



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Comparacio entre Descartes i Hume
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




GABALDON, Carol Filosofia 2 BAT C DESCARTES HUME INTRODUCCIÓ - Racionalisme
GABALDON, Carol Filosofia 2 BAT C INTRODUCCIÓ René Descartes neix el 1596 a França durant l'antiga època medieval. Pertany al corrent filosòfic del racionalisme. L'objectiu de Descartes és l'assoliment de la veritat filosòfica a través d'un mètode universal basat en la raó. Descartes rebutja el coneixement basat en els sentiments, ja que segons ell, indueixen a l'error en la majoria de casos. Descartes parteix del dubte per veure si pot trobar una veritat de la qual no en pugui dubtar David Hume va néixer el 1711 a Edimburg, durant l'etapa de la il·lustració. Pertany al corrent filosòfic de l'empirisme. L'objectiu de Hume és combatre l'escepticisme cartesià negant l'existència de les idees innates i basant el coneixement en l'experiència i en els fets observables. En l'empirisme de Hume, l'única font del coneixement és l'experiència. IMPORTÀNCIA DE LA RAÓ I DELS SENTITS Descartes dubta dels sentits com a eina de coneixement, ja que no serveixen per assolir-lo ni per trobar veritats absolutes, pel fet que de vegades ens enganyen. Aquest és l'únic nivell de dubte que mantindrà fins al final de la seva filosofia. En Descartes la raó s'encarrega d'examinar la veritat de les idees i els raonaments i el seu valor resideix precisament en la seva independència respecte a l'experiència empírica, que per ell, serà sempre menys fiable. La raó serà sempre el mode de buscar una veritat que resisteixi a tota mena de dubte. L'evidència que trobem és la raó de forma innata, a través de la intuïció i la deducció, que són les connexions entre les intuïcions de la raó. Hume diu que el coneixement es divideix en dos únics tipus de coneixement diferents: les relacions d'idees, un coneixement basat en la raó, establert per la no- necessitat de recórrer a l'experiència. Són veritats universals i necessàries que proporcionen una certesa absoluta, per tant, pensar el contrari és lògicament impossible. No obstant això, no amplien el nostre coneixement. Es basen en aquest tipus de coneixement ciències com la geometria, l'àlgebra o les matemàtiques. D'altra banda, trobem les qüestions de fet, un tipus de coneixement que només puc
2 BAT C idees: són percepcions menys intenses, corresponen a les dades mediates de l'experiència, ja que tenen l'origen i causa en les impressions, de les quals són una còpia debilitada en el pensament. És d'aquesta afirmació que deriva la negació de les idees innates de Descartes, però també deriva el principi de la còpia. Aquesta percepció correspondria a les idees factícies de Descartes. CONCEPTES METAFÍSICS Descartes es basa en tres substàncies diferents, és a dir, tres realitats diferents: la primera és la substància pensant "Jo penso, existeixo i sóc una cosa pensant", anomenada "Res cogitans", aquesta conté d'atributs el pensament i llibertat, i de modes, l'entreteniment i la voluntat. Seguidament, hi ha la substància infinita "Déu existeix i és veraç", anomenada "Res infinita", els atributs d'aquests són la infinitud, l'eternitat, la immutabilitat, l'omnisciència i l'omnipotència. Finalment, la substància extensa "Les coses materials existeixen", anomenada "Res extensa", l'extensió (amplitud, longitud) és el seu atribut i les qualitats primàries són la magnitud, la figura i el nombre. D'altra banda, Hume fa una crítica de les substàncies de Descartes. De la "Res infinita" diu que l'existència de les coses materials tal com ho fa Descartes és incorrecta, així doncs, el concepte de substància queda indemostrable i incognoscible. De la "Res infinita" critica que l'argument ontològic de Descartes és una fal·làcia circular, és aquí on Hume es declara agnòstic, per això no pot demostrar ni que Déu existeixi ni que no, i si existís, seria indemostrable i incognoscible. En últim lloc, la "Res cogitans", Hume no qüestiona l'existència, sinó el fet que Descartes l'anomena substància pensant. Hume no tenia impressió del "jo" com a substància, ni del pensament com a essència. Per a ell, la ment només conté percepcions que varien. CONCLUSIÓ
2 BAT C En conclusió, per Descartes, el seu mètode li servirà per fonamentar el coneixement, podem concloure també que del seu sistema filosòfic n'extreu 3 veritats: Jo, Déu i el Món, equivalents a les 3 substàncies. En canvi, segons Hume, no podem conèixer res més enllà de les nostres impressions, fet que recull l'escepticisme. Però també ens dirà que creure en algunes veritats (com l'existència del món) és necessari per a la nostra supervivència. WEBGRAFIA https://www.filoselectivitat.cat/descartes/descartes-hume/ https://www.blinklearning.com/v/1673531952/themes/tmpux/launch.php#activity/ 1190179/13883549/66538959 (llibre de classe de filosofía) Power points del Moodle de Descartes y Hume