¡Descarga CONSTI TEMA 2 (manual) y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
NIU: 1634293
TEMA 2. LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA JURÍDICA
1. LA CONSTITUCIÓ COM A FONT DEL DRET
La primera norma jurídica que trobem es la Constitució i no sempre s´ha entens com a norma jurídica, a partir d´un moment específic predomina el concepte racional-normatiu de la CE que la entén a partir d’aquí com una norma jurídica. A més, estableix un regim polític estatal i fonamenta l´ordenament jurídic. -Dues tradicions: América i Europa (Espanya fins 1931) -Significació: que la Constitució és una categoria normativa, és un continent de normes jurídiques: que els preceptes constitucionals són normes jurídiques. Tots els preceptes que formen part de l’OJ (són Dret), que tenen eficàcia jurídico-normativa sense necessitat de ser lleis que el seu incompliment dona lloc a una conducta anti-jurídica sancionable pels tribunals. No a una mera reprovació política. No és un programa polític La constitució es una norma única ja que ocupa una posició única, de supremacia sobre la resta de normes sobre l´ ordenament jurídic.
- Força normativa de la Constitució : l’eficàcia normativa requereix uns pressupostos fàctics: *compromís bàsic sobre l’organització político-constitucional *legitimitat generalitzada *capacitat d’integració Una Constitució serà viva només quan la seva dimensió vinculant pugui tenir operativitat pràctica com a control dels governants i com a tutela efectiva dels drets. 2.SUPER-LEGALITAT I SUPREMACIA DE LA CONSTITUCIÓ Quan parlem de la Constitució com una norma superlegal vol dir que totes les normes del OJ son jeràrquicament inferior a la Constitució i sobre aquesta no hi ha un altre norma superior.
NIU: 1634293
La supremacia de la CE no es només en l´ordre jeràrquic normatiu , sinó que indica una superioritat en el pla polític perquè estableix les bases que fonamenten el joc polític de la societat. -Antecedents: common law, iusnaturalisme, Independència 1776, C USA art. 6 La Constitució es el paràmetre de la validesa formal o material del ordenament jurídic. -Significació: la supremacia formal o superlegalitat: rang jeràrquic a qualsevol altre, fonament última de la validesa de la resta de normes OJ. La única norma que es relaciona amb la resta només pel principi jerarquia. Tota la resta de normes són inferiors a la Constitució i deriven la seva validesa de la mateixa. Les Constitucions contenen els principis constitucionals d´un Estat i són el fonament de l´organització estatal. I tenen dues parts una part material (separació de poders) i la formal (reconeix drets fonamentals). El fet d’utilitzar la súper legalitat ens referim a un sentit ampli de legalitat. Amb la constitució ens referim a una norma superlegal així quan la posició jeràrquica. Totes les normes de l'ordenament jurídic. Pressuposa que la Constitució constitueix la font de la fonts del dret i té una especial rigidesa. A més, aquesta mateixa estableix les formes de producció de les normes jurídiques i descriu el procés de producció dels principals tipus normatius. la supremacia material : qualitat derivada del seu contingut: principis i valors en que es fonamenta una comunitat política i que la resta de normes de l’OJ no pot contradir la qualitat derivada de la font de la que procedeix/creació de la Constitució: no d’un poder creat per la Constitució sinó d’un poder anterior i superior: el poder constituent voluntat d’una comunitat (nació, poble) expressada democràticament: o Posseeix un principis que son la base que constitueix l´Estat. o Això esta vinculat a l´idea de que la Constitució com a norma provinent de cap altre norma. o En principi la CE no té cap norma superior a ella.
NIU: 1634293
3.LA CE 1978 COM A FONT DEL DRET SUPREMA
Si ens fixem en el text de la constitució podem veure: -Els preceptes de la CE són normes jurídiques pel seu contingut (proposicions) -La pròpia C diu que és norma jurídica: art. 9,1 i 53. -Disposició derogatòria -Previsió d’una sanció en cas d’incompliment o contradicció altres normes (TC) -Forma part de l’OJ: disposició final. Entrada en vigor BOE -Autoria de la C: preàmbul. Poble espanyol -Garantia de la supremacia: poder de reforma Tit. X 4.CARACTERÍSTIQUES I TIPOLOGIA DE LES NORMES CONSTITUCIONALS -Unitat jeràrquica (no hi ha normes amb diferent rang dins de la C) -Heterogeneïtat material i d’eficàcia -Caràcter obert derivat del seu contingut material (normes principials): C no com a programa sinó com a “marc de coincidències” que ha de permetre la seva concreció per diferents majories. El legislador no executa la C. Llibertat de configuració Pluralisme. Norma amb vocació d’estabilitat, a llarg termini Tipologia : Material : Normes de creació, de competència, de procediment, de drets fonamentals, principis estructurals, principis rectors, normes de revisió, mandats al legislador Eficàcia: -normes completes o self-executing (no necessiten ulterior desenvolupament normatiu): drets fonamentals Cap II, regulació òrgans -normes que requereixen desenvolupam normatiu (no es poden aplicar directament pels tribunals): Cap III. Sí tenen valor jurídic. Art. 44 Seguretat Social llibertat de configuració del legislador -garanties institucionals (137 autonomia local) -principis i valors (Tit Preliminar): valor informador i interpretatiu de les normes -mandats al legislador (art. 36; 125: no pot exigir se judicialment
NIU: 1634293
5.ELABORACIÓ I REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ
Elaboració: la teoria del poder constituent. Principi democràtic (sobirania) i supremacia de la C: les contradiccions Necessitat de legitimitat democràtica de la C: procés constituent Requisits : regles. Sense dret no hi ha democràcia -el procediment ha da garantir l’expressió de la pluralitat d’opcions i assolir un compromís -requisits: creació d’una assemblea ad hoc, intervenció de l’electorat (referèndum), participació de totes les opcions, dissolució de assemblea constituent i elecció nova cambra -adequació a la consciència jurídica, obertura i integració l’elaboració de la CE: LRP 1977 Podem pensar que la constitució a més de ser una norma algú pot pensar que es una font del dret. Es la primera norma de l´ordenament jurídic i algú podria dir que es una font del dret perquè es una categoria normativa dins la qual hi ha normes i les normes son els preceptes de la CE. Hi ha una varietat de normes, que ocupen el mateix rang, però des de un punt de vista material son diferents. Es molt originar aquesta font del dret de les altres perquè té 2 aspectes: Les normes es produeixen d´acord amb altres (NSP), les superior. Hi ha normes sobre la relació de les normes (NSR) A partir de les normes inferiors a la Constitució sempre trobarem la norma d´acord amb la qual s´ha fet la norma inferior. 2 PREGUNTES ¿QUI HA PRODUIT AQUESTA NORMA? ¿I COM S´ELABORA? I COM S´HA APROBAT? ¿ COM ES REFORMA? -Tenim la singularitat que la Constitució sigui la norma primària de la qual sorgeixen les altres normes. -I no hi ha cap norma sobre la producció de la Constitució i sorgeix d´un procés on no hi ha normes prèvies (poder constituent) on la CE es l´origen. Es a dir, la CE no segueix cap normes superior , però si que esta d´acord amb algunes normes (provisionals).
NIU: 1634293
PODER CONSTITUENT
Poder de reforma constitucional Això es una conseqüència de la supremacia de la CE, ja que si es vol reforma la CE s ´ha de seguir els processos establerts en ella mateixa, es a dir, ella mateixa fixa el procés, la elaboració de la seva pròpia reforma. Quan la reforma de la CE s´ha de fer segons un procés i de un òrgan diferent dels altres poders constituïts, llavors parlem de que les constitucions són rígides. Parlem de rigidesa constitucional, d´estatuts, perquè també s´aprova d´acord amb el mateixos estatuts. Diem que la Constitució es rígida quan estableix el procés per reformar que es diferent i difícil. ¿ Perquè diem que es diferent i més difícil? Pel seu contingut , ja que es la norma de les normes, estableix que la seva reforma no pot proveir del mateix poder constituent, es necessita un diferent y es necessita una majoria més alta que les majories simples o absolutes ( major grau de consens). Hem dit que la reforma es un procés subjecte a uns límits, que son establerts per la pròpia Constitució. Però algú podia pensar que aquest procés de reforma no té límits, en realitat, la CE es senzilla perquè es pot fer una reforma total. A través d´una reforma de la CE es pot reformar tota sencera. Malgrat això la nostra CE s´ha reformat molt poques vegades a l´any 1999 y 2011, aquestes dos reformes tenen en comú les seves causes externes, perquè ho exigia la societat. Podria ser que la pròpia Constitució estableixi límits materials al poder constituent constituït de reforma, aquestes son les clàusules de intangibilitat. Per exemple: la Constitució d’Alemanya estableix que “qualsevol reforma de la Constitució no podrà canviar la forma de l´Estat social i democràtic de dret”.
- Algun pot dubtar de l’eficàcia d’això però realment el TC es el que controla l’obediència o no d´aquestes clàusules d’intangibilitat, si ens preguntem per aquestes ens la nostra constitució no hi ha cap clàusula. Per això teòricament seria possible la reforma total.
- Hi ha qui ha dit que la reforma total no seria acceptabl e ja que a través del procés de reforma constitucional es podria destruir la pròpia constitució.
NIU: 1634293
Ex: Hi ha una majoria política suficient ( 2/3 del congres i 2/3 del senat per establir que la CE ja no serà una norma suprema o per dit que Espanya no serà un Estat de dret) ¿Que pasaria si es vol reforma totalment d´aquesta manera? Va néixer com uns instrument per acabar amb l’absolutisme. I es un instrument molt fort per ser la norma de les normes que permet controlar l´exercici de poder que es la coacció i la força, però això es basa en la consciencia i cultura dels ciutadans, i es dèbil perquè la CE com ella mateixa no té poder que la defensi que sigui exorbitant. També perquè i les corts decideixen aprovar una llei inconstitucional , si no es recorreguda, seguirà mantenint -se en el OJ. -Si es complexen tots el requisits i té el suport l´idea de la voluntat ciutadana, no tindrem cap poder constituent, jurídic. Per això serià possible suprimir la CE. -Arribem a la conclusió de que la CE depèn de la seva pròpia legitimitat i de cultura constitucional dels països , que els ciutadans assumeixin els valors i l´idea del constitucionalisme. -¿Que diferencia hi haurà entre propugnar una reforma de la CE i fer una nova CE? TOTAL :Direm que al iniciar un nou procés constituït constituent de reforma seria diferent y no estaria sotmès a la CE perquè deixaria d´existir. Algú pot pensar en que hi ha límits imminents no establert en la constitució com per exemple: que a través d´un procés de reforma no es pot destruir la CE, per aquests no seria possible una reforma total. PARCIAL: el poder constituït constituent de reforma esta sotmès als límits explícits de la CE. Doble postulat:- només PC pot modificar la Constitució -El PC s´autolimita en la Constitució, que crea un poder constituït: limitat formal i materialment. Funcions de la reforma constitucional: assegura estabilitat i adequació als temps Continuïtat jurídica Els procediments de reforma: la rigidesa constitucional. Com? Qui? Quan? Límits a la reforma constitució: materials: explícits clàusules d’intangibilitat (eternitat)
