¡Descarga Comparació Etnogràfica y más Monografías, Ensayos en PDF de Etnología solo en Docsity!
COMPARACIÓ ETNOGRÀFICA
BRONISLAW MALINOWSKI I MARGARET MEAD
Per realitzar aquest treball comparatiu he agafat el text de Margaret Mead “Adolescencia y cultura en Samoa” per comparar-lo amb “Argonautas del Pacifico Occidental” de Malinowski, aprofitant els coneixements adquirits en l’assignatura del semestre passat Introducció a l’Antropologia per seguir argumentant aquesta comparació. Branislaw Malinowski: Bronislaw Malinowski va néixer a Cracòvia, Polònia, el 7 d'abril de 1884. Es va doctorar en filosofia, física i matemàtiques en la Universitat de Cracòvia i en 1913 va començar la seva carrera com a professor a l'Escola d'Economia de Londres, on es va doctorar en ciència en 1916. Va ser aquí on va conèixer l'obra “La Branca daurada”, de Sir James Frazer i va començar la seva inquietud per l'antropologia. Malinowski creia que la humanitat per satisfer les seves necessitats, tant primàries com secundàries, utilitzaven la cultura com a eina funcional. Va definir les vies que s’han d’assolir per realitzar un treball etnogràfic: El mètode de documentació estadística a partir d’un exemple. L’organització de la tribu i l’anatomia de la seva cultura s’ha de recollir en un esquema precís i clar. El mètode de documentació concreta es el medi que permet construir l’esquema. Cada fenomen ha de ser estudiat des de la perspectiva de les seves manifestacions concretes i procedent a un examen exhaustiu dels exemples que s’especifiquen. Els resultats han de ser tabulats en una mena de quadre sinòptic, alhora útil com instrument d’estudi i com a document etnològic. L’ajuda que ens proporcionen aquests documents i aquests estudis dels fets reals permet exposar les línies de la cultura indígena i la seva estructura social. Aquestes dades s’aconsegueixen gràcies a l’observació, enregistrant-la en una espècie de diari etnogràfic, el qual només es possible enregistrar a través d’un estret contacte amb la vida indígena. La importància d’apartar-se de la
companyia dels demés “blancs” i ser un més de la tribu, tant com es pugui. Malinowski afirma que va haver d’aprendre a comportar-se i fins a cert punt, va adquirir el “sentit” de les bones i dolentes maneres indígenes. Gràcies a aquesta metodologia va aprendre a gaudir de la companyia i va participar en les dinàmiques de joc, diversions i demés situacions naturals per la tribu, es a les hores quan va sentir-se de veritat en contacte amb els indígenes, es aquesta la condició prèvia per portar a cap amb èxit qualsevol treball de camp. Un recull d’informes, narracions característiques, expressions pròpies, dades del folklore i formules màgiques que s’agrupen en el corpus inscriptionum, exponent de la mentalitat indígena. Descobrir les típiques formes de pensament i de sentir que corresponen a les institucions i a la cultura d’una comunitat, formular els resultats de la manera més convincent. Malinowski fins a l’actualitat. Durant l’últim segle, ha hagut canvis significatius que han variat i han ampliat aquest mètode d’immersió clàssica, ja que, a més han sorgit molts estudis nous, per exemple, “anthropology at home” o l’antropologia urbana. A demés, l’antropologia s’ha obert a multituds d’àmbits, disciplines i especialitats (antropologia de la salut, del parentesc, etc), creant per cada especialitat un mètode etnogràfic propi per tal de realitzar un adequat treball de camp. Molts teòrics han parlat de les maneres de fer etnografia arraigades en el pensament de superioritat dels occidentals davant dels pobles i les comunitats indígenes estudiades. Per a que això canviï s’ha d’abandonar el vell cànon etnogràfic i anar a cercar noves formes de realitzar etnografies. És una bona etnografia la que te el potencial de neutralitzar l’exotisme, el fer intel·ligible el que es inescrutable o al menys, despertar la consciencia del que no podem arribar. La creació de dubtes a les veritats establertes hauria de ser el principal objectiu de l’antropologia. L’altre banda de l’exotisme en els moviments socials dels pobles indígenes que objectiven la seva cultura amb el propòsit de protegir la seva alteritat contra la pressió homogeneïtzant dels estats nacionals.
del grup en el que viu, i els productes de les activitats humanes en la mesura en què es veuen determinades per dites costums”. El relativisme cultural es pot llegir de tres formes: el relativisme cognitiu, estimava que les cultures s’havien d’analitzar com a mons de coneixement aïllats, no comparables; el relativisme metodològic, definit per Boas, exposava analitzar els trets culturals en el seu context per a no fer comparances irrellevants i desiguals; el relativisme ètic, argumentant que no pot haver una jerarquització, ni valors ètics universals, i les nostres bases culturals definiran les valoracions ètiques. Altres autors referents a Boas com, Edward Burnett Taylor, un dels pares de l’etnografia al 1920 va definir la cultural com: “La cultura o la civilització, presa en el seu sentit etnogràfic més ampli, és tot complex que inclou el coneixement, les creences, l’art, les morals, la llei, les costums i qualsevol altres capacitats i hàbits adquirits/des per l’home com a membre de la societat”. Dos dels precursors de l’Antropologia dels principis del S.XX, Malinowski un referent mundial de l’antropologia Britànica i Mead de l’estatunidenca. Rebutjant la idea de la branca de l’evolucionisme cultural i compartint la ideologia del relativisme cultural. Tots dos van estar un espai prolongat en el temps per fer el seu treball de camp, també van compartir el fet de dedicar-se a la docència. Els dos van estar integrats a les societats que estudiaven, Malinowski va estar a Melanèsia dos anys i mig encara que interrompudament i Mead va estar sis mesos en Samoa, ambos estaven instal·lats en el mateix poblat on realitzaven l’estudi, encara que Mead concretament en aquest treball “Adolescencia y cultura en Samoa” va viure amb una família blanca fent sortides a camp acompanyada d’altres investigadors. A Bali, Mead va residir en una cabana tradicional durant la seva investigació i Malinowski tal i com explica a la introducció del seu llibre, s’assentava en el mig del campament.
Viure durant un llarg període de temps entre el membres de la comunitat que s’estudia, la millor manera d’arribar a comprendre una cultura és sent membre d’ella, així que “quant més a prop es viu d’un poblat i més es veu realment als natius, millor” (Roldan 1994 citant a Malinowski 1988: 109). Una de les diferencies en el treball de camp en referencia a la temporalitat o millor dit en l’espaiament de temps convivint amb les tribus, Malinowski considerava que petits intervals de temps entre estada i estada l’ajudava alhora d’assimilar els coneixements, idees, ordenar les notes que prenia, així doncs va fer fins a tres expedicions durant aquests dos anys i mig. En contra Margaret Mead durant els sis mesos que va estar a Melanèsia no es va moure en cap moment. Un altre diferencia i crec que de les més importants es la del llenguatge, aprendre la seva llengua vernacular és important per saber com els natius utilitzen el llenguatge dins de la seva pròpia llengua, apart de que moltes expressions no tenen una traducció literal al nostre idioma, ni a cap altre, apart del significat i connotació que ells mateixos li donen. El llenguatge no es només un instrument per recollir dades dels informants, sinó també un vehicle del pensament natiu, una eina per endinsar-nos a la seva mentalitat. Malinowski va aprendre la llengua nativa kiriwinesa, en canvi Mead no menciona res al respecte, te escrits on referència entre “utilitzar o parlar la llengua nativa” però defensa que un investigar pot recollir el essencial amb un coneixement bàsic de la llengua. Un altre diferencia que hi ha entre les metodologies utilitzades es la font de referencia, Malinowski no considerava que la informació obtinguda pels seus informants fos determinant, ja que molts d’ells formulaven els seus punts de vista, carregats d’opinió personal i prejudicis. Mead per altre banda ens diu que va extreure la descripció cultural a través d’informants. En la metodologia utilitzada en la observació i la participació, tots dos es centraven en l’observació minuciosa i prolongada de la vida de la societat que estudiaven. Malinowski va arribar a ser considerat una part més de la vida d’ells, considera que la seva presencia a de ser el més natural possible. Mead per altre
ALVAREZ ROLDAN, A. (1994) "La invención del método etnográfico. Reflexiones sobre el trabajo de campo de Malinowski en Melanesia", Antropología 7:83-100. MALINOWSKI, B. (1973)[1922] “Introducción: objeto, método y finalidad de esta investigación”, a Los argonautas del Pacífico occidental. Barcelona, Península, pp.19-42. MEAD, M. (1977 [1939]) Adolescencia, sexo y cultura en Samoa. http://ciroespinoza.files.wordpress.com/2011/12/los-argonautas-del-pacifico- occidental-vol-1-bronislaw-malinowski.pdf https://www.liceus.com/bronislaw-malinowski/
