Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Conceptes història moderna, Apuntes de Historia del Arte

Asignatura: Historia moderna i contemporania, Profesor: Martinez, Miquel angel, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 25/03/2015

sheslaau
sheslaau 🇪🇸

4.2

(664)

42 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Història de l’art Assignatura d’història moderna
Grup B1 2014/2015
1. La societat europea: trets generals.
1.1. Els grups privilegiats: la noblesa i el clergat.
1.2. Les ciutats europees: oligarques i burgesos.
1.3. Marginats de la societat.
La inestabilitat social a final del segle XV.
La societat rural.
Al camp és en l’àmbit on es manifesta en major grau l’alteració social produïda per les
noves formes econòmiques. L’economia camperola guardarà la seva estructura
tradicional fins al segle XVIII; conservadora amb la seva tècnica. En el transcurs del segle
XV les rentes del camp es monetitzaran i els propietaris que només tenen aquest factor
d’on extreure beneficis de manera que intentaran augmentar-los. Això determina la
concentració de les propietats en mans de les poderoses famílies nobiliàries, mentre
que els nobles de segona categoria (senyors agraris), veuran com es redueixen les seves
possibilitats econòmiques. Això portarà a una divisió de la noblesa:
-Gran noblesa: propietària de grans i extensos territoris. Aquesta classe social es
reduirà. Tot i això pels seus grans territori i l potencia dels seus servents, constitueix un
factor important en l’evolució política interna dels estats; són ‘’els gran’’ espanyols, el
prínceps francesos i alemanys, etc.
-Petita noblesa: derivada de l’antiga cavalleria feudal (hidalgos -> castellanos, donzells>
catalans...) augmenten en nombre i simultàniament s’empobreixen.
A finals del segle XV la cavalleria es converteix en un gran rival de la gran noblesa, una
classe revolucionaria socialment, amb la intenció d’arribar a intervenir en assumptes
públics, i a regular la seva situació precària.
Les classes camperoles van experimentar un canvi desfavorable en la seva situació social
ja que els interessos dels grans i petits senyors eren mantenir i augmentar les rendes del
camp que només es podien obtenir a través dels agricultors.
Les classes socials urbanes.
La societat urbana presenta les mateixes inestabilitats. L’alta burgesia que fins a mitjans
del segle XV es l’ànima de la instituc municipal, surt del marc ciutadà cap a nous
objectius. Es converteix en una burgesia capitalista i nacional, amb una visió extensa dels
problemes generals de l’Estat. Al mateix temps, s’ennobleix bona part d’ella, ja sigui
mitjançant la compra de tols nobiliaris o com a conseqüència de privilegis que la
situaran al nivell de cavallers i nobles de segona categoria.
En general, el paper de la burgesia serà més important ja sigui per la seva intervenció
en l’estat, l’administració pública, i pel seu increment del poder econòmic. A més,
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Conceptes història moderna y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

Grup B1 2014/

1. La societat europea: trets generals. 1.1. Els grups privilegiats: la noblesa i el clergat. 1.2. Les ciutats europees: oligarques i burgesos. 1.3. Marginats de la societat. La inestabilitat social a final del segle XV. La societat rural. Al camp és en l’àmbit on es manifesta en major grau l’alteració social produïda per les noves formes econòmiques. L’economia camperola guardarà la seva estructura tradicional fins al segle XVIII; conservadora amb la seva tècnica. En el transcurs del segle XV les rentes del camp es monetitzaran i els propietaris que només tenen aquest factor d’on extreure beneficis de manera que intentaran augmentar-los. Això determina la concentració de les propietats en mans de les poderoses famílies nobiliàries , mentre que els nobles de segona categoria (senyors agraris), veuran com es redueixen les seves possibilitats econòmiques. Això portarà a una divisió de la noblesa:

  • Gran noblesa : propietària de grans i extensos territoris. Aquesta classe social es reduirà. Tot i això pels seus grans territori i l potencia dels seus servents, constitueix un factor important en l’evolució política interna dels estats; són ‘’els gran’’ espanyols, el prínceps francesos i alemanys, etc.
  • Petita noblesa: derivada de l’antiga cavalleria feudal (hidalgos -> castellanos, donzells> catalans...) augmenten en nombre i simultàniament s’empobreixen. A finals del segle XV la cavalleria es converteix en un gran rival de la gran noblesa, una classe revolucionaria socialment, amb la intenció d’arribar a intervenir en assumptes públics, i a regular la seva situació precària. Les classes camperoles van experimentar un canvi desfavorable en la seva situació social ja que els interessos dels grans i petits senyors eren mantenir i augmentar les rendes del camp que només es podien obtenir a través dels agricultors. Les classes socials urbanes. La societat urbana presenta les mateixes inestabilitats. L’alta burgesia que fins a mitjans del segle XV es l’ànima de la institució municipal, surt del marc ciutadà cap a nous objectius. Es converteix en una burgesia capitalista i nacional, amb una visió extensa dels problemes generals de l’Estat. Al mateix temps, s’ennobleix bona part d’ella, ja sigui mitjançant la compra de títols nobiliaris o com a conseqüència de privilegis que la situaran al nivell de cavallers i nobles de segona categoria. En general, el paper de la burgesia serà més important ja sigui per la seva intervenció en l’estat, l’administració pública, i pel seu increment del poder econòmic. A més,

Grup B1 2014/

formarà una plataforma en la que es desenvoluparà l’esperit humanista del renaixement, i s’obrirà camí en la religió de principis del segle XVI.

2. Humanisme i Renaixement 2.1. Definició i fonaments de l’humanisme 2.2. La geografia humanista 2.3. El renaixement: interpretacions i problemes. Característiques del renaixement. Moviment cultural que deriva de les idees lògiques i de la manera de ser de l’home i la societat de l’Edat mitjana. Els inicis d’aquest canvi espiritual que experimenta Europa tenen lloc en el segle XII. Aquest canvi conduirà a una evolució que donarà lloc a una època d’esplendor artística i literària cap al segle XVI. En les primeres fases, la cultura renaixentista és un producte d’Europa occident, però més tard es vincula amb l’esperit italià. La paraula renaixement s’utilitza per a definir el conjunt dels fets econòmics, socials, polítics religiosos i culturals, i també per a referir-se a les corrents espirituals i artístiques que es manifesten en la societat europea d’aquesta època. Els orígens de la cultura renaixentista reposen sobre el segle XIV en les quals les característiques generals es poden resumir en un interès de renovació de lo religiós i de lo laic. En el segle XV es desenvoluparà l’atracció cap a la natura com a quadre meravellós per a si mateix a través de la impressió subjectiva que rep l’home. D’aquesta manera nobles i burgesos busquen el contacte amb la natura, ja sigui al camp o en el seus domicilis particulars a la ciutat. A Itàlia, la tècnica dels jardins es veurà des de la cort i influirà de manera que serà un element inseparable dels grans palaus i viles del renaixement. Creix l’interès per les narracions de viatges exòtics, i es crea un ambient favorable pels grans descobriments. Les ciències de la naturalesa tendeixen a basar-se en una demostració empírica dels fenòmens físics, prescindint de les grans construccions filosòfiques representades per l’aristotelisme. Observarem també una fe en el progrés, i una creença en els drets de l’home. -> idees renovadores.

L’humanisme La base de la nova educació tenia que ser una cultura literària i el seu objectiu era la preparació cap a una vida sabia i refinada. Destaca Gutemberg amb la invenció de la impremta que facilita la impressió de llibres. Això va facilitar la divulgació de la cultura i

Grup B1 2014/

totes aquestes idees humanistes: Florència i dominis, territori pròsper ala seva inversió en el comerç. El govern florentí està dominat per antigues famílies, Medici, Pazzi...

El segle XVIII Europa segueix impregnada de Déu.

3. La Reforma i la ‘’reforma’’ catòlica. 3.1. Els orígens de la reforma 3.2. Calví i la seva teologia. 3.3. El significat del concili de Trento.

Els orígens de la reforma.

Luter i la seva ideologia

A Wittemberg, Martí Luter un Fraile agustí, pregonava el seu desacord amb l’església romana. -Va néixer el 1483, i la seva primera joventut la va viure en un ambient rígid.

  • Es traslladarà a la universitat de Erfurt l’any 1501 per estudiar la carrera de dret.

Va ser influenciat per la nova escolàstica, de manera que veurem dues idees en Luter (que seran portades al límit):

-el fort pronunciament de la voluntat humana -la justícia de déu.

-Influenciat per Staupitz, es traslladarà a la universitat de Wittemberg per estudiar teologia mentre ensenyava dialèctica i física aristotèlica. Mes endavant i una cop amb el doctorat en teologia, passarà a ser professor d’aquesta mateixa doctrina.

El problema de ‘’com aconseguir la salvació eterna’’ és una de les seves principals metes i preocupacions. El seu esperit s’inclina cap a una visió subjectiva del món.

Luter dirà que la voluntat humana és incapaç, per ella mateixa de superar el pecat i aconseguir la justificació de déu. Per tant, que és capaç de justificar-ho?

El cristià no es salva per les seves bones obres pròpies. El fet de obrar bé no justifica els pecats, ni per aquest motiu serà salvat eternament.