¡Descarga La Injusticia Colectiva: Identidad, Eficacia y el Fanatismo - Prof. Espelt y más Apuntes en PDF de Psicología de los Grupos solo en Docsity!
4. ELS MARCS D’ACCIÓ COLECTIVA
Injustícia: no té vincle directe amb la infelcitat o detcontenament perquè s’enten com a normal, perquè s’accepta. El paco ho veu com una desgracia, i el que hauriem de fer es definir-ho com a una injustícia. L’única manera de lliutar, es entendre que la situación és elegítima, injusta. Hi ha d’aver aquesta percepción, i que hi ha un responsabe d’aquesta situcaió. Hipotesi de la corba jota: quan es mes probable que tinguin lloc, es des dun periode en que s’hagi anat milloranr, i que les espectaitves hagin anat augmentant i de cop i volta hi ha un retrocés. Expectatives van millorant en linia de les condicions objestcives, pero quna les condicions tornenn enderrere= hi ha un gran sal del que la gent espera i creu que te dret del que acaba tenint. La gent es revolta mes que mai no pq estiguin pitjor q abans sino que tenen unes expectatives superior i per tant un sentiment de injusticia.
Identitat: si aquet sentiment de injusticia no s’expressa de forma colectiva, no es porta a la lluita. Si tens sentiment de injusticia a nivell individual molt més dificil portar a la acció. Em revelo i llavors existim= la desobediencia a ade ser un acte colectiu. El experiment de ACHs: comparacio de una lina amb una altre on hi havien tres linies. Molta gent segui a la majoría.El més complicat era que un trenques amb la majoria, pero un cop trencat, ja la majoria ja es revelava.
Identitat: Dona entusiamse i autestima per poder enfrontarte a un adversari. Els sistemes dicatorials busquen fer sentir sol al individu, per aixo es promou molt que es delatin els veins. No nomes per obetnir info, sino per trencar la confiança, aixo dificulta poderte unir als altres i per poder generar una identitat colectiva. 1984 busca que l’individuo se senti sol. Qui te un perque per viure sempre trobara el com. La vida en busca de sentit: la força més motivadora es trobar un sentit a la vida.
Eficacia: l’acció colectiva porta a l’èxit. Intnentar trencar amb els sentiments fatalistes. Poden els que creuen que poden, perq el poder fins a cert punt es un tema de percepció. Les expectatives d’exit tenen a veure amb l’esperança. Protesten els que tenen esperança no els desesperats.
L’internet ens ajuda a intensificar aquests elements : la identiat, la injsuticia i l’eficacia.
MOVIMENTS TOTALITARIS I FONAMENTALISTES
1. Situacions de crisis: quan la societat se sent amenaçada
FULL A APART.
• Augmenta l’autoritarisme (prejudicis, predisposició, violència):
• VISIÓ DE LA JUNGLA: (tens amanaces de lleosn,serps..). Quan hi ha
visió autoritaria quan domina la por i vues el mon com un lloc perillós i això es traudiex amb una forma d’actuar. Auqesta por domina la teva forma de veure el món.
• Sentiments de temor, impotència, frustracions son amb probabilitat font
de temor i sobretot de Violencia. Un individui amb auqetst sentiments que te poder es altaament perillos. Hitler tenia totes aquestes característiques. Hilter nomes tenia un amic i el va matar. Un individuo que una part de la seva vida es un sensesotres. Va passar a sentires un fracassart a descobir que te un poder hipnotic, de atracció sobre la multitud. Aquestes situacions amb auqets sentiments de frustació etc..es altament perillos. Tu a l’altre no el pots humilir, peruqe si l’altre acaba tenint poder va en contra teva.
• Individu es trona més influenciable: quan l’individu te més por es més
suggestionable, influenciable. Por com a eelemnt de control social. A mes por, menys reclamacions farem. La por faciliata que hi hagi més acords que situacions reivindicatives.
• Minva la lucidesa mental: davnat un problema analitzem variables pero sense
grans explicacions. En situacions en les que estem molt nerviosos no arribem a analitzar-ho tot detingudament.
Quan el poder s’alia amb la por, el poder es fa formidable, i fem coses que no tolerariem en una situació normal.
L’èxit del discurs de Hitler es basava en combianar l’odi (cap als jueus, disminuits, cap als partits polítics tradicionals,) permet movilitar la societat i uniex molt. Grups molt heterogenis es poden sentir identificats. Pero no només amb l’odi es poden guanyar les eleccions, fa afalta transmetre esparança. Savia captar moltbe la deseparació dela gent i la transformava en esperança.
• A més imatge diferent als partits tradicionals. Estat que funciona com
una maquina i la perfecció, sentiment de força.. En un context de caos i desesperació. TRIOMF DE LA VOLUNTA
El líders carismàtics surten en èpoques de crisi. Son consecuencia de la crisi NO causes. Un exemple: discurs Hugo Chavez = es la consecuencia de la crisis, surt en moments de alta corrupció. Discurso al odi contra imperialistes acabava saturant a la gent, començava el discurs esperançador anomenat “ Amor con frenesi”. Sap connecta amb la gent, vincle directe sense intermediaris. Aten a la gent.
2. ATRACTIU AL FANATISME
La imatge que tothom te del fanatisme és una persona encegada per una idea. D’entrada s’hauria de matitzar aquesta imatge. Hauríem de dir que:
1. Els fanatics ho són a temps parcials: poden ser en altres ambits molt
afectusoss i tenir un comportament normals dins de la societat.
2. Es una persona amb dues cares oposades. No només hi ha una negativa, tot hi
que sigui la més visble: la hostiliatat, l’odi, la frustació.. Però tambe té una cara positiva: la implicacio, idelaisme, l’altruisme cap al seu grup.
2.a. Paradoxa del fanatic: el fanatic cap a l’enemic es radical i insensible
pero a la vegada te una fina consciencia etica cap als membres del seu grup.Diuen que es veu en un fanatic el millor i el pitjor de l’home.
Fanatisme en el psicoanalisis es veu com a una conseqüencia de la frustració. Sovint el fantic es insegur i se sent frustrat i axio el porta a portarse a aferrarse en una idea absoluta i en un grup que li dongui la seguretat que ell vol. Manera de sobrecompensra aquetses inseguretats
Per tant des d’aquesta presepectiva s’enten que el fanàtic té una funció defensiva es com un escut psicològic contra les frustracions, responsabilitat a la vida..
Els terroristes no es veuen a si mateixos com a tals: consideren que la situacio els impusla a actuar contra els altres. Considera que el terrorisme es el capitalisme. Es consideren unes bones perosnes en un món dolent. Ells es defensen davant dels altres. Atacs sucides a Isrrael. Ells deifineixen que tiren bomba , es defineixen com a màrtirs. Mentres que nosaltres els veiem com a terroriestes. E 78% de la poblacio aprovaen que els atemptats sucides. AL demanar als nens i nenes deien que volien ser martirs de grans (24%)
Per definir el terrorisme hauriem de prescindir de si allò està justificat o no, hauriem de mirar quines crarcteristiques té la violència terrorista. Es un acte violent que busca provocar reaccions emocionals de tipus timeric entre els que formen part d’un determinat grup de població.
Una forma psicològica que intenta influir sobre les emocions i actitud d’un públic.
La violència dels estats es terrorisme? busca influir en les emocions, desmoralitzar l’adversari. Guerra de Hiroshima.
L’acte terrorisme a vegades no es tan una estratègia per obtenir algo sinó un espactacle públic. Es com un acte simbòlic: forma de expressar algo, més que una estretègia per aconseguir algo. Lliçó moral.
FALTEN 2 CLASSES:
Dins de la revolta estudintil hi havia dos grusp:
1. Expressiu cultural
2. Politic
Hi havia estudiants molt dogmatic, ja que havien nascut a una societat mol autoritaria, havien heredet aquet autoritarisme.
Les utopies tenen un punt de autoritarisme
Estudiants italians: Ho volem tot i ho volem ara : molt radical, té un punt infantil, si ho volem tot es que potse no sabem moltbe el que volem, sabem el que no volem pero saber el que volen es molt més complicat. Volien un nou món però no tenien la fòrmula del nou món. TROSKY (revolución russa): El que fa que les masses vagin a la revolución es que no volen seguir aguntant aquelles condicions, pero no tenen ningun pla concret.
No tenien objectius específics. Crítica profunda, que a curt Termini els hi donava molta força, pero a mig Termini no hi havia organització, o una alternativa. Si no hi ha organiztació s’acava dispersant. Intentar combina la crítica amb objectius concrets, és lu ideal.
Falta d’entesa amb el moviment obrer.
CONSEQÜÈNCIES DEL MOVIMENT:
1968 , hi ha qui diu que va ser un fracàs històric i hi ha qui diu que va transformar el món. COm pot ser que fracassi i venci a la vegada?
Carlos Fuentes: “fracàs pírric”. EL 280 abans de crist pirro invadeix Italia, el preu de guanyar va ser altissim i va dir “ Una victòria més i estic perdut”= Victoria pirrica. Carlos Fuentes agafa el terme pirric i l’ajunta amb fracàs.
Fracàs a nivell polític, perq quan la revolucio acaba la distribución política continua sent la mateixa però a llarg Termini transformen el món a nivell cultural.
- Revolución cultural: comencen a cambiar les relacions pares-fills, relacions amoroses, sexuals, dintre de les institucions: “antipsiquiatría”… A partir d’aquell moment el num de divorci augmenta considerablemente, primera vegada que les dones porten més panatalos que faldillas. Punt de inflexió: canvien els codis socials. Des de l’edat mitjana hi havia una tendència de reprimir les emocions. El momento màx d’això es quan al 1900 es pubiquen unes normes de com comportar-se. Passem d’una societat que té por a expressar les emocions a un món en les que posem en primer pla les emocions, culte a les emocions. Tema de la tristesa, agressio, colera.. TEnim la obligació a ser felinos, està mal vist estar trist.
2. Qüestionament de la Autoritat i normalització del dret a protestar.
- Punt de partida dels nous moviments: animalista, feminista (mov propi al veure que despres de la revolución no miloren les seves condicions).
PERQUE COM I QUAN DE LA PROTESTA:
60s als 80s= transició cap al conformisme. Canço de Bob Dylan: molt esperançadora i carregada de ganes de cambiar la societat Cançó Albert Pla: conformimse, sedementarisme, desintrerès per a actualitat, pensament hedonista
60 : es creia que es podia crear una societat perfecte. Passió per la política. Aquet optimisme en el futur el podem veure en algun eslogan d el’epoca: La imaginació al poder.
Moment de bogeria=moment en que semblaque tot es possible. Podem aconseguir societat quasi perfecte. Duran poc temps, pero a vegades tenen gran impacte perque solen ser el motor d’una onada de protestes. Per tant quan mirem l’impacte s’ha de mirar a llarg termini. Revolució de la paraula: tothom volia paralar de com transformar el mén. Una serie de barreres que en algun moment es trenca. Inclus al metro la gent desconeguda parlava sobre com podies canviar el món. A finals del segle 20 mai mes hi ha hagut objecteiu de la revolusció sino que es centren en questions més pragmàtiques. Si fessim un anàlisis de les manifestacions estuciantils de les 2 ultimes decàdes son molt puntuals, concretes, pragmatiques... EN contra de practiques obligatories, demanan horarti lectiu. Latres si que han sigut més colectives com la guerra de Irak. El 2008 a França a nivell mediatic s’ha comparat amb el Maig. Protesaven en contra d’una llei del govern en la que augmentava la precariatat dels llocs vecàris. No hi havia una lluita per aconseguir noves coses sino per mantenirse com un està.
