¡Descarga conferencia instruments per lestudi y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
Tema 9- Transformacions econòmiques i
socials el primer terç del segle XX
INTRODUCCIÓ
-Marcat per la substitució de l'hegemonia econòmica mundial de la Gran Bretanya per la dels Estats Units. ·Transformació energètica i tecnològica (Segona Revolució Industrial) :introducció petroli i electricitat i formes de producció en cadena.
-Economia Espanyola: · Tendència general al creixement. · Lenta transformació de la base social i econòmica. · S'apropa a les economies més desenvolupades.
-Catalunya · El ritme de creixement és més elevat. · Diversificació de la indústria. · Pèrdua de l'hegemonia del sector tèxtil.
(Malgrat el creixement que es va produir en aquest període, l'any 1930, el país presentava una notable dualitat: -zones industrials i modernes -extensos territoris l'economia del quals era de base agrària, poc competitiva. -Desigualtats socials.
1. EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Durant el primer terç del segle XX a Espanya es va iniciar un procés de transició demogràfica, el qual ja s'havia iniciat a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX.
1.1. La transició demogràfica Espanya: L'inici de la transció demogràfica es va caracteritzar per: -davallada de mortalitat entre els anys 1877-1930 (va baixar del 30,5% al 21,3% ) de resultes de :
·millora de l'alimentació ·millora de les infrastructures higienicosanitàries ·menor incidència de les malalties infeccioses gràcies a la millora en els serveis de neteja, el clavegueram. ·control de la potabilitat de l'aigua ·higiene dels aliments
-mortalitat infantil experimentà un retrocés notable
-esperança de vida va augmentar dels 34,8 anys als 50 anys
-Com a conseqüència de la davallada de la mortalitat i el manteniment d'una natalitat alta, la població va créixer notablement es va passar dels 18,5 milions d'habitants als 21, 3 milions.
-A partir de la segona meitat del segle XX hi va haver un descens de la natalitat a causa de: ·nivells més alts d'urbanització ·racionalitat en la planificació familiar. (Tot i que en algunes províncies espanyoles la taxa natalitat anual es superava de manera considerable.
-Malgrat el creixement de la població, la modernització de la demografia espanyola va patir un retard en comparació a altres potències europeas i no va arribar a completar- si fins a la segona meitat del segle XX.
A Catalunya: -Va aprofundir el procés de transició demográfica.
-Davallada notable de la mortalitat que va passar dels 23,3% als 15,5% ( 1900-1930).
-1930 hi va haver una davallada més lleugera de la natalitat.
-Al seu torn l'esperança de vida va augmentar dels 45 anys al
causa de la manca de transformacions econòmiques. · millora de la navegación: escurçar la durada de la travessia de l'Atlàntica. ·La majoria eren homes joves, en edats producties i la seva desinació era America Llatina.
1.3. La intensificació de la urbanizació Les migracions interiors van comportar la intensificació de la urbanització que va tenir el període de creixement entre l'acabament de la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929, en què una bona part de la població es va concentrar en els nuclis urbans més grans.
Com a resultat del procés migratori les ciutat grans van créixer notablement. -Madrid al 1930 només el 37% havien nascut a la capital -Barcelona 43,6% -Sevilla 50%
Altres ciutats també van experimentar un augment de la població espectacular arran d'haver esdevingut centres industrials o miners: -Barakaldo i Sestao (PB) -Mieres i Sama de Langreo ( Astúries) -Badalana, Sabadell i Terrassa ( Catalunya)
En aquesta etapa a Barcelona va experimentar una gran transformació urbana. Les dimensions de la ciutat van augmentar considerablement: -agregació d'alguns municipis del pla de Barcelona en compliment del decret de 1897 -consrtucció de nous habitatges pels immigrants. -reestructuració interior amb l'obertura de la Via Laietana. -Construcció de xarxes de transport modernes urbanes -remodelació de Montjuïc arra de l'Exposició Internacional
2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
A les primeres dècades del segle XX el camp espanyol presentava una situació de contrast: -dinamisme de l'agricultura de tipus mediterrani -escasses transformacions de l'agricultura cerealista, que predominava en extenses zones de la península.
2.1. La Crisi agrària
L'agricultura espanyola va iniciar el segle XX havent de fer cara a les conseqüències de la crisi agrària que havia afectat a Europa durant el segle XIX.
Característiques: -Agricultura orientada sobretot al conreu de cereals, olivera i vinya. -Terres de secà. -Ramaderia ovina, destinada a la producció de llana.
La crisi agrària va estar marcada bàsicament per la crisi cerealista i per la crisi de la viticultura.
-Crisi cerealista: Van arribar productes a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva més competitiva amb uns preus més baixos com a conseqüència d'una producció molt elevada i de la reducció del temps i dels costos del transport gràcies als avenços de la navegación.
La competència dels cereals estrangers va provocar una baixada dels preus: menys ingressos, caiguda dels beneficis. Aquesta situació va provocar protestes, coordinades per la Liga Agraria ( associació de propietaris cerealístics que va actuar com un grup de pressió per aconseguir aranzels protectors. De la disminució dels beneficis se'n va derivar una
-Noves rompudes i intensificació de conreus gràcies a : ·augment de fertilitzants artificials. ·selecció de llavors ·disminució del guaret ·mecanització ·extensió del regadiu Tot això va permetre la millora de la productivitat que continuava estant situada entre les més baixes d'Europa.
-Introducció de nous conreus destinants a millorar la producció ramadera: ·Increment de carn i llet per satisfer la demanda urbana ·Especialització en els conreus (exportació)
Com a resultat d'aquest procés el producte agrari d' Espanya va créixer un 55% però d'una manera desigual segons els tipus de conreus i zones. -La producció de cereals es va consolidar com a principal conreu al camp espanyol: Els cereals representaven un 50% del total de producte agrari, -Cereals i llegums es conreaven bàsciament a les dues Castelles, AStúries, Extremadura. Eren el sector més dinàmic però tenien la producció més baixa. -Conreus més productius(exportació) eren: oliveres, vinya, cítrics, fruites, hortalisses. -Producció ramadera de carn i llet va augmentar considerablement a causa de la selección del bestiar.
Els rendiments escassos com el cerealístic comportaven preus molt elevats. El preu d'un quinta de blat era més elevat a Espanya que a Gran Bretanya. Tot això van comportar conseqüències importants per al desenvolupament econòmic:
- la creixent població urbana es va veure obligada a consumir aliments amb preus molt més elevats que els internacionals. -la renda disponible per la compra de productes manufacturats va ser menor, i aquest fet va obstaculitzar el creixement
industrial.
L'agricultura catalana va seguir una evolució semblant a l'espanyola, encara que la productivitat va augmentar una mica més i la reducció de la població agrícola va ser més gran. -Comarques amb possibilitat d'ampliar el regadiu i una bona xarxa de transports per a enviar la producció a a barcelona, van especialitzarse en una agricultura de produces carnis, hortalisses, verdures i fruites. -Comarques amb productivitat més baixa ( sóls pobres i dedicats als cereals).
Pes del produce agraria català sobre l'espanyol del 8,6 al 9,7. -Cereals; arròs, al Delte de l'Ebre. -sector ramader: bestiar boví i porquí, gran increment. -viticultura:Depressió llarga i profunda, disminució de la producció. -oli, fruites seques, patates i cítrics destinats a l'exportació.
2.3. Els problemes del Camp espanyol. La situació del camp espanyols al primer terç del segle XX continuava marcada per una enorme desigualtat:
-Zones latifundistes com a Extremadura o Andalusia, on la immensa majoria de la població gaudia d'unes condicions de vida properes a la subsistència. La qual cosa va comportar conflictivitat social i la demanda i exigència d'una reforma que permetés l'accès dels paseos a la terra, ja que moltes terres eren treballades insuficientment a causa de l'absència dels propietaris,
-Zones minifundistes com a Galícia amb una mala qualitat de la terra (sub-meseta nord) que només permetia augmentar la productivitat en termes suficients per a la subsistència, impedia la modernització i mecanització del camp, donava rendiments baixos. Molts pagesos van emmigrar.
permetre mecanitzar la totalitat de la producció industrial, amb la disminució conseqüent dels costos de fabricació.
El procés d'electrificació a Espanya es va produir en dues etapes: -1880-1914: ús restringit a l'enllumenat públic de les grans ciutats + transport urbà. -1914-1930: generalització en l'ús industrial.
A Catalunya els procés de l'electrificació va comportar la disminució de la dependència energètica del carbó gràcies a la producció d'hidroelectricitat ( construcció de centrals elèctriques als Pirineus).
D'altra banda l'avenç en el refinatge del petroli i els progressos tècnics en la mecànica dels motors van obrir pas a Espanya una nova revolució del transport: automòbil.
També hi va haver un avenç en la millora de la transmissió de la infromació: -telègraf 2860 -telèfon 1920 -ràdio
La difusió d'aquests avenços es van concentrar en les grans ciutats, la implantació en el món rural era inexistent. A més aquests avenços es van instaurar lentament enfront d'altres potències.
3.2. El creixement industrial A les tres primeres dècades del segle XX el producte industrial per càpita a Espanya va augmentar un 60%. Catalunya va mantenir la posició central en la indústria fabril espanyola atès que el seu nivell d'industralització era major. L'estructura industrial catalana va tenir una transformació amb l'aparició de noves indústries i la consolidació de les ja
existents. Preponderància de les indústries de béns de consum sobre les d'equipament.
Sectors tradicionals i noves indústries Les indústries tradicionals van continuar la seva expansió: -Alimentària -tèxtil -Química amb la fabricació de nombrosos productes com fertilitzants, pintures, medicaments, explosius... -Indústria siderúrgica biscaïna va créixer considerablement i al 1902 es van crear els Altos Hornos de Vizcaya que van ser el complex siderúrgic més important a Espanya.
Els beneficis procedents de les exportacions mineral de ferro i de la fabricació d'acer van estimular la diversificació industrial basca, en sectors que requerien grans inversions. La influència de l'eix comercial entre Bilbao i Cardiff es va deixar sentir també a Cantàbria i a Astúries. I es van crear a Sagunt Altos Hornos del Mediterráneo.
Entre les noves indústries destaquen: -indústria elèctrica : que va tenir l'impuls més important a partir del 1914 quan es van crear centrals hidroelèctriques i es va crear una xarxa important per transportar l'electricitat. -indústria metal·lúrgica: que va tenir en el automòbil i en els electrodomèstics dos sectors en expansió.
- L'empresa automobilística pionera a Espanya va ser la marca Hispano Suïssa creada a Barcelona i especialitzada en la fabricació de cotxes de luxe. -El creixement del sector automobilístic va estimular la creació d'empreses de refinatge i distribució del petroli : Campsa. -El sector de la construcció també va rebre un gran impuls a partir de la consolidació de la indústria del ciment ( Asland: ciment pòrtland).
Juntament amb els dos nuclis bàsics, Catalunya i el País Basc, la preponderància dels quals es va mantenir, la industralització es va difondre en altres zones. · Madrid es va convertir en la tercera regió industrial. ·Galícia: indústria conservera ·Cornisa cantàbrica: siderúrgia i metel·lúrgia. ·València i Alacant indústria de les joguines i moble.
Hi va continuar havent problemes profunds en els desequilibris de la distribució de la renda. El producte per càpita era més elevat a Catalunya, País Basc, Navarra, Madrid, València, Castella i Lleó.
3.3. La millora de les comunicacions Els mitjans de transport i els sistemes de comunicació van tenir una notable transformació que va beneficiar el creixement industrial. Els aspectes més remarcables van ser: -millora de camins i carreteres -electrificació dels ferrocarils -construcció de noves xarxes -transports urbans -telefonia -radiodifusió Tots aquests processos necessitaven la creació de grans infraestructures finançades per l'Estat. Es van duplicar els quilòmetres de carretera. La xarxa telegràfica va augmentar els seus km i va millorar la qualitat de les transmissions. La primera empresa telefònica va ser la Societat General de Telèfons de Barcelona. (xarxa integral catalana) que va quedar absorbida per la Compañía Telefónica Nacional de España, monopoli.
3.4. Intervencionisme de l'Estat Una de les característiques de l'economia espanyola durant el primer terç del segle XX va ser la restricció de la competència entre empreses i la constant intervenció de l'estat. Aquest
intervencionisme es va manifestar en dues direccions: -concessió d'ajudes per estimular la inversió privada en indústries tecnològicament més avançades -proteccionisme
El tomb del capitalisme espanyol es va iniciar el 1891 amb la promulgació d'un aranzel duaner que comportava l'abandonament del lliure canvi i el retorn del proteccionisme. El cas de proteccionisme més explícit va ser el del carbó, l'administració obligava a consumir carbó espanyol per poder acollir-ne els ajuts públics. Per tal de restringir la competència s'establien acords entre empreses o repartir-se el mercat per mitjà de quotes. Això va comportar a Espanya, uns preus de venda més elevats i va limitar-ne encara més la demanda. Les mesures van afecta negativament a l'economia que va mantenir una indústria amb una productivitat baixa i poc competitiva, però també van tenir efectes positius com ara fomentar la indústria nacional i mercat interior.
4.EVOLUCIÓ DE L'ECONOMIA El creixement de l'economia espanyola durant el primer terç del segle XX va comportar un augment de les relacions amb l'exterior i una major vinculació amb els circuits del comerç internacional. D'aquesta manera Espanya es va fer més permeable a les diferents conjuntures de l'economia internacional.
4.1. La recuperació econòmica després del 98 El segle XX es va iniciar amb les conseqüències del desastre de 1898 que va posar fi a l'Imperi Espanyol. La independència de les colònies presagiava un desastre econòmic, però els seus efectes van ser menors dels esperats, malgrat la pèrdua del mercat colonial i la devaluació de la moneda a conseqüència de l'endeutament de la guerra.
La desaparició dels mercats colonials va perjudicar les
La fi de la guerra va posar fi a l'eufòria econòmica i desencadenà una forta crisi. El mercat intern no va ser capaç de substituir les exportacions i moltes empreses va tancar. Les classes obreres van haver de fer front a la desocupació.
No tots els sectors econòmics van ser afectats de la mateixa manera: siderúrgic i químic millor que el tèxtil i agrícola.
4.3. Els efectes de la crisi del 1929 L'any 1929 es va iniciar una depressió econòmica d'abast mundial a causa del crac de la borsa de Nova York per l'esfondrament del valor de les accions.
La crisi internacional va tenir repercussions a Espanya , malgrat que la seva incidència va ser menor respecte a altres països industrialitzats, fonamentalment pel poc pes del comerç exterior a causa del proteccionismes aranzelari. Es va notar sobretot en els sectors que destinaven la seva major part de producció a l'exportació:
-productes agrícoles -minerals
La gran Depressió va comportar un retrocés de les exportacions a partir del 1931, però menor respecte altres països exportadors.
També va repercutir en la depreciació de la pesseta , perquè va significar una reducció dels preus dels productes espanyols en moneda estrangera i va millorar la competitivitat de les exportacions.
5. ELS CANVIS SOCIALS Les transformacions econòmiques inicien un camí de la modernització i la implantació d'una societat de masses. Per una banda trobem les noves classes protagonistes de la industrialització:
-burgesia i el proletariat I per l'altra banda trobem: -Reducció del pes social de la pagesia -Augment del pes social de les noves classes mitjanes urbanes
5.1. El món rural. La lentitud del procés industrialitzador va comportar que el món rural mantingués un paper important en la vida econòmica i social durant el primer terç del segle XX. En canvi a Catalunya la pagesia era menor, ja que el nivell d'industrialització i el creixement urbà era superior.
El grans Propietaris rurals: Malgrat la modernització de l'economia, la societat espanyola considerava el patrimoni rústic com una font de riquesa i prestigi social. Entre els grans propietaris rurals podem distingir:
-Antiga oligarquia: No va desaparèixer amb el procés industrialitzador, en molts casos va ampliar el seu patrimoni. Castilla La Manxa, Andalusia i Extremadura controlava grans extensions de terra i acostumava a tenir una activitat absentista.
-Nova burgesia agrària: Propietària de grans empreses i negocis, va adquirir patrimonis rurals amb la intenció de diversificar les seves inversions i rendes.
A Castella i Lleó, Aragó i Catalunya, País Valencià hi predominaven les propietats petites i mitjanes.
Gran influència política.
Els pagesos La pagesia espanyola va sofrí una disminució considerable però encara representava un percentatge superior respecte altres països més industrialitzats. Hi havia diferències notables:
urbanes. A conseqüència del desenvolupament industrial i el èxode rural el seu nombre havia augmentat considerablement. Alta Concentració a Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid. Les seves condicions eren millors que la dels jornalers, els seus sous eren insuficients i els habitatges eren insalubres. La crisi econòmica va fer augmentar l'atur i els preus i com a conseqüència hi va haver onada de reinvindicacions i vagues.
5.3. Noves formes de sociabilitat i cultura urbanes. La configuració de la societat de masses va implicar la instauració de nous valors socials i de noves formes de sociabilitat i d'oci. L'ampliació dels transports i la millora de les comunicacions van permetre fer una difusió d'aquestes noves formes de vida urbana, -Primer metro -Radio Barcelona
Transformacions més rellevants: -Millora de la qualificació educativa gràcies a l'alfabetització i als canvis en el sistema educatiu. Proliferació de centres especialitzats i vinculats amb les necessitats de formació dels sectors professionals.
-Demanda d'oci cultural a causa de l'alfabetització.Hàbit de la lectura, increment de nombre de llibres editats a espanya.
-Expansió de la premsa escrita, premsa de masses que es va convertir en un instrument cabdal entre la relació dels ciutadans i el poder. (Opinió pública independent).
-Associacionisme de caire cívic: centres d'oci, d'esbarjo, i vida social. Difusió de noves idees i centres de reunió i debat. Casinos i ateneus.
-Importància de l'esport i la pràctica d'excursionisme.
