Comunicación No Verbal: Papel de Movimientos, Gestos y Expresiones Faciales., Apuntes de Comunicación

¡Descarga Comunicación No Verbal: Papel de Movimientos, Gestos y Expresiones Faciales. y más Apuntes en PDF de Comunicación solo en Docsity!

DOCUMENTACIÓ I COMUNICACIÓ

Apunts de classe

BLOC 3: La construcció de la comunicació oral. 3.1. Com em comunico? Objectius :

• Conèixer el propi estil personal de comunicació.
• Analitzar diferents situacions comunicatives en base als principis de la comunicació efectiva.
• Saber desenvolupar un discurs expositiu i augmentatiu. Com em comunico?
• Ser conscient de l’estil propi : ser un mateix.
• És impossible ser conscient al 100% del la pròpia comunicació ( perquè una part és inconscient).
• Les persones interpreten el què els arriba de nosaltres independentment de la nostra intenció. Ser més conscient de tu mateix : Et proposem tres exercicis perquè tinguis més informació de com et comuniques, més enllà de les paraules:
• Vídeos.
• Exercici escrit de construcció d’un relat. Qui sóc?
• Exercicis sobre CV i CNV. Conclusió :
• Els elements que configuren el teu estil de comunicació formen part de la teva identitat. Ser congruent amb aquest estil i no intentar aparentar res diferent del què som.
• Conèixer com et comuniques, més enllà de les paraules et pot servir per introduir canvis en la relació que construeixes, si ho creus convenient.
• Prendre consciència de tot el què comuniques inconscientment ajuda a entendre la complexitat relacional i els efectes que el teu estil té en aquesta i viceversa. Tema 3.1. Aspectes paralingüístics, proxèmics i gestuals i la seva aplicació en la intervenció en treball social. COMUNICACIÓ NO VERBAL. DEFINICIÓ I SIGNIFICAT.
• Elements comunicatius que van més enllà de les paraules dites o escrites.
• Poden interpretar-se a través de símbols verbals.
• Poden ser vocals /no vocals; acústic/no acústic; respiratori o no respiratori.
• No són elements aïllats i han d’estudiar-se dins el procés global de comunicació.
• Es desenvolupa dins l’espècie humana en l’era geològica i dins el curs d’una vida individual.
• Principalment inconscient.
• Els missatges no verbals ocupen 2/3 de total del contingut informatiu de la comunicació respecte els verbals.
• Investigacions quantitatives sobre l’aportació d’informació: Merhabian (1972):
• Elements verbals (vocabulari i gramàtica) aporten el 7% de la informació.
• El elements corporals aporten 93%:
• 55% gest i el tacte i la mirada.
• 38% veu ( entonació, ritme i volum.
• Efectes en la comunicació directa, per correu, per telèfon,..
• Els missatges no verbals tenen una part informativa “contingut” i una part conativa, que fa referència a les relacions que hi ha o s’estableixen entre les persones que es comuniquen. EX : M’alegro de veure’t (Estic sincerament content de veure’t // No tenia les més mínimes ganes de veure’t).

CINÈTICA: EL ROSTRE.

• El rostre és un sistema multi-missatge.
• És la part del cos que ens proporciona més retroalimentació externa i interna.
• Comunica: informació sobre personalitat, interès, sensibilitat durant la interacció, i expressa emocions.
• Manifestacions primàries d’afecta: còlera, tristesa, por, sorpresa, felicitat, disgust/content.
• La detecció d’emocions ens ajuda a preveure conductes. CINÈTICA: LA MIRADA. Funcions interpersonals:
• Regulació conversa.
• Retroalimentació interlocutor
• Expressar emocions
• Comunicar la naturalesa de la relació interpersonal, compromís, l’ estatus, el disgust o gust. Condicions que influeixen en la mirada (Quantitat i duració): distància, característiques físiques, personals i de personalitat, temes, tasques i context cultural Característiques físiques:
• Aparença i vestimenta. Són elements bàsics de atractiu físic que implica ser vist o no.
• Estímuls no verbals que influeixen ( i a vegades determinen) les respostes interpersonals.
• Influència de l’atractiu en la resposta dels altres, quan jutgen la personalitat, sexualitat, popularitat, èxit, i fins i tot la felicitat.
• Presència de respostes estereotipades sobre aspectes com el color de la pell, el cabell, l’olor, la roba, influeixen en l’autoimatge i en la relació amb els demés. Comportament tàctil:
• El tacte és una experiència bàsica pel desenvolupament humà. Una forma de comunicació bàsica i primitiva.
• Diferents tipus de conducta tàctil (Hensley): Funcional – Professional//Social – Cordial//Amistat - Calidesa//Amor – Intimitat//Excitació sexual
• El tacte expressa:
• Actituds interpersonals (entusiasme,tendresa, suport i afecte, compenetració, autoritat,..).
• Manegar la interacció comunicativa (cridar atenció, guiar, reforçar missatge..).
• Qui toca a qui, a on , i en quina mesura? El volum i la qualitat en el tacte varien segons l’edat, el sexe, la situació i la relació amb les parts implicades.
• Significats: varien segons factors (part del cos, culturals, ambiental , relació comunicants, intensitat, durada missatge, intencionalitat percebuda,…).
• Diferencies culturals: entre cultures (“cultures de contacte” i “cultures de no contacte”) i dins una mateixa cultura. Paralingüística:
• Senyals vocals: volum, to, velocitat d’elocució, ritme i fluïdesa.
• Tenen a veure amb la manera en què es diu un cos a. I vegades són el què es diu.
• La veu, i els seus elements associats ens proporcionen:
• Reconèixer qui parla : informació sobre l’edat, el sexe, l’ estatus social.
• Valoració /judici de característiques personals, de personalitat i emoció.

• Indicadors de comprensió i persuasió de l’audiència.
• Reguladors de torns de conversa ( vacil·lacions, pauses, silenci). Paralingüística: vacil·lacions, pauses i silencis:
• Parla espontània és molt fragmentada i discontinua.
• La durada de les pauses està subjecte a: diferències individuals, el tipus de tasca verbal proposada, el grau d'espontaneïtat i a les pressions de la situació.
• Tipus de pausa: pausa buida (silenci) o pausa omplerta amb fonacions “ umm.” , “uh”, tartamudeig, repeticions, lapsus l inguae.
• Raons de les pauses :
• Construcció de pensament i planificació.
• Desorganització per un estat emocional o una pressió temporal. Paralingüística: el silenci:
• Significat : qualsevol. Només pot inferir- se després d’analitzar els comunicants, el tema tractat, el moment, lloc , la cultura,..
• Funcions interpersonals:
• Accentuació o puntuació paraules o idees.
• Avaluació i judicis del comportament de l’altre: a favor o en contra; acord, desacord, atac , etc.
• Revelació: fer saber o ocultar quelcom.
• Expressar emocions: disgust, tristesa, còlera, amor.
• Activitat mental: reflexió, meditació o ignorància. Proxèmica: espai comunicatiu i territorialitat:
• Els comportaments espacials es relacionen amb la necessitat de mantenir i delimitar un territori com a “nostre “.
• Utilitat : regulació interacció social; control e intensitat, font de conflicte quan el territori és envaït o disputat.
• Cadascú busca una distància conversacional còmoda la qual varia segons: edat, sexe, referències culturals, ambient, actituds, emocions, temes, característiques físiques, la personalitat, relació amb l’altre. Entorn i ambient:
• El medi on les persones es comuniquen determina el resultat del conjunt de les seves trobades.

Acció-transformació

( component

comportamental)

Espai personal-

proxèmicaTerritorialitat

Densitat-crowding

I dentificació

(components simbòlic)

Afectiva : Processos dinàmics.

(Sensació benestar)

Cognitiva :

Desenvolupamnet cognitiu

Representacions i mapes

Activitat Taxonòmica

I nteractiva :

Presonalització

Provacitat/intimitat

Escenificació/dramaturgica

APROPIACIÓ

Un model explicatiu de l’apropiació

(Iñíguez, Pol, 1996)

• Paraula escrita = Signum. Quelcom percebut de manera visual. Grafia sobre una superfície.
• Moltes grafies, i un alfabet.
• Les paraules escrita són objectes (producte manufacturat).
• Desnaturalització i descontextualització del context d’ acció humana.
• Propicia l’abstracció: separa el saber del lloc. Distància.
• Predomina l’ individu (privacitat, aïllament en un mateix).
• Estàtic i passiva. No pot defensar-se.
• Cultura escrita, cultura de la certesa. ELEMENTS PARAVERBALS DE LA COMUNICACIÓ.
• La veu.
• La mirada.
• El gest. ELEMENTS PARAVERBALS DE LA COMUNICACIÓ: LA VEU. a) Propietats paralinguístiques : sons aïllats , plors, somriures, rialles, tos, gemecs, sospirs, esternuts, “silencis“, senyals de manteniment de la comunicació. b) Propietats prosòdiques : inflexions i propietats de la veu. El to de veu i la transmissió de les emocions: “ les nostres respostes emocionals no es basen en el què es diu sinó en com es diu” (Albaladejo, 2007). La veu és una projecció inconscient de les nostres emocions. Les emocions són inevitables. Les emocions més útils per la construcció de la relació són l’afecta i l’alegria. Ser conscients de la nostra veu, permet entrenar–nos per transmetre els matisos de les emocions que ens ajuden a construir una relació social d’ajuda i a mantenir l’atenció de l’audiència o a pensar com som percebuts per aquesta. Propietats paralingüístiques :
• La rialla: mecanisme involuntari, que transmet cordialitat comunicativa, interès i simpatia en la relació.
• Tos, sospirs, exhalacions: Sons involuntaris, originats per problemes respiratoris i un component nerviós. Ens donen informació sobre l’estat de salut i cansament. Els nivells de cansament influeixen en la relació.
• Senyals de manteniment de la comunicació: sons conscients i controlables, sonors o silenciosos. Ajuden a estimular i continuar la interacció.
• Altres sons no vocals.
• Silencis. Propietats prosòdiques :
• Timbre: Característica individual física. No és educable. És l’expressió de la personalitat.
• Volum: la potencia de la veu. La força amb la que ens arriba el so. A vegades es troba modelat per les emocions ( por, ansietat, vergonya..).
• Ha de ser suficient i adequat a l’espai comunicatiu.
• Els canvis de volum ajuden a mantenir l’atenció.
• Vocalització: Clara; evitar deixar caure els finals de frase, i els allargaments vocàlics.
• Entonació: els tons de la veu. Rang de variabilitat entre sons aguts i greus: monotonia/ musicalitat. Vinculació amb el gest. Tendència natural. Adaptació al missatge (familiar, dinàmic..).
• Ritme: Velocitat de la parla. 250 /300 paraules minut.
• Ràpid / lent : dificulta la comprensió i pèrdua d’atenció/ relaxa.
• Adaptació a l’edat, nivell de comprensió, grau de dificultat.
• Excés de velocitat transmet por i inseguretat.
• Lentitud transmet seguretat i tranquil·litat. ELEMENTS PARAVERBALS DE LA COMUNICACIÓ: ÚS DE LA VEU.

• La veu com a tècnica: connectada amb el pensament, els sentiments, l’organisme (òrgans d’articulació i cavitats de ressonància) i la respiració.
• L’oïda: S’adona del nostre resultat vocal, detecta les interferències i ens permet rectificar.
• Autoconsciència sensorial i corporal: posar el nostre cos, en disposició d’allò que volem comunicar.
• Adaptabilitat a l’espai. Elements paraverbals per a la comunicació: El silenci en la comunicació. Silencis : Pauses necessàries que poden tenir diferents funcions : a) Separació de fragments de parla. b) Significats equivalents a un contingut verbal. c) Un pas previ per a l’escolta. En la parla hi ha pauses necessàries:
• A l’ inici: captar l’atenció de qui escolta i demostrem que tenim el control de la situació (unit amb la mirada).
• Durant: pauses prolongades indiquen canvi de tema ; posar èmfasi al què diem (abans o després moment rellevant); abans conclusions.
• Informen de la relació entre participants
• Poden fer canviar el significat. Silencis traduïbles en paraules: Significats precisos equivalents a un contingut verbal: un dubte/vacil·lació/omplir l’espai buit per part de l’interlocutor. Exemple:
• Ha cercat informació abans de venir?...(pausa) No.
• Vostè treballa de...(sabem la resposta i avaluem la seva). Silenci, per a l’escolta:
• Silenci físic i silenci interior. El silenci exterior (callar, absència de paraules ) és el punt de partida cap al silenci interior (expulsió d’obstacles sorollosos que fan difícil l’escolta).
• Obstacles i distraccions per l’escolta : els pensaments i les emocions. Els receptors estan ocupats en ells mateixos i en l’efecte que les referències directes o indirectes han despertat en un mateix. Es crea una distancia mental amb l’altre.
• Tendència ocupada de la ment: objectes, representacions, preocupacions, records, idees, expectatives.
• L’aprenentatge de fer silenci: practicar l’ascètica mental i la contenció verbal per centrar-nos en l’altre. El diàleg I la pràctica de l’escolta:
• Escoltar significa disposar-se a estar atents als altres, a voler imbuir-nos del seu món, a conèixer altres llenguatges, tradicions, podem ampliar el nostre univers mental, emocional i social
• El diàleg es construeix sobre un implícit : el valor de la confiança
• Escoltar és alliberador: ens obliga a viatjar endins, ens ajuda a desprendre’ns d'estereotips i esquemes. I ja no som exactament els mateixos que érem. Elements paraverbals de la comunicació : la mirada. El contacte visual és previ a l’auditiu, poder subtil. Funcions:
• Cognitiva: aporta informació sobre els processos de pensament de l’ interlocutor.
• Comprovació del comportament dels altres : escolta i recepció.
• Funció reguladora : de la conversa.
• Funció expressiva : de les emocions.
• Significat de la mirada: individual i grupals. Relacionades amb la vida social d’un grup (pertinença, demanar o mostrar atenció, domini o submissió, flirteig,creació vincles afectius).

• Temps : durada prevista ; previsió d’un descans; temps per un debat posterior? Grau d’aprofundiment i llenguatge EL LLOC: DISPOSICIÓ ESPAI I AUDITORI.
• Com és la sala?
• Com estarà col·locat el públic?
• Podré parlar sense micròfon?
• Podré fer servir mitjans audiovisuals? PREPARACIÓ DEL GUIÓ PREVI.
• Delimitar el tema : triar el contingut, l’enfocament, recollir informació i seleccionar-la.
• Preparar esquema previ : estructura i ordenació seguint una progressió lògica- temàtica. Distingir idees principals – secundàries.
• Fer notes breus: frases o paraules, que ens permetin recordar l’explicació.
• Repassar inici i final del discurs. Anotar les frases i les idees claus i utilitzar aquests moments especials.
• Fer un assaig previ : a partir de les notes del guió.
• Pensar en l’ús de mitjans audiovisuals: si s’escau, dedicar-hi temps. L’acte de comunicar s’inicia en el pensament. Hom ha de saber què vol comunicar de manera clara coherent i ordenada INTRODUCCIÓ.
• L’ inici és un moment crític i clau. Permet crear proximitat i empatia L’auditori capta l’atenció i crea l’expectació necessària per mantenir-la. Aporta seguretat a l’orador.
• Saludar breument.
• Complementar presentació amb els interessos personals o dedicació actual.
• Mostra benestar pel fet de poder parlar (agraïments per l’assistència, al final).
• Deixar uns segons de silenci abans de començar. Pregunta per verificar acústica sala, visió pantalla.
• Mostrar implicació en el tema.
• Situar el tema en el context. Destacar la importància per l’auditori i per la societat.
• Introduir el discurs de manera agradable, original i breu. DESENVOLUPAMENT DEL DISCURS.
• Cos del discurs ( 80% del temps). Claredat contingut i llenguatge.
• Utilitzar algun criteri per l’organització de les idees.
• Utilitzar els recursos verbals adequats.
• Informació ben agrupada en parts i relacionada de forma lògica és més fàcil de comprendre i recordar que les idees o les dades desordenades , per clares i precises que siguin.
• L’ús de la llengua: pronuncia clara. Llenguatge precís i construcció oracions amb claredat d’idees i relacions.
• Llenguatge planer : paraules conegudes, conceptes concrets oracions senzilles, connectors i marcadors textuals entre diferents parts del discurs. CONCLUSIONS. Funcions :

• Cloure el discurs.
• Sintetitzar les idees principals o donar una visió global del missatge.
• Deixar una bona impressió final en les persones del públic: No feu un segon discurs, sobre un tema no esmentat, un tema oblidat. Eviteu repeticions innecessàries. Resumiu els punts principals. No doneu senyals abans d’hora d’acabament : per acabar,... Eviteu mirar el guió en el tancament i concloeu mirant el públic. Acabeu discurs amb una conclusió. Tanqueu l’acte: amb un acomiadament breu. Agrair l’assistència i l’atenció al públic. INTEGRACIÓ SUPORTS VISUALS DINS DISCURS.
• Nosaltres som el millor audiovisual.
• No transmetre dos missatges diferents al mateix temps.
• Si projectem una imatge per comentar. Desconnectar-la i ocultar-la un cop explicada.
• No perdre el contacte visual amb el públic. Vigilar zones mortes i buscar perspectives que ens permetin dominar la sala.
• No donar mai l’esquena al públic, sempre que sigui possible. Si perdem el contacte visual, no deixar de parlar per no perdre el contacte totalment.
• Comprovar tots els mitjans abans de l’exposició.
• Tenir previst què farem si la tècnica falla. RECURSOS FACILITADORS DE LA COMPRENSIÓ. Introducció Mots planers ( curts i coneguts) Divisions/seccions Conceptes clars Ordre explícit Ús de marcadors discursius Anticipació Definicions, aclariments Repetició d’idees clau Veu activa Recapitulacions Frases curtes i ordenades Dades fiables Frases amb subjecte Absència de detalls innecessaris Verbs d’acció Relació lògica entre les idees* Absència d’incisos llargs Exemples To positiu (no acusador, agressiu o catastrofista). Distincions Resum final