





Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Constitucion española tema 3 +
Tipo: Resúmenes
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!






“Norma jurídica suprema d’una comunitat política, generalment escrita, que regula l’organització de l’Estat per tal de garantir els drets i llibertats dels ciutadans” Es distingeix de les altres normes perquè: → És la norma suprema de l’ordenament jurídic. → Cap norma pot contradir a la Constitució. → Té un procediment específic per ser reformada. → Prové del PODER CONSTITUENT (el poble). Majoría absoluta → la meitat més 1 de les persones que hi han. Majoría simple → més vots a favor que en contra. Majoría qualificada → mayoría més gran que l’absoluta. *Quan més important és la norma més majoria es necessita. EL PODER CONSTITUENT ”La voluntat originària, extraordinària i sobirana d’una comunitat que dicta les normes fonamentals per l’organització i funcionament de la seva convivència política”. → Els membres de la comunitat: Acorden les regles segons les quals ha de funcionar la comunitat: · Establir els fins de l’estat, determinar prioritats, organitzar l’exercici dels poders públics… · No té un origen jurídic, sinó fàctic i atorga validesa a tots els actes de dret posteriors. · Una vegada ha actuat i ha donat origen a la Constitució, cedeix el seu lloc als poders constituïts i a l’imperi del Dret. EL PROCÉS CONSTITUENT Cal que l’aprovació d’una constitució segueixi uns procediments que compleixi amb unes garanties: → Establiment d’un principi de legitimitat. Cal que el PC tingui legitimitat, és a dir, que el poble li hagi fet confiança. → Establiment d’un sistema de llibertats públiques. Que permeti la participació política dels ciutadans i l’aparició de diferents idees en la construcció del model de convivència.
→ Promulgació d’una legislació electoral que permeti realitzar l’elecció lliure d’una Assemblea constituent. → Elaboració d’un projecte constitucional per l’assemblea elegida, en seu parlamentària i amb un procediment públic. → Ratificació referendària per part del poble, com a subjecte de la sobirania i del poder constituent. ORIGEN DEL CONSTITUCIONALISME El concepte de Constitució ideològicament apareix a finals del segle XVIII i passa per una crisi en el segle XIX i principis del XX i es recupera després de la 2ª Guerra Mundial. Per tant, podem distingir TRES FASES:
1. SORGIMENT S. XVIII: PACTE SOCIAL (que és el pacte social?) → Va començar amb les formulacions de Hobbes, John Locke, Montesquieu: · Contracte entre el Rei i els súbdits (protegir la vida, la llibertat ...) · Separació de poders (legislatiu, executiu i judicial). · Garanteix una sèrie de Drets i Llibertats. → Amèrica → les primeres formes de constitució apareixen en la Constitució nord-americana de 1787. → Europa - primera vegada a França en l’art. 16 de la declaració de drets de l’home i del ciutadà de 1789. El concepte recull una sèrie d’elements: · Acte d’autodeterminació poliítiva. · L’idea d’autoorganització. · Defensa i garantia dels drets i llibertats del ciutadà. · Norma de rang superior de tot l’ordenament jurídic. I comporta tres conseqüències: - La seva modificació està sotmesa a uns tràmits especials. - Cap norma de l’Ordenament Jurídic pot contradir-la. - Vincula a tots. 2. CRISI A FINALS DEL XIX I COMENÇAMENTS DEL XX. → Deixa de tenir el caràcter de norma pactada per la comunitat per convertir-se en una acta atorgada pel monarca, de forma lliure i totalment unilateral. → Deixa de tenir el caràcter de norma superior. Deixa de vincular als poders públics i als ciutadans.
per referèndum hi participa. Avui en dia la majoria de les constitucions tenen origen popular. → Des d’un criteri FORMAL:
Posteriorment: