¡Descarga Conjugació dels verbs y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
RAMAR^2 LA CONJUGACIÓ
VERBAL
Llengua catalana i literatura 2n Batxillerat | Montserrat Carbó
La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes que pot prendre un verb per tal de donar la informació de persona, nombre, temps, aspecte i mode. Ara bé, distingim tres conjugacions diferents, depenent de quina sigui la vocal temàtica , que és la que apareix normalment a la desinència d’infinitiu i a la de gerundi. La primera conjugació és la formada pels verbs acabats en -ar (vocal temàtica -a- ), que són tots regulars, excepte dos, anar i estar. És la més nombrosa: hi pertanyen més del 80% dels verbs. La segona està constituïda per tots els verbs acabats en -er i en -re (vocal temàtica -e- ). En formen part també els verbs dir i dur (i els seus derivats, com desdir o endur-se ), perquè, malgrat
que la seva vocal temàtica no apareix a l’infinitiu, la trobem al gerundi: di e nt, du e nt. La major part dels verbs d’aquesta conjugació són irregulars. La tercera inclou tots els verbs acabats en -ir i es divideix en dos grups: el dels purs (com dormir ), molts dels quals són irregulars, i el dels incoatius (com servir ), tots regulars. Aquests últims són els que es conjuguen amb l’increment temàtic -eix entre el lexema i la desinència de les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents: serv- eix -o, serv- eix -es, serv eix -Ø, serv- eix -en.
1. Els verbs regulars Són els que segueixen el paradigma de flexió del verb model de cada conjugació: cantar per a la primera, témer i perdre per a la segona, i dormir i servir per a la tercera. Aquests verbs fan el gerundi amb les terminacions -ant , -ent i -int , respectivament, i el participi, amb les terminacions -at/-ada/-ats/-ades (1a conjugació), -ut/-uda/-uts/-udes (2a), i -it/-ida/-its/-ides (3a). Els canvis que es produeixen al lexema a causa de l’aplicació de les normes ortogràfiques no són irregularitats: men j o, men g em; ca ç a, ca c i; desta c o, desta qu es; ade qu a, ade qü eu. Tampoc no es considera una irregularitat el fet que la -i intervocàlica de verbs com esplaiar o desmaiar desaparegui davant les desinències -i , -is, -in del present de subjuntiu: esplaï, esplaïs, esplaï, esplaiem, esplaieu, esplaïn. Tingues en compte que, en les desinències verbals, el so de la vocal neutra, s’escriu... ∙ Amb -a , si és l’últim so: pensav a , dei a , salt a ..., excepte els infinitius acabats amb -re i les formes obr e , ompl e , vin e i corr e. ∙ Amb -e , si hi ha un altre so al darrere: desparàv em , farí eu , crèi em ... Els verbs de la primera conjugació amb el lexema acabat en consonant + {-i /-u, es pronuncien amb aquesta vocal tònica en les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents: canv i o , canv i en, canv i ïs. 1
i derivats és àton , s’escriu amb -o- : s o rtim, t o ssia, rec o llissis, desc o sirem, esc o piu c) La primera persona del singular del present d’indicatiu, tot el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbs poder i voler , s’escriuen amb -u- : p u c, v u ll, p u gui, v u lguis , p u guem , v u lgueu. Tota la resta de formes, amb -o- : p o gués, v o lguéssim. 2.2. Irregularitats fonètiques Les trobem en la major part dels verbs irregulars. Són els canvis que es produeixen en un lexema verbal i que comporten l’addició, la supressió o la substitució d’un so. Si analitzem, per exemple, la conjugació del verb beure , ens adonarem que presenta tres lexemes diferents: a) lexema pur: És el que trobem en l’infinitiu ( beu -re ), en totes les formes de futur ( beu -rem ) i de condicional ( beu -ríeu ) i també en algunes del present d’indicatiu ( beu , beu -en ). b) lexema velaritzat: És el de totes les formes que han incorporat un so velar (escrit amb -c , -g - o -gu- ): bec , beg -ut, begu -i... c) lexema amb v : És el que substitueix la -u- del lexema pur per aquest altre so. El trobem al gerundi (bev- ent ), i en algunes formes personals: bev -em , bev -ia ... 2.3. Irregularitats eufòniques: Es tracta de l’aparició, en la forma verbal, d’un so eufònic, és a dir, d’una vocal o una consonant que ens en facilita la pronunciació. a) D’una banda, els verbs de la 2a i 3a conjugació que tenen el lexema acabat en -s , -c -, -ix i -g afegeixen una vocal neutra que escrivim amb una -e- entre el lexema i la desinència de la segona persona del singular del present d’indicatiu: venc -e- s , peix- e- s , cus -e- s. Fixa’t que, en canvi, els verbs models, no la tenen: tem-s, dorm-s. b) També trobem una -e- eufònica a la segona i tercera persones del singular del present d’indicatiu, i a la segona de l’imperatiu dels verbs córrer , omplir i obrir : corr- e -s, corr- e , ompl- e -s, ompl e , obr- e -s, obr- e. 3
c) Molts verbs incorporen una -d- eufònica entre la -n- o la -l final del lexema i la -r- de les desinències de futur i condicional, a més de la de l’infinitiu, si el fan en -re : vol , vol d- ré , vol- d- ria. 2.4. La segona conjugació Com hem dit, la major part dels verbs de la segona conjugació són irregulars, per això els estudiem agrupats, segons les variacions que presenten al lexema: Els verbs amb l’ infinitiu acabat en - ndre , - ldre o -ler normalment tenen tres tipus de lexemes: pur ( fon em , mol ia , vol ), velaritzat ( fonc , molgu i, volg ut ) i eufònic ( fond re, mold ries, vold ràs ). Els verbs amb l’ infinitiu acabat en -èixer tenen dos tipus de lexemes: pur ( coneix , coneix ia , coneix ent ) i velaritzat ( conegu i , coneg ut ). Els verbs amb el lexema acabat en diftong tenen tres lexemes diferents, com hem vist amb el verb beu re. Aquests verbs, en el gerundi i altres formes, poden patir el canvi de la u final del lexema per una v o per una i ( be v ent , mo v ent , ca i ent, ) o bé la supressió d’aquest so ( coent, rient ). 2.5. Observacions finals 2.5.1. Tots els verbs que tenen el lexema velaritzat a la primera persona del present d’indicatiu són irregulars : caic , tinc , sec , conec ... I també tenen velaritzades les formes següents: ✔ tot el passat simple : caigueres , tingué, segueren ... ✔ tot el present de subjuntiu : caigui, tinguis, seguem... ✔ tot l’ imperfet de subjuntiu : caigués, tinguessis... ✔ l’ imperatiu , en totes les formes , com el verb dir , o bé només a tres , com la majoria dels verbs. Així, si la 2a del singular no en té, la segona del plural tampoc: di gu es mou ← di gu i mo gu i di gu em mo gu em di gu eu moveu ← di gu in mo gu in 4
4. Les perífrasis verbals Una perífrasi verbal és una construcció formada per dos verbs (sovint relacionats per mitjà d’una preposició) que expressen una idea verbal conjunta: Pareu de dir bestieses! Podries venir un moment? En aquest tipus de construccions, el primer verb rep el nom d’ auxiliar. Apareix sempre conjugat (en forma personal) i hi aporta la informació gramatical de persona, nombre, temps, aspecte i mode, a més d’un matís semàntic que se sumarà al significat del segon verb, que sempre està en forma no personal: Pareu de dir bestieses! 2a pers. plural infinitiu matís semàntic: acabament d’acció Ara bé, no considerem perífrasis les construccions de verb + participi, com ara quedar + participi perquè en aquestes construccions el participi es pot substituir per un pronom i realitza, per tant, una funció sintàctica: Van quedar aixafats. → Hi van quedar. perífrasis d’infinitu valors exemples haver de + infinitiu obligació Has de dir la veritat. deure+ infinitiu probabilitat No hi eren: devien arribar més tard. poder + infinitiu possibilitat Avui no podré fer els deures. anar a + infinitiu imminència Ara mateix anava a preguntar -t’ho. estar a punt de + infin. imminència Els avis ja estan a punt d’arribar. començar a + infinitiu inici d’acció Ja hem començat a sopar. posar-se a + infinitiu inici d’acció Posa’t a estudiar d’una vegada! arrencar a + infinitiu inici d’acció Per fi, l’aigua va arrencar a bullir. acabar de + infinitiu acabament d’acció Ja havíem acabat de netejar la sala.
deixar de + infinitiu acabament d’acció No he deixat d’estimar -te. parar de + infinitiu acabament d’acció Tan de bo parés de ploure! tornar a + infinitiu reiteració Ja tornes a tenir febre. soler + infinitiu hàbit Solen venir sempre els mateixos. 6 perífrasis de gerundi valors exemples estar + gerundi duració Darrerament s’estan portant molt bé. anar + gerundi duració A la primera part anaven guanyant. seguir + gerundi duració Segueixo pensant que ets injusta. continuar + gerundi duració Continuàvem ignorant els fets. acabar + gerundi conseqüència Al final vam acabar plorant tots.
5. Ús locatiu dels verbs ser i estar Sovint, per interferència del castellà, es confon l’ús que cal fer d’aquests dos verbs, sobretot quan tenen un sentit locatiu. En aquest cas, cal utilitzar el verb ser (o ésser ) per expressar la localització en l’espai (com a sinònim de ‘trobar-se’) o en el temps (com a sinònim de ‘tenir lloc’): El concert és avui, a les vuit del vespre, a l’Ateneu popular. (té lloc) Ahir el Pol no era a casa seva. (es trobava) El verb estar , en canvi, expressa permanència (com a sinònim de ‘romandre’), i també s’utilitza amb el significat de ‘viure’ o de ‘treballar’ en un lloc: Vaig estar a la biblioteca tot el dia. (vaig romandre) L’Òscar fa dos anys que s’està a Bèlgica. (viu) Està en una farmàcia des que va acabar els estudis. (treballa)
b Des de l’estiu, el Lluís s’ha engreixat força. c La Dolors s’ha anat a les onze. d Amb la dieta, el meu pare ha aprimat cinc quilos. e Per què no et venies abans? f Quan la mare ens va cridar, ens vam pujar corrents al terrat. g Aquell dia havia molta gent al mercat. h Amb aquestes ulleres no veig bé. i Ves! No caiguis al forat! j No, l’Olga no hi és, avui s’ha marxat molt aviat. k Tinc un tap a l’orella i no sento bé.
6. Quina és la vocal temàtica dels verbs dir i dur? A quina conjugació pertanyen, doncs? Il·lustra-ho amb algun exemple. 8 7. Substitueix el verb subratllat en aquestes oracions per la forma corresponent de ser o estar (o estar-se ): a Ja arribem a casa. b El Dani fa anys que viu a Londres. c Trigaré hores a tenir a punt el dossier. d L’Anna es mostra contenta. e Ara treballo en aquesta farmàcia. f Em trobo en un lloc desconegut. 8. Completa les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. a Heu d’estar en forma durant el partit. No _____________ ( beure ) ni una gota de vi el dia abans. b Volia posar totes les sabates a la maleta, i al final només n’hi han __________ ( cabre ) tres parells. c No vull que tu li _____________ ( donar ) més feina. Ja en té prou amb la que fa. d L’assassí li ha _____________ ( estrènyer ) el coll fins que l’ha mort. e _____________ ( voler ) fer-se el simpàtic, ha fet el ridícul més espantós. f Després d’haver-lo __________________ ( interrompre ) un munt de vegades, el va deixar enraonar.
g Li vaig assegurar que _____________ ( perdre ) el temps a l’examen si continuava sense obrir ni un sol llibre. h _____________ ( percebre ) aquells sons extraordinaris, estava convençut que tenia uns poders sobrenaturals. i Ara mateix el gos _____________ ( grunyir ) ) sense parar. Sembla que ha vist algun sospitós voltant la casa. j La lluerna _____________ ( lluir ) només quan és fosc.
9. Fes el mateix. a Sempre ens agradava i ens _____________ ( complaure ) rebre premis. b Els calçots es ___________ ( collir ) al febrer. c Quan arriba en Joan, jo sempre _____________ ( fugir ) i m’amago, perquè és molt pesat. d Estàvem ben cansats, per això hem _____________ ( jeure ) una estona després de dinar. 9 e Si aquest matí _____________ ( rebre ) la invitació a l’acte, encara series a temps d’anar-hi a la tarda. f Els participants de la marató sortiren de la plaça i _____________ ( córrer ) per tota la ciutat. g Si no ens _____________ ( conèixer ), pensaria que t’has begut l’enteniment. h Us estic veient a la televisió ara mateix. Com _____________ ( lluir ) amb aquests vestits! i Treballo al comerç i _____________ ( vendre ) roba de casa. j Vull que _____________ ( saber ) que ets el millor amic que tinc. 10. Fes el mateix. a Els bombers van ordenar que s’_____________ ( evacuar ) l’edifici. b Separarem els rovells de les clares, que _____________ ( batre ) a punt de neu. c Ahir es _____________ ( cloure , en passat simple) la reunió abans d’hora. d El guisat és al foc, s’està ________________ ( coure ). e Si la Joana es presentés per a delegada de curs, segur que nosaltres la _____________ ( triar ). f Si _____________ ( sortir ) d’hora de la feina, tindríeu temps d’anar a
resoldre fondre viure fúmer escriure córrer estendre créixer riure
16. Analitza els verbs coure i estendre , digues quins tipus de lexemes presenten i dona’n exemples. 17. Converteix en ordres les prohibicions següents: a No et distreguis. 11 b No us distragueu. c No vingui. d No vingueu e No seguis aquí. f No segueu allà. 18. L’imperatiu del verb tenir es conjuga de manera diferent, segons si s’utilitza com a sinònim de ‘prendre’, o bé en expressions del tipus tenir cura , tenir en compte , etc. Omple els espais amb les formes de l’imperatiu del verb tenir que hi vagin bé. a Nen, ___________ les claus. b No t’esveris: _____________ una mica de paciència. c Noia, _____________ en compte que la situació és difícil. d ___________, agafa la pilota! e No corris, _____________ cura de no caure.
19. Escriu les oracions anteriors amb el verb tenir en segona persona del plural. 12
