CONSTITUCIONS
Constitució de Baiona
És una constitució confessional conforme s’afirma a l’article 1. Formal i motivació teològica. És
intolerant. I per últim serà dualista ja que l’església catòlica és la única que te el dualisme.
Constitució de Cádiz
Referent especialment a l’article 12 és confessional dualista i teològica (inclús més que en
l’anterior) ja que menciona més dogmes catòlics. Intolerant ja que s’afirma que “prohibe el
ejercicio de cualquier otra”
Constitució de la monarquia espanyola 1837
Especialment a l’article dos podem vorer com és confessional a pesar de que no diu que la
religió catòlica es la única. És formal Catòlica, dualista i una la motivació sociològica per que
professa en els espanyols.
Constitució de 1845
Es pot observar sobre tot a l’article 2 i 11 que és tracta de una religió catòlica, confessional,
formal, dualista, motivació teològica encara que no tant com les anteriors . A diferencia de lo
que sol ser habitual en aquest cas es tolerant.
Constitució de 1876
En el seu article 11 veiem com es tracta d’un estat confessional catòlic dualista i formal. Amb
una motivació teològica. I per últim no és tolerant, però es menys intolerant que les anteriors.
Constitució de 1931
Es important destacar els Vot canònics, pobresa castedat i obediència. Aquelles que tinguen un
altre vot més, es a dir 4 vots s’està fent referencia a la ordre els jesuïtes Per tant es reforça
més la idea de que és laïcista totalment. Parteix de un prejudici contrari a les ordres religioses.
Llei de principis del moviment nacional (17 de maig de 1958)
És confessional, dualista, motivació teològica, tolerant (ja que son els últims anys del
franquisme). No hi ha que confondre aquesta menció amb llibertat religiosa, és tan sols una
simple tolerància
Constitució de Dinamarca de 1953
Confessional, formal, monista i protestant motivació teològica i tolerant, hi ha llibertat
religiosa
