Conducta trofica - Ejercicios de Psicobiología

Tema 2. Conducta tròfica

2.1. Senyals per a la ingestió de sòlids i de líquids

2.2. Mecanismes implicats en el control de la ingestió

2.3. Senyals de sacietat

2.4. Modulació de la conducta tròfica

Claude Bernard (1813-1878)

“La constància del medi intern és una condició necessària per a que es doni vida lliure”

Homeostasis= Situació similar

La constància del medi intern és fonamental per la supervivència  Sistemes reguladors

i homeostàtics: que són processos interns dedicats a:

Mantenir el medi corporal constant  TEMPERATURA I SET

Optimitzar l’adquisició i ús de l’energia alimentària  GANA

Tot passa en l’hipotàlem ja que és el que s’encarrega de mantenir l’homeòstasi del cos.

Esta format per molt nuclis. L’hipotàlem funciona perquè rep informació de l’organisme

gracies als sensors (sed i gana) i envia informació.

Sistemes reguladors i homeostàtics: elements

1. Variable del sistema: La característica que s’ha de regular

2. Valor fixe establert: Valor òptim de la variable del sistema

3. Detector: Controla la variable del sistema. Es a dir informa al hipotàlem.

4. Mecanisme de rectificació: Torna la variable del sistema al valor establert. D’alguna

manera s’emet una seria de conductes que regulen aquesta homeòstasi

Ej. En aquesta habitació que seria 1,2,3 y 4?

Sistemes reguladors i homeostàtics: mecanismes

El FEEDBACK NEGATIU és el mecanisme pel qual els sistemes homeostàtics es regulen.

Quan el detector detecta que els nivells de la variable del sistema cauen per sota el

valor establert activa el sistema regulador fins que els valors tornin a ser òptims. Un

cop assolit el llindar, el detector enviarà ordres al sistema regulador de nou perquè

deixi de funcionar. El feedback positiu en canvi es el que et fa fer alguna cosa. Tots dos

son respostes immediates. Els detectors que ens regulen el nostre organismes son

d’acció lenta, per tant no son purament fisiològics sinó que també depenen de factors

mentals i això es un mecanisme d’aprenentatge, ja que aquests serveixen per fer front

a circumstancies que ens passen i en aquests cas es quant de menjar em d’ingerir i

quins aliments si o no. Per tant aquests sistema de feedback actua en el temps amb un

cert temps de demora i a més informen de quan em de començar a menjar. Aquests

sistema es poden desajustar.

Conducta d’ingesta

GANA i SET

Això funciona tant pels fluids corporals com pels nutrients del nostre organisme.

Aquests fluids s’emmagatzemen a dins de les cèl·lules. Amb els nutrients passa el

mateix, quan hi ha poca quantitat d’aquests nutrients en sang es comencen a disparar

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Conducta trofica y más Ejercicios en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

Tema 2. Conducta tròfica 2.1. Senyals per a la ingestió de sòlids i de líquids 2.2. Mecanismes implicats en el control de la ingestió 2.3. Senyals de sacietat 2.4. Modulació de la conducta tròfica Claude Bernard (1813-1878) “La constància del medi intern és una condició necessària per a que es doni vida lliure” Homeostasis= Situació similar La constància del medi intern és fonamental per la supervivència  Sistemes reguladors i homeostàtics: que són processos interns dedicats a: Mantenir el medi corporal constant  TEMPERATURA I SET Optimitzar l’adquisició i ús de l’energia alimentària  GANA Tot passa en l’hipotàlem ja que és el que s’encarrega de mantenir l’homeòstasi del cos. Esta format per molt nuclis. L’hipotàlem funciona perquè rep informació de l’organisme gracies als sensors (sed i gana) i envia informació. Sistemes reguladors i homeostàtics: elements

Variable del sistema: La característica que s’ha de regular
Valor fixe establert: Valor òptim de la variable del sistema
Detector: Controla la variable del sistema. Es a dir informa al hipotàlem.
Mecanisme de rectificació: Torna la variable del sistema al valor establert. D’alguna manera s’emet una seria de conductes que regulen aquesta homeòstasi Ej. En aquesta habitació que seria 1,2,3 y 4? Sistemes reguladors i homeostàtics: mecanismes El FEEDBACK NEGATIU és el mecanisme pel qual els sistemes homeostàtics es regulen. Quan el detector detecta que els nivells de la variable del sistema cauen per sota el valor establert activa el sistema regulador fins que els valors tornin a ser òptims. Un cop assolit el llindar, el detector enviarà ordres al sistema regulador de nou perquè deixi de funcionar. El feedback positiu en canvi es el que et fa fer alguna cosa. Tots dos son respostes immediates. Els detectors que ens regulen el nostre organismes son d’acció lenta, per tant no son purament fisiològics sinó que també depenen de factors mentals i això es un mecanisme d’aprenentatge, ja que aquests serveixen per fer front a circumstancies que ens passen i en aquests cas es quant de menjar em d’ingerir i quins aliments si o no. Per tant aquests sistema de feedback actua en el temps amb un cert temps de demora i a més informen de quan em de començar a menjar. Aquests sistema es poden desajustar. Conducta d’ingesta GANA i SET Això funciona tant pels fluids corporals com pels nutrients del nostre organisme. Aquests fluids s’emmagatzemen a dins de les cèl·lules. Amb els nutrients passa el mateix, quan hi ha poca quantitat d’aquests nutrients en sang es comencen a disparar

les senyals de cerca d’aliment i segons la falta de nutrients aquestes poden ser mes fortes o més fluixes. Podem anar ajustant-ho nosaltres a partir de la conducta social GANA: nocions bàsiques de metabolisme La glucosa es la nostra gasolina i es necessària pel cervell, la resta d’organisme pot funcionar amb glucosa, lípids (que s’acaben convertint en glucosa) i amb proteïnes. El cervell es molt sensible a aquests aport de glucosa i si se’l priva d’aquests pot provocar lesions. Dels tres, els que serveixen més com a combustible son els carbohidrats i els lípids. Els lípids conformen les reserves energètiques que es situen en el teixit adipós, aquestes s’emmagatzemen per l’instin de supervivència. A part de servir com a combustible, els lípids funcionen com a elements indispensables per a mantenir la integritat de la membrana de les cèl·lules, per tant no seran la primera font d’energia que tindrem. Al igual que les proteïnes, ja que també serveixen per a la construcció tant estructural com funcional, com a receptors per això no la farem servir com a principal font d’energia. Aquests s’emmagatzemen en les reserves energètiques a curt termini (situades al fetge, que es la principal reserva de glucosa pel cervell) i a llarg termini (teixit adipós repartit per tot el cos). En la fase de dejú l’energia que es consumeix es la de les reserves energètiques de curt termini situades al fetge, o musculatura, quan no queden es va a les reserves energètiques a llarg termini i es quan notem que tenim gana, sinó mengem continuaríem en la fase de dejú. La fase d’absorció es gairebé immediata, ja que la saliva ja comença a degradar els aliments. La duració d’aquesta fase depèn del que ingereixis. Per tant es descomponen els aliments en els seus components basics i si ens passem allò va a la reserva de llarg termini. Aquí també diferencia entre el sistema simpàtic (es posa en marxa per fer front necessitats i duu a terme processos catabòlics, es a dir, crema energia) i el para simpàtic (fa el contrari, es a dir, restaura tot retornant l’equilibri a l’organisme). Fase de dejú : Fase del metabolisme durant la que no hi ha nutrients disponibles al sistema digestiu; en aquesta fase la glucosa, els aminoàcids i els àcids grassos s’obtenen del glucogen, les proteïnes i el teixit adipós.

Ambientals

Socials: HORARIS: Patró de NO modificació dels horaris d’ingesta, i SI modificació de la quantitat ingerida (Jiang Hunt et al., 1983) en humans. - Relació negativa entre la quantitat ingerida en un àpat i l’àpat posterior (no quan la quan0tat és assignada) (De Castro,

NOMBRE DE COMENSALS: - Relació directa positiva entre el nombre de comensals i la quantitat de menjar ingerit (De Castro et al., 1989). - La relació entre la quantitat ingerida en un àpat i l’àpat anterior s’elimina si hi ha comensals. Fisiològiques: Esgotament de nutrients Relació entre la quantitat de nutrients ingerits en un àpat i la quantitat ingerida en l’àpat posterior Glucoprivació : Brusca caiguda del nivell de glucosa disponible per les cèl·lules. Causada per una disminució de la glucosa en sang o per substancies químiques que inhibeixen el metabolisme de la glucosa (2-DG). Lipoprivació : Brusca caiguda del nivell d’àcids grassos disponibles per les cèl·lules. Causada per substancies químiques que inhibeixen el metabolisme dels àcids grassos. Proteïnoprivació : No relacionada amb la conducta d’ingesta. Receptors

Encèfal : El cervell no pot metabolitzar àcids grassos; els receptors només detecten els nivells de glucosa (a nuclis del tracte solitari o àrea postrema al bulb).
Fetge : Senyal cap al cervell a través del nervi vague, fins al bulb i la protuberància. Si disminuïm l’activitat general, disminuïm l’activitat simpàtica i parasimpàtica, per això ens agafa son després de dormir. El fetge te uns receptors que sons sensibles a la quantitat de nutrients que tenim a l’organisme. El cervell nomes els de glucosa. No ens em de preocupar quan algun dia mengem moooolt, perquè com el nostre organisme no esta acostumat ho eliminarà, perquè te uns circuits cerebrals que s’encarrega de mantenir el pes al llarg del temps. No obstant.. -La secció del nervi vague no es relaciona amb alteracions totals de la conducta d’ingesta (Todoroff et al., 1982) sinó que només suprimia la ingesta o gana produïda per lipoprivació (Riqer y Taylor, 1990)

-Lesions a l’àrea postrema o al nucli adjacent del tracte solitari no provoquen alteracions a llarg termini de la conducta de menjar. El control del metabolisme i la conducta alimentària està regulat per diversos mecanismes! L’hipotàlem també integra superior dels sistemes de reforç i d’àrees superiors de l’escorça. Dintre de l’hipotàlem trobem diferents nuclis. Cadascun d’ells fa una petita aportació i aquestes poden ser regulades a l’alça o a la baixa per l’escorça. L’hipotàlem quan te gana secreta dos tipus de pèptids: aquestes dues indueixen la gana ja que son orexígens i estimulen l’inici de la ingesta i la reducció del metabolisme. Quan un organisme te molta gana i per tant necessita molt nutrients necessita incorporats aquests i buscar aliments, d’això s’encarrega el nucli arquejat. Quan ens trobem en la fase de dejú, el nostre organisme secreta una sèrie de petits (neurotransmissors o proteïnes) que es sintetitzen en el nostre estomac. Però també estimula la secreció del NPY i aquests dos estimulen el nucli arquejat perquè s’inicia la busca de l’aliment (línies negres expiatòries (buscar aliment) i vermelles inhibidores (deixar de buscar aliment) Una hormona que funciona per mantenir les reserves energètiques a llarg termini es diu lactina per tant sempre hi ha un feedback entre el curt i el llarg termini. L’actina inhibeix el nucli arquejat Senyals metabòliques que modulen el menjar, la despesa energètica i l’homeostasi energètica La grelina (hormona orexinèrgica)  Hormona peptídica secretada al sistema gastrointetsinal. Modula la conducta de menjar actuant sobre l’activitat de l’hipocamp. La grelina facilita la formació de mapes espacials, de manera que l’organisme forma millors mapes espacials sobre la ubicació del menjar. La grelina també actua sobre els mecanismes de reforç: augmenta l’activitat dopaminèrgica de l’àrea tegmental ventral i del nucli accumbens. Això estimula la búsqueda de menjar i la conducta de menjar

INTESTINALS : Duodè a) Segregació de colicistoquinina (CCK) en resposta a la presència de grasses. Hormona peptídica que regula la freqüència amb què es buida l’estómac (contracció del pílor). Nivell de CCK en sang com a indicador de quantitat de greixos -Injeccions de CCK suprimeixen la ingesta d’aliments (Gibbs et al., 1982) -Rates amb una mutació genètica que impedeix la producció de receptors de CCK esdevenen obeses (Moran et al., 1998) b) Segregació de pèptid YY3-36 : S’allibera pel tub digestiu de forma proporcional a la quantitat que s’ha ingerit. Promou mecanismes de sacietat després de dinar, inhibint las neurones NPY. HEPÀTICS. Primer que té informació de si l’absorció s’ha fet efectiva. Si els seus receptors de glucosa i àcids grassos detecten nivells elevats, prolonga la sacietat que ja ha estat iniciada per l’intestí i el duodè. EN SANG. Derivats del metabolisme dels nutrients INSULINA: Es transporta en sang fins a l’hipotàlem (hi ha receptors de la insulina). Increments d’insulina propi de la fase d’absorció és emprada com a senyal de sacietat. ¿Com?

Rates mutades sense receptors encefàlics d’insulina esdevenien obeses (Brüning et al., 2000). La quantitat d’insulina en sang és una senyal de sacietat a curt termini perquè indica que hi ha glucosa en sang. També se sintetitza en el teixit adipós. A llarg termini TEIXIT ADIPÓS Si consumi més, em de menjar més. -Quan un animal es sotmet a alimentació forçada i esdevé obès reduïrà la seva ingesta. -Si es sotmet a un animal a una dieta que redueix el seu pes, els mecanismes de sacietat esdevindran menys eficaços. Què explica que el pes corporal tendeixi a mantenir-se estable entorn a un valor fixe? La leptina segregada pel teixit adipós (reforça senyal de sacietat). Les variacions entre una persona obesa o no, no esta relacionat amb més o

menys leptina sino que aquesta informa de la proporció de greix. S’havia intenta veure si es podria dissenyar un fàrmac a partir de la leptina, però tot és més complex. Les projeccions (eferencies) del teixit adipós al nucli arquejat són inhibitòries per tal de que es deixi de buscar aliment i de reduir el metabolisme. Gen secretor de leptina: ob/ob control Ratolins ob/ob (dèficit de producció de leptina) experimenten: -Baix metabolisme -Ingesta en excés -Obesitat -Diabetis de l’adult Senyals metabòliques que modulen el menjar, la despesa energètica i l’homeostasi energètica Leptina (hormona anorexinèrgica)  Modula la despesa energètica i la quantitat d’aliment ingerit: (1) actuant sobre l’hipotàlem (nucli arquejat), inhibint centres de gana; (2) modulant a la baixa la sensibilitat de les cèl. receptores gustatives i olfactives; (3) modulant l’activitat de l’hipocamp per tal de recordar el que s’ha menjat; (4) redueix l’activitat dopaminèrgica del circuit mesolímbic del reforç davant la visió d’aliment A traves del nervi vague viatja la informació al nucli del tronc solitari (NTS) i d’aqui al hipotàlem. SET: compartiments fluids del cos

Receptors: Osmorreceptors : Neurones que descarreguen segons el seu nivell d’hidratació (la constricció de la membrana- deshidratació). Localització : Òrgans circunventriculars(AV3V: zona anteroventral del 3er ventricle)

Òrgan vasculós de la làmina terminal  Lesió de OVLT: adípsia (falta de set) Per la sed el nucli preoptic mitja integra senyals volemiques i osmòtiques per tant ens determina si s’ha generat sensació de sed. Això es dona quan la concentració de solut en la cèl·lules es alta. Set volèmica: Dèficit de líquid intravascular Causes : -Deshidratació (pell, etc..) -Vòmits i diarrees
Hemorràgia Receptors : -Als Ronyons: Control de la producció d’angiotensina -Barorreceptors auriculars (cor i grans vasos). Detecten els moviments elàstics de la paret dels vasos. Els receptors estan a llocs diana del torrents sanguini. Saben quina quantitat de fluxe, la tensió a la que circula la sang. Si molt líquid la presio augmenta La sed volemica es mes complexa ja que quan detecta que hi ha poc líquid estimula la secreció de diferents hormones per la cerca de líquid i la retenció d’aquests líquid SET: Mecanismes neurals de la set Estructures neurals implicades en la conducta de beure

-OVLT (òrgan vasculós de la làmina terminal): Òrgan periventricular localitzat a la zona anteroventral del 3er ventricle; està inervat per capil·lars perforats i no té barrera hematoencefàlica (BHE). Conté els osmorreceptors.

Nucli del tracte solitari: Nucli del bulb que rep informació dels òrgans viscerals i del sistema gustatiu. Rep aferències dels barorreceptors arterials. -Òrgan subfornical (OSF): Òrgan situat a la confluència dels ventricles laterals que conté neurones que detecten l’angiotensina en sang I activa els circuits neurals d’inici de la ingesta de líquids. -Nucli preòptic mitjà: Petit nucli localitzat prop de la comissura anterior que activa els circuits neurals de la set. La seva inhibició es relaciona amb la conducta de sacietat. Estructures clau per la ingesta -AV3V (zona periventricular): Integració de la majoria o tots els estímuls relacionats amb la set osmòtica i la volèmica. Lesió  adípsia -El nucli preòptic mitjà de l’hipotàlem integra la informació que rep i, a través de les seves connexions amb altres parts de l’encèfal, controla la conducta de beure. Els mecanismes de sacietat són diversos i similars als de la conducta de menjar(hepàtics, cefàlics, gàstrics, intestinals…). Els receptors hepàtics són els més rellevants per la ingesta de sodi i aigua. MODUL·LACIÓ DE LA CONDUCTA TRÒFICA

Conducta trofica, Ejercicios de Psicobiología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Conducta trofica y más Ejercicios en PDF de Psicobiología solo en Docsity!