Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Análisis del Condicionamiento Clásico: Temporalidad y Contingencia - Prof. Borras, Apuntes de Psicología

Este documento aborda el tema del condicionamiento clásico, específicamente la contigüidad temporal y el principio de contingencia. La contigüidad temporal es una condición necesaria y suficiente para el condicionamiento clásico, y se discuten sus limitaciones y fenomenos relacionados. El principio de contingencia define la probabilidad relativa de ocurrencia de un estimulo (ei) en presencia y ausencia de un estímulo condicionado (ec), y se distinguen tres tipos de contingencia: positiva, negativa y nula. El documento también presenta el modelo de rescorla y wagner, que explica fenómenos como el bloqueig, la extinción, el emmascarament y el condicionamiento inhibitorio.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 20/03/2014

mar_llull
mar_llull 🇪🇸

4.6

(9)

4 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 9 ANALISI TEORICA DEL
CONDICIONAMENT CLASSIC
9.1 INTRODUCCIÓ
9.2 CONDICIONS DE L APRENENTATGE
La contigüititat temporal :si volem saber el grau de CCL
necessitam tenir dos tipus de info l interval entre estimuls i el nombre
d' aparellaments entre EC- EI
Hi ha una serie de limitacions e la contugüitat temporal com a
condicio necessaria i sucient. Condicio necesaria perque si no hi ha
contigüitat no pot haver condicionament classic; en el cas d aversio
condicionada al gust. També van sorgir fenomens que limiten la
contigüitat temporal com a condició suent com l emmascarament i
el bloqueig. El cas en el que hi ha maxima contiguitat temporal entre
EC i EI es el condicionament simultani. Tot aixo questionava la teoria
tradicional de la contiguitat temporal ja que sols te en compte el que
passa en presencia de l EC en EI pero no tenia en compte la absencia
d' EC en presencia d EI. Rescorla en 1968, prla de la presentació no
senyalada de l' EI deteriora el condicionament. Si quna hi ha el so s
els dona menjar i quan no presentes el so dones menjar no hi haura
condicionament. Es important el que passa en el condicionament
classic no sols es la contiguitat tempora sino que tambe tengui valor
informatiu.
El principi de contingència:
- denició: la probabilitat reltiva d' ocurrència de l' EI en presència de
l' EC, contrastada amb la seva probabilitat en absència de l' EC. El
condicionament ocorre sols quan aquestes dues probabilitats
difereixen.
1. Contingencia positiva. P(1/0)
- p(EI/EC)>p'(EI/no EC): l' EC informa de l' aparicio de l' EI,
condicionament excitatori.
Quantes vegades en l ocasio que apareix l' EI en presencia de l' EC,
quantes vegades apareix l'EI en absencia de l'EC.
2. Contingencia negativa P(0/1)
-p(EI/EC)<p'(EI/noEC): informa de l' absencia EC, condicionament
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Análisis del Condicionamiento Clásico: Temporalidad y Contingencia - Prof. Borras y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 9 ANALISI TEORICA DEL

CONDICIONAMENT CLASSIC

9.1 INTRODUCCIÓ

9.2 CONDICIONS DE L APRENENTATGE

La contigüititat temporal :si volem saber el grau de CCL necessitam tenir dos tipus de info l interval entre estimuls i el nombre d' aparellaments entre EC- EI

Hi ha una serie de limitacions e la contugüitat temporal com a condicio necessaria i suficient. Condicio necesaria perque si no hi ha contigüitat no pot haver condicionament classic; en el cas d aversio condicionada al gust. També van sorgir fenomens que limiten la contigüitat temporal com a condició sufient com l emmascarament i el bloqueig. El cas en el que hi ha maxima contiguitat temporal entre EC i EI es el condicionament simultani. Tot aixo questionava la teoria tradicional de la contiguitat temporal ja que sols te en compte el que passa en presencia de l EC en EI pero no tenia en compte la absencia d' EC en presencia d EI. Rescorla en 1968, prla de la presentació no senyalada de l' EI deteriora el condicionament. Si quna hi ha el so s els dona menjar i quan no presentes el so dones menjar no hi haura condicionament. Es important el que passa en el condicionament classic no sols es la contiguitat tempora sino que tambe tengui valor informatiu.

El principi de contingència:

  • definició: la probabilitat reltiva d' ocurrència de l' EI en presència de l' EC, contrastada amb la seva probabilitat en absència de l' EC. El condicionament ocorre sols quan aquestes dues probabilitats difereixen.
  1. Contingencia positiva. P(1/0)
  • p(EI/EC)>p'(EI/no EC): l' EC informa de l' aparicio de l' EI, condicionament excitatori. Quantes vegades en l ocasio que apareix l' EI en presencia de l' EC, quantes vegades apareix l'EI en absencia de l'EC.
  1. Contingencia negativa P(0/1) -p(EI/EC)<p'(EI/noEC): informa de l' absencia EC, condicionament

inhibitori

  1. Contingencia nul.la (o zero) -p(EI/EC)=p'(EI/noEC): es produeix una impredictibilitta, (maltracte d' un nin mala cara o bona cara dels pares quan arriben a casa (predictor de maltractament?)) absencia de condicionament.

Limitació en la contingencia, el bloqueig, hi ha contingencia pero no hi ha condicionament en ek cas d' EC2 i EI ja que no hi ha un estimul surpresiu.

9.3 MECANISMES DE L' APRENENTATGE

Model de Rescorla i Wagner:

Parteix de la idea de Kamin de uqe l' efectivitat d' un EI ve determinada pel seu grau de sorpresivitat. Com més sorprenent sigui un EI, mes i millor sera processat pel subjecte, de manera qie mes força associativa adquirirà l' EC. La teoria vol predir quant s aprenn en un assaig de condicionament, de que depen el que puc aprendre menys el que ja saps. Quant es pot aprendre depen de l' EI. Landa de 1: landa força associaitva maximaque podrà adquirir EC 1 EI. Assimptota d' aprenentatge. VA: El que ja saps depen de l' EC de si pot predir l' EI. Força associaitva de l' EC Increment de força associativa de l' EC en un assaig determinat. Hi ha dues constants relacionades amb la saliencia d el' EC i de l' EI, respectivament. Si son ideals tendran valors propers a 1. El model de rescorla i wagner explica fenomens com el limit asimptotic de l aprenentatge; el bloqueig ; l' extincio; emmasacarament; i el condicionament inhibitori. (ampliar amb Domjam). ha predit fenomens com la sobreexpectativa reduccio del valor associatiu de dos EECC, previament associats de manera independent amb un mateix EI quan se segueixen presentant com a EC compost associat a aquell mateix EI. Fase 1 : V (^) a = landa de 1 Vb= landa de ; en

el primer assaig de la fase dos: Va+b = (FALTA). A la fase 3 dos estimuls per separat no mantenen força associativa de la fase 1 sino que es redueix. L' EC segons model tindra valor 0 i interpreta que tindra força associativa com E neutre, pero no es aixi.

substitut de l' EI i adquireix les seves propietats de provocar RC. La Rc es la mateixa adquirida per l' EC a traves d associacio amb l' EI. Quan presentem un EI fruit del SN, l estimul I activara la zona del SN i donara lloc a la RI. Abans del condi si presentes unEC activara un area de l EC en el SN pero sense que es doni cap RC. Segons Paulov si despres es presenten en compost es que es creen noves connexions neurals entre els dos centres enrviosos que eren responsables de la seva activacio i processament donant una RI. Quan a un assaig de prova s activa l' EC s activara tambe la zona d' EI provocant una RC.

Siegel fa experiment de condicionament farmacologic que li sembla contradir el model de substitucio de Paulov.

Es presenta un llum (EC) seguit per una dosis de morfina(EI) que causa una RI que es l' analgesia i el plaer. Quan presenta el llum es presenten efectes contraria al farmac com a RC, per tant el model de substitucio no es compleix.

Determinants de l' execució EC+ glucosa (EI) - augment de sucre (RI) EC: disminucio de sucre (RC)

Els psicolegs estudien la conducta i aquesta resposta no es resposta del SN per tant no es dona cap relacio d' E-R i per tant no hi ha conducta. La resposta es homeostatica ja que vol restablir l' esttat de l' equilibri. L analisi correcte es que si s injecta glucosa es produeix una RI que l augment d insulina i disminueix la quantitat de sucre. Quan es presenta sols l' EC la resposta condicionada serà la mateixa que la incondicionada. Les alteracions fisiologiques son EI que donaranlloc auna resposa compensatoria que sera la RI i dp de la presentacio de l' EC, donara lloc a una RC. El que es condiciona no es el efecte del farmac sino la resposta del SN del farmac, la resposta compensatoria per arribar a un estat d' equilibri.

Implicacioó: en es toxicomanies, l' exposició als estimuls ambientals associats al consum de la droga (EI) podra provocar respostes compensatories (RC) d' efectes oposats als de la mateixa droga (sindromde d' abstinencia o de retirada). La naturalesa de l' EI afecta a la morfologia de la EI a favor del model de substitució.. Contradiccio del model de substitucio de Paulov.

És una explicacio de l' efecte placebo.