Història de l’art Assignatura d’història moderna
Grup B1 2014/2015
1. La societat europea: trets generals.
1.1. Els grups privilegiats: la noblesa i el clergat.
1.2. Les ciutats europees: oligarques i burgesos.
1.3. Marginats de la societat.
La inestabilitat social a final del segle XV.
La societat rural.
Al camp és en l’àmbit on es manifesta en major grau l’alteració social produïda per les
noves formes econòmiques. L’economia camperola guardarà la seva estructura
tradicional fins al segle XVIII; conservadora amb la seva tècnica. En el transcurs del segle
XV les rentes del camp es monetitzaran i els propietaris que només tenen aquest factor
d’on extreure beneficis de manera que intentaran augmentar-los. Això determina la
concentració de les propietats en mans de les poderoses famílies nobiliàries, mentre
que els nobles de segona categoria (senyors agraris), veuran com es redueixen les seves
possibilitats econòmiques. Això portarà a una divisió de la noblesa:
-Gran noblesa: propietària de grans i extensos territoris. Aquesta classe social es
reduirà. Tot i això pels seus grans territori i l potencia dels seus servents, constitueix un
factor important en l’evolució política interna dels estats; són ‘’els gran’’ espanyols, el
prínceps francesos i alemanys, etc.
-Petita noblesa: derivada de l’antiga cavalleria feudal (hidalgos -> castellanos, donzells>
catalans...) augmenten en nombre i simultàniament s’empobreixen.
A finals del segle XV la cavalleria es converteix en un gran rival de la gran noblesa, una
classe revolucionaria socialment, amb la intenció d’arribar a intervenir en assumptes
públics, i a regular la seva situació precària.
Les classes camperoles van experimentar un canvi desfavorable en la seva situació social
ja que els interessos dels grans i petits senyors eren mantenir i augmentar les rendes del
camp que només es podien obtenir a través dels agricultors.
Les classes socials urbanes.
La societat urbana presenta les mateixes inestabilitats. L’alta burgesia que fins a mitjans
del segle XV es l’ànima de la institució municipal, surt del marc ciutadà cap a nous
objectius. Es converteix en una burgesia capitalista i nacional, amb una visió extensa dels
problemes generals de l’Estat. Al mateix temps, s’ennobleix bona part d’ella, ja sigui
mitjançant la compra de títols nobiliaris o com a conseqüència de privilegis que la
situaran al nivell de cavallers i nobles de segona categoria.
En general, el paper de la burgesia serà més important ja sigui per la seva intervenció
en l’estat, l’administració pública, i pel seu increment del poder econòmic. A més,
