PL
ATÓ
NIETZSCHE
Estil Obra extensa, escrita en
forma de diàleg i per fer-se
entendre sovint va recórrer
al mite i la metàfora
Utilitza un estil provocador, que no
només pretén desacreditar allò que
critica sinó que també busca
ridiculitzar-ho
Tendènci
a
filosòfica
Idealista i racionalista Vitalista
Sòcrates Mestre admirat per Plató, li
va dedicar tota la seva
teoria convertint-lo en el
protagonista de tots els
seus diàlegs
El corruptor, el culpable de la inversió
de valors de tota la filosofia i la moral
occidental.
Concepci
ó de la
realitat
Dualista, existeixen dues
realitats: el Món Intel·ligible
(el vertader) i el Món
Sensible, que és una còpia
del primer.
Critica la concepció de les Idees com a
“ésser vertader”. Només existeix un
món, el de la vida: la realitat és pur
devenir
Coneixem
ent
Els sentits només serveixen
pel
coneixement de l’aparença.
La raó és la que ens condueix
al món intel·ligible. Es pot
arribar al coneixement de les
veritats universals.
Confia plenament en els sentits com a
font de coneixement. La Veritat és una
il·lusió. La realitat és devenir i sempre
és interpretació, no valen els
conceptes (que l’ofeguen) només la
podem captar
mitjançant metàfores.
Déu
La representant de la
divinitat en la filosofia
platònica més que el
demiürg (que és una
metàfora) seria la Idea de
Bé, que és el fonament de
la resta
d’Idees.
Nega l’existència de Déu, de les Idees
platòniques i de tots els valors, lleis o
conceptes associats a un món
superior intangible que domina sobre
el de la vida
Ètica
Intel·lectualisme moral, el
coneixement (de les idees
ètiques) s’identifica amb la
virtut. S’han de controlar i
reprimir els desitjos i
impulsos sensibles.
L’ètica occidental (origen: Sòcrates)
reprimeix els instints i és la formulació
de la moral dels esclaus, que ha
domesticat els impulsos vitals dels
homes.
Antropolo
gia
Parteix d’una antropologia
dual: l’home és una unió
antinatural d’ànima i cos. Diu
que el cos és la tomba de
l’ànima
Monisme antropològic: no hi ha divisió
entre cos i ànima, el cos com a
essència de l’ésser humà.
Ésser
superi
or
El filòsof abandona el món
sensible i és capaç de
conèixer la Veritat (el
presoner alliberat de les
cadenes de la ignorància en
el Mite de la Caverna).
El súperhome (metafòricament el nen)
s’ha alliberat dels valors de la moral i
tradició occidental. Té una voluntat
lliure, creadora, no sotmesa a cap valor
aliena a la vida.
El més important és
