¡Descarga TCI...mes o menys... y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
1. comunicació i informació. La interacció comunicativa.
La interpretació comunicativa.
A. L’acte de comunicació.
▲ Una característica comuna: Tots descriuen l’acte de la comunicació com un procés lineal.
Ramon Jakobson
- L’acte de comunicació té uns determinats components.
- 6 factors que constitueixen la comunicació i la seva relació amb les funcions del llenguatge.
▲ Emissor Emotiva/Expressiva: Expressar actitud o l’emoció que el missatge causa en l’emissor. Contacte Fàtica: Establir, prolongar o interrompre la comunicació, mantenir contacte. Missatge Poètica: Codi Metalingüística: Reflexiva (parla de sí mateix) parla del propi llenguatge. Context Referencial: Informativa, denotativa, connotiva... Receptor Conativa: Produir resposta en el receptor (Cridar la atenció, fer callar...)
- Que converteix un missatge en una obra d’art?
- L’emissor envia un missatge al destinatari.
- Per a que sigui operatiu (funcioni) el missatge ha de tenir un context al qual fa referéncia.
- Aquet context ha de poder ser percebut per el destinatari.
- El context pot ser verbal o susceptible de ser verbalitzat. ▲ “Restringit al personal” no té context però es pot descriure.
- El codi ha de ser comú totalment o parcialment al emissor i al receptor.
- Des de el punt de vista del codi quan parlem del emissor com a codificador.
- El receptor actua com a descodificador.
- El missatge necessita un contacte: un canal i una connexió psicològica entre emissor i receptor.
- El contacte permet establir i mantenir la comunicació.
- Seria difícil trobar missatges que compleixi una sola funció.
- La diversitat dels missatges es deriva, no del monopoli d’alguna funció en concret si no de les diferències de jerarquies de les funcions.
Gerbner.
- Jakobson es movia en l’entorn de l’estructuralisme polític.
- (^) Neix a Hongria però marxa a USA.
- Escriu la tesi: Toward a general theory of communication.
Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació.
FALTA DIBUIXET!
- E: Fet de la realitat
- M: Humà o maquina.
- (^) E 1 : La percepció de E que fa M.
- S l E: Missatge. Signe sobre el esdeveniment.
- S: Forma del missatge.
- E: Contingut del missatge.
- Accés als canals: ▲ Parlar per telèfon. ▲ Anar a la TV. ▲ Escoltar un alumne...
- Control dels mitjans: ▲ Si ens deixen el telèfon o no... ▲ (^) Si ens inviten a la TV. ▲ Si el profe deixa parlar un alumne.
- La disponibilitat ara té a veure amb M si val o no comunicar-ho. La selecció (una part) la fa M no M2 (que és una altra persona o màquina)
- SE 1 : Percepció del missatge.
- Relaciona el missatge amb la veritat que relaciona aquest missatge.
- S’alternen dues dimensions:
- La perceptual o receptiva Dimensió horitzontal.
- La de significat i control Dimensió vertical.
- Gerbner diu que mai percebem E amb tota la seva complexitat.
▲ E > E (^1)
- La percepció depèn dels 3 elements: selecció, context i disponibilitat.
- El context influeix en la nostra percepció. ▲ La selecció d’una persona té més percepcions.
- Per adquirir un fet ens ha de cridar l’atenció, ha de provocar el pensament Això depèn de la cultura i la nostra experiència cultural.
- En resum: la percepció és un procés psicològic però també una qüestió cultural.
Harold Hasswell
- Psicòleg conductista, comportamentalisme, behaviorista.
- Esquema:
- Estímul Resposta.
- Missatge Acció (Efecte).
- Estructura i funció de la comunicació en la societat.
- Model de descripció del acte comunicatiu. Per fer-lo s’han de fer 5 preguntes: ▲ Qui? Comunicador Estudis de control. ▲ Què? Missatge Anàlisis de continguts. ▲ Com? Mitjà Anàlisis del mitjà. ▲ A Qui? Receptor Estudi d’audiència. ▲ Amb Quin Efecte? Efecte Anàlisis d’efectes.
- Treballs posteriors d’altres persones introdueixen altres preguntes: Quines intencions? Sota quines circumstancies?
Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació.
Paul Watzlawick.
Treballs de Palo Alto: gent de diversos llocs i disciplines que pensen sobre la comunicació.
Axiomes.
- És impossible no comunicar-se. ▲ Tot comportament té una forma de comunicació. ▲ No existeix el No comportament No existeix la no comunicació.
- La comunicació té dos nivells:
- Nivell de contingut: Significat de les paraules. ▲ Report - Dades Informació Funció referencial Digital Verbal.
- Nivell de relació: quina mena de missatge és i la relació entre els comunicants. ▲ Command - Instruccions Funció fàtica Analògica No verbal. ▲ L’últim diu de quina classe és el primer: - Metacomunicació: que la comunicació sigui el tema de comunicació. Assegurar-te què s’ha entès o demanar-li que no corri. - Metainformació.
- La naturalesa (què és o com és) de una relació depèn de la puntuació que els
participants facin de les seqüències comunicacionals (de la comunicació) entre ells.
- L’emissor i el receptor interpreten la comunicació de diferent forma i interpreten el seu
comportament amb la reacció davant de l’altre.
- Cada un creu que la conducta de l’altre és la causa de la seva conducta. ▲ La comunicació humana no pot reduir-se a un sistema de causa-efecte. - No es dona un estímul que provoca una resposta i després un reforç. ▲ És un procés cíclic, cada part aporta continuïtat, ampliació... - Cada part d’una comunicació té seqüències diferents d’estímul, resposta i reforç.
- La comunicació humana implica dos modalitats:
- Digital: El que es diu. ▲ Llenguatges que es disposen en unitats clarament diferenciades. ▲ Sintàcticament: Té més capacitat per descriure el contingut. ▲ Semànticament: No té relació dels signes amb el seu significat.
- Analògica: Com es diu. ▲ Llenguatges o codis de significació, que es basen en representacions establertes sobre escales continues. ▲ Semànticament bo, sintàcticament dolent.
- Les dos son importants en la comunicació humana. ▲ Fem servir les dos. La digital està més lligada a la comunicació humana.
- Les relacions comunicacionals poden ser:
- Simètriques: igualació de una conducta recíproca. ▲ Grup A critica grup B; Grup B critica grup A. Amics, germans.
- Complementaries: unió recíproca de la relació. ▲ A domina sobre B; B està dominat per A Pare-fill
- Relació metacomplementaria.
Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació.
▲ Relació que es defineix a ella mateixa com a complementaria però no té la naturalesa de ser una relació complementaria Amics que tenen una relació simètrica però hi ha un que lidera el grup i els altres ho respecten.
- Interacció pseudosimètrica. ▲ (^) Falsament simètrica Alumne-professor en el bar.
- Cismogènesi : inici de un trencament, de una diferenciació. ▲ Les relacionen no son estables i poden evolucionar En una relació donada, trenca i canvia la pauta.
La comunicació patològica.
- Tota comunicació implicarà un compromís per al qui la rebi. I podrà:
- Acceptar-la: i confirmar-la.
- Refusar-la: però sense dir que no sigui la veritat.
- Desqualificar-la: dir que no hi ha emissor, que no existeix.
- Tenir un símptoma: per el qual no és que vulguis o no vulguis fer alguna cosa, si no que està fora del teu control.
La organització de la interacció humana.
- Definició d’un sistema:
- (^) Conjunt d’objectes i relacions entre els objectes i els seus atributs. ▲ Atributs: propietats del objecte. ▲ Objectes: parts del sistema. ▲ Les relacions mantenen unit el sistema.
- Sistemes oberts:
- Totalitat: las parts d’un sistema estan tan relacionades que un canvi en una d’elles
canviaria el sistema complet. No és una suma de cada part, son recíproques.
- Retroalimentació:
- Equifinalitat: uns mateixos resultats poden tenir orígens diferents.
- Sistemes interaccionals estables.
- Relacions estables: importants per els dos participants i llargues.
- Regles de relació: en una comunicació els participants defineixen la seva relació (poden ser acceptada o refusada per l’altre).
- La família: un sistema governat per regles. ▲ Totalitat : dins de cada família la conducta de cada un esta relacionada amb la resta i depèn d’ella. ▲ No sumativitat : per analitzar una família no val sumar cada membre, si no que cada membre té unes característiques ▲ Retroalimentació i homeòstasis : Constància davant d’un canvi. Intervenen mecanismes de retroalimentació negativa per minimitzar aquest canvi.
- Calibració i funcions escalonades. ▲ Calibració : regulació del sistema. ▲ Funció escalonada : canvis de regulació, sovint per a estabilitzar.
N. Wiener
Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació.
- Prejudici. Judici que establim abans de haver-hi pensat, abans de haver-lo sotmès a una critica.
Comunicació social
- Missatges d’entreteniment.
- Vinculada a la funció fàtica.
- Amb l’objectiu d’entretenir al públic amb activitats d’oci i descans.
- Els mitjans de comunicació (Radio, TV, Internet) es vincula molt amb aquests missatges per captar públic. El que hi ha es una voluntat d’aconseguir que com gent els vegi més temps, millor.
▲ Això implica disposar d’un tipus de continguts per mantenir el contacte.
- L’entreteniment no es tanca en els mitjans sinó que està a totes les cultures.
- L’entreteniment també té una funció educativa.
- Té dues visions filosòfiques diferents:
- Una negativa, moralista, una visió d’allunyar-se dels deures de un individu.
- Una positiva, on es veu que l’entreteniment ofereix un camí per oblidar les dificultats de la vida.
- Gratificacions indirectes:
- S’entén que en la nostra vida diària bloquegem una sèrie de impulsos. Els bloquegem perquè: no son políticament correctes o morals segons la nostra educació. Això ho podem alliberar amb l’entreteniment.
- Nosaltres escollim 2 tipus d’entreteniment:
•.1. Acció deliberada: Hi ha una decisió per part nostra de manera conscient. •.2. Acció impulsiva: per atzar, inconscientment estem mirant la TV i escollim el millor.
- Es consideren 3 formes d’entreteniment:
•.a. Nivell d’excitació: vinculem un nivell de relax o excitació amb el benestar. Hi ha una tendència compensatòria:
▲ Les persones amb activitats poc motivadores i avorrides tendiran a relacionar-se amb activitats enèrgiques. ▲ Les persones sotmeses a tasques estimuladores tendiran a contactar amb activitats relaxants. •.b. L’alleujament afectiu: decisió motivada pels estats anímics. ▲ La tendència és que les persones amb un estat d’ànim baix, escullen programes amb una implicació emocional. Però l’ànim molt baix fa que no trobi cap alleujament en aquets programes més implicada afectivament. •.c. Drama: a qualsevol situació en que es produeix un conflicte dramàtic, on hi ha un guanyador i un perdedor.
▲ L’heroi acumula molts sentiments positius ▲ Els malvats acumulen més sentiments negatius però també positius. ▲ Tenim una forta expectativa de resolució, saber com acabarà. ▲ Després de la resolució hi ha una procés inconscient de valoració de com ha acabat i si ens satisfà o no. ▲
•.1. La celebració de la pròpia sensibilitat. ▲ Tenim un estímul sentimental al veure els problemes dels altres i això fa que ens sentim bé amb nosaltres mateixos per ser “bones persones”. •.2. (^) Satisfacció per la comparació.
Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació.
▲ Contrast entre el patiment dels altres respecte a la nostra tranquil·litat.
•.3. Acumulació de sentiments positius respectes a les víctimes.
▲ En comparació l’accident del president de Rwanda o de Lady Di un va tenir molt ressò i l’altre no. Els sentiments positius respecte a Anglaterra, Europa no és el mateix què el que tenim amb l’Àfrica.
Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació.
- Epstein: Explica com es produeix el procés de selecció d’informació com es prioritza una notícia sobre una altre.
- Valor noticiós.
- Previsibilitat: Permet organitzar abans la notícia.
- Valor de les imatges.
- Costos: tot costa diners.
- Logística: són elements que tenen a veure amb la producció d’informatius, s’han de posar en joc els elements que es tenen a disposició. A vegades els nostres recursos no seran suficients o no seran admesos per obtenir la informació.
- Agenda Setting: és el mitjà qui condiciona el missatge. és el mitjà qui diu quan s’ha de dir que i que se n’ha de dir.
▲ Hi ha determinats moments en que del que es parla no ho imposa la realitat, si no el mitjà.
- Pseudoesdeveniments: proposat per Daniel Bodrstin, són un tipus d’esdeveniments socials, que no existirien si no fos per els mitjans de comunicació. Són o seran noticia.
▲ Rodes de premsa, presentacions, festes, mítings...
- Pseudoambients: Lippman 1922: la realitat es modifica segons uns ambients generats per mitjans de comunicació.
▲ La crisis ha arribat abans als mitjans de comunicació que a la societat.
Missatges d’opinió
- S’expressa la opinió d’una persona concreta o grup de persones. El pes se centra en l'emissor.
- Hi ha una voluntat d’afavorir a que la opinió pública prengui una determinada postura davant d’una realitat concreta.
- El seu objectiu no és (principalment) per crear un canvi d’opinió.
- Les formes en que s’expressa la opinió són diverses.
- Els articles d’opinió (o tribunes d’opinió). ▲ Format curt (o columnes) ▲ Persones: Columnistes (diaris), tertulians (radio i TV)
- Entrevistes: informatives o d’actualitat per veure els punts de vista particulars.
- (^) Cartes al director.
Missatges persuasius
- La funció predominant és la conativa, l’interès recau en el receptor.
- Pretén un canvi d’opinions, d’idees o per dur a terme alguna mena d’acció.
- Tipus:
- La propaganda: Missatges vinculats a finalitats culturals, politiques, religioses. ▲ Generar estats d’opinió. ▲ (^) La propaganda ha passat de missatges argumentatius a missatges narratius.
- La publicitat: Comunicació comercial. ▲ Finalitat comercial o lucrativa.
- Tècniques de comercialització.
- La disciplina que les aplica és el marketing. ▲ El marketing funciona amb 4 estratègies:
Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació.
- Producte ( P roduct) “Iogurt amb bifidus”.
- Preu ( P rice) “20% e descompte”.
- Distribució ( P lacement) “sense vende en farmacias” o supermercats.
- Comunicació ( P romotion) elements de com es comunica el producte.
- Els missatges publicitaris conviuen en un entorn molt competitiu.
- Sol advertim un 5% dels anuncis que veiem. I sol ens quedem amb un 15% d’aquets.
- Els missatges juguen en 3 estadis:
- Captar la atenció.
- (^) Suscitar interès en el producte.
- Provocar l’adquisició.
- Els missatges publicitaris poden formar part de 2 menes de mercats:
▲ El mercat es una realitat agregada. Hi ha molta gent que compra i vent i nosaltres la agrupem i la analitzem com una sola en general.
- Consum: ▲ (^) Té un receptor concret: un consumidor. ▲ Diferencia entre productes i serveis de: - Consum immediat Pipes, - Consum durador electrodomèstics, gossos.
- Corporatius: ▲ Empreses, industries, constitucions... ▲ Són clients d’empreses que tenen com a clients altres empreses.
3. A la recerca del sentit: Els Signes. Semiòtica. Hermenèutica.
Signes
- És alguna cosa que ha de ser un objecte material, ha de ser perceptible. Al ser percebuda ens informa sobre una altra cosa. I aquesta cosa que ens informa pot ser material o conceptual.
- Fernidand de Saussure.
- Curs de lingüística general. És
- Semiologia és la ciència que estudia la vida dels signes en el si de la vida social.
- Significant: forma física del signe.
- Significat: concepte mental associat al signe.
- Una botella d’aigua (significant)
- El significat implica que l’entorn del signe, li hem generat una determinada aprensió de la realitat.
- Els signes es relacionen amb la realitat a través de determinats significats. Nosaltres comprenem el món perquè disposem de conceptes vinculats a aquets signes, significats.
- Aquets significats són compartits per u determinat grup de gent. Aquet grup de gent té a veure amb la cultura.
▲ Que és la cultura: un conjunt de gent que comparteix un conjunt de significats
- Conceptes mental: Divideixen la realitat i la categoritzen.
▲ Això fa possible comprendre la realitat.
Marc Vilaregut Teoria de la comunicació i la informació.
Signe Signe :
In
Interpretant Objecte
Signe:
Objecte :
Interpretant del signe : és l’efecte en la ment del usuari. És també un signe equivalent, creat en la ment d’algu
Símbol
Referència Referent
Símbol:
Referència:
Referent:
- Charles Morris: Alguna cosa és un signe si, i només si, algun intèrpret la considera signe d’alguna cosa. Vehicle signic
Interpretant Designatum
•.1. ¿Aquesta relació es natural? ▲ Natural = sense la intervenció humana. •.2. ¿Aquesta relació és motivada? ▲ Motivada = la relació té un motiu.
- Quan la relació és natural i motivada tenim un Índex.
- Quan fem un foto a un gos pel carrer, intervé l’home per tan no és natural, però la relació del gos amb que sembla un gos es motivada, en aquest cas s’anomena Icona.
- Quan la relació no és natural ni motivada es que és
Semiòtica
- Significació: Té a veure amb els signes i els seus efectes.
- Interpretació: Té a veure amb
La semiòtica és com un procés de generació de sentit.
Tenim un text i un lector
- Floc de neu ¿D’on surt el sentit? 3 possibles respostes:
•.1. Formalisme o objectivisme : prové del text i que el sentit és transmès. Per tant el sentit està contingut en el text. I el lector llegeix aquest text, extreu el sentit del text.
•.2. Subjectivisme : el sentit prové del lector, de la interpretació dels lectors. El sentit és recreat pels lectors.
•.3. Constructivisme : el sentit sorgeix de la interacció del text i del lector. Per tant el sentit és negociat. Aquesta interacció implica que el sentit es construeix, hi ha un procés de construcció del sentit.
Esquema de memòria
S. fish F 0 2 0
(FFFFAAAALLLLTTTAAAA)
2 CAMERAS DE FOTOS Q FAN LA MATEIXA FOTO...
- Mite
- Intenta comprendre diversos aspectes de la realitat.
(FALTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA)
▲ A és fals ▲ A és verdader ▲ No hi ha una tercera opció
- Parlant del Sentit
- del signe.... ▲ ¿Origen del sentit?
- Interpretacio, signes, misatges...
- Limits de la interpretacio...
Hermenèutica
- Anàlisi del textos religiosos.
Pragmàtica.
- L’estudi dels signes en el seu ús. Relació dels signes amb els seus intèrprets.
- Conjunt d’estudis que tenen com a objectiu el llenguatge contextualitzat.
- Relació dels signes amb el seu context.
- (^) Estudi del ús del llenguatge...........
- Estudia el llenguatge des de una perspectiva funcional.
- Coneix quina funció volen complir.
- Subjecte a una finalitat: ▲ Mínima: només fàtica, establir una relació activa o passar una estona.
- Competència pragmàtica:
- Competència = Capacitat
- La competència pragmàtica d’algú és la seva capacitat per comunicar adequadament. ▲ Vol dir tenir capacitat per aparellar frases i contextos. Saber trobar frases adequats a determinats contextos.
- Proferència ▲ Unitat bàsica d’anàlisis la pragmàtica. ▲ Frase aparellada amb un context.
- Generalment resol situacions d’ambigüitat.
▲ El regal de l’Anna li va agradar molt.
- Deixa cert marge d’ambigüitat.
- A que ens referim quan parlem del context.
- Circumstancies reals en que es produeix una interacció:
- Context cognitiu : té a veure amb allò que esta al cap dels interlocutors. Allò que saben o creuen saber (Saben o Creuen)
▲ Coneixement i percepció que els interlocutors tenen en la interacció. ▲ Creença compartida i ...
- .... ▲ Coneixement compartit
- És important perquè comunicar és, bàsicament, ampliar la base comuna.
És mes important les creences que se suposen compartides que no saber allò que sabem tots.
- Ya gotta be 21!
- Intenció: Avís.
- Coneixement: De la llei, de la llengua,
- (^) Actitud: Complicitat. ▲ Diga-li que vingui - A pressuposa que B coneix el noi. - La relació de A amb B es de superioritat. ▲ Sisplau, digues a aquell noi d’allà que vingui. - A pressuposa a B quin noi es refereix. - Pressuposa una jerarquia no igual entre A i B ▲ Et faria res dir-li que vingui? - A pressuposa que B coneix el noi. - La jerarquia és igualitària.
- La identitat dels interlocutors.
- El moment i el lloc de la interacció.
- .....
- ......
- Acta de parla
Austin:
- Parlar és fer alguna cosa.
- 2 tipus d’enunciats
- Realitzatius (o Performatius): L’acció és que fem el que diem que fem. ▲ Enunciats Realitzatius Èxplicits: lliure d’ambigüitat, sense mal entès. - ▲ Enunciats Realitzatius Implícits: ▲ Enunciats Realitzatius afortunats: aquells que compleixen les condicions de felicitat (condicions necessàries per a que realment fem allò que diem.) ▲ Enunciats Realitzatius desafortunats: - - Dir alguna cosa es fer alguna cosa -
- Constatius.
Anàlisi semàntica
Anàlisi pragmàtica
L’universal i la diversitat: llenguatge i llenguatges.
Llenguatges (codis de significació)
Viure en societat implica que algunes coses que fem són accions codificades.
- Codis:
- De conducta:
- De significació: Els llenguatges són comunicacions humanes. Tipus de codis: ▲ Analògics (Funciona en una escala continua, i és més adequat per a activitats en que la diferenciació de les unitats és més difícil. ) i digitals (les unitats apareixen diferenciades. 6:00: ▲ Presentació (indexics: indiquen aspectes d’un emissor en un moment donat, son codis que no funcionen a part dels seus codificadors ) i Representació (permeten fer representacions). ▲ Naturals (...) i lògics (es produeix una relació unívoca (només un significant per cada significat) i inequívoca (amb claredat) entre significant i significat. No són ambigus ni confusos). ▲ (^) Restringits i elaborats. ▲ Verbals i no verbals.
- Activitats convencionals: pautes límits.
- Aquests factors convencionals ajuden a la interpretació de les coses, té una part positiva, però també una qüestionable.
▲ Expressen la pertinença a una determinada cultura i reforça el vincle. ▲
•.A.6. Els codis no verbals són culturals. •.A.7. Es donen comportaments especialitzats. ■ Gestos, usos, tenen a veure amb rituals socials. ■ Gestos manuals d’arbitratge en el basquet. •.A.8. És altament presentacional. ■ Els codis de presentació: Indexics i institucionals ■ Impliquen la presencia del emissor. •.A.9. És simultània. El llenguatge VERBAL és seqüencial, una paraula darrera l’altre. ■ Mires, mous la mà, et toques les ulleres, canvies de veu...
•.B. Tipus:
•.A.10. Objectes i artefactes. ■ Repercussió dels elements que porta l’emissor. •.A.11. Temps i espai. ■ (^) Eduard Hall. ■ Temps: diferencies culturals en el pas del temps: ▲ Cultures policroniques: el temps és un espai accessible. Societats ▲ Cultures monocroniques: veu el temps com una seqüència. ■ Espai: 4 espais personals bàsics, distancies interpersonals. ▲ Distancia intima. ▲ Distancia personal. ▲ Distancia social. ▲ Distancia pública. Varien entre cultures. •.A.12. Cos humà. ■ Aparença física. ▲ Cabell, pell, barba... ▲ Hi ha aspectes controlables i d’altres que no. ■ Gestualitat ▲ La més vinculada a la parla. ▲ (^) Expressió d’estats emocionals. ▲ Control de la interacció. ▲ Amunt i avall Domini ▲ Circulars Simpatia ▲ Mans apretades Nerviosisme ▲ Aclareix la parla. ■ Postura ▲ Assentiments. ▲ Postura del cap: front, celles, ulls, boca, galta... ▲ Mirada o contacte visual: element regulador i al final de la conversa estableix feedback. També té un temps cultural.
