Tema 3. L’Autonomia de Catalunya
1. Catalunya com a nacionalitat, els drets històrics i els símbols
Qualsevol Estat té uns trets que el configuren com a Estat (territori, poble, llengua...) aquests element també es poden
predicar d’uns ens subestatal, l’art. 147.2 CE quan defineix el contingut mínim de les CCAA diu que qualsevol CA ha
de tenir: territori, poble, denominació de les institucions, llengua, símbols, etc.
En el cas de Catalunya, l’art. 1 EAC defineix Catalunya com una NACIONALITA que exerceix autogovern d’acord
amb la CE i l’Estatut, per tant la Generalitat és titular dels poders que emanen del poble i el poble és el destinatari del
poder i subjecte dels drets i deures recollits a l’EAC. Aquest ha de parlar i delimitar els poders. (arts. 2.4, 7, 8, 9
EAC).
Dintre de l’EAC hi ha un reconeixement intern a l’Estat però també hi ha una manifestació externa pel fet que
s’expressa la idea de diferenciació o singularitat respecte altres territoris o CCAA. CAT s’identifica com a
nacionalitat.
La manifestació externa suposa atributs que no tenen altres territoris per la llengua, la tradició la cultura distinta...
però aquests atributs especials també poden influir en l’àmbit competencial. Això es veu al preàmbul, sobretot al títol
preliminar.
1.2.Identificació comunitària de Catalunya
L’art. 2 CE reconeix l’autonomia de les nacionalitats i regions, per tant reconeix la plurinacionalitat, però no defineix
els conceptes ni els diferencien. La doctrina degut a l’antecedent de l’Estat preautonòmic, ha volgut entendre això
com un element delimitador d’ambdós conceptes: les nacionalitats són les que gaudien de règims preautonòmics.
L’EAC de 1979, en un projecte que no va prosperar, anomenat ESTATUT DE SAU, autoqualificava Catalunya com
una REALITAT NACIONAL com a equivalent de Nació però “no va colar” i per tant es va passar al terme
NACIONALITAT. Al preàmbul (valor jurídic però no normatiu) , però, l’EAC del 79 utilitza altres expressions que
són equivalents al terme nació: identitat col·lectiva, recuperació de la llibertat democràtica...
Aquests elements van permetre tornar a plantejar el concepte de Nació a l’EAC de 2006 en base a diferents
arguments:
a. D’una banda es van utilitzar com a argument les expressions que apareixien al preàmbul de l’EAC del 79.
b. El Govern nacional va aprovar algunes lleis en que apareixia l’epítet “nacional”: Lleis de seleccions
nacionals, lleis que regulen l’himne...) i també institucions amb aquesta denominació (p. ex. L’Arxiu
nacional de Catalunya).
c. Malgrat la distinció entre nacionalitat i regió, l’art. 147.2 CE diu que cada EA atorgarà la denominació que
més s’ajusti a la seva tradició històrica.
d. Es va defensar al Dictamen del Consell Consultiu que el terme NACIÓ és un terme polisèmic i per tant té
diferents significats. Una Nació ho pot ser jurídico-política però també cultural.
e. En cap cas l’EAC 2006 relacionava el terme Nació amb l’EA.
f. La referència als “POBLES” de l’estat que apareix a la CE.
L’EAC de 2006 acull la definició de NACIONALITAT que expressa la noció d’una comunitat amb una identitat
històrica, cultural i lingüística que expressa la seva voluntat de ser autogovern.
1.3.La Generalitat com a sistema institucional
La Generalitat, com a sistema institucional, es troba definida a l’art. 2 de l’EAC. És el sistema institucional en que
s’organitza l’autogovern de Catalunya i és un concepte novedós:
a. Concepte de sistema institucional. És una cosa integrada, complexa, composta, un model institucional
integrat per més d’una institució.
b. Generalitat. Institució d’origen baix medieval (s. XIV) que neix amb una funció político-administrativa i
tributària i que reapareix durant la 2a República.
La denominació de Generalitat, és una denominació gens habitual en dret constitucional comparat. Ni l’Estat ni els
ens subestatals acostumen a denominar els seus governs. Després de que Catalunya a l’EAC 79 ho fes, hi an adoptar
altres CA (p.ex. Generalitat Valenciana, Junta d’Andalusia, etc). El fet de recuperar la Generalitat no vol dir que
tingui e mateix paper que abans, ja que l’actual té un component democràtic i liberal que no tenia l’altra i, a més, és
no és l’expressió de la sobirania política, sinó l’expressió de l’autonomia política i no equival a un Estat.
És un òrgan de govern pròpiament dit i no delegat, ja que abans qui actuava sobiranament era el monarca i la
Generalitat només actuava per delegació d’aquest. Per tant, es recupera només el terme i l’EAC 79 l’inclou a l’art.
1.2. Aquesta nova Generalitat adopta bàsicament els trets propis del règim parlamentari clàssic adaptat a un ens
subestatal. A l’EAC del 79, els ens que integraven el sistema complex eren:
a. Parlament. Sobre ell recau la funció legislativa, aprova lleis, pressupostos, funció d’impostos i de control
del Govern.
b. President. És el màxim òrgan executiu de la Generalitat. Fa la funció de representant, dirigeix i coordina
l’acció del govern. Per això es diu que té una triple funció: president de la nació, cap de govern i
representant ordinari de l’Estat a Catalunya,
c. Govern. Òrgan col·legiat executiu que es troba sota la direcció i coordinació del President al qual li
corresponen les tasques directives i administratives pertinents.
L’EAC 79 defineix el feix de funcions que li pertoca a cada institució i es reprodueixen a l’EAC 06, però incorporant
un ens nou: l’Administració local (municipis, comarques, vegueries). Això vol dir que dins del sistema institucional
de l’Estat, hi ha altres òrgans públics presents a Catalunya però que no necessàriament són de Catalunya, ja que la CE
atorga a l’Estat la garantia d’autonomia local dels municipis i les províncies (les vegueries vénen a substituir a les
províncies). L’EAC 06 crea la vegueria, i com que la CE relaciona municipi i província amb l’Estat i els garanteix
l’autonomia local, la novetat és que estem incorporant al sistema administratiu ens que corresponen a l’Estat.
