Complement directe
•És la persona, animal o cosa sobre la que recau l'acció del verb.
•No porta preposició.
•L’acompanya la prep “a”.
•No concorda amb el verb en número i persona.
•Preguntar què? al verb
•L’avia fa una amanida
Complement indirecte
•És la persona, animal o cosa que
rep de manera indirecta la conseqüència del verb.
•Introduït per de les preposicions “a” i “per a”.
•Preguntar “a qui?/“Per a qui?”
•He comprat un joc per al Matías
C. Règim verbal
•Introduït per la preposició que el verb selecciona.
•És el complement que exigeixen determinats verbs per indicar, l’objecte sobre
el que recau l’acció verbal.
•Respon “a què?”/ “en què?”/ “de què?”
•La Marta pensa en vostè
C. circunstancial
•Complement verbal que expressa circumstàncies respecte a la situació
designada pel verb.
•Lloc (CCL): on? Anirem a Sitges
•Temps (CCT): quan? Tornaràn demà
•Manera (CCM): com? Jugava força bé
•Quantitat (CCQ): quant? M’agrada molt
•Companyia (CCCia): amb qui? Hi aniré amb el pare
•Instrument (CCI): amb què? Dibiuxa amb llapiços
•Causa (CCCa): amb què?
•Finalitat (CCF): per què?
•Condició (CCCond): de quina manera?
•Concessió (CCConc): indica un obstacle per realitzar l'acció principal.
•Afirmació (CCA): afirma l'acció principal.
•Negació (CCN): nega l'acció principal.
•Dubte (CCD): posa en dubte l'acció del verb.
C. predicatiu
•Concorda amb gènere i nombre amb el subjecte o C. directe.
•Respon a “com?”
•Ha da ser un adjectiu
•El pare s’ha llevat trist.
C. Atribut
•És el complement introduït pels
