Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comparaciones filosofos, Esquemas y mapas conceptuales de Historia de la Filosofía

comparación de Platón, Descartes, Hume y Kant.

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2025/2026

Subido el 28/01/2026

livia-maria-oliveira-da-silva
livia-maria-oliveira-da-silva 🇪🇸

1 documento

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
METAFÍSICA
Plató
Descartes
Hume
Kant
Coneixement de la
realitat
Realisme: podem arribar a
conèixer la realitat tal com és
Racionalisme: només
coneixem les nostres pròpies
interpretacions de la realitat,
no podem assegurar que la
realitat sigui tal com la
percebem nosaltres
Empirisme: coneixem a
partir d’impressions, però
no podem assegurar que
la realitat sigui tal com la
percebem nosaltres
Idealisme: No podem
conèixer la realitat la com
és (noümen), només
podem conèixer la realitat
com nosaltres la percebem
(fenòmen)
Les substàncies
La realitat està composta per
tres substàncies: la res
cogitans (el jo), la res extensa
(el món) i la res infinita (Déu)
No tenim cap impressió de
substància, per tant no
podem afirmar que
existeixen. No podem
afirmar que existeixi una
essència del jo, del món i
de Déu
El jo, el món i Déu, en tant
què substàncies o
essències, no poden ser
conegudes perquè queden
fora del cognoscible
(fenomen)
Crítica a la metafísica
La metafísica parla de les
essències de les coses,
d’allò que hi ha més enllà
del que es percep i de la
causa mateixa de les
coses. Però com no
podem anar més enllà de
les nostres percepcions,
no té sentit parlar de
l’essència de les coses, ni
de la seva causa.
Aleshores, la metafísica no
té sentit.
Si la metafísica tracta
d’esbrinar quina és
l’essència del jo, del món i
de Déu, no pot ser una
ciència. Aquestes idees no
són cognoscibles perquè no
formen part del fenomen. Si
la metafísica tracta
d’esbrinar quins són els
límits de la raó i les
condicions de possibilitat
del coneixement, aleshores
sí que pot ser una ciència.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comparaciones filosofos y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

METAFÍSICA

Plató Descartes Hume Kant Coneixement de la realitat Realisme: podem arribar a conèixer la realitat tal com és Racionalisme: només coneixem les nostres pròpies interpretacions de la realitat, no podem assegurar que la realitat sigui tal com la percebem nosaltres Empirisme: coneixem a partir d’impressions, però no podem assegurar que la realitat sigui tal com la percebem nosaltres Idealisme: No podem conèixer la realitat la com és (noümen), només podem conèixer la realitat com nosaltres la percebem (fenòmen) Les substàncies La realitat està composta per tres substàncies: la res cogitans (el jo), la res extensa (el món) i la res infinita (Déu) No tenim cap impressió de substància, per tant no podem afirmar que existeixen. No podem afirmar que existeixi una essència del jo, del món i de Déu El jo, el món i Déu, en tant què substàncies o essències, no poden ser conegudes perquè queden fora del cognoscible (fenomen) Crítica a la metafísica La metafísica parla de les essències de les coses, d’allò que hi ha més enllà del que es percep i de la causa mateixa de les coses. Però com no podem anar més enllà de les nostres percepcions, no té sentit parlar de l’essència de les coses, ni de la seva causa. Aleshores, la metafísica no té sentit. Si la metafísica tracta d’esbrinar quina és l’essència del jo, del món i de Déu, no pot ser una ciència. Aquestes idees no són cognoscibles perquè no formen part del fenomen. Si la metafísica tracta d’esbrinar quins són els límits de la raó i les condicions de possibilitat del coneixement, aleshores sí que pot ser una ciència.

TEORIA DEL CONEIXEMENT

Plató Descartes Hume Kant Què és conèixer Conèixer és recordar: teoria de la reminiscència de l’ànima El coneixement és construït per la raó a partir d’idees clares i distintes Conèixer és percebre, captar el món que ens envolta i interpretar-lo Conèixer és la capacitat del nostre psiquisme de percebre i pensar els objectes Com coneixem Amb la raó o ànima Amb la raó/ esperit/ ànima Amb els sentits i amb la ment A través de la sensibilitat i l’enteniment Què coneixem Realisme: podem arribar a conèixer la realitat tal com és Racionalisme: només coneixem les nostres pròpies interpretacions de la realitat, no podem assegurar que la realitat sigui tal com la percebem nosaltres Empirisme: coneixem a partir d’impressions, però no podem assegurar que la realitat sigui tal com la percebem nosaltres Idealisme: No podem conèixer la realitat la com és (noümen), només podem conèixer la realitat com nosaltres la percebem (fenòmen) Els sentits / La sensibilitat Ens enganyen, no són una font fiable de coneixement Sovint ens enganyen, no poden ser l’única font fiable de coneixement Amb els sentits obtenim impressions de sensació; totes les impressions són sempre vertaderes La sensibilitat és una part fonamental del coneixement; sense aquesta no hi ha enteniment possible El paper de l’experiència sensible Tot allò que prové dels sentits i l’experiència no és coneixement vertader. L’únic coneixement vertader es troba al món de les idees, al qual s’hi arriba a través de l’ànima Tot allò que prové de l’experiència sensible no és una font fiable de coneixement. La raó, a través de les idees innates, és l’única que pot arribar al vertader coneixement Percebem el món a través d’impressions (experiència sensible) i idees (pensament). Ambdues són necessàries, tot i que les impressions són la condició indispensable La sensibilitat i l’enteniment són les dues capacitats de la ment per conèixer. Ambdues són imprescindibles. El coneixement comença sempre amb l’experiència (sensibilitat), però

Finalitat de la moral Conduir l’ànima a la perfecció i a la contemplació del Bé Promoure el benestar i la convivència a través del sentiment moral