Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Constitucion española tema 3, Resúmenes de Sistemas Políticos

Constitucion española tema 3 +

Tipo: Resúmenes

2022/2023

Subido el 21/10/2023

maria-vega-71
maria-vega-71 🇪🇸

3 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2: LA CONSTITUCIÓ
CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ
“Norma jurídica suprema d’una comunitat política, generalment escrita, que regula
l’organització de l’Estat per tal de garantir els drets i llibertats dels ciutadans”
Es distingeix de les altres normes perquè:
→ És la norma suprema de l’ordenament jurídic.
Cap norma pot contradir a la Constitució.
→ Té un procediment específic per ser reformada.
→ Prové del PODER CONSTITUENT (el poble).
Majoría absoluta → la meitat més 1 de les persones que hi han.
Majoría simple → més vots a favor que en contra.
Majoría qualificada → mayoría més gran que l’absoluta.
*Quan més important és la norma més majoria es necessita.
EL PODER CONSTITUENT
”La voluntat originària, extraordinària i sobirana d’una comunitat que dicta les normes
fonamentals per l’organització i funcionament de la seva convivència política”.
Els membres de la comunitat: Acorden les regles segons les quals ha de
funcionar la comunitat:
· Establir els fins de l’estat, determinar prioritats, organitzar
l’exercici dels poders públics…
· No té un origen jurídic, sinó fàctic i atorga validesa a tots els actes de dret
posteriors.
· Una vegada ha actuat i ha donat origen a la Constitució, cedeix el seu lloc
als poders constituïts i a l’imperi del Dret.
EL PROCÉS CONSTITUENT
Cal que l’aprovació d’una constitució segueixi uns procediments que compleixi amb unes
garanties:
Establiment d’un principi de legitimitat. Cal que el PC tingui legitimitat, és a dir,
que el poble li hagi fet confiança.
Establiment d’un sistema de llibertats públiques. Que permeti la participació
política dels ciutadans i l’aparició de diferents idees en la construcció del model de
convivència.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Constitucion española tema 3 y más Resúmenes en PDF de Sistemas Políticos solo en Docsity!

TEMA 2: LA CONSTITUCIÓ

CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ

“Norma jurídica suprema d’una comunitat política, generalment escrita, que regula l’organització de l’Estat per tal de garantir els drets i llibertats dels ciutadans” Es distingeix de les altres normes perquè: → És la norma suprema de l’ordenament jurídic. → Cap norma pot contradir a la Constitució. → Té un procediment específic per ser reformada. → Prové del PODER CONSTITUENT (el poble). Majoría absoluta → la meitat més 1 de les persones que hi han. Majoría simple → més vots a favor que en contra. Majoría qualificada → mayoría més gran que l’absoluta. *Quan més important és la norma més majoria es necessita. EL PODER CONSTITUENT ”La voluntat originària, extraordinària i sobirana d’una comunitat que dicta les normes fonamentals per l’organització i funcionament de la seva convivència política”. → Els membres de la comunitat: Acorden les regles segons les quals ha de funcionar la comunitat: · Establir els fins de l’estat, determinar prioritats, organitzar l’exercici dels poders públics… · No té un origen jurídic, sinó fàctic i atorga validesa a tots els actes de dret posteriors. · Una vegada ha actuat i ha donat origen a la Constitució, cedeix el seu lloc als poders constituïts i a l’imperi del Dret. EL PROCÉS CONSTITUENT Cal que l’aprovació d’una constitució segueixi uns procediments que compleixi amb unes garanties: → Establiment d’un principi de legitimitat. Cal que el PC tingui legitimitat, és a dir, que el poble li hagi fet confiança. → Establiment d’un sistema de llibertats públiques. Que permeti la participació política dels ciutadans i l’aparició de diferents idees en la construcció del model de convivència.

→ Promulgació d’una legislació electoral que permeti realitzar l’elecció lliure d’una Assemblea constituent. → Elaboració d’un projecte constitucional per l’assemblea elegida, en seu parlamentària i amb un procediment públic. → Ratificació referendària per part del poble, com a subjecte de la sobirania i del poder constituent. ORIGEN DEL CONSTITUCIONALISME El concepte de Constitució ideològicament apareix a finals del segle XVIII i passa per una crisi en el segle XIX i principis del XX i es recupera després de la 2ª Guerra Mundial. Per tant, podem distingir TRES FASES:

1. SORGIMENT S. XVIII: PACTE SOCIAL (que és el pacte social?) → Va començar amb les formulacions de Hobbes, John Locke, Montesquieu: · Contracte entre el Rei i els súbdits (protegir la vida, la llibertat ...) · Separació de poders (legislatiu, executiu i judicial). · Garanteix una sèrie de Drets i Llibertats. → Amèrica → les primeres formes de constitució apareixen en la Constitució nord-americana de 1787. → Europa - primera vegada a França en l’art. 16 de la declaració de drets de l’home i del ciutadà de 1789. El concepte recull una sèrie d’elements: · Acte d’autodeterminació poliítiva. · L’idea d’autoorganització. · Defensa i garantia dels drets i llibertats del ciutadà. · Norma de rang superior de tot l’ordenament jurídic. I comporta tres conseqüències: - La seva modificació està sotmesa a uns tràmits especials. - Cap norma de l’Ordenament Jurídic pot contradir-la. - Vincula a tots. 2. CRISI A FINALS DEL XIX I COMENÇAMENTS DEL XX. → Deixa de tenir el caràcter de norma pactada per la comunitat per convertir-se en una acta atorgada pel monarca, de forma lliure i totalment unilateral. → Deixa de tenir el caràcter de norma superior. Deixa de vincular als poders públics i als ciutadans.

per referèndum hi participa. Avui en dia la majoria de les constitucions tenen origen popular. → Des d’un criteri FORMAL:

  • Escrites o formals, és a dir, recollides en un document escrit.
  • Consuetudinàries, es basen en la costum acceptada per la totalitat dels ciutadans i poders públics (exemp. Gran Bretanya, encara que té un text de caràcter constitucional però no és una Const). → Per la seva EXTENSIÓ:
  • Breus, per exemp. la d’EEUU, consta sols de 7 articles amb seccions i 27 esmenes. Són constitucions que s’adapten més a les circumstàncies canviants; són de fàcil interpretació i solen durar més temps (l’actual d’EEUU és encara de 1787).
  • Extenses, contenen ademés, organització administrativa i judicial, dret civil i penal, règim electoral... Són de difícil interpretació (exmp. Const. Espanyola de 1812). → Per la seva facilitat de REFORMA:
  • Flexibles: Poden ser reformades pels mateixos procediments que s’utilitzen per reformar la legislació ordinària (exemp. Gran Bretanya, com una simple llei).
  • Rígides: Sols poden ser modificades per un òrgan, un procediment, diferents dels que modifiquen les lleis ordinàries. Solen demanar la voluntat d’una majoria parlamentària i referèndum. Solen ser més estables i duradores. Actualment quasi totes són rígides. (EEUU, s’afegeixen disposicions addicionals = esmenes) → Per la seva EFICÀCIA:
  • Normatives: Són les que són observades i obeïdes per tots els ciutadans i poders polítics. Són les reals i efectives, és a dir, hi ha una concordança entre la norma i la realitat.
  • Nominals: Són les aprovades per un procediment vàlid, però no tenen efectivitat perquè les normes que contenen no concorden amb la realitat social i econòmica de l’Estat (són les del 3er Món).
  • Semàntiques: La constitució només serveix per emmascarar una situació de poder establerta en benefici de determinades classes socials o grups. És propi de Estats Totalitaris. FUNCIONS DE LES CONSTITUCIONS
  1. En un primer moment històric: limitar el poder i garantir uns drets i llibertats.

Posteriorment:

  1. Funció LEGITIMADORA:
    • Quan un Estat es vol constituir.
    • Canvi de sistema polític
  2. Funció POLÍTICA:
    • Determinar qui mana sobre la sobirania
    • Regula les vies d’accés al poder (sufragi, majories, sistema electoral).
    • Estableix límits al poder dels governants a través de: · Garantir una sèrie de Drets i Llibertats fonamentals · Mitjançant mecanismes de control en la creació d’òrgans específics.
  3. Funció ORGANITZATIVA: -Consisteix en estructurar els diferents òrgans i institucions de l’Estat.. (Parlament, Govern, Poder Judicial…)
  4. Funció JURÍDICA:
    • Estableix els límits generals del dret (una llei no pot modificar drets fonamentals).
    • Estableix els procediments i òrgans que podran legislar (qui podrà fer les lleis i de quina forma).
    • La Constitució estableix una estructura jeràrquica de les normes de l’Estat.
  5. Funció IDEOLÒGICA:
    • Totes les Constitucions reflecteixen uns valors i objectius polítics existents en el moment de la seva creació.
    • Contenen uns principis rectors de tota la societat. I condicionen la vida política, econòmica, cultural de la societat, per això se les anomena Constitucions Programàtiques. 7.Funció REFORMADORA:
    • Una Constitució no pot tenir una estructura rígida.
    • Són necessaris uns procediments de modificació que exigeixen uns requisits determinats per assegurar l’estabilitat del text constitucional. Art. 166, 167 i 168 de la CE.

EL PROCÉS CONSTITUENT

  1. Discussions constituents dels problemes polítics: → Forma d’Estat: Monarquia parlamentària versus República → Relacions Església Estat (art. 16). → Estructura territorial de l’Estat: difícil solució. → Poders del Cap de l’Estat (autoritat moral, no poder), Govern en relació amb les Corts: règim presidencialista/ parlamentari: moció de censura.
  2. Legislació ordinària: Al marge de la CE, les Corts van aprovar altres disposicions: → RD-L17/1977, relacions de treball (dret a la vaga) → Llei 54/1978 de partits polítics. → Llei 62/1978 protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona → Llei85/1978, reials ordenances de les Forces Armades
  3. Característiques: → Normativa = Norma suprema + CE font de fonts → Rígida → Consensuada. Havia de que ser acceptada per tots.
  4. Resoldre els problemes del constitucionalisme espanyol del passat.
  5. Havia de complir una sèrie de requisits: a) Era necessari que no fos un text de partit, b) Que assegurés el poder civil i no militar, c) La protecció dels Drets Humans, d) La separació d’Església i Estat, e) El desig de les nacionalitats i regions, f) La divisió de poders, etc... g) Vinculés a tots els poders públics els ciutadans.
  6. Aconseguir tot això no fou fàcil = consens i rigidesa de la Consti. Davant les reformes. INFLUÈNCIES EN LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
  1. Influència del Constitucionalisme espanyol històric: → Influència de les Const. monàrquiques anteriors (Cambra alta i baixa) → Notable influència de la Const. republicana de 1931: Autonomies, T.Garanties Consti, Recurs d’Empara, Dip. Permanent → Influència de les Lleis Fonamentals franquistes:
  2. Influència del constitucionalisme europeu: → La Constitució de la Rep. Fed. Alemanya de 1949: E-Social Dem. de Dret, TC, moció censura, concepte jusnaturalisme dels Drets F. → Influència francesa pel que fa a les lleis orgàniques. → La Constitució italiana de 1947: Consell General del Poder Judicial. → La Constitució de Portugal de 1976 alguns Drets Fonamentals. ESTRUCTURA DE LA CONSTITUCIÓ Des del punt de vista formal la constitució s’estructura en 169 art. de la següent manera:
  3. PART EXPOSITIVA (Preàmbul) on s’exposa la declaració de voluntats
  4. PART DISPOSITIVA (articles) 2.1. Títols 2.1.2. Capítols 2.1.2.1. Seccions
  5. Part dogmàtica: Preàmbul, Títol Preliminar i Títol I → Principis Generals → Drets Fonamentals i les seves garanties
  6. Part orgànica: Títol II al IX → Òrgans i institucions de l’Estat → Divisió de poders → Regulació de la Reforma constitucional. Títol X
  7. Disposicions: → Addicionals (regles de difícil encaix en el text). → Transitòries (regles que regulen el període que va des de l’entrada en vigor de la Const. fins la seva plena efectivitat)