¡Descarga Comunicació, interacció i transmissió y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
RESUM TCI - EXAMEN FINAL CLARA GÓMEZ TORRES
TEMA 1 : COMUNICACIÓ INTERACCIÓ TRANSMISSIÓ
P. WATZLAWICK: Estudia la comunicació a partir de la interacció. Formada per tres
elements : Participants, Relació i signes.
- En una interacció hi han ‘’coses’’ que estan al cap dels participans, visions de l’altre
participant. En una interacció és posa en joc aquesta imatge.
D. BOHM: ‘’ Sobre el dialogo. Sobre la comunicación’’. Intentar explicar com es pot
dialogar. La comunicació té a veure amb resoldre problemes/dificultads.
- Bona comunicació, els problemes es fan menys greus i a la inversa.
- Problema : Com pensem la comunicació.
IDEES DE LA SEVA OBRA :
- Problema de la comunicació = com pensem la comunicació.
- Diferents maneres de pensar : Transmetre dades (cooperar), Imposar (no escoltar),
Dialogar (confiança i comprensió).
- Dialeg = Tenir més coses en comú.
Demana més condicions :
- No voler imposar-se
- Escoltar lliurement (sense prejudicis)
- Sabeer qüestionar
- Fer conscients alguns bloquejos
ESCOLA DE PALO ALTO: Grup d’estudiosos anys 60.
- N. WINNER: Comunicació funciona com un sistema. Concepte de feedback es clau.
- WATLAWICK: ¿Com es comuniquen les persones? = Estudi de la interacció humana.
IDEES SOBRE LA INTERACCIÓ:
PARTICIPANTS :
- Interacció és un procés obert
- Conducta depen de l’altre, del context
PARTICIPANTS I SIGNES:
- (^) No rebem tots els signes que ens envien - (^) No som conscients de tots els que rebem - (^) No controlem els que emitim - (^) Jerarquitzem els que rebem SIGNES : - (^) Tots els signes formen part de la interacció - (^) Tota interacció és simbòlica = Esta construïda sota signes. No es quantificable ni transcribible al 100%. - (^) Els signes conecten amb l’imaginari (inconscient) - (^) Una relació implica un ara i aquí - (^) Tota relació té pautes anteriors - (^) En una relació actuen fenomens inconscients que defineixen la relació. - Transferència^ : A suposa que B actuará de manera semblant a algú altre en la mateixa situació o semblant. - Projecció^ : A suposa que B actuará de manera semblant a com A ho hauria fet. - Identificació : A modela els seus actes en funció de com suposa que B modelaria els seus actes.
AXIOMES
AXIOMA 1: ‘ ’NO ES POSIBLE NO COMUNICAR’’
Acceptació :
- (^) Es oberta - (^) Amb limits (Fins que algú decideix no seguir comunican-se amb aquella persona) Rebuig: - (^) Silenci - (^) Desqualificació: Canvi de tema, contradiccions, incongruència. - (^) Simptomes: Té són, s’avorreix.. AXIOMA 5: ‘’TOTS ELS INTERCANVIS COMUNICACIONALS SÓN O BÉ SIMÉTRICS O BÉ COMPLEMENTARIS’’ - (^) Simetrica: Mateixos rols - (^) Complementaria: Un té un rol superior - (^) Pseudosimetrica: Realment es complementaria però actua com a simètrica. - (^) Metacomplementaria: Relament es simètrica però actua com a complementaria. - Cismogenesi: Un canvi en una relació. Les relacions evolucionen.
COMUNICACIÓ NO VERBAL:
- (^) Llenguatge verbal humà: Fer paraules, textos. No es duur a terme de la mateixa manera a tot arreu. - Seqüencialitat: Un só redere l’altre - Extinció ràpida - Feedback complet: Sentim tot el que diem (oralitat) - Discrecionalitat: Signes verbals són molt distingibles - Crativitat - Reflexivitat: Poder parlar d’alguna cosa - Capacitat d’aprenentatge: Neixem amb una base, podem apendre més llengües - Desplaçament: Podem parlar de passat, present i futur - Tradició cultural: La llengüa incorpora tradició. - (^) Llenguatge no verbal: - Simultaneïtat - Interdependència amb la Comunicació Verbal - Aporta molta significació - Control de la interacció - Els canals estan sempre obert - Especialització, funcions molt especialitzada - Caràcter indèxic: donen informació sobre el present de la interacció - Cualitat de funció expresiva - Es també cultural no només genètica - (^) Paraverbarls: Elements verbals, formen part del llenguatge verbal però funcionen amb les regles de comunicació no verbal. Hi ha de dos tipus: - Entonació= Afecten al contingut, tenen pes semàntic. - Velocitat accent= No afectem al contingut. - Visuals= Tipografia
ELEMENTS NO VERBALS
1. DISTRIBUCIÓ DEL TEMPS I EL ESPAI:
ESPAI:
- (^) Expressió de poder - (^) Pes cultural: institucionalitzats - (^) Distància interpersonal
TEMPS: Més temps més poder.
- (^) EDWARD HALL (Escola de Palo Alto): Dos grans models culturals de interpretacions del temps: a. MONOCRÒNIC : Cultures que veuen el món com una línea. Les coses passen una darrere de l’altre. Més fàcil planificar. Diferent concepte de puntualitat. Funcions clarament establertes. b. POLICRÒNIC : Veuen el temps com un espai ocupable (cultura holística)
- L’ÚS D’OBJECTES I ARTEFACTES:
- (^) Objectes = Indicis (valor presentacional); objectes que donen informació sobre un comunicant, que el presenten, descriu el intercomunicador, ex: la camisa que duur.
- (^) Objectes = Emblemes (valor emblemàtic); tenen un significat molt fixat, establerts culturalment, genenren un valor simbòlic, ex: un totterreny = aventurer.
- CONJUNT VINCULAT AL COS HUMÀ: A. DISTANCIA INTERPERSONAL: Edward Hall: 4 distàncies:
- Distància íntima
- Distància personal
- Distància social / semipública
- Distància pública
- Aquestes distàncies són culturals, varien entre cultures. El context de la situació ens permet distinguir quina distància és útil. En els codis no verbals, la comunicació no verbal és ambigüa, es a dir qualsevol de les distàncies es poden interpretar de manera diferent per les persones (una abraçada, pot ser molt hostil o molt confortable). B. ASPECTE FÍSIC: Valors
- Valor presentacional : ens reconeixem per el físic.
- Valor fàtic (aspecte de la relació): disponibilitat al contacte
- Valor de credibilitat : discriminació comunicativa (perjudicis estètics, racials, socials) Subcodis:
- Voluntari : cabell més llarg, la roba que et possas…
- Involuntari : alçada, cultura…
Tabú sexual : direcció de la mirada (centre d’interès) Durada del contacte: Entre 0’15s (percepció) i 3’5s (interés)
- (^) El contacte visual mostra al principi interés i durant/final la interacció feedback. E. GESTUALITAT Mans i braços
- Gestos simbòlics: emblemes (aplaudir)
- Coordinació amb la parla: il·lustrar, aclarir…
- Estats emocionals: tensió (mans apretades)
- Proximitat al cos i altura: quan més aprop del cos i més amunt, més important. Feedback
- Gestos intermitents: amunt, avall= intenció de domini
- Gestos continus: circulars= simpatia (oferir o captar)
¿QUÈ ÉS UN SISTEMA?
PER SER UN SISTEMA HA DE RESPONDRE A TRES PRINCIPIS (L.V.BERTALANFY):
- PRINCIPI DE TOTALITAT: Un sistema es la suma de tots els seus elements. (Els escacs, si ens falta un peó ja no podem jugar).
- PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA: Tots els elements son interdependents. El sistema es interdependent amb el seu entorn. (Al moure un peó canvia la partida, es descarten les següents possibles partides). L’entorn modifica el sistema, l’altera. (Si es mouen les fitxes degut a un tremolor, ja no es pot jugar)
- PRINCIPI DE FEEDBACK: Un fenomen que actua sobre la causa que l’ha produït, la qual actua de nou sobre el fenòmen. Existeix feedback quan:
- (^) El fenòmen no s’hauria produït en absència d’un fenòmen anterior, que l’ha condicionat.
- (^) Quan el fenòmen condiciona un fenòmen posterior.
CONCEPTE DE FEEDBACK- NOBERT WIENER : Concepte de Feed-back i
Cibernètica.
Cibernètica : Ciència que es dedica a l’estudi de la comunicació i el control en animals i màquines.
- (^) El món té tendència la desordre= Entropia - (^) Nosaltres som antiantròpics= Ja que establim ajustos ¿Què és el que ens fa més poderosos, més resistents? - (^) Tenim gestií d’informació - (^) Tot son sistemes d’ajust (semàfor=controlar el tràfic), ens permet comunicar. D’acord amb l’axioma 3, cada cosa que passa és: un estimul, resposta i reforç. El feedback és un procés clau a la vida, ja sigui en relació a la natura o relacions socials.
- (^) Un fenòmen estableix feedback quan es compleixen les dos condicions.
- (^) Existeix en problema d’ajustar-se a l’entorn, a les coses= La natura tendeix a desorganitzar-se= ENTROPIA (idea que apliquem per endreçar, esforços per pentinar- nos, planxar).
- (^) Tenim una tendència natural al desordre i fem activitats que ens permeten sobreviure (tenir gana - menjar= activitat antiantròpica). Axioma 1 ( feedback ): Imposible no comunicar. Feedback positiu o negatiu. - (^) Positiu = Rebem resposta que anima a la continuació de la interacció - (^) Negatiu = El contrari és negatiu.
SISTEMES D’INFORMACIÓ INFORMACIÓ
- (^) A nivell ‘’tècninc’’, o digital
- (^) A nivell ‘’semàntic’’, o comunicatiu INFORMACIÓ A NIVELL ‘’TÈCNIC’’ La informació és una mesura de la predictibilitat del missatge. - (^) Predictibilitat : Té a veure amb el nombre d’opcions obertes al destinatari. Si un missatge és totalment predictible, no conté informació. - (^) Bit (Binary digit) : Unitat de mesura de la informació. Un bit és una opció sí/no : és un element definible amb una sola pregunta. Un signe redundant no informa : la redundància és el contrari de la informació (la redundància són els signes anomenats sorolls). (Exemple de BIT : Taxi porten una llum, si esta verda es lliure, si esta vermella es ocupat. Aquest missatge te un bit d’informació, o lliure o ocupat. També te un cartell
- (^) Fa proposta de com descriure un acte de comunicació: fer una sèrie de preguntes: qui parla, que diu?, a qui?, amb quin efecte?
- (^) SINGULARITAT: Incorpora l’efecte com un element del acte comunicatiu. 5 elements : components bàsics del acte comunicatiu 5 àmbits/àrees d’estudi de la comunicació
- Comunicador: àmbits de control
- Missatge: anàlisi de continguts
- Mitjà: anàlisi del mitjà
- Receptor: estudis d’audiència
- Efectes: anàlisi d’efectes. 2. SHANNON & WEAVER 1999 ‘’Teoria matemática de la comunicació’’ Van ser dos matemàtics que van treballar en el món de les telecomunicacions (enginyeria de la comunicació). Molt al inici de la teoria del senyal; la comunicació com una ciència. PREOCUPACIÓ: eficiència dels canals de comunicació ( problema dels canals, com podem utilitzar-los adequadament..) Comunicació humana com un procés lineal. Són conscients que la seva visió està molt condicionada La comunicació humana planteja 3 nivells de problemes:
- Problemes tècnics. Tenen a veure amb el nivell de precisió amb que els senyals són transmesos. Exemple: trucada telefònica. Sorolls. Han perdut qualitat, precisió, han estat transportats inadequadament. Problema de cobertura
- Problemes semàntics: grau de cura que els senyals transmesos transporten realment el sentit desitjat. Quedem a les vuit? (cert grau d’ambigüitat) Problemes semàntics del propi missatge o d’un tipus cultural. A les vuit del matí o del vespre? Que vol dir quedar? Soparem, és una cosa professional, personal, serà per prendre alguna cosa o per sopar?
- Problemes de efectivitat: Quan el sentit ha quedat clar. Fins a quin punt els sentits transmesos generen l’efecte desitjat? Són conscients que hi han problemes d’efectivitat.
! !
3. GERBNER (1956) Noi hongarès, amb 19 anys va imigrar EUA. Va estudiar a Califòrnia periodisme i va participar en l’exèrcit americà. Es va incorporar en una oficina que recollia informació dels crims de guerra. El seu model descriptiu forma part d’un estudi que es deia “desenvolupar una teoria de la comunicació ”. Fa estudis molt interessants sobre la presència de la violència en els mitjans de comunicació. “Síndrome del món malvat” : visió del món com un lloc molt més perillós del que realment era. Això generava gent atemorida (gent que era més fàcilment manipulable o condicionada). La seva filosofia es basava en com fer que la gent es pogués defensar bé dels mitjans de comunicació, que es poguessin conscienciar dels efectes que els mitjans de comunicació poden provocar en ells.
- SOLUCIÓ : aculturació: estudis de molt llarg termini amb la possibilitat de veure els efectes creats.
4. ROMAN JACKOBSSON
“L’estructura d’una cadira fa que una cadira sigui una cadira”. Esquema del acte comunicatiu “lingüística i poètica”. ¿Què converteix un missatge en una obra d’art? Emissor----------------------------Missatge----------------------------Receptor Fa referència a un determinat context : el context es alhora allò del que parla el missatge i la realitat que acompanya el missatge. Els missatges no van sols. El acompanyament és el context del missatge. El context és susceptible de ser verbalitzat. El missatge és construït sobre un codi que ha de ser compartit totalment o parcialment entre el emissor (que el codifica) i el receptor (descodificador: el descodifica). L’acte de la comunicació es produeix en unes situacions de contacte (no canal). Segons en que es centri el missatge aquell acte de comunicació tindrà una funció o una altre. " " "
TEMA 2 : RELACIÓ DE COMUNICACIÓ AMB TRES
CONCEPTES: PERSONA, CULTURA Y SOCIETAT
SIMONE WEIL: Els conceptes de cultura, societat i persona ens ajudaran a entendre la
dimensió social de la comunicació en qualsevol cas. La cultura i la societat són dos elements inseparables de la condició de persona. Segona part del relat de S. WEIL: ‘’Les necessitats de l’anima’’. IDEAS:
1. Obligació bàsica de les persones: Parteix d’una concepció: El món està fet de diferències i desigualtats = provoquem farides = generen una obligació, una exigència del bé i aixó té a veure amb l’obligació de pal·liar el sofriment. 2. Per definir a algú defineix la necessitat de la seva ànima, defineix amb ‘’què’’ no pot viure. Hi ha moltes necessitats, necessitats corporals, necessitats de l’ànima.. Allò que ens fa infeliços te a veure amb les necessitats que no podem cumplir (farides). 3. Necessitem coses contradictories a les nostres necesitats de l’ànima. Tenim necessitats de risc que es contraposen a les necessitats de seguretat. Persona: La definim a partir del concepte de cultura i societat.
CULTURA : és polisèmica, a més de ser una paraula complicada. Són accepcions
diferents però estan relacionades, per hiponímia i hiperonímia. Cultura 1. Part cultural d’una persona. Les persones tenim una part biològica i una part cultural. La biologia (genètica) la portem incorporada. Constitueix el fonament del que som. El que adquirim i afegim és una part cultural transmesa per altres persones. És a dir, l’hem après amb contacte amb altres humans. Són coses donades per la “cultura 2”. La nostra part biològica ens fa membres d’una espècie “homo sapiens sapiens” al incorporar la cultura ens fa membres que anomenem “humanitat”. Tots aquests membres són persones. Cultura 2. Un sistema de sentits compartit per una comunitat cultural. Totes les persones tenim una cultura 1 i 2 però no totes compartim la mateixa. El sistema de sentits no vol dir referent als significats, sinó que comparteixen la idea del món que és. El sentit que donem a les coses, les coses que passen... L’important és el valor que donem a les coses.
- Distingim entre LOGOS i DOXA Logos (pensament pensat) : amb el que té a veure amb el pensament argumentatiu. Un arriba a una idea després d’haver pensat. Conjunt de idees que generen creences. Esmorzar pel matí, prendre cafè.... Doxa (opinió): Prejudicis : en el sentit al pensament no pensat, fet d’unes idees fetes. Conjunt d’opinions que parteixen de generalitzacions o falses argumentacions Cultura 3. Ús. Accepció que apliquem a un determinat àmbit social i tipus d’activitats. Com organitzem un determinat sector social (museus, art, teatre, cinema...) de la societat.
- El passat crea unes circumstancies: La persona es pot sentir mes o menys còmode o que li agrada mes o menys la seva societat. Això pot crear una certa rebel·lia.
- Les persones senten que tenen uns orígens: Podem conèixer o no conèixer d’on venim. Això implica que cadascú de nosaltres és alguna cosa més que si mateixa. “Si no tinguéssim societat, inventariem una” “al cap de 24 hores aquella gent ja té un passat comú com a societat”.
- Tenir un passat acaba sent una necessitat: La necessitat d’entendre d’on venim. No hi ha manera d’entendre d’on som si no tirem enrere. La historia es la capacitat d’agafar el passat per entendre el present. Fer historia té a veure amb la memòria, ens permet fer futur.
- La persona necessita veritat: Si no té veritat no li encaixen les peces. Si no disposa de veritat, el temps no es solifica. Permet anticipar el futur. Els conflictes del passat s’acumulen si no s’entén la caritat.
JAQUES DURAND (1981): ¿COM ÉS SOCIALITZA LA COMUNICACIÓ?
Idea formulada: Nivells de socialització de la comunicació:
- Comunicació Individual: interpersonal
- A partir d’aquí hi han tres nivells, o maneres de socialitzar la comunicació.
- Suma de comunicacions individuals. Opinió pública és una visió agregada de comunicació individual.
- Amplificació de comunicacions individuals ex: difusió del Diari d’Anna Frank.
- La comunicació específicament social. Hi han regles pròpies de la comunicació social.
COMUNCIACIÓ SOCIAL
TIPUS DE MISSATGES MÉS FREQÜENTS:
1. Missatges informatius: F unció referencial. Hi han de molts tipus: horaris de trens, maneres d’anar a algun lloc, indicacions... Dins d’ells hi han els missatges periodístics. - Basats en fets reals - Fets actuals a vegades és perquè el fet és real - Missatges clars, entenedors, directes... 2. Missatges d’opinió : funció expressiva 3.Missatges persuasius : funció conativa 4.Missatges d’entreteniment : funció fàtica
TEMA 3: A LA RECERCA DEL SENTIT
SCHLEIERMACHER I GADAMER: HERMENÈUTICA Traducció al camí de la interpretació
HERMENÈUTICA : Tradició centenària, antiga provinent fonamentalment dels treballs
destinats a la fixació dels textos sagrats. (hermenèutica religiosa-sacra). A finals del segle XVII-XIX autors del romanticisme ens porten a la idea de la hermenèutica (interpretació de textos, concretament textos literaris sotmesos a certa ambigüitat).
- F.D.E SCHLEIERMACHER
- M.G.GADAMER (Hermenèutica filosòfica)
PRINCIPIS HERMENÈUTICS
- “L’art de interpretació”
- Implica talent. No és una activitat previsible, ni mecànica, ni automatitzable. És una activitat creativa que no està sotmesa a unes regles fixes. Es essencial saber que
La subtilitat és l’objectiu de la interpretació hermenèutica. La nostra capacitat de expressar i entendre coses més enllà del que diem.
- (^) Parteix d’aquesta base: Coses importants que només es poden expressar fent coses estranyes. Nosaltres les entenem gràcies a la nostra subtilitat (capacitat d’entendre coses sense quedar-nos amb les paraules que ens han dit).
- (^) TOT AIXÒ SERVEIX SI UN VOL ENTENDRE. L’hermenèutica literària i artística permet al llarg del segle XIX-XX i fins avui una aproximació filosòfica amb autors com Gadamer. Aquesta mirada, d’alguna manera serveix per adonar-se que l’hermenèutica els hi serveix per entendre coses complicades. L’hermenèutica es una bona manera per entendre el món. És una mirada sobre la comunicació humana. Ens ofereix “la teoria de la comunicació”, es una metàfora de la traducció. Quan ens entenem amb algú es perquè som capaços d’entendre el que diu. Per tant, també estem traduint. En el text (pàgina 126) parla sobre la manera de salvar les distàncies. Traduir-la per apropar el text a la nostra comprensió. Superar els antagonismes entre nosaltres.
- Diversitat de llengües
- Diversitat de les persones Traduir, implica interpretar. La traducció ens porta al diàleg autèntic (aquell que està orientat a entendre’ns). Cada vegada que avancem en el diàleg el que tenim en comú es més, per tant, l’espai que compartim és més gran. Idea de Gadamer : a partir de la idea de Hegel. ¿què és l’educació, aprendre? És saber mirar les coses des del punt de vista d’un altre i ser més capaç d’entendre altres punts de vista diferents al teu. Traduir l’altre. El que fem és buscar aquest diàleg autèntic. És possible entendre’s, però per a poder entendre’ns correctament cal que ens esforcem.
LA SEMIÒTICA
SEMIÒTICA : Ciència que estudia els signes En el s. XIX dues persones creuen en la necessitat de la semiòtica.
- (^) F. DE SAUSSURE : Semiologia. Lingüística
- (^) C.S. PIERCE. Semiòtica. Filosofia pragmàtica. Intenten entendre quins elements intervenen en un signe Hem de poder estudiar el llenguatge al marge de les llengües concretes. S’ha d’estudiar el signe lingüístic. Semiosi: Procés pel qual alguna cosa funciona com a signe.
- Existeixen coses a la realitat pensades per ser signes
- Hi han altres coses que també funcionen com a signes (generen un sentit). *Què ha passat quan una cosa s’ha convertit en signe? = Una cosa que parla d’unaltra cosa. Els signes són coses:
- (^) Una cosa material que ens pot parlar d’unaltre cosa material.
- (^) Una cosa inmaterial
SEAUSSURE : El signe té dos components:
- El significant: Estrictament la forma física del signe.
- El significat: Concepte mental que està relaciontat amb quell signe/significant. Aquest concepte mental es compartit per una comunitat (cultura 2), es una comunitat perquè comparteix uns determintas significats= conceptes mentals.
PIERCE : Hi ha tres components en el significat:
- El signe
- El interpretant: Equivalent al significat de sifnificant de Seaussure. És un efecte mental, perquè és el resultat d’alguna cosa, d’una idea vinculada al signe.
- L’objecte: referent. És l’element de la realitat a la que el signe fa referència. Clasifica els signes en 3 tipus
- Índex: La relació entre el signe i l’objecte s’estableix per un vincle directe.
- Ícones: Es bassa en la semblança.
- Símbols: Signes convencionals, arbitraris, depen d’un acord social del signe que els intèrprets tenen.
