¡Descarga LA CONJUGACIÓ VERBAL y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes que pot prendre un verb per tal de donar la informació de persona, nombre, temps, aspecte i mode. Ara bé, distingim tres conjugacions diferents, depenent de quina sigui la vocal temàtica , que és la que apareix normalment a la desinència d’infinitiu i a la de gerundi. La primera conjugació és la formada pels verbs acabats en
- ar (vocal temàtica - a- ), que són tots regulars, excepte dos, anar i estar. És la més nombrosa: hi pertanyen més del 80% dels verbs. La segona està constituïda per tots els verbs acabats en - er i en - re (vocal temàtica - e- ). En formen part també els verbs dir i dur (i els seus derivats, com desdir o endur-se ), perquè, malgrat que la seva vocal temàtica no apareix a l’infinitiu, la trobem al gerundi: di e nt, du e nt. La major part dels verbs d’aquesta conjugació són irregulars. La tercera inclou tots els verbs acabats en - ir i es divideix en dos grups: el dels purs (com dormir ), molts dels quals són irregulars, i el dels incoatius (com servir ), tots regulars. Aquests últims són els que es conjuguen amb l’increment temàtic - eix- entre el lexema i la desinència de les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents: serv- eix - o, serv- eix - es, serv- eix - Ø, serv- eix - en. 1. Els verbs regulars Són els que segueixen el paradigma de flexió del verb model de cada conjugació: cantar per a la primera, témer i perdre per a la segona, i dormir i servir per a la tercera. Aquests verbs fan el gerundi amb les terminacions - ant , - ent i - int , respectivament, i el participi, amb les terminacions - at/-ada/-ats/-ades (1a conjugació), - ut/-uda/-uts/-udes (2a), i - it/-ida/-its/-ides (3a). Els canvis que es produeixen al lexema a causa de l’aplicació de les normes ortogràfiques no són irregularitats: men j o, men g em; ca ç a, ca c i; desta c o, desta qu es; ade qu a, ade qü eu. Tampoc no es considera una irregularitat el fet que la - i- intervocàlica de verbs com esplaiar o desmaiar desaparegui davant les desinències - i , - is, - in del present de subjuntiu: esplaï, esplaïs, esplaï, esplaiem, esplaieu, esplaïn. Tingues en compte que, en les desinències verbals, el so de la vocal neutra, s’escriu... - Amb - a , si és l’últim so: pensav a , dei a , salt a ..., excepte els infinitius acabats amb - re i les formes obr e , ompl e , vin e i corr e. - Amb - e , si hi ha un altre so al darrere: desparàv em , farí eu , crèi em ... Els verbs de la primera conjugació amb el lexema acabat en consonant + {-i /-u, es pronuncien amb aquesta vocal tònica en les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents: canv i o , canv i en, canv i ïs.
2. Els verbs irregulars Són tots els que, en conjugar-los, presenten variacions respecte al verb model de cada conjugació. Distingim tres tipus d’irregularitats: les ortogràfiques, les eufòniques i les fonètiques. 2.1. Irregularitats ortogràfiques Són canvis de vocals al lexema d’alguns verbs, que no responen a normes ortogràfiques: a) Quan el lexema dels verbs jeure , treure , néixer , péixer, caure , fer i derivats és àton , s’escriu amb - a- : j a iem, ref a ria, n a scut, tr a guéssim.
c) Molts verbs incorporen una - d- eufònica entre la - n- o la - l- final del lexema i la - r- de les desinències de futur i condicional, a més de la de l’infinitiu, si el fan en - re : vol , vol- d- ré , vol- d- ria. 2.4. La segona conjugació Com hem dit, la major part dels verbs de la segona conjugació són irregulars, per això els estudiem agrupats, segons les variacions que presenten al lexema: ➢ Els verbs amb l’ infinitiu acabat en - ndre , - ldre o - ler normalment tenen tres tipus de lexemes: pur ( fon em , mol ia , vol ), velaritzat ( fonc , molgu i, volg ut ) i eufònic ( fond re, mold ries, vold ràs ). ➢ Els verbs amb l’ infinitiu acabat en - èixer tenen dos tipus de lexemes: pur ( coneix , coneix ia , coneix ent ) i velaritzat ( conegu i , coneg ut ). ➢ Els verbs amb el lexema acabat en diftong tenen tres lexemes diferents, com hem vist amb el verb beu re. Aquests verbs, en el gerundi i altres formes, poden patir el canvi de la u final del lexema per una v o per una i ( be v ent , mo v ent , ca i ent, ) o bé la supressió d’aquest so ( coent, rient ). 2.5. Observacions finals 2.5.1. Tots els verbs que tenen el lexema velaritzat a la primera persona del present d’indicatiu són irregulars : caic , tinc , sec , conec ... I també tenen velaritzades les formes següents: ✓ tot el passat simple : caigueres , tingué, segueren ... ✓ tot el present de subjuntiu : caigui, tinguis, seguem... ✓ tot l’ imperfet de subjuntiu : caigués, tinguessis... ✓ l’ imperatiu , en totes les formes , com el verb dir , o bé només a tres , com la majoria dels verbs. Així, si la 2a del singular no en té, la segona del plural tampoc: di gu es mou ← di gu i mo gu i di gu em mo gu em di gu eu moveu ← di gu in mo gu in
2.5.2. D’altra banda, no existeix cap verb irregular que faci l’infinitu o el gerundi amb el lexema velaritzat. Així, formes com * sapiguer o * capiguent són incorrectes. En canvi, molts participis de la segona conjugació es formen amb aquest tipus de lexema: cai g ut, tin g ut, se g ut, cone g ut, begut... Ara bé, un bon nombre de verbs irregulars fan el participi amb una forma pròpia , com aquests: absolt, admès, après, atès, clos, cobert, comès, complert, compost, comprès, confós, constret, cuit, depès, dit, dissolt, emès, empès, encès, entès, escrit, establert, estret, fet, fos, imprès, molt, mort, obert, ofès, ofert, omès, omplert, post, pres, pretès, promès, remès, resolt, respost, romàs, sofert, sotmès, suplert, tort, tret, vist.
3. Els verbs pronominals Són verbs que es conjuguen acompanyats d’un o dos pronoms febles: penedir-se , refiar-se , anar-se’n , sortir-se’n, veure-hi , sentir- hi , haver-hi. Tant els uns com els altres, quan es conjuguen, concorden amb el pronom en persona i nombre: Jo em refio de tu, però tu no et refies de mi, oi? Alguns verbs pronominals només existeixen amb aquesta forma, com penedir-se ; d’altres, en canvi, poden tenir també una forma no pronominal. En aquests, la presència o absència del pronom provoca un canvi en el significat (i també en la naturalesa sintàctica del verb, com veurem més endavant): La Laia no hi és: avui ha sortit més aviat. Ha fet l’exposició oral del treball de recerca i se n’ha sortit perfectament. Alerta! Hi ha verbs que en català no són pronominals i que, per interferència lingüística, sovint s’utilitzen incorrectament: * caure’s , * pujar-se , * baixar-se
perífrasis de gerundi valors exemples estar + gerundi duració Darrerament s’estan portant molt bé. anar + gerundi duració A la primera part anaven guanyant. seguir + gerundi duració Segueixo pensant que ets injusta. continuar + gerundi duració Continuàvem ignorant els fets. acabar + gerundi conseqüència Al final vam acabar plorant tots.
5. Ús locatiu dels verbs ser i estar Sovint, per interferència del castellà, es confon l’ús que cal fer d’aquests dos verbs, sobretot quan tenen un sentit locatiu. En aquest cas, cal utilitzar el verb ser (o ésser ) per expressar la localització en l’espai (com a sinònim de ‘trobar-se’) o en el temps (com a sinònim de ‘tenir lloc’): El concert és avui, a les vuit del vespre, a l’Ateneu popular. (té lloc) Ahir el Pol no era a casa seva. (es trobava) El verb estar , en canvi, expressa permanència (com a sinònim de ‘romandre’), i també s’utilitza amb el significat de ‘viure’ o de ‘treballar’ en un lloc: Vaig estar a la biblioteca tot el dia. (vaig romandre) L’Òscar fa dos anys que s’està a Bèlgica. (viu) Està en una farmàcia des que va acabar els estudis. (treballa)
ACTIVITATS
1. Escriu l’infinitiu d’aquestes formes verbals i classifica-les segons la conjugació: tornàrem, entengui, converteixen, donés, esdevingué, mira, mostri, escriu, llegeixo, entén, vingui, diguis, sabéssim, acabava, tibarà, dissimulis, devia, tanqueu, començarem, entenent, entendrint, portaríeu, sopéssiu, guardi. 2. Escriu la primera persona del singular del present d’indicatiu de tots els verbs de l’activitat anterior. Digues si són regulars o irregulars. 3. Distribueix aquests verbs de la tercera conjugació en dos grups, segons si són purs o incoatius: fregir, bullir, discutir, sortir, reproduir, perseguir, escollir, tossir, corregir, impartir, farcir, podrir, dirigir, fingir, omplir, descobrir, descosir, unir.
4. Busca al diccionari el verb lluir i fixa’t en el canvi de significat segons si es conjuga com a pur o bé com a incoatiu. Després, completa les oracions següents amb la forma corresponent d’aquest verb: a Avui els teus ulls ____________ amb més intensitat. b En aquesta sala, les pintures ____________ més. c Quina nit tan clara! Com __________ la lluna! d Per més roba cara que es compri, no li ______________. 5. En algunes d’aquestes oracions hi ha incorreccions i barbarismes gramaticals que tenen a veure amb l’ús dels verbs pronominals. Substitueix totes les formes incorrectes per les correctes corresponents: a Aquest ocell s’ha caigut del niu. b Des de l’estiu, el Lluís s’ha engreixat força. c La Dolors s’ha anat a les onze. d Amb la dieta, el meu pare ha aprimat cinc quilos. e Per què no et venies abans? f Quan la mare ens va cridar, ens vam pujar corrents al terrat. g Aquell dia havia molta gent al mercat. h Amb aquestes ulleres no veig bé. i Ves! No caiguis al forat! j No, l’Olga no hi és, avui s’ha marxat molt aviat. k Tinc un tap a l’orella i no sento bé. 6. Quina és la vocal temàtica dels verbs dir i dur? A quina conjugació pertanyen, doncs? Il·lustra-ho amb algun exemple.
f Els participants de la marató sortiren de la plaça i _____________ ( córrer ) per tota la ciutat. g Si no ens _____________ ( conèixer ), pensaria que t’has begut l’enteniment. h Us estic veient a la televisió ara mateix. Com _____________ ( lluir ) amb aquests vestits! i Treballo al comerç i _____________ ( vendre ) roba de casa. j Vull que _____________ ( saber ) que ets el millor amic que tinc.
10. Fes el mateix. a Els bombers van ordenar que s’_____________ ( evacuar ) l’edifici. b Separarem els rovells de les clares, que _____________ ( batre ) a punt de neu. c Ahir es _____________ ( cloure , en passat simple) la reunió abans d’hora. d El guisat és al foc, s’està ________________ ( coure ). e Si la Joana es presentés per a delegada de curs, segur que nosaltres la _____________ ( triar ). f Si _____________ ( sortir ) d’hora de la feina, tindríeu temps d’anar a comprar. g Quan jo _____________ ( sortir ) de la feina, no ho puc fer mai. h Caldria que tu ( comptar ) _____________ quantes capses queden al magatzem. i Què ( fer ) _____________ vosaltres, si perdéssiu la feina? j La Joana ha estat ( coure ) _____________ galetes al forn. 11. Escriu el present d’indicatiu i el present de subjuntiu d’ anar i estar. 12. Escriu la 2a i la 3a persones del singular del present d’indicatiu dels verbs saber , rebre , cabre , poder i pudir. 13. Omple els espais buits amb les formes corresponents dels verbs poder i voler. a Si no ___________ que vinguessis a la festa, no t’hi hauria convidat. b Quan _____________, veniu un moment. c Diuen que, si es ____________, es _____________. d L’últim que _____________ és perjudicar-te. e No t’enfadis: no ho he acabat perquè no he _____________ f Si ells ______________ es comprarien un cotxe nou. g Encara que no _____________ho haurem de fer.
14. Escriu el present d’indicatiu de conèixer i merèixer. Quines irregularitats hi has trobat, en cadascun?
15. Escriu el participi d’aquests verbs de la segona conjugació i en la columna corresponent. 16. Analitza els verbs coure i estendre , digues quins tipus de lexemes presenten i dona’n exemples. 17. Converteix en ordres les prohibicions següents: a No et distreguis. b No us distragueu. c No vingui. participi en ...→ lexema pur + - ut / - uda lex. velaritzat + - ut / - uda - t /-ta - s/-sa infinitiu ↓ commoure beure encendre pondre vèncer treure resoldre fondre viure fúmer escriure córrer estendre créixer riure
