LOCKE HUME
Adjectius Empirista moderat, realista moderat Empirista, escèptic, radical
Podem
conèixer?
Sí, amb l’experiència Sí, amb les impressions (experiència)
Anàlisi
conceptes
de la
metafísica
cartesiana
Demostra l’existencia de tres substàncies
basant-se en els treus graus de coneixements
i donant raonaments similars amb Descartes
-SUBSTÀNCIA EXTENSA (jo o ànima):
coneixement intuïtiu (existeix perquè és
impossible pensar sense ser)
-SUBSTÀNCIA INFINITA (Déu): coneixement
demostratiu (existeix com a causa última de la
nostra existència i de la del món)
-SUBSTÀNCIA EXTENSA (món material):
coneixement sensitiu (existeix com a causa de
les nostres sensacions)
No nega l’existència dels tres tipus de substàncies però
afirma que són INDEMOSTRABLES i INCOGNOSCIBLES
1. SUBSTÀNCIA PENSANT
No qüestiona la evidencia que existim, sinó
suposar que això que existeix es una substància
pensant o una essència (no tenim cap impressió
ni del jo com a substància ni del pensament com
a essència).
La memòria ens permet unir les successions
d’impressions i assignar-les a un mateix individu i
la imaginació les associa en virtut de la seva
contigüitat espaciotemporal (es forma la “ficció”
del jo com una unitat)
!! L’ànima és mortal. Basant-se en l’observació de
la naturalesa així com el cos va perdent facultats i
degradant fins la mort, el mateix passarà amb les
seves facultats mentals i l’ànima.
2. SUBSTÀNCIA INFINITA
Es violen els límits de la inferència causal. Tenim
impressió de l’efecte però no del que se suposa
que n’és la causa: d’una impressió que es
correspongui amb la idea de Déu.
A més a més, creu que L’ARGUMENT ONTOLÒGIC
és una fal·làcia circular (s’utilitza el criteri
d’evidència racional que s’havia considerat no
fiable)
3. SUBSTÀNCIA EXTENSA
Intenta demostrar l’existència d’un mon material
mitjançant la inferència causal: la causa de les
sensacions que apareixen en la nostra ment és
l’existència de les coses, PERÒ no tenim cap
impressió de les coses.
Defensa el FENOMENISME= el fenomen
conforma el límit del que és evident i ens es
impossible establir la possible causa. Per tant,
INDEMOSTRABLE i INCOGNOSCIBLE l’existència
d’una realitat extramental més enllà de la realitat
de les nostres pròpies percepcions.
