¡Descarga competenicas basicas y más Tesis de Bachillerato en PDF de Idioma Catalán solo en Docsity!
avaluació educació
secundària obligatòria
curs 2021-
competència lingüística: llengua catalana INSTRUCCIONS
. Per respondre a les preguntes de la prova trobaràs un FULL DE RESPOSTES amb dues parts.
. (^) La PART 1 és per respondre a la majoria de preguntes, marcant amb una X la casella corresponent. Només hi ha una resposta correcta per a cada pregunta. Si t’equivoques, omple tot el quadrat i marca de nou amb una X la resposta correcta. Per tornar a marcar com a correcta una resposta prèviament emplenada, encercla-la. En acabar la prova, no t’oblidis de respondre a la pregunta de valoració que hi ha a la PART 1. . (^) La PART 2 és per: . (^) respondre a les preguntes 15, 25 i 26; . (^) escriure la redacció final. Recorda que només pots escriure la teva resposta dins l’espai que marca el requadre.
. Per fer la prova utilitza un bolígraf blau o negre.
. No facis servir cap corrector (líquid, cinta...).
TEXT 1
Llegeix aquest text amb atenció i tria la resposta correcta a cada pregunta.
Marca-la a la PART 1 del FULL DE RESPOSTES.
EL XIPRER
Fa uns dies una tempestat va trencar per la meitat el tronc del xiprer
més gran del jardí. Era el més alt, el més esvelt, el primer que vaig
plantar en fer aquesta casa on visc. Fa més de vint anys, d’això; jo feia
poc que havia tornat de Grècia, i per a mi el xiprer era un record
d’aquell viatge. L’he vist créixer, en aquest temps; l’he vist passar de
ser una mata esquifida a ser un arbre ben plantat que es guanyava
l’admiració de qualsevol, per ell mateix, al marge o per dalt de la
resta; l’he vist anar amunt cada primavera i, com en un somni,
imposar la seva esvelta bellesa solitària.
Fa uns dies, després d’una nit de tempesta —vent i pluja, pluja i vent—, penjava mig arbre, esqueixat,
vençut, amb el cim, que un dia abans encara acariciava el cel com una flama verda, tocant terra. Era
la imatge de la mort. La meva dona, la Marifé —ella és sempre la primera de casa a rebre el dia—,
el va veure i va venir corrents a despertar-me per dir-m’ho. Ella, més bé que ningú, sabia el sentit
d’aquell arbre al jardí.
El xiprer havia quedat partit en dues meitats, i una d’elles, la més tendra, jove i subtil, s’havia trencat
de la part alta del tronc i queia, com un ferit agenollat de dolor. El perfum de resina era com un
lament invisible.
L’arbre havia deixat de ser el centre del jardí, però, en el seu dramatisme —la tempesta l’havia
derrotat tallant-li d’un cop la gràcia—, encara era un puntal ben arrelat.
Vam cridar el jardiner i en va tallar el tros que encara es mantenia enganxat al tronc. Mig xiprer
va quedar estès a terra i l’altre mig era una pena. No podíem fer res més. I va romandre com una
flama apagant-se, com un plany mut, com una llàgrima trencada, com una desgràcia natural o una
fatalitat. O com un senyal.
La nit de Sant Antoni, quan la foguera demanava més foc, Marifé va fer memòria del tronc que
havíem serrat del xiprer i proposà que l’usàrem per avivar el foc.
—No cremarà! —va dir algú.
—Farà fum! —presagià un altre.
Entre tots els de la colla vam agafar el mig xiprer per dur-lo a cremar a la foguera. La nit es perfumà de
misteri quan la llenya encara verda de l’arbre entrà en contacte amb les brases. La nit, que era blava,
d’un fosc clar, freda i amb lluna, s’omplí d’espurnes, com si volgués afegir més estels al cel. La carena
de la muntanya s’alçava imponent, tenyida d’un gris mineral. La foscor s’omplia de transparències.
El xiprer, a més de fer olor i llum —més llum, més llum! —, escalfà l’ambient humit de rosada. Grans
i xiquets s’aproparen a la foguera a cantar-la i ballar-la. La nit es va fer festa; la festa, sopar; el sopar,
revetlla..., fins que el fred de la matinada i la cendra del foc convidaren a dormir cadascú a casa
seva; la nit es va fer la misteriosa senyora de la vall i, en nosaltres, la son o els somnis s’endugueren
les hores no se sap on.
TEXT 1
5 La tempesta es va produir a... a. l’hivern, uns dies abans de la revetlla de Sant Antoni. b. l’estiu, uns dies abans de la revetlla de Sant Joan. c. l’estiu, uns dies després de la revetlla de Sant Joan. d. l’hivern, uns dies després de la revetlla de Sant Antoni. (^6) Es diu que el xiprer està “avergonyit” (subratllat en el text) perquè... a. els enamorats s’hi amaguen per estimar-se. b. té una relació especial amb la mimosa. c. ha perdut el seu esplendor. d. és l’únic xiprer del jardí. (^7) Què significa en el text “nafra” (subratllada en el text)? a. Dolor. b. Ferida. c. Esqueix. d. Complicació. 8 Es pot deduir del text que a la casa... a. hi viuen el protagonista i la Marifé. b. hi viuen el protagonista i el jardiner. c. hi viuen el protagonista, la Marifé i els seus fills. d. hi viu el protagonista sol; la Marifé hi va de bon matí. (^9) Al llarg del text el xiprer s’ha descrit... a. amb característiques botàniques. b. amb característiques humanes. c. amb objectivitat científica. d. de manera superficial. (^10) Quins tipus de text conté aquest fragment? a. Exposició, narració i diàleg. b. Descripció, narració i diàleg. c. Prescripció, narració i exposició. d. Argumentació, narració i exposició.
llengua catalana lingüística: competència TEXT 2
Llegeix aquest text amb atenció i tria la resposta correcta a cada pregunta.
Marca-la a la PART 1 del FULL DE RESPOSTES.
ELS ARBRES
Els arbres no solament són una planta alta i llenyosa, sinó que serveixen per designar moltes altres
coses: l’arbre de dos temps d’alguna màquina o l’arbre genealògic d’un llinatge. Als noms de llocs, és a
dir, a la toponímia, també hi tenen un paper rellevant. Sense moure’ns de l’àrea barcelonina i només
cenyint-nos als nuclis urbans trobem els noms de Sant Just Desvern o Sant Joan Despí. Estenent-nos
més, podem espigolar-ne uns quants més entre un grup molt nombrós: Figueres, Pineda, Alberola,
la Morera de Montsant, Pinós, Riudoms, el Rourell o la Palma d’Ebre.
Els arbres han adquirit múltiples simbolismes enormement arrelats: el xiprer va de bracet amb
l’hospitalitat i amb les cases dels morts, el llorer amb la immortalitat, l’olivera amb la pau, el roure
amb la força i el valor, i el til·ler amb l’amistat, per exemple. La llista seria llarga.
En algunes masies es plantava un arbre quan naixia un fill. Un o més arbres cohesionen nombroses
places; segons com, indiquen una cruïlla de camins o formen part indestriable d’una ermita o
església parroquial. Per tot plegat, fou una decisió excel·lent que la Generalitat de Catalunya protegís
els arbres monumentals, sovint d’acord amb la grandària, però sense menystenir la significança
històrica o la bellesa que ofereixen.
La protecció governamental ha ajudat a salvaguardar aquests arbres, alhora que els ha donat a
conèixer fins a aconseguir que avui rebin més estima que ahir. I és que amb els arbres passa com
amb les persones: si sabem que hi són i ens hi apropem i els acariciem, serà possible establir una
comunió que ens enriquirà.
D’altra banda, el vocabulari català que pertoca als arbres i a les plantes en general és molt ric i
dona un joc extraordinari a l’hora d’explicar-los. És un luxe poder parlar d’una roureda i no haver
de donar-hi voltes dient que ens referim a un conjunt format per uns pocs roures. Per això seria
irresponsable perdre un patrimoni tan important i trobar-nos sense paraules, o que haguéssim de
fer servir barbarismes per precisar allò que volem dir.
Protegir els arbres va molt més enllà de salvaguardar-los físicament. Obliga a mantenir vives
les paraules que els acompanyen, a ser respectuosos amb els elements que apleguen la història
acumulada a l’entorn de cadascuna d’aquestes plantes, a preservar la memòria oral o escrita que
ens deixen. Tanmateix, una responsabilitat que ens correspon a tots: a l’Administració, però també
als ciutadans.
Ernest Costa i Savoia, http://parcsnaturals.gencat.cat (text adaptat)
llengua catalana lingüística: competència TEXT 3
Llegeix aquest text amb atenció i tria la resposta correcta a cada pregunta.
Marca-la a la PART 1 del FULL DE RESPOSTES.
EL FONS MARÍ S’ESTÀ CONVERTINT EN UN DESERT
Quan la majoria de nosaltres pensem en un desert, probablement
la imatge que ens ve al cap és la d’un camp infinit de dunes daurades
o la d’una extensa esplanada esquerdada i solitària. Però per estrany
que sembli, a Catalunya, en concret al Maresme, també en tenim,
de deserts, i estan sota l’aigua.
Els deserts submarins, o blancalls, són un fenomen que afecta totes les zones temperades del planeta,
entre les quals el mar Mediterrani, i que s’ha estès en els últims anys. “El problema dels deserts
submarins ha existit sempre i és una de les coses que els primers ecòlegs van començar a estudiar”,
explica en Jordi Boada, oceanògraf i doctor en biologia marina. “Però des de fa quatre anys, tenim
la sensació que han augmentat a la costa catalana. I parlant-ne amb diferents investigadors d’arreu
del món, coincidim tots en aquesta idea”.
Un blancall és el que queda quan desapareix el bosc que hauria d’haver-hi sota el mar: una zona
de roca completament pelada. La principal conseqüència de la desertització és una pèrdua de
productivitat i de diversitat enorme. “Els boscos d’algues, com a la terra, són estructurals. Les algues
són cases per a moltes altres espècies i, sense elles, no podrien reproduir-se. A més, moltes són
d’interès comercial i, si perdem boscos, perdem recursos naturals i això té un efecte en l’economia,
sobretot de les poblacions costaneres”, explica Boada. “A més, també perdem capacitat per frenar el
canvi climàtic, ja que les algues són productores d’oxigen, i la possibilitat de descobrir el potencial
farmacològic d’espècies encara desconegudes”.
Hi ha tres factors importants que afavoreixen la desertització. En primer lloc, la sobrepesca de
depredadors provoca desequilibris en la cadena i fa que hi hagi més herbívors dels que els boscos
poden tolerar. D’altra banda, hi ha l’arribada d’espècies invasores que causen noves interaccions
al medi. En aquest cas, al Mediterrani, arriben pel canal de Suez noves espècies herbívores que
intensifiquen la desaparició dels boscos d’algues. Finalment, també hi té un paper important
l’escalfament global. Aquest fenomen fa que alguns boscos arribin al seu límit de tolerància tèrmica
i que, quan hi ha onades de calor, desapareguin.
Gisela Ferrer , Tot Mataró (text adaptat)
TEXT 3
15 Què són els “blancalls” (subratllat en el text)? NO ESCRIGUIS EN AQUEST ESPAI
Respon a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES.
16 Jordi Boada és... a. metge. b. periodista. c. oceanògraf. d. submarinista. (^17) Segons el text, quins són els efectes principals de la desertització? a. Una disminució de la qualitat de l’aigua del mar. b. Un perill per als banyistes en els períodes de repoblació. c. Una pèrdua de productivitat i diversitat de les espècies marines. d. Una disminució del nombre de captures i, conseqüentment, de pescadors. (^18) En el text, quines característiques de les algues es destaquen? a. Fan pudor i embruten les platges. b. Enriqueixen els plats amb nous sabors. c. Espatllen els motors de les embarcacions. d. Afavoreixen les investigacions farmacèutiques. 19 Indica quina d’aquestes oracions té els dos punts (:) col·locats correctament. a. El fons marí s’està convertint en això, un desert: una zona sense vida. b. El fons marí s’està convertint en això: un desert: una zona sense vida. c. El fons marí s’està convertint en això: un desert, una zona sense vida. d. El fons marí: s’està convertint en això un desert, una zona sense vida.
PREGUNTES GLOBALS
24 Tenint en compte el segon i el tercer text que has llegit, marca amb una X en el FULL DE RESPOSTES 1 si les oracions següents són verdaderes (casella a) o falses (casella b). 24.1 La protecció dels boscos i del mar està garantida per l’Administració. 24.2 La vida humana no té impacte en els oceans o mars. 24.3 Els arbres han adquirit múltiples símbols i les algues tenen potencial farmacològic. 24.4 El canvi climàtic està relacionat amb els boscos i no pas amb les algues perquè estan sota l’aigua. (^25) Què tenen en comú els textos 1 i 2? NO ESCRIGUIS EN AQUEST ESPAI
Respon a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES.
(^26) La Generalitat de Catalunya ha actuat de la mateixa manera amb els boscos i els fons marins? Justifica la teva resposta. NO ESCRIGUIS EN AQUEST ESPAI
Respon a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES.
llengua catalana lingüística: competència REDACCIÓ
A partir de la lectura dels tres textos explica si creus que és important que tinguem cura de
la natura i els arbres i per què.
Escriu una redacció de 125 paraules com a mínim. Si n’escrius menys, es veurà afectada
la teva puntuació.
Et recomanem que segueixis aquest procés:
1. planificació, esquema de les idees que desenvoluparàs;
2. primera versió;
3. revisió, correcció i versió definitiva.
Pots utilitzar aquesta pàgina com a esborrany.
Escriu la versió definitiva de la teva redacció a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES.
Anota al final el nombre de paraules escrites.
ESBORRANY
Moltes gràcies per la teva col·laboració.
