¡Descarga Conceptes del feudalisme y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
CONCEPTES:
1. Conceptes:
• feudalisme: segles IX-XV és el sistema polític, econòmic i social creat durant l’Edat Mitjana a Europa
amb l’objectiu de protegir la població d’aquella època.
• regnes feudals: petits territoris semi indepedents on el senyor proporcionava protecció al seus
vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Aquests regnes dediquen la major part de recursos a la guerra i l’expansió territorial.
• senyor: propietari de les terres (noble o membre de l’esglesia amb forta relació amb el rei)
• vassall: el que treballa les terres del senyor
• impost: reaptació peermanent per part de l’estat
• renta: allò que anualment els senyors recapten com a excedent (benefici propi)
• MPA: mode de producció antic
• MPF: mode de producció feudal (pagés)
• MPP: mode de producció pagés (entremig)
• MPT: mode de producció tributari: d’aqui surt el subtipus MPF- el factor determinant és la existencia
d’estats i de triburs
• aristocràcia: estat
• noblesa: no té a veure amb l’Estat
• zakat: MPI
• dècima: l’impost
• exèrcit:
• Imperi Romà: Període successori a la república romana que va controlar el món mediterrani
començant amb August i acabant de dissoldre’s a l’any 476 dC. Etapa caracteritzada per una forma de gobern autoràtic que va procedir a conquerir i expandir-se
• «tenentes»: el responsable de la tenencia feudal correspondiente a una villa oregión designado por
el rey o señor durante la Edad media en los reinos cristianos de la península ibérica. El tenente administraba justica, recaudaba impuestos reales y militares.
• Tributació: ingressos de derecho público que consisten en prestaciones obligatorias impuestas
unilateralmente por el estado exigidas por una admin publica por el deber de conrtibuir. Pretende obtener los ingressos necesarios para el sostenimiento del gasto público
• annona: impuesto sobre la tierra (especies?) elemento basico en el sistema de trobutación
tardoromano
• collatio lustralis: impost sobre la propietat dels comerciants
• arrendament: contractes de terres
• excedent: benefici propi, allò que es fa de més cada any
• curia: senat local residit per curials o decurions
• patria: imperi i la propia ciutat local
• patrocinium:patricoini privat (antigua relació en qualsevol part del Mediterrani)
• oligarquia: forma de gobern exercida en a qual un grup de persones té el poder sobre la majoria
• infrenda: impuesto sobre el ganado en epoca carolingia
• osterstopha: tribut anual de Alamania i Renania en epoca carolingia
• status:jerarquia en classe social
• baix imperi romà: desde el segle III dins a les invasions àrabs al VII (nom negatiu, decadencia,
antiguetat tardana,) cobtraposat a l’esplendor clàssica de l’Alt Imperi
• emperador romà: màxima autoritat de l’Imperi romà, dotat d’imperiu (capacitat de govern)
• cop d’estat: liarla parda
• palatium: la montanya que presideix la ciutat de roma
• vicarius: administrador civil que s’encarrega dels ingressos
• comites:el militars, la principal despesa de l’imperi. Són dirigits per els comitatenses
• diòcesis: formes de separació d el’imperi (provincies)
• tetrarquia: 2 emperadors i dos cesars
• cèsar: titol nobiliari de l’imperi romà. Deriva del cognom Gaius Iulius Cesar. Acaba sent un simbol de
poder.
• limes:frontera
• limitanci: guardes de les guarnicions de les diocesis o les provincies
• comitatenses: són els generals que dirigeixen l’imperi
• latifundistes: els propis propietaris de la terra que són els soldats, i serveixen per a garantir l’ordre
• federats: pacte amb el qual els barbars defensen als limes a canvi d’un pagament
• foectus: pacte. Pot ser mitjançant especies (dels federats)
• patriarca: pater familias
• hospitalitas:assentament del poble dins del país (pacte) hospitalitat.
• Endogamia: es casen entre els fonaments del clan per a mantenir el patrimoni familiar
• exogamia: es casen amb gent d’altres clans per a incrementar les possessions
• clan: grup de persones unides per relacions de arentesc i ascendencia vinculats per la percepció de
ser descendents d’un ancestre comú.
• anculus: consanguinea
• lliberts: esclaus alliberats que continuen depenent de la família que els ha alliberat
• serfs: o colonus, són els treballadors de la terra i formen part d’ella (quan aquesta es ven, ells
també)
• gleva: en el regim feudal, nom donat a la terra a la qual eren adscrits els serfs i determinats colons
• iugum: impost
• iugatio: manera de compta unitats respecte l’extensió de la terra (impost)
• capitatio: num d etreballadors de la terra (impost)
• solidu aerus: sou
• wale: incorporació en un clan per parentiu artificial- adoptats
• califat: domini de califa; fa referència al primer sistema de govern establert en l’islam i va
representar la unitat entorn al lider (política, economia, societat...)
• xeiu: carreg de la tribu que el reconeix com a cap col.lectiu
• anwa: conquesta violenta en la qual l’enemic es torna esclau i la terra conquerida formarà part de
l’Islam
• suml:conquesta per pacte en la qual els habitants conserven tota la terra menys 1/
• dinar i dirham: monedes
• colons: serfs (treballadors de la terra)
• esclaus: a canvi de diners, terres o protecció
• serfs: treballadors de la terra
• almenara: torres de guaita o de vigilància
• castrum: castells
• hums: els àrabs- 1/5 és del califa però si li atribueix en realitat a la comunitat musulmana i les altres
4 parts per a la població autòctona. És diferent el botí de guerra que 1 part va al califa i l’altra part per a l’exèrcit, el que combat
• emirat: territori polític que és governat per un monarca dinàstic àrab conegut com a emir
• accasser: son les terres confiscades que pertanyen al califa (que poden construir palaus o deixar la
terra sense construir) i són propietat per excel·lència, lloc del califa.
• Cesarpapisme: autoritat de cesar sobre el papa
2. Pobles:
• invasions bàrbares: moviment migratori de poblacions de l’est i el sud que van envair imperi romà
des de IV fins VI: vandals, huns, gots, francs, angles i saxons
• gots: poble germànic procedent de suècia que lluita amb l’exèrcit romà contra el sassànida; amb
enfrebtaments amb els romans començen a fer-se amb diversos territoris com la Dacia i al final s’alien amb constantí II i es van convertir al cristianisme
• llombards: poble germànic originari del nord d’europa que s’asenta a la vall del danubi e invadeix la
italia bizantina; estableixen el regne llombard a italia que dura fins al 744 quan és conquerit per els francs. Primer eren catòlics i passen a ser arrians, el grup de guerrers especialitzats són els arrimani que s’ajunten en les farae, els castells situats als passos alpins
• merovingis: descendents de merover, cap militar franc. Dagobat aconsegueix unir els regnes francs
i Childeric és el primer rei mrovingi. La seva dinastia és substituida per la dels carolingis i Clodoveu va ser el primer monarca de la seva dinastia
• abàssides: califat en Bagdad, membre de la dinastia àrab successors dels omeies (els van
enderrocar)
• bizantins: Imperi bizantí o d’Orient amb capital a Constantinopla i després a bizanci. Reformes per
part d’Heracli que canvien la naturalesa de l’imperi i reconeixen el grec com llengua oficial. Guerres
perdudes romanosassànides i arabobizantines. Força econòmica, cultural i militar. Últi resorgiment però declivi en guerres otomanobizantines caient Constantinopla
• visigots: una branca dels pobles germànics (gots de l’oest). Parteixen de la divisió dels gots a partir
de la invasió dels huns al 370 en oposició als ostrogots. Assentants amb permís a la riba sud del Danubi i dels Balcans.
• berbers: situats al magreb; tenen enfrontaments constants amb els arabs per voler islamitzar-los;
alguns seran Maula dels arabs; Tariq comença la conquesta de Al-Andalus per conte propi
• sassanides: nom de l’imperi persa durant la seva IV dinastia; ultim gran imperi iraní; rival dels
romans en el control de P.O i mesopo, acabaran sent islàmics; capital Cecifonte, extrema divisió social
• francs: procedents del voltant del rin; federats amb l’imperi romà s’assenten als limes; són els
primers en adentrar-se en territori romà; acaben sent catòlics- clovis
• vàndals: poble centre d’europa (actual alemanya i polonia)
• sucus:cpnjunt de pobles germànics formts per diferents tribus
• bugandei: els vascos que destrueixen tarragona i lleida
• otomans: imperi turc otomà; dinastia Osman. Succeit per la rep de Turquia (ultim califat islamic).
Segles XVI i XVII s’expandia per 3 continents i controlava dversos punts del territoti. Amb capital a Constantinopla. La decadencia otomana comença després d’un gra període d’esplendor al any 1566 per culpa d’una serie de gobernants ineficaços que motivaren una intensa reforma administrativa
• gals: pobles prehistòrics de celtes que residien a Gàl.lia.Dividits en moltes tribus que descendien de
mateixa soca, cosa que creava vincles de solidaritat que es van dividir en civitas
• alans: establerts al nord de la mar caspia i la mar negra que van ocupar crimea i part del nord del
causas. Poble nomada i guerrer (guerrers utilitzats per altres tribus, per romans, per sassanides) procedeixen del grup iranià del nord
• avars:poble del caucas que viu a a Daguestan. Religió musulmana sunnita xafiita. Dividits en dos
grups, que es divideixen en clans.
• Búlgars: poble eslau meridional són un resultat de processos d’emigració
• perses: sassanides
• omeies: llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient amb capital a damarc i després
a al-andalus amb capital a cordova
• xiites: descendents d’ali
• khariyites: defensen que tot musulmà pot ser califa sense importar l’origen
• sumites: no tenen normes
• butr: xil.lava: bàrbars amb el cap cobert
• baranis:bermus: barbars amb el cap descobert
• hums: 1/5 sobre la terra del Magreb
3. Personatges:
• Justinià: restaurador de l’imperi bizantí conegut per el seu dret; model a seguir del cesar-papisme
• Al-Àndalus: al territorio de la península ibérica y de la Septimania bajo poder musulmándurante
la Edad Media, entre los años 711 y 1492
• Renania: es el nombre con el que se designa a las tierras de ambos lados del río Rin , al oeste de
Alemania.
• Baviera: es el mayor de los dieciséis estados federados (se denominan así pero no son estados
independientes) que conforman la República Federal de Alemania. Se encuentra situado en el sureste del
país, y su capital y principal ciudad es Múnich.
