Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


comparació etnografies malinowski, Monografías, Ensayos de Antropología

comparar etnografies de Malinowski i Goffman

Tipo: Monografías, Ensayos

2020/2021

Subido el 18/01/2021

st17ma
st17ma 🇪🇸

5

(3)

4 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Taller Etnografia A1
Aquest treball té com a objectiu comparar dos treballs etnogràfics, d'aquesta manera
he anat treballant durant aquest temps dos etnografies diferents, les quals una
correspon a Bronislaw Malinowski i la següent a Erving Goffman.
Per entendre el mètode de cada un, cal contextualitzar als autors ja que formen part
de diferents períodes. B. Malinowski va néixer al 1884 a Polònia, i al 1942 mor degut
a un atac cardíac. Es va interessar per l'antropologia després de llegir el llibre de
Frazer “La Rama Dorada” i posteriorment decidí partir a Mailú, al 1914, a realitzar el
seu primer treball etnogràfic. Però no va quedar del tot satisfet amb el mètode realitzat,
així que al següent any s’instal·la a les Illes Trobriand on inicia un treball de camp que
marca una gran importància dins de la historia de la disciplina. Al 1922 publica la seva
obra “Els Argonautes del Pacífic Occident” on explica la seva etnografia sobre el kula
que porta a ser el comerç entre els indígenes de les Illes Trobriand.
Pel que fa Goffman, una orientació diferent cap a la disciplina comparat amb
Malinowski, va néixer al 1922 a Canada i mor al 1982. Primerament cal tenir en
compte que Goffman no és antropòleg, sinó un sociòleg amb una gran influència en
el seu moment. Per comprendre l’orientació del seu treball s’ha de tenir present que
la seva graduació com a Philosophical Doctor, l’ha portat a col·laborar, entre el 1954
i 1957, en el institut Nacional de salut mental i en el centre Clínic de salut de Maryland,
que va passar a treballar entre el 1955 i 1956 al hospital Elizabeth de Washington, on
va recollir les dades per realitzar el seu treball.
La hipòtesis que tracta de seguir Goffman és poder entendre els processos de relació
que s'estableixen en les comunitats tancades, les quals ell anomena com a
institucions totals, i per tal de portar-ho a terme, conviu durant un any amb les
persones que composen aquestes comunitats especifiques, les de tipus psiquiàtric.
Tot i que es centra en els pacients d’institucions psiquiàtrics, inclou també altres
interns, com comunitats religioses, camps de concentració, presons. No obstant això,
el seu objectiu no tracta de equiparar entre les diferents institucions, sinó per reforçar
i emfatitzar la situació dels interns entre si.
Malinowski va ser el primer antropòleg en destacar en el treball de camp, ja que va
portar a terme una metodologia diferent a la que es recorria en aquell moment. El
que més destaca en el seu treball de camp és conviure una llarga temprada amb la
població que es vol estudiar, fins el punt de crear del seu estudi en un estil de vida de
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga comparació etnografies malinowski y más Monografías, Ensayos en PDF de Antropología solo en Docsity!

Aquest treball té com a objectiu comparar dos treballs etnogràfics, d'aquesta manera he anat treballant durant aquest temps dos etnografies diferents, les quals una correspon a Bronislaw Malinowski i la següent a Erving Goffman. Per entendre el mètode de cada un, cal contextualitzar als autors ja que formen part de diferents períodes. B. Malinowski va néixer al 1884 a Polònia, i al 1942 mor degut a un atac cardíac. Es va interessar per l'antropologia després de llegir el llibre de Frazer “La Rama Dorada” i posteriorment decidí partir a Mailú, al 1914, a realitzar el seu primer treball etnogràfic. Però no va quedar del tot satisfet amb el mètode realitzat, així que al següent any s’instal·la a les Illes Trobriand on inicia un treball de camp que marca una gran importància dins de la historia de la disciplina. Al 1922 publica la seva obra “Els Argonautes del Pacífic Occident” on explica la seva etnografia sobre el kula que porta a ser el comerç entre els indígenes de les Illes Trobriand. Pel que fa Goffman, té una orientació diferent cap a la disciplina comparat amb Malinowski, va néixer al 1922 a Canada i mor al 1982. Primerament cal tenir en compte que Goffman no és antropòleg, sinó un sociòleg amb una gran influència en el seu moment. Per comprendre l’orientació del seu treball s’ha de tenir present que la seva graduació com a Philosophical Doctor, l’ha portat a col·laborar, entre el 1954 i 1957, en el institut Nacional de salut mental i en el centre Clínic de salut de Maryland, que va passar a treballar entre el 1955 i 1956 al hospital Elizabeth de Washington, on va recollir les dades per realitzar el seu treball. La hipòtesis que tracta de seguir Goffman és poder entendre els processos de relació que s'estableixen en les comunitats tancades, les quals ell anomena com a institucions totals, i per tal de portar-ho a terme, conviu durant un any amb les persones que composen aquestes comunitats especifiques, les de tipus psiquiàtric. Tot i que es centra en els pacients d’institucions psiquiàtrics, inclou també altres interns, com comunitats religioses, camps de concentració, presons. No obstant això, el seu objectiu no tracta de equiparar entre les diferents institucions, sinó per reforçar i emfatitzar la situació dels interns entre si. Malinowski va ser el primer antropòleg en destacar en el treball de camp, ja que va portar a terme una metodologia diferent a la que es recorria en aquell moment. El que més destaca en el seu treball de camp és conviure una llarga temprada amb la població que es vol estudiar, fins el punt de crear del seu estudi en un estil de vida de

manera que va afectar a tots els seus aspectes de la vida durant la temporada que va estar convivint amb els natius. Es va tenir que incorporar com un indígena més, amb els costums, la cultura, i com recalca l’aprenentatge de la llengua nativa. En el cas de Goffman la seva intenció és comprendre les institucions psiquiàtriques a partir de la vida dels interns, i com diu ell l’objectiu del seu treball de camp a St. Elizebeth ha estat tractar d'aprendre sobre el món social dels pacients hospitalitzats. Així mateix, parteix de la tècnica de viure el màxim temps possible entre els internats. Per dur la seva etnografia va tenir que iniciar-se en el rol d'assistent de director de gimnàstica, d’aquesta manera podia passar tot el dia amb els pacients, és a dir, el seu objecte d’estudi, i d’altra banda evitant tot contacte social amb el personal. Des del punt de vista metodològic que utilitza Goffman és la continua d’exemples extrets de les vides pràctiques dels interns. Designa diferents visions que veu entre les institucions com he dit anteriorment les presons, convents, camps de concentració i hospitals psiquiàtrics convertint la seva etnografia en una continuada font del seu estudi. La intenció de l’autor és portar a comprendre les institucions psiquiatres a partir del malalt, per això utilitza la tècnica de viure el màxim temps possible amb el intern. “Creía entonces, y sigo creyendo, que cualquier grupo de personas, sean presos, integrantes de un núcleo primitivo, miembros de una tripulación o enfermos hospitalizados, forma una vida propia que, mirada de cerca, se hace significativa, razonable y normal, y que un buen modo de aprender algo sobre cualquiera de esos mundos consiste en someterse personalmente en compañía de sus miembros a la rutina diaria de las menudas contingencias a la que ellos mismos están sujetos” Goffman (p.9) Per poder portar a terme el mètode etnogràfic Malinowski proposa tres metodologies, “Los principios metodológicos pueden agruparse bajo tres epígrafes principales; ante todo, el estudioso debe albergar propósitos estrictamente científicos y conocer las normas y los criterios de la etnografía moderna. En segundo lugar, debe colocarse en buenas condiciones para su trabajo, es decir, lo más importante de todo, no vivir con otros blancos, sino entre los indígenas. Por último, tiene que utilizar cierto número de métodos precisos en orden a recoger, manejar y establecer sus pruebas (p24)”.

L’autor ha assenyalat més limitacions a causa d’haver realitzat el treball de camp en una institució psiquiàtrica. Apunta que hi ha més inconvenients en el seu mètode presentat, ja que és molt conscient la falta de dades especifiques de la vida dels pacients, i que només posseeix una perspectiva parcial que se suposa presentar l’estudi considerant només el punt de visió del pacient. A més, hi ha un visió perjudicant dins del món del personal sobre les funcions de les institucions psiquiàtriques. Així mateix l’autor es proposa presentar-ho en una perspectiva parcial per tal d’arribar a descriure una situació veredicte del pacient. Amb això, es veu amb total claredat que els dos autors disposen de diferents processos per realitzar el treball de camp. I en aquesta situació Malinowski té un clar avantatge, ja que al estudiar una societat on pot observar sense cap prejudici, perquè això cau en mans de l'antropòleg, pot tenir contacte directa amb l'objecte d'estudi sense cap inquietud per part dels superiors que patia Goffman. A més, Goffman va tenir que ser assistent per tal de posseir les claus per tenir més oportunitats a la hora de realitzar el seu treball etnogràfic, amb això, vull dir que necessitava moltes justificacions per realitzar-ho. D’altra banda, Malinowski s’ha trobat amb un obstacle que per en Goffman no ha estat del tot present, la llengua. Malinowski va tenir que aprendre la llengua de les Illes, ja que a la hora de prendre la informació era més fiable. No volia dependre dels informants al veure que havia la necessitat de entendre el que expressen els habitants de primera mà. Per tal de poder facilitar l’aprenentatge d’una nova llengua, és necessari viure en el poble que es vol estudiar durant molt de temps. “Sin conocer el idioma de las personas con las que convives, lo máximo que puedes reunir es información vacía, material muerto que no permite avanzar en la comprensión de la mentalidad y el verdadero comportamiento del indígena” (Malinowski, 23). Tanmateix, cal tenir en compte les diferents situacions amb les que s’han trobat els autors. Per part de Malinowski mentre realitzava el seu treball de camp ha hagut de tenir en compte la mentalitat dels natius per poder entendre la opinió i l’expressió d’ells. Els seus actes tribals comporta unes rutines que són adquirides per costums i tradicions que és necessari arribar-ho a comprendre i interpretar la seva mentalitat per entendre una nova cultura, d’aquesta manera l’autor es trobava amb un seguit de

peculiaritats que formava part de la cultura mitjançant cada acció, costum, tradició, rituals... Pel contrari, en el cas de Goffman s’ha trobat amb una altre panorama, ell ha sigut testimoni d’un procés d’agressió al “jo” com a una identitat subjectiva que es donen en les institucions treballades. Ha pogut comprovar la pèrdua injustificada dels drets para els interns, la violència física i psicològica, la dubtosa efectivitat terapèutica de les institucions i sobretot la desculturització imposada, és a dir, estar dins d’aquelles institucions comporta una falta d’informació. Un individu entra amb una determinada cultura, però al llarg de la seva estància perd tot el contacte relacionat amb l’exterior. Aquesta pèrdua amb el món exterior incapacita temporalment al pacient a la seva vida diària que tal com diu l’autor comporta una mutilació del jo. El nom dels interns acaba desapareixent per números o en els pitjors dels casos per insults per part del personal o els companys. A més, acaba perdent també el contacte amb la família i els amics, que el porta a estar en un món que li impedeix formar-ne part. Per acabar, he pogut veure que el lloc que es decideix treballar és molt important ja que la decisió pot comportar moltes complicacions o avantatges alhora de realitzar el treball de camp i recollir les dades obtingudes. Com que Malinowski va realitzar el treball en un lloc obert li comporta menys complicacions, ja que la seva tasca tracta d’establir una forta confiança amb els natius per tal de poder arribar a entendre les seves accions, un antropòleg ha de saber com establir una connexió entre ell i l'objecte d’estudi, i saber quines coses es poden afrontar dins de la societat que vol estudiar. En canvi, Goffman tot i que també ha de conviure amb els seu objecte d’estudi i també establir una confiança amb ells, també li comporta tenir en compte que està supervisat per la gent que forma part de la institució, que li impedeix reunir tota la informació que cal.