LOCKE VS HOBBES
Hobbes i Locke es plantegen els fonaments de la sociabilitat humana i intenten
descriure quina ha de ser l’estructura de l’estat, cadascú des de les seves conviccions
polítiques.
És una idea comuna a l'època pensar que la societat és el resultat d'un pacte entre homes
lliures. I es considera que aquest pacte respon a la necessitat de superar un suposat
“estat de naturalesa”, que seria la situació en què es trobaria l'ésser humà si no existís la
societat. Ambdós autors consideren que tots els éssers humans en estat de naturalesa són
iguals i lliures. Hobbes s’imagina aquest estat natural com un estat de violència i
anarquia, en el qual l’individu té por a perdre la vida i un afany egoista per gaudir dels
desitjos, ja que no existeix la propietat privada. Per això, afirma que “l’home és un llop
per a l’home” perquè l’única llei que existeix és la llei natural, que identifica amb la llei
de la supervivència, i això fa que es generalitzi la competència i que aquesta provoqui
un estat de guerra.
Locke, en canvi, s'imagina aquest estat de naturalesa com un estat relativament pacífic
on predomina el respecte mutu i en el qual regeix una llei natural que, a diferència de
Hobbes, obliga a no llevar la vida a ningú ni els béns derivats del seu treball. Així,
doncs, contràriament a Hobbes, Locke creu que la propietat privada existeix en l’estat
de naturalesa.
L'ésser humà necessita la societat per superar les mancances de la vida en estat de
naturalesa: en el cas de Hobbes per garantir la mateixa vida i aconseguir la pau; en el
cas de Locke per viure en seguretat i pau, protegir el dret a la propietat privada i regular
les relacions humanes d’acord amb uns principis imparcials i justos. Per això, la societat
és fruit d’un pacte (contracte social) en el que l’ésser humà cedeix alguna cosa a
l’Estat: segons Hobbes, que defensa l’absolutisme monàrquic, l'ésser humà lliura al
sobirà tot el poder perquè pensa que la pau només és possible amb el sotmetiment a un
poder suprem; en canvi, per a Locke, que és el pare del liberalisme, el que se cedeix a
l'Estat és la possibilitat de crear lleis i garantir que es compleixin per tal de millorar les
relacions de cooperació, la llibertat i la igualtat dels humans; però l'ésser humà es manté
lliure perquè l'Estat no pot obligar ningú a fer coses que vagin en contra de la llei
natural.
La diferència fonamental entre els dos autors es basa en el seu punt de partida: Hobbes
parteix de l'experiència històrica de l’Anglaterra del seu temps, que li mostra que quan
