DESCARTES HUME
Adjectius Racionalista, realista moderat, universalista Empirista, escèptic, radical
Podem
conèixer?
Sí, amb la raó Sí, amb les impressions (experiència)
Anàlisi
conceptes
de la
metafísica
cartesiana
Procés deductiu cartesià:
1. Dubte metòdic: penso doncs soc
2. Què soc? Soc una cosa que pensa (jo
penso, jo soc), soc un esser pensant =
SOC UNA SUBSTÀNCIA PENSANT
3. He sabut que soc, dubtant: si dubto
és perquè no soc perfecte però tinc
la idea de perfecció, algu que si ho es
me l’ha donat, existeix un ésser
perfecte = SUBSTÀNCIA INFINITA (tres
argument per demostrar la existència
de Déu)
a. Argument gnoseològic
(coneixement de la idea de
perfecció)
b. Argument de la causalitat
(causa ultima/primera que
sigui causa de mi mateix)
c. Argument ontològic (si és
perfecte ha de tenir tot,
llavors ha d’existir)
4. Si Déu és perfecte i és qui m’ha donat
les idees innates, no m’enganyaria:
em puc fiar de les idees innates (i
llavors de les veritats matemàtiques)
5. Sé que no només penso sinó que
també sento: si sento tinc un cos,
llavors no soc únicament un esser
pensat
6. Si tinc un cosa, hi ha d’haver una
realitat física on hi resideixi:
SUBSTÀNCIA EXTENSA
No nega l’existència dels tres tipus de substàncies però
afirma que són INDEMOSTRABLES i INCOGNOSCIBLES
1. SUBSTÀNCIA PENSANT
No qüestiona la evidencia que existim, sinó
suposar que això que existeix es una substància
pensant o una essència (no tenim cap impressió
ni del jo com a substància ni del pensament com
a essència).
La memòria ens permet unir les successions
d’impressions i assignar-les a un mateix individu i
la imaginació les associa en virtut de la seva
contigüitat espaciotemporal (es forma la “ficció”
del jo com una unitat)
!! L’ànima és mortal. Basant-se en l’observació de
la naturalesa així com el cos va perdent facultats i
degradant fins la mort, el mateix passarà amb les
seves facultats mentals i l’ànima.
2. SUBSTÀNCIA INFINITA
Es violen els límits de la inferència causal. Tenim
impressió de l’efecte però no del que se suposa
que n’és la causa: d’una impressió que es
correspongui amb la idea de Déu.
A més a més, creu que L’ARGUMENT ONTOLÒGIC
és una fal·làcia circular (s’utilitza el criteri
d’evidència racional que s’havia considerat no
fiable)
3. SUBSTÀNCIA EXTENSA
Intenta demostrar l’existència d’un mon material
mitjançant la inferència causal: la causa de les
sensacions que apareixen en la nostra ment és
l’existència de les coses, PERÒ no tenim cap
impressió de les coses.
Defensa el FENOMENISME= el fenomen
conforma el límit del que és evident i ens es
impossible establir la possible causa. Per tant,
INDEMOSTRABLE i INCOGNOSCIBLE l’existència
d’una realitat extramental més enllà de la realitat
de les nostres pròpies percepcions.
