¡Descarga Períodos Constitucionales en España: El Liberalismo y las Constituciones (1808-1978) y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
2.- El constitucionalisme històric espanyol.
El constitucionalisme espanyol durant el segle XIX Espanya després de França és el país que ha tingut més constitucions. Això vol dir que ha sigut molt inestable. Han sigut més les constitucions conservadores i a més les que han perdurat més al llarg del temps. Quan n’hem trobat de progressives han estat moments puntuals i han durat poc temps. Ex: Constitució 1812 (durada de 5-6 anys i no continus). En la majoria de constitucions han tingut un paper important els militars i la forta influència catòlica.
1. PERÍODES CONSTITUCIONALS 1.1 El primer liberalisme en els textos constitucionals: l’Estatut de Baiona i la Constitució de Cadis Quan es va trencar el sistema borbònic de govern, no existien a Espanya condicions socials i econòmiques adequades per al liberalisme, bàsicament perquè no hi havia gaire burgesia comercial ni industrial. Les idees liberals a Espanya eren pertanyents al racionalisme il·lustrat i per tant, hereteres de la monarquia i defensades per una elits minoritàries. La transformació de l’estat absolut a la monarquia va venir donada per 2 causes diferents: -La invasió de Napoleó. -Pel trencament de la legitimitat del sistema de govern monàrquic. 1.1.1 La Constitució de Baiona 1808. La constitució o estatut de Baiona és simplement una carta atorgada (José Bonaparte) que sorgeix per la convocatòria per part de Napoleó d’una assemblea de nobles espanyols però que la redacció va ser duta a terme per la part francesa. Els seus principis bàsics són: · Monarquia limitada. · Un òrgan representatiu clarament estamental (església, nobles i el poble) sense poder legislatiu. · Senat de caràcter vitalici i nomenat pel rei, que servia per la protecció d’alguns drets. · Poder judicial en mans del rei. Per tant, era un text de transició al liberalisme, però que seguia mantenint la sobirania divina del
monarca i que introduïa una petita sèrie d’autolimitacions. Mai es va arribar a aplicar. 1.1.2 La Constitució de Cadis de 1812 (va ser la primera Constitució Española) -Com apareix la constitució a Espanya? Al 1812 apareix com a resposta a l’Estatut de Baiona (és una carta atorgada) feta per Napoleó al 1808 a Espanya. Aquesta constitució es va començar a fer en un mal moment, ja que gairebé tota Espanya estava ocupada pels francesos. Com que Cadis no estava ocupada pels francesos, van decidir de fer allàuna Constitució. Aquesta constitució tenia 364 articles: és el document més llarg que s’ha escrit. Tenia les següents característiques: · La sobirania residia en la nació, és a dir, tant els espanyols de la península com els que vivien a les colònies. · El sufragi era censatari. Hi havia monarquia, limitada, hereditària i moderada. · Les corts eres unicamerals. · No tenia cap declaració de drets, ni cap principi d’igualtat jurídica dels ciutadans. · Era un estat profundament confessional (característica de l’Antic Règim, la NO llibertat religiosa). · La seva vigència va ser de 5-6 anys i no seguits. És breu però és molt important perquè va ser la primera constitució espanyola. És el punt de referència del liberalisme espanyol i també per a la redacció de les demés constitucions. · Separació de poders: El rei tenia el poder executiu i nomenava els funcionaris públics (govern i jutges). El poder judicial es considerava independent, però el seu nomenament depenia del poder executiu. · Organització territorial centralista. · Reforma rígida. 1.2 Reacció absolutista i període isabelí 1.2.1 La reacció absolutista L’esforç liberal manifestat a través de la Constitució va quedar desfet amb el retorn de Ferran VII, qui va signar un decret declarant la Constitució i les lleis de les Corts nul·les (1814). A més d’això, es va dur a terme una dura repressió contra els liberals i moderats, que va ser detinguda amb l’aixecament del tinent coronel Riego qui va restablir la Constitució. Després va tornar l’absolutisme. A partir d’aquest moment s’entra en el període isabelí, que arriba fins les primeres
Constitució de 1812. Això va provocar un canvi de govern i una nova convocatòria a Corts Constituents. Aquestes corts van aprovar la Constitució de 1837. Es va presentar com una reforma de la de 1812, però no era així, ja que només mantenia el principi de la sobirania nacional. Línies bàsiques: -2 institucions bàsiques: o Rei: té el poder executiu + dret de vet. o Corts: tenen el poder legislatiu les 2 cambres que les componen, menys en matèria tributària. Congrés dels Diputats : escollits en circumscripció provincial mitjançant sufragi censatari directe. Senat: format per aquells membres que el rei escollia dins d’una llista triple representada pels electors de cada província. (Sufragi censatari). -Contenia una declaració de drets : dret a la llibertat d’impremta, i la no prohibició de l’exercici de religions diferents a la catòlica. Sense garanties. -Creava la Milícia Nacional a cada província com a cos armat voluntari per a la defensa de la Constitució. -Organització territorial del poder: centralitzada. -Reforma flexible. -Durada 8 anys. 1.2.5 El moderantisme: la Constitució de 1845 El període isabelí no comença pròpiament dit fins a la Constitució moderada de 1845 -> dècada moderada (1843-1853): conjunció d’un liberalisme conservador i autoritari. Va mantenir l’estructura formal de la Constitució anterior i la seva declaració de drets, però hi ha 4 elements importants que les diferencien: -La desaparició del concepte de sobirania nacional i amb ella el concepte de poder constituent: la constitució passa a entendre’s com un producte de l’evolució històrica en que no hi ha una voluntat nacional capaç d’organitzar l’estat per mitjà de l’aprovació de la constitució. -Augment de poders del monarca: pot nomenar el nombre de senadors que vulgui, poder executiu, dret de vet... ser senador era un càrrec vitalici. -Reconeixement de drets si aquests es trobaven dins les lleis de regulació, no dins la
Constitució. -Supressió de l’autonomia local i la Milícia Nacional. 1.3 Les revolucions liberals 1.3.1 El bieni liberal i la constitució no promulgada de 1856 1854: moviment insurreccional amb el suport de la petita i mitjana burgesia que va comportar un canvi de govern durant 2 anys (BIENNI PROGRESSISTA). Es va du a terme l’elaboració d’una nova Constitució basada en uns principis de liberalisme democràtic. Constitució de 1856, no va ser promulgada però va servir de precedents per a la del 1869: -Sobirania nacional i milícia nacional. -Reconeixement de la llibertat de consciència i tolerància religiosa, llibertat d’expressió, principi d’igualtat davant la llei. -Democratització de les corts (eleccions) amb la colegislació del rei, amb dret de vet mutuu. 1.3.2 La Constitució de 1869 1868, trobem dins l’àmbit polític un ventall molt diversificat de possibilitats: monàrquics liberals progressistes i conservadors, demòcrates i republicans, socialistes i anarquistes... Va ser una constitució aprovada sense un rei al tro: -Caràcter democràtic. Basat en 2 principis: o El dret de tot espanyol a votar. o Dret de reunió i associació. -Sufragi universal masculí. -Amplíssim codi de drets dels ciutadans. Eren drets amb garanties (drets democràtics) -Manté la monarquia però de caràcter constitucional. -Sobirania nacional. -Pocs canvis en les institucions: o Poder judicial independent o Rei tenia el poder executiu. o Cambres amb igualtat de poders (poder legislatiu). Els senadors només podien ser persones amb cert prestigi. -Organització territorial del poder centralitzada. -Reforma rígida. -Durada 4 anys.
o Corts: remissió a la llei -Drets liberals amb remissió a la llei i sense garanties. -La religió catòlica torna a ser oficial. -Monarca també tenia el poder executiu. -Organització territorial del poder centralitzada. -Reforma flexible. -Durada 47 anys. Aquesta etapa es caracteritza pel torn de partits i el caciquisme. 1.5.2 La Dictadura de Primo de Rivera i el projecte de Constitució de 1929 El rei va donar suport a Primo de Rivera per tal que es fes càrrec del govern (1923-1930). Aquest va suspendre la Constitució i els càrrecs públics van ser ocupats per militars. Projecte de Constitució de 1929: -Text centralista. -Caràcter militar. -Reconeixement de drets. -Disminuïa els poders del rei, que estava acompanyat per un “Consejo del Reino” amb funcions consultives i executives. -Corts unicamerals: Congrés dels Diputats: o 50% escollits per sufragi universal. o 50% alts càrrecs. o 30 membres escollits pel rei. Aquest projecte va tenir una gran influència en les institucions franquistes. 1.6 La II República 1.6.1 La Constitució de 1931 Aquesta constitució va suposar un intent de reestructurar i modernitzar tant l’Estat com l’ordenament jurídic. Característiques: -Democratització de l’Estat: sufragi universal. -Reestructuració territorial del poder. Estat integral. Principi dispositiu. -Drets de la persona i del ciutadà. Drets liberals + democràtics + socials. Amb garanties. Els dretssocials es manifesten a partir del Tribunal de Garanties Constitucionals, que
s’encarregava de la protecció dels drets fonamentals. -Separació Església – Estat. -Sobirania popular. -Divisió de poders: o Corts unicamerals: poder legislatiu. o Govern: poder executiu. o Tribunal de garanties constitucionals. -Reforma rígida. -Durada 8 anys. -Es podien crear regions autònomes. Per primera vegada en la història constitucional espanyola, es presenta com una norma jurídica obligatòria de rang superior, imposada tant a poders públics com a particulars.
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CONSTITUCIONALISME HISTÒRIC ESPANYOL - tradició monàrquica: vol dir que sempre tenim un monarca - l'escassa representativitat de les corts - Poca independencia del poder judicial - Caràcter confecional de l'Estat - Caràcter unitari - Intervenció constant de l'exèrcit 3. FRANQUISME El franquisme es basa en normes que pretenen ser un intent de constitució. Es crea un únic sindicat vertical que ajunta a totes les persones que formen part del mateix gremi. Llei per la reforma politica, llei 1/1977, del 4 de Gener. Aquesta llei es dicta quan mor Franco, és la llei que serveix per passar de la dictadura a un règim democràtic. 3.1 la forma d’Estat: autoritarisme i centralisme en l’evoluciód el règim -Sistema polític, militarista, dictatorial i amb components nazis i feixistes. -Estructura centralista + ús exclusiu del castellà. -Negació deliberada de l’Estat Constitucional. -Negació del poder constituent. Legitimació divina i carismàtica del poder. “Caudillo por la gracia de Dios”.
començament dels anys 50 hi ha una clara preocupació per la situació que dóna lloc a un canvi en el poder. S’eliminen els ministres de la FE i Tradicionalistes i es substitueixen pels tecnòcrates. El pla d’estabilització de l’any 59 posa fi a l’autarquia. Això suposa un augment ens els ingresso de divises per la gent que va a treballar a l’estranger i que suposa el pas d’Espanya de la misèria a la prosperitat. -Ley de sucesión – fins 1969 Juan Carlos no és nomenat successor. -Ley de Principios fundamentales del Movimiento Nacional – modernització del règim. Pretén donar satisfacció als sectors tradicionals del règim i d’altra banda al mancar de contingut d’aplicació, deixa oberta la via per a canvis posteriors. -Ley orgánica del Estado: perfeccionament de l’estructura administrativa, separació entre Jefatura de l’Estat i Jefatura del Govern, poder legislatiu per a les Corts, reforçament del Consejo del Reino... Carrero Blanco és nomenat com a president del govern però mor l’any 1973 en un atac terrorista. Arias Navarro accedeix a la presidència l’any 1974 i permet certa pluralitat política amb “l’Espíritu del 12 de febrero”. El 20N de 1975 mor Franco i el 22N el Rei accedeix al tro. Els últims 15 anys la societat havia evolucionat molt i el règim es debilita, hi havia una clara oposició al règim, el record de la GC i el desig de voler semblar-se a la resta d’Europa. Entre els anys 75 i 79 el Rei, Fernández Miranda, Carrillo, Tarradellas i Suárez són figures importants per l’inici de la Transició política. Arias Navarro, el president, no adopta els objectius del Rei i presenta la seva renúncia. S’ha de nomenar un nou president i dels 3 proposats pel “Consejo del Rei” surt elegit Suárez. -Ley para la reforma política (feta després de Franco). (MOLT IMPORTANT). És una llei transitòria per a transformar las leyes fundamentales i crear un nou poder constituent sense trencar amb les institucions del franquisme. El franquisme finalment s’acaba per una enorme crisi i desgast, no per cap oposició. També va
incidir la caiguda a Portugal de la dictadura amb la revolució dels clavells (1976). Aquest règim s’acaba amb la mort del dictador el 20 de novembre de 1975 i s’aplica la llei de successió (Joan Carles I). EL rei fa un discurs a les Corts franquistes i anuncia la necessitat de canvi, encara que se suposava que el franquisme havia de continuar. Amb el govern d’Arias Navarro i les Corts franquistes el canvi seria difícil. Per tant el rei considera que es faran un seguit de reformes a través de les institucions franquistes. Torcuato Fernández Miranda, que era l’home de confiança del rei, convoca una terna i finalment s’escolleix a Adolfo Suárez qui serà l’impulsor de la reforma. Aquesta reforma es durà a terme a partir de la Ley para la reforma política. Encara que els canvis es produïssin a partir de les institucions franquistes, la idea era acabar amb el règim. Aquesta llei estableix la manera com fer-ho. NOU RÈGIM: -Democràcia representativa. -Drets fonamentals i inviolables. -Composició de les noves Corts: Congrés i Senat escollits per sufragi universal directe. -Com es pot fer una Constitució. -Possibilitat de referèndum si es bloqueja el sistema -2/3 (280 dip) + referèndum de la població per dur a terme la reforma. Tots aquests aspectes es regulaven mitjançant la ley para la reforma politica. Al 1977 es van fer les primeres eleccions democràtiques des de 1931. Les noves corts decideixen fer una nova constitució segons la ley para la reforma política. Per fer-la es va crear una comissió d’assumptes constitucionals, i d’aquí va sorgir una ponència.
- Rei, se li dona la potestat de fer una convocatoria, de fer un referendum vinculant sobre un tema important S'aprova la llei de la reforma política a les corts, en el referendum participa un 74% i un 94% de la població vota a favor. Per tant, s'aprova la reforma política. Un cop s'aprova es comença a desmantellar el partit únic, el sindicat vertical, el tribunal de orden públic i començen a organitzar-se els partits polítics perque si no hi ha partits polítics dificilment hi haura eleccions democràtiques. Tenen lloc unes eleccions en que guanya el partit UCD, és el que havia format Adolfo Suarez. Les corts passen de ser corts legislatives a corts constituents i comença per tant el procés constituent. Hi havia 350 persones al Congrés i s'havien de posar d'acord per fer la constitució. Aleshores es fa un petit comitè, en aquest cas es deia Comissió d'assumptes constitucionals i llibertat públiques, formada per 36 membres reproducció en petit del congrés, fet de forma proporcional. Dins d'aquesta comissió nomenen un altre comité més petit anomenat ponència formada per 7 membres que seràn els pares de la Constitució. Van redactar un primer text, la idea es que fossin secretes però es va filtar a la premsa i tota la població es va assebentar. Aleshores el procés constituent al agost del 77 hi ha aquesta ponencia i quan han fet la constitució la publiquen al boletí oficial de les Corts, i es fan esmenes, on es presenten més de 3000, és a dir propostes de canvi per a la constitució i finalment s'acaba amb una nova versió del que havia de ser la constitució, i això o trobem al dictamen. Es publica aquest dictamen al butlletí ofical del congrés, es tornen a presentar esmenes i hi ha un debat al Ple del Congrés i finalment al juliol del 78 s'aprova la constitució al Congrés un cop s'ha aprovat al congrés passa al Senat i finalment el text aprovat pel Senat té discrepancies amb el del congrés, com que hi ha discrepancies tal com diu la llei per la reforma política hi ha d'haver una comissió que treballi el text per possar-se d'acord i es fa una comissió mixta de congrés i senat que discuteix sobre la constitució i finalment arriben a un text únic que es aprovat el dia 31 d'octubre 1978 per les dues cambres. Finalment ha de passar per la població i es fa referéndum el dia 6 de desembre de 1978, es aprovada la constitució al desembre del 78 es aprovada a tot arreu excepte al país basc, el 27 de desembre el rei firma, sanció i promulgació reial. El 29 de desembre de 1978 s'aprova finalment. Temes conflictius en el transcurs de la constitució:
- La qüestio religiosa
- Model d'organització territorial
- Cap de l'estat Característiques de la constitució:
- És una constitució poc original
- És llarga, rígida, normativa Influencies que rep aquesta constituió:
- Llei fonamental de Bonn de 1949 de la republica federal Alemanya
- La definició d'estat social i democràtic de dret
- Idea d'estabilitat
- De la constitució italiana de 1947 la idea de les regions i també el model de justicia constitucional
- De la constitució portuguesa del 1976 la regulació dels drets fonamentals
- De la constitució de 1931 el tema de descentralització i el principi dispositiu
- La idea del recurs d'ampara, la iniciativa popular
- La monarquia i el sistema bicambral
