¡Descarga Comunicació Política y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!
COMUNICACIO POLITICA
Definicions i teories
Political comunication:
És un concepte relativament nou, aproximadament dels 60. És una de les branques més estudiades a EUA. Enten la comunicació en un marc democràtic i pluralista. En els sistemes autoritaris es fonamenta en l’autocensura i la desinformació.
El ppal barem d’una democracia és q quan més llibertat hi ha i més garantit està el dret d’expressió, més ferm és un sist.democràtic. El nivell d’interès de l’opinió pública per a la política és escàs. Tb s’ha de tenir en compte q es parla sempre de fets i mai de les causes d’aquests. L’interès per la política és limitat pq avui en dia els mitjans de comunicació donen més importancia als esports q a la resta d’ambits. Tot això condueix a una relació esport-política important. Tb hi ha una descrèdit cap als polítics.
Problema conceptual: el q pels americans es com.pol. per a molts europeus significa marketing politic
Definicions:
1. MEADOW: la defineix com qualsevol intercanvi de simbols o missatges q
han estat elaborats d’una forma significativa per tal q tinguin conseq.sobre el funcionament del sist.politic.
2. FAGGEN: l’activitat comunicativa es considerada politica en funció de les
conseq.(capacitats reals o potencials) per fer funcionar el sist.politic. Aq teoria es de l’any 1966. Tb diu q la politica no nomes te lloc en el marc politic (idea q relacionem amb el concepte de conflicte). Diu q cal tenir en compte:
• factors socio culturals: alfabetització
• el paper de la historia: la com pol es dona en un marc historic
concret i la historia posa les bases antropològiques
• factors politics
• elements economics de macro/microeco q intervenen en la com pol
(relacio amb el nou concepte de grup multimèdia quan ens referim a l’eco dels MCO)
3. CHAFFEE: ho considera un procés q influeix en el funcionament del procés
polític (paper dels canvis socials. La politica es canvi permanent) Considerat un dels pares de la comunic.pol.
4. NIMMO: No hi ha acord sobre quin és el contingut de la comunicació
politica, ni de quins són els seus límits. La com pol es l’activitat de comunicació q es considera politica en funcio de les conseq i potencialitats q regulen la conducta humana i de grups en situació de conflicte. Afegeix q aquesta activitat reflecteix les conductes humanes grupals q es donen en una situació de conflicte. Tb diu q la comunic pol evoluciona constantment i afegeix q els camps q ocupa no son convencionals. Tot és relatiu a la comunic pol. És el ppal investigador d’EUA en com pol i quan ell va fer la teoria el mark politic era molt diferent. Diu q no te veritats convencionals ni excessives ortodòxies.
5. BELL AND MUELLER: la com pol trenca o assoleix conflictes d’ordre
social. Aixo implica q hi ha una serie d’elements q es poden destriar: paper de la violència, del control social, l’autoritat, el poder, la influencia i la negociació. La negociacio te un paper molt important a la politica i abarca molts camps. La com pol es quan s’aconsegueix q l’ordre social es mantingui o es trenqui: ordre social =/ ruptura consens. La societat actual no esta preparada per fer front a la ruptura de consens per integrarla. El poder te aparells repressius i ideologics. Bell diu q en la com pol hi ha dimensions:
- poder
- influència
- autoritat
- control
- violència
- negociació (essencial en totes les relacions humanes) La vida està definida pel conflicte i la confrontació.
A França va sorgir un corrent molt important i abarca molts camps. Dues branques:
. area de la com pol: és més estructural. Els seus pensadors més importants van ser Cotterette i Dominique Wolton . marketing politic: basat en l’ús de la publicitat i desemboca en el Mkt electoral. - COTTERET: semblant als autors d’EUA. Diu q gracies a la com pol els governats mostren la seva adhesió als governants, legitimant les seves accions. Els governants tenen per objectiu q els governats reconeguin les seves accions. L’acord entre ciutadans i governants regeix un codi comú: accepten uns valors q fan q hi hagi consens. Aq codi comú podria ser la Constitució. Els valors democràtics tenen diferents interpretacions segons ideologies, nacionalitats i religions. Hi ha una metàfora que diu q la com pol te al sist pol el mateix q te la circulació de la sang al cos humà.
• DOMINIQUE WOLTON : la com pol es l’espai on es produeix
l’intercanvi entre discursos contradictoris, entre autors q tenen la legitimitat per expressar-se lliurement sobre la política q són: polítics, periodistes i op pulbica. És un espai mediàtic de comunicacions, de missatges contradictoris. L’expressió governats, ciutadania es molt ambigua. La societat esta integrada per grups (microsociologia) en els quals es desenvolupen moltes activitats.
• grups formals
• grups informals
La legitimitat dels tres actors és exclusiva si ho llegim literalment. Però tot individu té dret a donar la seva opinió mitjançant una idea bàsica de la Democracia: la participació dels ciutadans. Matitzem els actors polítics:
• polítics: ho són tan els q governen com els q son de l’oposició. La
política és una tasca grupal i no individual. Millor dir institucions de govern, partits politics, grups de pressio i moviments socials.
• Periodistes: a la practica no són tan importants. Estan enquadrats
dins els MCO. Tan si son publics com privats, no son autonoms, sempre tenen una opció ideològica. Han d’acceptar les regles dels
mitjançant el fet de q el poder politic els hi atorga una parcel.la de poder en funció de la seva importancia per assegurar la pervivència de la comunitat (definició pragmàtica) Era el biògraf de George Orwell. És l’activitat segons el qual els interessos antagònics q es donuen dins una comunitat són conciliats per part del govern tractant de donar-los una part de poder (raó) segons la seva importància.
• SCRUTTON: la politica inclou el reconeixement i voluntat de
conciliar els interessos oposats q es donen sempre en una comunitat. Cal q existeixi una autoritat superior (govern) capaç d’imposar les seves opinions a les parts afectades. Poder executiu i judicial separats.
• SCHMITT: constitucionalista alemany, famós durant l’època de
Hitler. La política és la confrontació entre els amics i els enemics (adversos). Són les activitats orientades a organitzar les accions i defensa dels amics, així com les accions q tenen com a objectius la defensa dels adversaris
• FREUND: francés. No hi ha democràcia sense l’aplicació dels drets
humans, mitjançant la constitució. Influit per Max Weber. La politica es l’activitat social q es proposa assegurar, mitjançant la força fonamentada en el dret, la seguretat exterior (exèrcit) i la concòrdia interior (política) en el si de les lluites q neixen de la diversitat d’opinions i interessos. Aq definició apareix en el llibre “què és la política”? de l’any 1965.
• LEFTWICH: la política compren totes les activitats de cooperació i
de conflicte q es donen dins o entre les societats mitjançant la qual les persones organitzen l’ús, producció i distribució dels recursos naturals i humans durant la vida d’una comunitat social. Aq activitats no estan aillades d’altres elements públics o privats de la vida social i, en tot cas, influeixen en la distribució de poder i les formes d’exercir-lo en l’estructura social tenint en compte la cultura, ideologia i interessos. La politica te una relació directa amb l’economia. Es dona en tota dimensió social.
CONCEPTE D’IDEOLOGIA
Els individus es mouen en una ideologia determinada, sovinte pels interessos. Es fals q hagi mort la ideologia, tothom en té i desemboca a una actitud política. L’esquerra ha elaborat moltes definicions d’ideologia i la dreta no en necessita.
· ROCHER: És un sistema d’idees i judicis explícit i organitzat, que serveix per descriure, explicar, interpretar o justificar la situació d’un grup o una col·lectivitat i que, inspirant-se en valors, proposa un camí concret a l’acció històrica d’aquest grup. Existeixen diferents ideologies com la de l’Esglèsia, l’apologisme o el feminisme. Una ideologia molt important és el NACIONALISME. La anti-globalització és una nova ideologia.
- LAPIERRE: conjunt de representacions mitjançant el qual un grup social afirma la seva singularitat, es distingeix o s’oposa a altres grups. Aq reprstacions venen expressades per símbols, imatges, coneixement, creences i mites q son comunes a tot el grup q les considera propies. Formen un codi i la relacio de comunicació entre els membres del grup te en comu la referencia a aket codi q permet q es reconegui com una manera d’actuar i de comunicar-se. Aquest codi és
millor q adopti formes de programes de partits politics. La seva ideologia queda plasmada i l’acció i el comportament queden expressats. Si això no s’aconsegueix és que la ideologia està en crisi.
Nacionalisme: Hi ha nacionalisme d’Estats i nacionalisme de nacions sense Estat. Tota persona, per molt cosmopolita que sigui, sembla tenir sempre una mica de nacionalisme. Els païssos més nacionalistes mai utilitzen aquest terme per a definir-se ells mateixos. USA i França sempre han estat exemples de nacionalismes molt forts; tot i que França ara està atravessant una crisi cultural que la porta a plantejar-se la seva identitat. Els Nacionalismes tenen un cert perill, ja que sempre impliquen una certa exclusió a les altres nacionalitats.
CONCEPTE D’INTERES
És una disposició relativament estable per part d’una persona, institució pública o privada a a reaccionar en funció d’un objectiu q es considera inmediat i q es percebut com adaptat o no a les seves necessitats i aspiracions i q es presenta sota la forma de conductes coherents o impressions duradores. L’interès és una orientació q pot tenir naturalesa afectiva o cognitiva i q esta lligada als desitjos, conviccions, motivacions. Té una pluralitat de manifestacions en el terreny eco i juridic. Tot interès és susceptible d’una quantificació eco. Sovint la defensa d’un interes es fa en forma d’una reivindicació, mitjançant la interpretació de la norma legal existent q compari aket interes.
Tipus:
• Grup = grup d’interès: fa propi els interessos dominants dels seus
membres _ pressió exterior_ grup pressió_ lobby
• Públic = comunitat: resoldre questions bàsiques com la sanitat i
l’educació. Lligat amb el benestar, la distrib equitativa, etc.
• Manifestos (expressats: elements de cohesió)
• Latents
• Creats: defensa dels privilegis aconseguits
• De classe: si acceptem q la soc esta dividida en classes, cada una té
els seus interessos a defensar.
· BELL: Autors conservadors com ell parlen de que la ideologia ha mort. El que realment compta avui en dia són els interessos. Acceptem la idea de que tot grup social, gran o petit, formal o no, té un objectiu, és a dir, defensa uns interessos que van més enllà dels plantejaments ideològics. El concepte ‘INTERÉS’ dòna lloc al concepte “ Grup d’Interés ”. La nostra societat està construida per grups d’interés ( grups de pressió ). Avui en dia tenen molta força aquests grups de pressió, entre els que destaquen els Partits Polítics.
· BENTLEY: Als anys 20, va dir que els USA estaven governats pergrups de pressió amb certs interessos que, a vegades, estan per sobre dels plantejaments nacionalistes. El concepte ‘INTERÉS’ es refereix als grups socials que tenen objectius o interessos per sobre de les ideologies. · LEON DION: Parla dels grups d’interés en el desenvolupament social. La societat és molt conjuntural i, a vegades, vé expressada per com nosaltres entenem els nostres interessos i com els podem defensar.
CONCEPTE DE CONFLICTE
ELS PARTITS POLITICS
Institució o grup social q si esta inscrit en el registre pot assumir la representació dels interessos, en primer lloc, dels seus afiliats i, en segon lloc, dels seus simpatitzants. No hi ha democracia si no existeix pluralitat dels partits politics. Constitueixen un emisor politic, amb un pes determinat dins la soc democr. Sovint s’obsessionen amb el mkt i la presencia mediatica. Objectiu essencial: voluntat de participar directament en la dinamica d’un sistema politic determinat.
Ideologia definida en un programa com a instrument motriu del comportament dels politics q tenen la obligació de participar. El programa posiciona el partit en les diferents politiques publikes q existeixen en el marc territorial en q actua.
Els partits busquen altres formes de finançament a part de les quotes d’afiliació: finançament ocult. Moltes vegades determinats grups paguen als partits per obtenir compensacions quan aquests arribin al poder. El finançament politic es un cancer pq és el q porta a la corrupció (glups!). Els partits politics son makines electorals q saben q compten amb simpatitzants i q lluiten per aconseguir el vot dels indecisos. Quan un det politic no assoleix un càrrec important, la temptació és passar-se a la oposició (emigració politica).
La massa de simpatitzants és molt fluctuant, depèn de les circumstàncies. El partit ha de ser molt conscient. Qui governa un partit és l’estrctura amb la presència d’un líder carismàtic.
Un partit sa de definir per una ideologia i akesta sa de concretar en un programa de politikes publikes. Quan un partit guanya el nombre de militants augmenta (somnis de gestio) L’acció del partit és molt conjuntural i no compten amb un aparell teòric seriós q organitzi el seu discurs. Existeix un problema de lideratge
Crisi dels partits politics: crisi de militancia. Els partits politics han dimitit de les seves responsabilitats i son els moviments socials els qui fan la feina dels partits politics. Els pp ja no tenen reacció d’anticipació. Estan dotats de gabinets de comunicació per tal q els missatges es difonguin com ells volen. Un p politic preten justificar les seves decisions i preten donar a entendre q es una alternativa de govern. Els sondejos influeixen molt en la gestió del partit. Sondejos:
• mediàtics
• oficials i CIS
• sondejos dels partits
S’ha de posar en dubte les xfres q es donen sobre els membres del partit. Paguen la quota?
ELS GRUPS DE PRESSIÓ
La societat civil genera un gran nombre de grups de diferent naturalesa. Grups d’interès = grup secundari, nombrós, formal q te una organització funcional, una estructura q té unes normes internes de funcionament q els seus
membres apliquen quan hi ha una situació de conflicte entre els seus membres. Esta creat per la defensa d’uns interessos determinats, normalment economics. Actua interna i externament.
Els grups de pressió solen ser institucions economiques, bancàries, patronals i normalment els sindicats els poden incloure dins aquests grups de pressió tb. Org agrícoles, multinacionals o grans empreses. Són molt poderosos.
Tipus de grups de pressió:
- institucions eco i bancaries -patronals i sindicats -multinacionals -organitzacions agrícoles (unió de pagesos) -organitzacions de consumidors
- el COI
- A Cat, La Caixa i el Barça
La voluntat dels governs es mediatitzar els grups de pressió pq el seu paper és molt destacat. Lobby: institució americana molt poderosa. Passadís on es fa la politica. Clinton va voler fer un codi ètic per aquest assumpte pero anava contra la propia naturalesa del poder. Una oficina ben muntada de lobbys comporta tenir sociòlegs, economistes, periodistes, etc. Esta lligada amb la definició seguent.
Think tanks: d’origen nord americà, institucions o agencies q normalment preparen documents per un partit sigui el govern o no, grups de pressió q pretenen arribar a conclusions q interessen a ki encarrega el treball. Actor mediàtic molt important.
Els grups de pressió compten amb molts mitjans i amb molta atenció als MC.
Grups d’idees = actuen com a grups de pressió sobre temes politics ideologics etics. Ex. Conferencia Episcopal Espanyola. Opus Dei
Moviments socials són a la vegada, grups de pressió q actuen sobre els governs, partits politics i opinio publica. Grups d’interès amb voluntat reivindicativa, amb mitjans pacifics, els hem d’anomenar mov socials. Reflecteixen les inquietuds socials. Hi ha molts grups d’idees com a mov socials: mov.soc de la pau Institucions com la Real Acadèmia, la Universitat, etc. Omnium Cultural
Institucions publiques: ajuntaments respecte el govern central, Fed Esp de Municipis respecte el govern central, etc. Els militars eren grups de pressió fins fa pocs anys q eren governants. Pais d¡Europa on hi ha mes grups de pressió: Bèlgica.
ELS MOVIMENTS SOCIALS
Són discussió q adquireix força amb funcio reivindicativa. S’ha estudiat molt a diferencia dels partits politics. Actualment tenen un paper tan important q sovint substitueixen als p politics i són mes sensibilitzadors entre la societat civil, q veu amb preocupació la decadència del sist democratic.
Agent col.lectiu amb voluntat movilitzadora q es fixa com a objectiu provocar, impedir o anu.lar un canvi social. Actua amb certa continuitat i utilitza formes d’accio i continuació molt variades.
Proces pel qual una soc i els grups q la integren inculquen la manera de pensar, sentir o comportar-se q aq soc o grups dominants han fet seva. Procés d’aprenentatge no formal sino q els agents socialitz actuen sobre uns altres i transmeten valors, ideologies q integrem i fem propis. Te com a conseq la formació de cultura politica.
• MOULIN: diu q es un procés psicosociocultural a traves del qual la
soc i els seus agents fan interioritzar i admetre als indvidus aq normes, valors, etica, estereotips propis i arrelats desenvolupats per akesta societat. Procés essencial per donar cohesio a una societat. Es poden utilitzar aparells repressius pero tenen menys repercussió q els ideologics.
Socialització es un terme anglosaxo q es refereix a termes educatius. Ppals agents:
• Escola (religió , etc.)
• Mass media (educació permanent al llarg de la vida)
• Familia (el mes important)
• Altres institucions
CULTURA POLITICA
Es la conseq del proces permanent de socialitz poltica. Tot ciutada amb un nivell una mica elevat té una cultura poltica q li permet ser un subjecte actiu. El concepte va començar els anys 30 amb “Civic Culture” a partir d’un llibre de dos sociòlegs (Almong i Verba). Van analitzar el comportament de cinc paisos diferents i van demostrar la dificultat de comparar la cultura de paisos diferents. Ambdos deien q es la forma, la manera com el sist politic es interioritzat pels ciutadans a nivell cognitiu, de sentiments, valoratiu (judicis q fem els ciutadans d’aq sistema). Té com a condicionant un desenvolupament d’ordre antropològic, perfil cultural divers i el context ideologic dominant.
Dos tipus:
• INDIVIDUAL: conjunt d’idees, creences, actituds adquirides a través
d’un proces continu i asistematic de socialitz politica. Cada ciutada l’assumeix individualment o en funció de la seva pertinencia grupal. Paper mass media en el terreny politic.
• COL.LECTIU: la cultura popular esta integrada d’idees i creences q
san arrelat historicament en una comunitat i q son compartides o acceptades per part dels ciutadans com a fruit de socialitz pol i de la voluntat de consens necessaria en tota soc democr. Els ciutadans necessiten d’un instrument de referencia q condensi i articuli els punts principals de les seves cultures: constitució i estatuts d’autonomia i textos legals. La constit reflecteix la cultura politica dominant en l’actualitat, drets humans. El text es molt ambigu i el problema rau en la interpretació.
La cultura, a nivell subjectiu com col.lectiu té un rerefons q s’articula a partir dels interessos, sobretot eco. En un sistema pluralista = cultures politiques. La cultura tb esta sotmesa als canvis. La cultura politica s’expressa a traves de les seves opinions, actes i comportaments i l’organ d’expressió es la op publica. On es reflecteix millor es en els sondejos i les eleccions.
Vot= molt condicionat per l’interes, sotmes a la makinaria del mkt poltic, RRPP, desinformació i la cultura politica es troba confrontada amb l’acció de politiques q fan a través d’akestes tècnikes.
LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
La democr es basa en la particip ciutadana. És un cojunt d’actes de participar sobre les decisions dels q asumeixen el poder tant del sistema politic com de les organitzacions politiques existents, amb prioritats ideologikes o d’interessos per conservar o modificar estructures i els valors del sist poltic dominant.
Legalitat de la participació. Grups minoritaris q han fet de la violencia una forma de participació. Es parteix d’una particip pacifica dins d’un cert consens q no exclou la discrepancia. Formes de participació:
• Votar a les eleccions: les elecc ocupen un lloc massa gran amb els
objectius dels p politics en les eleccions, q contrasta amb el poc interes de la societat.
• Militar en un partit politic o sindicat: esta molt limitada i la gent jove
no te ganes de ser militant cosa q posa en perill el sis democratic. A més hi ha pokes possibilitats d’assolir un bon carrec.
• Adhesió a un partit com a simpatitzant
• Promoure una nova formacio politica
• Voluntarisme
• Participar a manifestacions
• Discutir sobre fets politics
• Ser emisor de MC
LES RRPP I LA POLITICA
Tres vessants en la com pol pel q fa a la informacio
1. Propaganda
2. desinformació
3. relacions publiques: concepte d’EUA, empresarial.
Les RRPP tenen com a objectiu millorar la imatge respecte el ciutada. Entre el 50 o 60 per cent de ls infor q apareixen procedeixen de gabinets de comunic = millorar la imatge. Acte de RRPP. Son indispensables per la politica. Votem liders creats per akestes tecniques. Ex: crear un esdeveniment, per aconseguir repercussió mediàtica com un premi literari, congrés, etc. El govern ha de crear simpatia amb el ciutada encara q sigui fictici. Ex Schroeder ajudant a les inundacions del seu pais. Els politics tenen molt mala imatge i la culpa es dels professionals de les RRPP.
MARKETING POLITIC
MKT electoral i MKT politic
• Electoral: tècnica (per alguns ciencia) essencial en el terreny de
l’eco, microeco. Conjunt de tecnikes q tenen com a objectiu adaptar
