¡Descarga Comparaciones filosofia y más Resúmenes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
ESQUEMA COMPARATIU DE PLATÓ I DESCARTES
PLATÓ DESCARTES
Estil Obra extensa, escrita en forma de diàleg i per fer-se entendre sovint va recórrer al mite i la metàfora. Obra seguint el model científic; vol crear un mètode universal i segur; es tracta de reflexionar sobre veritats evidents. Realitat (Metafísica) Dos móns: L’Intel·ligible i el sensible, que és una còpia del primer. Tres substàncies diferenciades: Déu, Jo i el Món. Coneixement Els sentits només serveixen pel coneixement de l’aparença. La raó és la que ens condueix al món vertader. El coneixement és propi de l’ànima, és record. Dubtem dels sentits ja que les coses que em mostren són confuses i obscures; el coneixement clar i evident només ve donat per la raó que segueix un mètode basat en unes regles segures. Idea Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. N’hi ha de quatre tipus: de les coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé, que és la mare, la causa de la resta d’Idees (Connexió amb l’ètica platònica). Representació mental. N’hi ha de tres classes: adventícies (provenen de l’experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix). A partir de les Idees innates demostra l’existència de Déu. Antropologia Dualista: Home compost d’ànima (MI) i cos (MS), una unió antinatural, el cos és la presó de l’ànima (Carro alat). Dualista: Home compost per dues substàncies (pensament i extensió) connectades per la glàndula pineal. Psicologia Ànima tripartida, depenent de la part que ens domini tenim una funció social dins de la República (artesans, guerrers o filòsofs reis). La característica fonamental de l’ànima, el jo, és el pensament (res cogitans). No ho relaciona amb funcions socials dins d’un Estat. Teologia El demiürg platònic té la funció d’ordenar, inspirant-se en el MI crea el temps generant el MS sobre la jora (espai). Tot i això la representant de la divinitat en la filosofia platònica més que el demiürg (que és una metàfora) seria la Idea de Bé (causa i fonament de la resta d’Idees). Déu, la res infinita, és la substància més important. Tot i que en l’ordre del coneixement (ordo cognoscendi) la descubreixo en segon lloc, en l’ordre de les essències (ordo essendi) és creadora de les altres dues (jo i el món). Finalitat Els temes ètics i polítics són els més importants (la metafísica té la funció de justificar el seu model d’Estat). Tota la seva filosofia està encarada a justificar la República. Davant de la decadència de la filosofia vigent, ens hem de desprendre del saber tradicional, la idea és fonamentar el coneixement a partir del seu mètode. No té teoria ètica (moral provisional) ni política. http://filoselectivitat.wordpress.com/
ESQUEMA COMPARATIU DE PLATÓ I LOCKE
PLATÓ LOCKE
Estil Obra extensa, escrita en forma de diàleg i sovint va recórrer al mite i la metàfora Fa un tractat filosòfic, on els temes que va tractant estan ordenats de forma sistemàtica Realitat (Metafísica) Dos móns: L’Intel·ligible i el sensible, que és una còpia del primer Pressuposa l’existència d’un món exterior a nosaltres en tant que causa de les nostres idees. Idea Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. Formen part del món intel·ligible i són dins de l’ànima de l’home, per tant, són d’alguna manera, innates. Totes les nostres idees procedeixen de l’experiència i són continguts mentals (no pertanyen a un altre món). No accepta l’existència d’idees innates. La nostra ment, quan naixem, és una “tabula rasa”. Tipologia d’idees N’hi ha de quatre tipus: Idees de les coses (cavall, taula) Idees matemàtiques (teorema de pitàgores) Idees de valors (justícia) Idea de Bé, la causa de la resta d’Idees N’hi ha de vàries classes: Simples: la ment les rep de forma passiva ja sigui de l’exterior (idees de sensació) o de l’experiència interna (idees de reflexió) Complexes: l’enteniment és actiu creant idees de tres tipus (substànies, relacions o modes) Coneixement La raó és la que ens condueix al món vertader. N’hi ha quatre classes: Noesis: intuïció de les idees Dianoia: raonament a partir d’idees Pistis: creença raonable Eikasia: representació, conjectura Els dos primers constitueixen l’episteme i els dos darrers són del terreny de l’opinió. L’experiència és el substrat del nostre coneixement. Hi ha tres tipus de coneixement: IntuÏtiu: coneixement evident, ens proporciona el més alt grau de certesa Demostratiu: precisa d’idees secundàries, de proves Sensible: no és un coneixement evident, més aviat probable Psicologia L’home és una unió antinatural entre l’ànima, que pertany al Món de les Idees i el cos (Món Sensible). Coneixem a través de l’ànima, que pot recordar les Idees. El jo és la consciència, no puc demostrar l’existència de l’ànima. La consciència (la ment que és el subjecte de coneixement) és dinàmica i canvia per l’experiència. Política La seva teoria política està vinculada amb l’ètica i fonamentada en la Metafísica. Parteix de la base que només els que coneixen les Idees de justícia i de bé són capaços de dur-les a terme (intel·lectualisme moral). La seva filosofia política és independent de la teoria del coneixement. Parla de la necessitat que existeixi un poder polític que té la funció d’actuar en benefici del bé públic i està legitimat per el consens dels ciutadans (no per el coneixement). Estat ideal La República. Model d’Estat sustentat en la Teoria de les Idees. Els filòsofs han de ser els governants. El coneixement d’allò diví divinitza i els fa competents a l’hora d’assumir el govern (coneixen el Bé i actuen pel Bé de la comunitat). Les societat civil/política. S’hi arriba mitjançant un pacte que estableix que tot poder s’ha d’exercir mitjançant el consentiment de la majoria. Critica la idea d’una autoritat fonamentada en el dret diví (experiència de les monarquies absolutes sustentades per “la gràcia de Déu”). Formes de govern El millor règim polític és l’aristocràcia però també la monarquia constitueix una de les formes justes de govern. Entre les formes injustes de govern es troba la democràcia. El millor règim polític és aquell que es basa en la voluntat dels seus ciutadans (més semblant a la democràcia). La monarquia pot ser bona sempre i quant el poder polític no es concentri en el rei sinó en el parlament.
ESQUEMA COMPARATIU DE PLATÓ I NIETZSCHE
PLATÓ NIETZSCHE
Estil Obra extensa, escrita en forma de diàleg i per fer-se entendre sovint va recórrer al mite i la metàfora Utilitza un estil provocador, que no només pretén desacreditar allò que critica sinó que també busca ridiculitzar-ho Tendència filosòfica Idealista i racionalista Vitalista Sòcrates Mestre admirat per Plató, li va dedicar tota la seva teoria convertint-lo en el protagonista de tots els seus diàlegs El corruptor, el culpable de la inversió de valors de tota la filosofia i la moral occidental. Concepció de la realitat Dualista, existeixen dues realitats: el Món Intel·ligible (el vertader) i el Món Sensible, que és una còpia del primer. Critica la concepció de les Idees com a “ésser vertader”. Només existeix un món, el de la vida: la realitat és pur devenir Coneixement Els sentits només serveixen pel coneixement de l’aparença. La raó és la que ens condueix al món intel·ligible. Es pot arribar al coneixement de les veritats universals. Confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La Veritat és una il·lusió. La realitat és devenir i sempre és interpretació, no valen els conceptes (que l’ofeguen) només la podem captar mitjançant metàfores. Déu La representant de la divinitat en la filosofia platònica més que el demiürg (que és una metàfora) seria la Idea de Bé, que és el fonament de la resta d’Idees. Nega l’existència de Déu, de les Idees platòniques i de tots els valors, lleis o conceptes associats a un món superior intangible que domina sobre el de la vida Ètica Intel·lectualisme moral, el coneixement (de les idees ètiques) s’identifica amb la virtut. S’han de controlar i reprimir els desitjos i impulsos sensibles. L’ètica occidental (origen: Sòcrates) reprimeix els instints i és la formulació de la moral dels esclaus, que ha domesticat els impulsos vitals dels homes. Antropologia Parteix d’una antropologia dual: l’home és una unió antinatural d’ànima i cos. Diu que el cos és la tomba de l’ànima Monisme antropològic: no hi ha divisió entre cos i ànima, el cos com a essència de l’ésser humà. Ésser superior El filòsof abandona el món sensible i és capaç de conèixer la Veritat (el presoner alliberat de les cadenes de la ignorància en el Mite de la Caverna). El súperhome (metafòricament el nen) s’ha alliberat dels valors de la moral i tradició occidental. Té una voluntat lliure, creadora, no sotmesa a cap valor aliena a la vida. Política El més important és aconseguir el bé comú dins de la República i això s’aconsegueix amb governants justos, els filòsofs, els savis. Defensa d’una idea de política per la comunitat. Defensa l’individualisme, tant en allò ètic com en allò polític i rebutja l’Estat, el cataloga com “el monstre més fred” que ens menteix dient-nos “jo sóc el poble”.
ESQUEMA COMPARATIU DE DESCARTES I LOCKE
DESCARTES LOCKE
Caracterització Primer filòsof modern i el màxim exponent del racionalisme Creador d’una nova línia de pensament modern: l’empirisme Coneixement Vol crear un mètode universal basat en la raó. No ens podem refiar de l’experiència sensible ja que podem dubtar-ne (parteix de l’escepticisme ). Percebem la realitat a través de l’experiència, que és el substrat de les nostres idees, que fonamenten el coneixement. Idees (tipologia) Són els continguts mentals del jo i n’hi ha de tres tipus: Adventícies: extretes a partir de l’experiència sensible (no vàlides) Fictícies: construccions de la nostra imaginació (no vàlides) Innates: impreses en la ment (les úniques a partir de les quals es pot construir el coneixement) Totes les nostres idees procedeixen de l’experiència i n’hi ha de vàries classes: Simples: la ment les rep de forma passiva ja sigui de l’exterior (idees de sensació) o de l’experiència interna (idees de reflexió) Complexes: l’enteniment és actiu creant idees de tres tipus (substànies, relacions o modes) Innatisme Accepta l’existència d’idees innates i aquestes li serviran per provar la segona veritat (l’existència de Déu). No accepta l’existència d’idees innates. La nostra ment, quan naixem, és una “tabula rasa” i les nostres idees només provenen de l’experiència sensible. Substància Allò no necessita de cap altre realitat per existir. N’hi ha tres (Jo, Déu i el Món) i constitueixen els tres àmbits de la realitat. És una idea complexa que imaginem o suposem com a suport de les nostres idees simples, però no podem demostrar empíricament la seva existència. Identitat personal El Jo es caracteritza pel pensament i és la primera veritat en l’ordre del coneixement: el fet de pensar ens mostra el nostre ésser. És la res cogitans, la nostra ment, l’ànima. El jo també és evident en sí mateix a causa del pensament però no pertany a l’ànima (de la qual no en puc demostrar la seva existència) sinó a la consciència, que és dinàmica i canvia per l’experiència. L’Existència del món El món és la tercera veritat i es caracteritza per l’extensió (inclou el nostre cos). Però del món només en podem deduir la seva existència en el sentit mecanicista, no podem parlar de qualitats secundàries (impressions) com la forma, color, etc, perquè en podem dubtar (són confuses). Pressuposem l’existència d’un món exterior com a causa de les nostres sensacions però no és un coneixement evident, sinó més aviat probable. No coneixem el món exterior en sí mateix, només les idees sensibles que ens provoca. També considera que les qualitats primàries generen idees més confuses i subjectives, només ens podem refiar.
ESQUEMA COMPARATIU DE Locke I NIETZSCHE
LOCKE NIETZSCHE
Tendència filosòfica Empirista Vitalista Coneixement Percebem la realitat a través de l’experiència, que és el substrat de les nostres idees, que fonamenten el coneixement. Confia plenament en els sentits com a font de coneixement però no podem empresonar les experiències en idees o conceptes. Només podem captar la realitat mitjançant metàfores. Món exterior Pressuposem l’existència d’un món exterior com a causa de les nostres sensacions però no és un coneixement evident, sinó més aviat probable. Només existeix un món, el de la vida: la realitat és pur devenir i no té sentit buscar evidències d’aquesta, no en podem tenir un coneixement objectiu. Postura política S’oposa a l’absolutisme monàrquic i defensa la monarquia parlamentària i la divisió de poders. No té una postura política definida, però parla negativament tant de demòcrates com de socialistes. Estat Justifica la idea d’Estat que reguli la societat a partir de l’establiment d’un pacte entre els individus. El poder polític tindrà la funció de regular la vida pública i està sustentat en la voluntat de la majoria. Defensa l’individualisme i rebutja l’Estat, el cataloga com “el monstre més fred”* que ens menteix dient-nos “jo sóc el poble”.
ESQUEMA COMPARATIU DE LOCKE I S.MILL
LOCKE S.MILL
Tendència filosòfica Considerat un dels pares del liberalisme Utilitarista i liberalista Ideologia política S’oposa a l’absolutisme monàrquic i defensa la monarquia parlamentària i la divisió de poders. Defensor de la democràcia representativa i del liberalisme. Principi regulador Hi ha una LLEI NATURAL (ningú pot atemptar en contra de la vida, salut o possessions dels altres) i en les societats polítiques el poder haurà d’assegurar aquests drets naturals dels homes. PRINCIPI DEL DANY: implica que la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre i quan no perjudiqui els altres. Consideració dels individus S’arriba a les Societats Polítiques a través d’un pacte, un contracte fet entre els individus que decideixen instaurar un poder polític. Parteix de la idea de que els ciutadans són autònoms i tenen dret a decidir, a prendre decisions i no és legítima una sobirania que no es regeixi per la majoria. L’utilitarisme té com a objectiu que el màxim nombre de persones obtinguin la felicitat. Però el fonament d’aquesta teoria es troba en el que ell anomena la “dignitat humana”: qualsevol regla l’ha de tenir en comte, per tant, l’ètica ha de valorar els individus autònoms i els seus drets com a éssers humans (fins i tot acollint-se en aquest argument defensa el vot femení). Poder polític El pacte instaura un poder polític que tindrà la funció de fer justícia, assegurar els drets naturals, fer lleis clares i fer-les complir. No s’ha d’intervenir en cap aspecte més, el poder té els seus límits en els drets privats. El poder de l’Estat ha de limitar-se als afers públics. Fins i tot a nivell econòmic, com més es limiti, millor. Però l’Estat no té dret a intervenir en la vida privada dels individus (sempre i quant no perjudiquin a ningú). També són fonamentals la llibertat de pensament i d’expressió.
