¡Descarga Análisis del text: Partes básicas, resumen, tipología textual y recursos lingüísticos y más Tesis de Bachillerato en PDF de Valenciano solo en Docsity!
CONTROL VALENCIÀ BLOC DE COMPRENSIÓ DEL TEXT.
TEMA 1: DESCRIURE EL TEMA I LES PARTS BÀSIQUES DEL TEXT.
TEMA 2: EL RESUM.
TEMA
No coincideix amb el resum. Es tracta d'expressar en poques paraules la idea que l'autor vol comunicar-nos. Sintagma Nominal + Complement/Proposició adjectiva. Podria coincidir amb el títol. Hi ha que tindre en compte la subjectivitat de l'autor. Una manera fàcil és primer fer l'argumentació i d’ahí traure el tema. ESTRUCTURA Dividir el text en parts, assenyalant les línies o paràgrafs que compren cada una. Justificar cada un dels apartats de manera apropiada, assenyalant les idees principals i secundàries. RESUM Text reduït respecte d'un altre que anomenem “el text de partença”. Cal tenir una comprensió total del conjunt del text. No hem d'afegir res de res i tampoc eliminar ningún tret essencial. El resum s'ha d'articular sobre allò que es essencial. Els exemples haurán de ser agrupats en categories en molts casos. Cal evitar usar les expressions que hi ha al text. En cap cas escriurem frases de l'ordre “l'autor diu”. TEMA 3: LA TIPOLOGIA TEXTUAL. TIPUS DE TEXT CARACTERÍSTIQUES NARRATIU: narra fets i accions. Estructura: plantejament, nus i desenllaç. (ordenació en el temps). Recursos lingüístics: ● Oracions predicatives (verbs d'acció). ● Utilització d'adverbis de temps.
● Connectors temporals i causals.
EXPOSITIU: fer entendre bé les coses. Estructura: introducció, desenvolupament, conclusió. Recursos lingüístics:
● Connectors que introdueixen explicacions o exemples.
● Connectors que expressen causa o conseqüència. ● Connectors temporals. ● Connectros ordenadors. ARGUMENTATIU: l’emissor pretén orientar l’opinió del receptor. Pretén convèncer de les coses. Estructura: introducció del tema, cos argumentatiu, conclusió (tema). Recursos lingüístics: ● S’utilitza la primera persona perquè l’emissor està implicat en el text. ● Ordinals i marques d’ordre. ● Oracions que expressen causa i conseqüència. ● Abundància de connectors que expressen causa, conseqüència i ordre. ● Apareix la modalització (expressió de la subjectivitat de l'emissor). ● Diferents tipus d'arguments: d'autoritat, comparatiu, exemplificació...
TEMA 4: ELS REGISTRES I LES VARIETATS GEOGRÀFIQUES.
➡️ ELS REGISTRES LINGÜÍSTICS.
REGISTRE CIENTIFICOTÈCNIC:
- Ús de paraules molt precises i delimitades, per tant, monosèmiques.
- Llenguatge objectiu.
- Ús de tecnicismes i cultismes.
- Neologismes i paraules noves extretes del grec, del llatí o de l’anglés.
- Frases enunciatives i en pasiva.
- Oracions enunciatives.
- Verbs en forma no personal (infinitiu, gerundi, participi).
- Adverbis acabats en -ment.
- Llenguatges formalitzats i codis propis (símbols algebraics, químics,...). REGISTRE LITERARI:
- Expressivitat, artificiositat.
- Funció poètica del llenguatge.
- Llenguatge connotatiu.
- Ús de cultismes, arcaismes i dialectismes.
- Llenguatge simbòlic, possibilitat de diverses interpretacions. - Ús de figures retòriques.
- Sintaxi complexa. REGISTRE ESTÀNDARD:
- Llenguatge clar i precís.
- Comprensible per a la majoria dels parlants.
- Ús de cultismes coneguts.
- Manca de col·loquialismes. REGISTRE COL·LOQUIAL:
- Poc elaborat, espontani, simple.
- Gran expressivitat: ús d’hipèrboles, metàfores, comparacions, onomatopeies,...
- Riquesa entonacional.
- Mots carregats d’emotivitat i subjectius (llenguatge connotatiu).
- Ús de frases fetes.
- Ús de locucions adverbials.
- Sintaxi simple, abunda la juxtaposició.
- Oracions enunciatives, exclamatives i interrogatives.
- Freqüència d’oracions inacabades (anacoluts).
- Tics lingüístics.
- Ús de barbarismes.
- Lèxic limitat, repetitiu i poc precís.
jo parle, nosaltres parlem jo sóc, tu eres vosaltres feu jo traduïsc jo parlo, nosaltres parlem jo sóc, tu ets vosaltres feu jo tradueixo jo parl, nosaltres parlam jo som, tu ets vosaltres fei jo traduesc jo faça, jo conduïsca jo faci, jo condueixi jo faci, jo conduesca/conduesqui bega vosté begui vosté begui vosté jo cantara/ tu cantares jo cantés/ tu cantessis jo cantàs/ tu cantasses CI+CD: li la dona CD+CI: la hi dona meua, meues meva, meves tres graus: aquest, aqueix, aquell/ ací, aquí, allí/ açò, això, allò dos graus: aquest, aquell/ aquí, allí/ això, allò dèsset, dihuit, dènou disset, divuit, dinou desset, devuit, denou partícula pas: no m’agrada pas artícles salat: es moli, sa serra DIFERÈNCIES LÈXIQUES. -Fresa, maduixa, fraula. -Alçar-se, llevar-se, aixecar-se. -Berenar, berenar, fer sa berena. -Fesol/bajoca, mongeta, mongeta. -Eixir/sortir, sortir, sortir. -Gat, gat, moix/gat. -Borratxo, borratxo, gat. -Got, got, tassó. -Gos, gos, ca/cus. -Diners, diners, diners/doblers. -Arena, sorra, arena. -Granera, escombra, granera. -Peresa/perea/gosera, mandra, peresa. -Mesclar/barrejar, barrejar, mesclar. -Nora, jove, nora. -Llavar, rentar, rentar. -Escurar, rentar els plats, escurar. -Calçons, calces/pantalons, calçons. -Calces, mitges, calces. -Calcetins, mitjons, calcetins. -Espill, mirall, mirall. -Melic, llombrigol, llombrigol.
-Paloma/palometa/papallona, papallona, papallona. -Ensalada, amanida, enciam. -Enjorn/prompte, d’hora, prest. -Obrer, paleta, picapedrer. -Rajola/rajol/atovó/tovó, maó massís/maó, tova/maó/rajoló. -Vesprada/poqueta nit/tardet/tarde, tarda, d’hora baixa. -Bes/besada, petó, besada. -Xiquet, nen, nin. -Xic/xicon/xicot, noi, al·lot. -Bou, toro, brau/toro. -Corder, xai, xot/anyell/be. -Poal/poval, galleda, poal. -Bombolla/bambolla, butllofa, bòfega. -Joguet, joguina, jugueta. -Cridar, xisclar, giscar/cridar. -Pardal/moixó, ocell/aucell, ocell. -Dacsa/panís, blat de moro/moresc, blat de les índies/blat de moro. -Alalde/alcaldessa, alcalde/alcaldessa, Batlle/batllessa. TEMA 5: ELS RECURSOS EXPRESSIUS. AFORISME .- Frase breu que resumeix un principi filosòfic o moral, sense argumentarlo. [Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres (Joan Fuster)]. AL·LITERACIÓ .- Repetició d'un mateix so al llarg d'una composició. [Un ruc arrossega un carro]. ANÀFORA .- Repetició d'una o diverses paraules al començament d'una sèrie d'oracions per emfasitzar-les. [Un milió de lectors, un milió de possibles compradors]. ANTÍTESI .- Figura que consisteix a contraposar dues expressions que tenen significats contraris. [Un petit pas per a un home, un gran pas per a la humanitat]. ANTONOMÀSIA .- Figura que consisteix en la substitució d'un nom propi per un de comú, o viceversa, o per una perífrasi. [és un judes = traïdor; L'inventor de la penicil·lina = Flemming]. APOSICIÓ .- Juxtaposició d'una o diverses paraules, a unes altres de la mateixa categoria gramatical, amb funció explicativa o especificativa. [El futbol, l'esport rei, dona moltes alegries però també disgusts]. APÒSTROFE .- Invocació o interpel·lació vehement a algú, ja siga real o imaginari. [Sol del matí, il·lumina’m per trobar el que estic buscant!]. ASÍNDETON .- Omissió de la conjunció de coordinació entre els diversos elements que podrien anar units per ella. [Veieren l'home anorreat, desfet, tancat, blasmat, privat de l'aire]. COMPARACIÓ .- Figura que consisteix a relacionar dos fets o idees, en base a una semblança real o imaginària entre ells, amb la intenció de fer més comprensible el primer. [Té els llavis rojos com les cireres]. EL·LIPSI .- Figura que consisteix a suprimir una o més paraules d'una construcció gramatical, que s'han de sobreentendre pel context. [Amb Micralax, un rellotge]. ENUMERACIÓ .- Acumulació successiva d'idees, fets, atributs, conceptes o imatges referits a una mateixa cosa. [Dins d'aquella caixa hi havia agulles d'estendre, fotografies, fils, culleres, claus, cartes, llibres, i fins i tot algun mitjó]. EPÍTET .- Adjectiu que remarca una qualitat que és inherent al substantiu. [El cel blau cobria els nostres caps].
SINESTÈSIA .- Figura que consisteix a associar dos elements, un de real i l'altre imaginari, provinents de dos camps sensorials diferents. [Un vi d'aroma d'àngel]. SINONÍMIA .- Mot que té un significat equivalent al d'un altre. [Aquell dia, el president va convocar una roda de premsa. Va ser llavors quan el cap de l’Executiu va anunciar la seua dimissió]. Altres recursos expressius de caràcter literari són :
- Les característiques de la veu narrativa. Veure quin tipus de narrador hi ha i com “actua” en l’obra.
- Contrast entre el que la veu narrativa sap i el que diuen els altres.
- L’adjectivació abundant, així com la repetició constant d’algun adjectiu concret per algun motiu.
- Repetició d’alguna estructura concreta o d’alguna construcció.
- Ús abundant d’adverbis (de manera, de temps…) i de complements circumstancials (de manera, de temps…).
- Ús abundant de quantificadors.
- Ús de lèxic vinculat a algun tema concret: per exemple, al temps. En són exemples, “despertador”, “d’hora”, “estona”, “la nit anterior”…
- Ús de verbs d’acció vinculats a algun aspecte o tema del text.
- Ús abundant d’algun tipus concret d’oracions.
- Ús de llenguatge figuratiu (llenguatge metafòric).
- Els camps semàntics que s'utilitzen si es vol recrear una atmosfera determinada.
- L’existència d’un estil segmentat (oracions breus i simples), que dota el relat d’un ritme àgil.
- Ús de l’estic directe, indirecte o indirecte lliure per introduir la veu de personatges.
- Ús de manipulacions de la cronologia temporal, com la retrospecció, l’anticipació…
- Ús d’expressions de caràcter emocional o explicatiu [Mira que era bona xiqueta, pobra, i ara s’ha convertit en una bèstia]
- Oposició entre espais (per exemple, interiors vs. exteriors). TEMA 5: ELS RECURSOS TIPOGRÀFICS. USOS DE LA CURSIVA. 1. Publicacions en qualsevol suport, produccions artístiques i programes de ràdio i televisió. 2. Equacions i fórmules. 3. Fórmules matemàtiques. 4. Peus d’il·lustracions. 5. Notes, advertiments i remissions al final d’escrits. 6. Enumeracions. 7. Encapçalament dels quadres. 8. Paraules que es volen destacar. 9. Paraules o frases en sentit metalingüístic. 10. Sobrenoms, pseudònims, àlies o malnoms. 11. Noms propis de vehicles de transport. 12. Noms científics d’animals i plantes. 13. Dialectismes i col·loquialismes. 14. Paraules o expressions d’altres llengües. USOS DE LES COMETES.
1. Citacions textuals i transcripcions. 2. Col·leccions editorials quan es citen dins d’un text. 3. Conferències, discursos, parlaments, ponències, col·loquis, debats, taules rodones, comunicacions. 4. Lemes, eslògans i campanyes. 5. Exposicions i mostres. 6. Les parts de produccions artístiques, programes de ràdio i televisió, i publicacions en general. 7. Paraules o expressions amb un sentit especial (comodí). 8. Abús de les cometes. USOS DE LA NEGRETA. 1. Títols de capítols, apartats i subapartats d’un text. 2. Marcadors d’informació d’un text (comodí). 3. Títols de taula o de figura. 4. Encapçalament de quadres. 5. Lletres que representen nombres. TEMA 6: LES VEUS DEL DISCURS. Són els participants en la comunicació. NIVELL EXTRATEXTUAL. ● Autor real: qui escriu el text. ● Lector real: qui llig el text ● Autor model: representació mental que el lector es fa del autor. ● Lector model: representació mental que l’autor es fa del lector. NIVELL INTRATEXTUAL: VEUS DEL DISCURS (POLIFONIA). ● Locutor: qui conta els fets. Pot estar en 1a persona o en 3a persona. En 1a persona del plural pot ser:
- Plural majestàtic: reservat per a reis i papes (plural fals).
- Plural de modèstia: àmbit academic, per exemple (plural fals).
- Nosaltres inclusiu: jo+tu+tu
- Nosaltres exclusiu: jo+ell+ell
- Nosaltres universal: jo+tu+ell ● Enunciador: veus diferents que apareixen en el text.
- Discurs directe: diàlegs o citacions textuals.
- Discurs indirecte: verb dicció+que.
- Discurs indirecte lliure: en 3a persona sense marques gràfiques ni sintàctiques. ● Al·locutari: a qui es dirigeix el locutor en el text. TIPUS DE NARRADOR.
- Crides al receptor. TEMA 8: LA IMPERSONALITZACIÓ. Hi ha textos en què no apareixen marques díctiques de la persona, aquestos són impersonals.
- Construccions impersonals reflexes amb el pronom es. “Es parla constantment de la mala qualitat de determinats productes alimentaris.”
- Construccions de subjecte indeterminat corresponen a hom (la gent, algú, tothom). “Algú podrà pensar que és bo fumar.”
- Construccions impersonals (hi va haver molta gent...). “Hi va haver molta gent en la festa del meu anivarsari.”
- Construccions amb el verb semblar o parèixer. “Sembla que vindràn avuí.”
