El complement directe.-
1. Rep directament l’acció del verb. Si pregunten al verb: quina cosa?;
quina persona?. Ens portarà al complement directe.
2. Es pot confondre amb el subjecte. Però el subjecte concorda en
gènere i nombre amb el verb.
3. Si passen la frase a passiva, el C.D. passa ser subjecte pacient. Ex:
L’arquitecte construí la casa (activa). La casa va ser construïda per
l’arquitecte (passiva).
4. Canvia pels pronoms: el, la, els, les, en i ho.
El complement indirecte.-
1. Indica la persona o cosa que se benefícia o no, del significat del verb.
Respon a la pregunta: a qui?; per a qui?.
2. Normalment. va introduit per la preposició “a” o“per a”.
3. Si passen l’oració a passiva, el C.I. no passa a subjecte pacient.
4. Canvia pels pronoms: em, et, els, los, li, es, ens, us i hi.
5. El complement indirecte no té génere (és unisex).
L’atribut.-
● Són els elements introduïts pels verbs copulatius (ser, estar,
semblar, esdevenir...) que indican una qualitat o característica del
subjecte.