Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comparació Hume - Descartes, Esquemas y mapas conceptuales de Historia de la Filosofía

METAFÍSICA CARTESIANA Comparació Hume - Descartes

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2019/2020

Subido el 26/10/2020

VioletaF
VioletaF 🇪🇸

4.4

(9)

21 documentos

1 / 1

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
DESCARTES HUME
Adjectius Racionalista, realista moderat, universalista Empirista, escèptic, radical
Podem
conèixer?
Sí, amb la raó Sí, amb les impressions (experiència)
Anàlisi
conceptes
de la
metafísica
cartesiana
Procés deductiu cartesià:
1. Dubte metòdic: penso doncs soc
2. Què soc? Soc una cosa que pensa (jo
penso, jo soc), soc un esser pensant =
SOC UNA SUBSTÀNCIA PENSANT
3. He sabut que soc, dubtant: si dubto
és perquè no soc perfecte però tinc
la idea de perfecció, algu que si ho es
me l’ha donat, existeix un ésser
perfecte = SUBSTÀNCIA INFINITA (tres
argument per demostrar la existència
de Déu)
a. Argument gnoseològic
(coneixement de la idea de
perfecció)
b. Argument de la causalitat
(causa ultima/primera que
sigui causa de mi mateix)
c. Argument ontològic (si és
perfecte ha de tenir tot,
llavors ha d’existir)
4. Si Déu és perfecte i és qui m’ha donat
les idees innates, no m’enganyaria:
em puc fiar de les idees innates (i
llavors de les veritats matemàtiques)
5. Sé que no només penso sinó que
també sento: si sento tinc un cos,
llavors no soc únicament un esser
pensat
6. Si tinc un cosa, hi ha d’haver una
realitat física on hi resideixi:
SUBSTÀNCIA EXTENSA
No nega l’existència dels tres tipus de substàncies però
afirma que són INDEMOSTRABLES i INCOGNOSCIBLES
1. SUBSTÀNCIA PENSANT
No qüestiona la evidencia que existim, sinó
suposar que això que existeix es una substància
pensant o una essència (no tenim cap impressió
ni del jo com a substància ni del pensament com
a essència).
La memòria ens permet unir les successions
d’impressions i assignar-les a un mateix individu i
la imaginació les associa en virtut de la seva
contigüitat espaciotemporal (es forma la “ficció”
del jo com una unitat)
!! L’ànima és mortal. Basant-se en l’observació de
la naturalesa així com el cos va perdent facultats i
degradant fins la mort, el mateix passarà amb les
seves facultats mentals i l’ànima.
2. SUBSTÀNCIA INFINITA
Es violen els límits de la inferència causal. Tenim
impressió de l’efecte però no del que se suposa
que n’és la causa: d’una impressió que es
correspongui amb la idea de Déu.
A més a més, creu que L’ARGUMENT ONTOLÒGIC
és una fal·làcia circular (s’utilitza el criteri
d’evidència racional que s’havia considerat no
fiable)
3. SUBSTÀNCIA EXTENSA
Intenta demostrar l’existència d’un mon material
mitjançant la inferència causal: la causa de les
sensacions que apareixen en la nostra ment és
l’existència de les coses, PERÒ no tenim cap
impressió de les coses.
Defensa el FENOMENISME= el fenomen
conforma el límit del que és evident i ens es
impossible establir la possible causa. Per tant,
INDEMOSTRABLE i INCOGNOSCIBLE l’existència
d’una realitat extramental més enllà de la realitat
de les nostres pròpies percepcions.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comparació Hume - Descartes y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

DESCARTES HUME

Adjectius Racionalista, realista moderat, universalista Empirista, escèptic, radical Podem conèixer? Sí, amb la raó Sí, amb les impressions (experiència) Anàlisi conceptes de la metafísica cartesiana Procés deductiu cartesià:

  1. Dubte metòdic: penso doncs soc
  2. Què soc? Soc una cosa que pensa (jo penso, jo soc), soc un esser pensant = SOC UNA SUBSTÀNCIA PENSANT
  3. He sabut que soc, dubtant: si dubto és perquè no soc perfecte però tinc la idea de perfecció, algu que si ho es me l’ha donat, existeix un ésser perfecte = SUBSTÀNCIA INFINITA (tres argument per demostrar la existència de Déu) a. Argument gnoseològic (coneixement de la idea de perfecció) b. Argument de la causalitat (causa ultima/primera que sigui causa de mi mateix) c. Argument ontològic (si és perfecte ha de tenir tot, llavors ha d’existir)
  4. Si Déu és perfecte i és qui m’ha donat les idees innates, no m’enganyaria: em puc fiar de les idees innates (i llavors de les veritats matemàtiques)
  5. Sé que no només penso sinó que també sento: si sento tinc un cos, llavors no soc únicament un esser pensat
  6. Si tinc un cosa, hi ha d’haver una realitat física on hi resideixi: SUBSTÀNCIA EXTENSA No nega l’existència dels tres tipus de substàncies però afirma que són INDEMOSTRABLES i INCOGNOSCIBLES 1. SUBSTÀNCIA PENSANT No qüestiona la evidencia que existim, sinó suposar que això que existeix es una substància pensant o una essència (no tenim cap impressió ni del jo com a substància ni del pensament com a essència). La memòria ens permet unir les successions d’impressions i assignar-les a un mateix individu i la imaginació les associa en virtut de la seva contigüitat espaciotemporal (es forma la “ficció” del jo com una unitat) !! L’ànima és mortal. Basant-se en l’observació de la naturalesa així com el cos va perdent facultats i degradant fins la mort, el mateix passarà amb les seves facultats mentals i l’ànima. 2. SUBSTÀNCIA INFINITA Es violen els límits de la inferència causal. Tenim impressió de l’efecte però no del que se suposa que n’és la causa: d’una impressió que es correspongui amb la idea de Déu. A més a més, creu que L’ARGUMENT ONTOLÒGIC és una fal·làcia circular (s’utilitza el criteri d’evidència racional que s’havia considerat no fiable) 3. SUBSTÀNCIA EXTENSA Intenta demostrar l’existència d’un mon material mitjançant la inferència causal: la causa de les sensacions que apareixen en la nostra ment és l’existència de les coses, PERÒ no tenim cap impressió de les coses. Defensa el FENOMENISME= el fenomen conforma el límit del que és evident i ens es impossible establir la possible causa. Per tant, INDEMOSTRABLE i INCOGNOSCIBLE l’existència d’una realitat extramental més enllà de la realitat de les nostres pròpies percepcions.