convertir al cristianisme.

lectura formal i analística 1.1. Situació en l’espai i relació amb l’entorn. Els romans traduïren al seu propi llenguatge la religiositat profunda dels temples grecs amb l’objectiu que enaltís la seva pròpia idea de la grandesa de l’Imperi: dels grecs n’adoptaren laplanta, les columnes i la forma dels arquitraus; dels etruscos, el pòdium. L’arquitecte que construí la Maison Carrée es va formar segurament a Roma, però va fer nombroses concessions al gust local recarregant-la amb elements decoratius. Situat al bell mig de Nimes, aquest temple de depurades línies ha estat acusat de presentar una tendència massa accentuada cap a la rectilinearitat. VOLUMS: ORGANITZACIÓ DELS VOLUMS La Maison de Carrée consta d’un sol volum. Aquesta obra està formada per columnes corínties que envolten el temple, el portíc d’entrada, la coberta que és de dos aigüavessos i una cel.la interior per honorar diferentes divinitats. La Maison tè forma rectangular, i està fet amb arquitectura arquitravada. La composició es unitària, nomès hi ha una cel.la interior la qual jaa ens dius que és una estructura petita si la comparem amb moltes d’altres de l’època. La planta rectangular medeix vint-i-vuit metres de llarg i catorze d’ample. La proporcionalitat d’aquesta està bé, és perfecta i s’ajusta a la proporcionalitat que hauria de tindre. Com he dit abans es del sistema arquitravat i predominen les línies rectes, tant d’horitzontal com a vertical. El temple romà no es veu igual de tots els costats, com els temples grecs, sinó que presenta diferències segons el cantó des d’on es mira. La part frontal, degut a l’escalinata, es veu diferent de les altres. La part posterior no té importància. L’arquitecte que la construí es forma segurament en l’art romà, però feo concessións al gust local, recarregant els elements decoratius. ESPAIS: ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS exteriors La forma tradicional dels temples romans fou respectada a la Maison Carrée que, no obstant això, va incorporar algunes característiques pròpies dels temples grecs. Es un temple pseudoperípter que a diferència d'altres temples grecs, que cercaven la proximitat amb l’home, els temples romans s’aixecaven sobre un pòdium elevat, de manera que quedaven molt per sobre de qualsevol persona que s’hi apropés. La Maison Carrée és un temple hexàstil – és a dir, amb un pòrtic de sis columnes – de planta rectangular. Se’n conserva el profund pòrtic a l’entrada i la preeminència de la part frontal, però incorpora la columnata a la resta del temple, encara que als costats només hi ha quatre columnes exemptesi la resta –vint columnes adossades – són absorbides pel mur de la cel·la. Les estilitzades columnes corínties tenen el fust acanalat i fulles d’acant i ornaments florals al capitell. L'entaulament és format per un arquitrau de tres platabandes; per sobre hi ha el fris i la cornisa. El conjunt és coronat per un frontó que, en aquest cas, no té decoració. interiors Com que els romans no donaven importància a la part posterior, la Maison Carrée no téopistòdom i consta només d’una cel·la que no té cap divisió però que podria haver estat

● A les ciutats noves els romans apliquen el sistema de quadrícula que ja havia imposat Hipòdam a la Grècia del segle V a.C., perquè presenta unes solucions ràpides i clares. ● L'aportació més original que els romans van fer a l'urbanisme és aquest sistema organitzatiu a les ciutats. Pren com a referència dos gran eixos, el decumanus (est- oest)i el cardo maximus (nord-sud); a l'interior el fòrum , envoltat pels temples, basílica, teatre, etc. ● Les calçades , vies de comunicació excel·lents, sense les quals l'Imperi no s'hauria pogut mantenir. ● L' arc , un instrument de creació plàstica que els arquitectes romans van dur fins uns límits increíbles d'enginyeria. ● Els aqüeductes duien aigua des dels llacs naturals i mostren una gran qualitat tècnica. ● Solucions arquitectòniques que van trobar per els sostres amb la volta ; els contraforts molt gruixuts sota els quals s'obren les naus laterals (precedent de la arcbotant gòtic) ● Els teatres són exempts i l'espai que quedava darrera les grades era aprofitat per a galeria i vomitoris i permeten desallotjar l'edifici amb una velocitat inaudita. L'orquestra es va fer semicircular. ● Novetat romana és l' amfiteatre , (unió de dos teatres) i de planta el·líptica, on s'hi feien jocs i lluites. ● Per les curses de cavalls i de carros i per exercicis atlètics, els romans van crear el circ , adaptació de l'estadi grec. ● L'arc de triomf i les columnes commemoratives constitueixen el sentit amb què els romans feien servir l'arquitectura com a testimoni de la seva grandesa i pel desig de perpetuar les seves gestes. ● Els habitatges presenten un gran interés en la cultura romana on van assolir la integració entre la funció i l'estètica. ● Les pintures romanes es troben, principalment, als recintes domèstics. ● L'home llatí combinava bé els espais exteriors amb els interiors, i va considerar que la pintura era un objecte d'interior i l'escultura un objecte d'exterior. ● Concebien l'espai com un element intern. ● El sentit pràctic va fer d'aquests espais tancats una adaptació a l'home. Relació amb altres estils o èpoques: elements de continuï tat i canvi (comparació entre el art grec i el romà) ● És una arquitectura arquitravada, és a dir, basada en línies horitzontals i verticals. La peça clau de l’edifici era l’arquitrau. ● Els materials utilitzats són el conglomerat o la pedra de marès i el marbre.

● Els carreus són regulars formant peraments isòdoms i la fusta s’utilitza per les armadures d’aigües. ● Es recerca l’harmonia visual per tal de corregir les imperfeccions de la visió humana a causa dels efectes òptims que distorsionen les proporcions reals: curvatura de l’entaulament i de l’estilòbat, inclinació de les columnes cap a l’interior, èntasi, és a dir, eixamplament del centre del fust. Distància desigual dels intercolumnis. ● Ús de l’arc i de la volta d’origen mesopotàmic, ● Desapareguts els edificis públics, l’arquitectura etrusca destaca per dos tipus de construccions → les tombes i els temples. ● Les tombes són els únics edificis dels que tenim restes importants formaven part dels rituals funeraris que eren importants pels etruscos i que els va fer crear grans metròpolis. Solen estar excavades a la roca i cobertes per un monticle en forma cònica fet mitjançant la aproximació de fileres de pedres coses que demostra el seu al nivell tècnic en l’ús de l’art i la volta. ● Pel que fa el temples etruscs estan molt mal conservades les restes que ens han quedat ja que tret de la part inferior que es feia de pedra la resta es feia de fusta o maó. Segons l’arquitecta romà Vitrubi els temple tenien planta quadrangular s’aixecaven sobre un podi alt tenien un pòrtic de columnes amb tres portes darrera, tres cel·les dedicades a les tres principals divinitats etrusques.També n’hi havia temples amb una sola cela. El sostre era una teulada de dues aigües i solien utilitzar l’ordre toscà. ● L’entaulament tenia un arquitrau llis, un fris senzill sense tríglifs ni mètopes i una cornisa. 1.6. Models /influències rebudes. Els temples romans van seguir els elements tradicionals de l’arquitectura religiosa grega planta rectangular,ordres clàssics,sistema constructiu arquitravat-, que van fusionar amb les innovacions arquitectòniques etrusques ,com el podi elevat. Pel que fa a la decoració, escassament conservada, destaca la profusa ornamentació vegetal del fris conservat, que recorda els motius que poc després es van utilitzar per decorar l’Ara Pacis (13-9 a.C), a Roma. Les extraordinàries possibilitats arquitectòniques i estètiques que es deriven de la utilització depurada de l’ordre corinti i la importància atorgada al pòrtic del temple romà de la Maison van tenir una influència important durant el Renaixement i, sobretot, en la construcció dels temples neoclàssics, com l'església de La Madeleine de París. interpretació conceptual 1.1. Promotor: El promotor va ser Agripa, la mà dreta de Octavi August, en honor al emperador i dedicat a tots els deus de Roma i nets de l’emperador 1.2. Funció original i l’evolució. La Maison de Carrée va ser construï da per una funció religiosa, per a que la gent anès a resar a vair deus. Ara actualment no es va resar, és una atracció turística.