¡Descarga Constitucionalismo: Origen, Funciones y Tipos de Constituciones y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
1.-Concepte:
“ Norma jurídica suprema d’una comunitat política, generalment escrita i codificada, que regula l’organització de l’Estat per tal de garantir els drets i llibertats dels ciutadans ”
2.-Es distingeix de les altres normes perquè :
a) És la norma suprema de l’ordenament jurídic
b) Cap norma pot contradir a la Constitució c) Té un procediment específic per ser reformada.
d) Prové del poder constituent (el poble)
3.- Origen del constitucionalisme
a) Lligat a l’aparició de l’Estat i la societat lliberal,
b) Ideològicament apareix a finals del segle XVIII i passa per una crisi en el segle XIX i principis del XX i es recupera després de la 2ª Guerra Mundial.
Per tant, podem distingir tres fases :
1.- SORGIMENT S. XVIII: PACTE SOCIAL
a) Equival a un PACTE SOCIAL, amb un contingut que garantitza una sèrie de drets i llibertats i promulga la separació de poders.
b) Va començar amb les formulacions de HOBBES, JOHN LOCKE, MONTESQUIEU: un contracte entre el Rei i els súbdits. Es tenia que protegir la vida, la llibertat i la propietat. I calia establir la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial). Montesquieu, Rousseau, Voltaire.
c) Les primeres formes de constitució apareixen en la Constitució nord-americana de
- Posteriorment amb la Revolució Francesa comencen a sorgir constitucions a Europa.
d) Es materialitza per primera vegada a França en l’art. 16 de la DECLARACIÓ DE DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ de 1789.
“ Art. 16. - Toute Société dans laquelle la garantie des Droits n'est pas assurée, ni la séparation des Pouvoirs déterminée, n'a point de Constitution »
Significat de la DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ 1789 :
a) Acte d’AUTODETERMINACIÓ.
b) L’idea d'Autoorganització, una sèrie de regles que organitzen el funcionament de tota l’estructura política de l’Estat.
c) Finalitat: determinar el poder de l’Estat en defensa i garantia dels Drets i Llibertats del ciutadà. L’individu queda protegit en contra de l’Estat que no pot vulnerar aquesta esfera de drets i llibertats del ciutadà.
d) La consti s’entén com la NORMA de RANG SUPERIOR de tot d’ordenament jurídic. I comporta tres conseqüències:
Des del punt de vista FORMAL, la seva modificació està sotmesa a uns tràmits especials i procediments molt rígids.
Des del punt de vista MATERIAL, cap norma del Ordenament Jurídic pot contradir-la.
La Const. vincula a tots (Poders Públics i als ciutadans).
2.- PERÍODE DE CRISI A FINALS DEL XIX I COMENÇAMENTS DEL XX
El concepte de Const. canvia en dos idees bàsiques:
a) Deixa de tenir el caràcter de norma pactada per la comunitat per convertir-se en una ACTA atorgada pel monarca, de forma lliure i totalment unilateral per part del monarca.
b) La Const. deix de tenir el caràcter de norma superior. Deix de vincular als poders públics i als ciutadans.
3.- CONSOLIDACIÓ DESPRÉS 2NA GUERRA MUNDIAL
a) Es rescata el concepte de Const. de la primera fase del constitucionalisme:
Acta d’autodeterminació d’una societat, amb caràcter normatiu,
Vincula al poder públic i als ciutadans, Norma suprema de tot l’ordenament jurídic que vincula la resta de normes inferiors que no poden contradir-la.
SENTITS ACTUALS DE LA CONSTITUCIÓ:
a) Sentit formal (Com és?): És aquella norma jurídica que es distingeix de les altres normes de l’Ordenament jurídic per tenir una forma pròpia i específica derivada de:
1.- La seva jerarquia normativa
2.- De l’òrgan que l’ha aprovat 3.- Del procediment especial establert per la seva reforma.
b) Sentit material (Que regula?): És el conjunt de normes jurídiques que regulen determinats aspectes essencials de la comunitat política:
1.-La forma d’Estat 2.-Els drets fonamentals
3.-L’organització i funcionament dels poders públics.
5.-Per la seva EFICÀCIA :
a) Normatives : Són les que són observades i obeïdes per tots els ciutadans i poders polítics. Són les reals i efectives, és a dir hi ha una concordança entre la norma i la realitat.
b) Nominals : Són les aprovades per un procediment vàlid, però no tenen efectivitat perquè les normes que contenen no concorden amb la realitat social i econòmica de l’Estat (són les del 3er Món).
c) Semàntiques : La const. només serveis per emmascarar una situació de poder establerta en benefici de determinades classes socials o grups. És propi de Estats Totalitaris.
FUNCIONS DE LES CONSTITUCIONS:
1.- En un primer moment històric: LIMITAR EL PODER i GARANTIR UNS DRETS i LLIBERTATS
Posteriorment:
2.-Funció LEGITIMADORA:
a) Quan un Estat es vol constituir
b) Canvi de sistema polític
3.-Funció POLÍTICA:
a) Determinar a qui correspon la sobirania
b) Regula les vies d’accés al poder(sufragi, majories, sistema electoral).
c) Tot gira entorn al sistema de partits polítics.
d) Estableix límits al poder dels governants a través de:
garantir una sèrie de Drets i Llibertats fonamentals
mitjançant mecanismes de control en la creació d’òrgans específics (Moció de censura - art. 113-115 CE.-, Tribunal C., Recurs d’Empara)
4.-Funció ORGANITZATIVA:
Consisteix en estructurar els diferents òrgans i institucions de l’Estat..
5.-Funció JURÍDICA:
a) Estableix els límits generals del dret (una llei no pot modificar drets fonamentals).
b) Estableix els procediments i òrgans que podran legislar (qui podrà fer les lleis i de quina forma).
c) La Constitució estableix una estructura jeràrquica de les normes de l’Estat.
6.-Funció IDEOLÒGICA o PROGRAMÀTICA:
a) Totes les Const reflecteixen uns valors i objectius polítics existents en el moment de la seva creació.
b) Contenen uns principis rectors de tota la societat. I condicionen la vida política, econòmica, cultural de la societat, per això se les anomena Const. Programàtiques. Solen coincidir amb les Const. de caire socialista.
7.-Funció TRANSFORMADORA o reformadora:
a) Una Const. no pot tenir una estructura rígida que reguli de forma definitiva a una comunitat, ja que aquesta canvia en el temps.
b) Són necessaris uns procediments de modificació que permetin adequar la Const. a la realitat social i política.
c) Incorporen procediments de reforma que exigeixen uns requisits determinats per assegurar l’estabilitat del text constitucional. Art. 166, 167 i 168 de la CE.
Diferència entre DRET PÚBLIC i DRET PRIVAT
-Dret Públic: és el que pertany al govern de la República. Dret Privat el que té cura dels interessos particulars (Ulpià).
-Des de la perspectiva de l’interès: D. Pública inclou aquelles normes que defensen o persegueixen un interès col·lectiu (condicions mínimes de seguretat, llibertat, defensa...)
-Des de la perspectiva de l’objecte: les normes del D. Públic regulen les activitats dels poders de l’Estat, la relació entre els poders i amb els ciutadans.
Definició: Dret Públic. El sector de l’ordenament que regula l’exercici del poder de l’Estat, dedicat a la preservació de l’interès comú.
Definició: Dret Privat. Aquelles normes que regulen las relacions entre individus privats, en defensa dels seus interessos particulars:
D. Públic D. Privat
Interès comú Relacions privades Poder de l’Estat Interessos particulars
DRET CONSTITUCIONAL: s’inclou dins el Dret Públic (D. Administratiu, Penal, Processal, etc.). Tots regulen el poder de l’Estat, però, què el distingeix:
**a) El sorgiment històric del DC.
- Apareix recentment en el s. XVII-XVIII**
Revolució Gloriosa anglesa – Bill of Rights 1689. Constitució nortamericana 1787.
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789. 2) Finalitat:
Limitar els poders del Rei Acabar amb la monarquia absoluta
4.-Regula les relacions entre òrgans suprems de l’Estat (Govern, Parlament) i el poble. Tres variables:
- Submissió o no de l’Estat al Dret = E. de Dret/E. Totalitari
-Participació o no del poble= E. Democràtic/ E. Autocràtic-Intervenció de l’Estat o no en l’economia= Estat Intervensionista/E. Social/- E. Abstencionista
5.- Regula el funcionament dels òrgans suprems (Govern, Parlament, Cap d’Estat, TC, Poder Judicial).
6.- Regula l’estructura del territori = E. Federal/ E. Unitari/ E. Centralista /- E. Descentralitzat (Estat de les Autonomies)
EL PODER CONSTITUENT
1.- Origen
> S. XVIII : La teoria del PC s’origina en les revolucions del s XVIII.
> E.SIEYÈS: “ Qué es el Tercer Estado ”(1789). Teoria del Poder Constituent: -Poder originari (no creat per cap norma jurídica anterior).
-Creat per la voluntat nacional. -És lliure en la seva actuació (no limitat per cap norma)
-No regulat jurídicament (perquè és la voluntat nacional). -Per tant, sorgeix com un trencament del sistema jurídic anterior per crear un ordenament constitucional nou.
-És un poder que crea Dret però no deriva del Dret, sinó de la voluntat de la comunitat política.
> Segle XIX: moltes Consti. no sorgiren per la voluntat nacional:
- sinó per atorgament del Rei (Estatut Reial de 1834)
- o per un pacte entre el Rei i els Parlaments (Const. de 1876).
> Segle XX: poc a poc algunes, sense ruptura, es van transformar en Consti democràtiques (Consti. 1978).
> Amb la democràcia és la voluntat popular (vots): -Assemblees ad hoc per elaborar una Consti.
-Referèndum final per aprovar la Consti. -Això col·loca la Consti. com una norma superior als poders constituïts.
2.- Concepte.
”L a voluntat originària, extraordinària i sobirana d’una comunitat que dicta les normes fonamentals per l’organització i funcionament de la seva convivència política ” (PABLO LUCAS VERDÚ).
a)Els membres de la comunitat:
- Acorden les regles segons les quals ha de funcionar la comunitat.
- Per aquest motiu, el poder constituent pot establir els fins de l’Estat, determinar prioritats, organitzar l’exercici dels poders públics...
b) El poder constituent no té un origen jurídic, sinó fàctic i atorga validesa a tots els actes de dret posteriors.
c) El poder constituent originari, una vegada ha actuat com a poder sobirà i ha donat origen a la Constitució com acte primari de Dret, cedeix el seu lloc als poders constituïts i a l’imperi del Dret.
3.- Característiques.
Per tant, no és un fet jurídic, sinó polític:
a) Poder originari. L'òrgan que l’aplica és també l’origen del mateix. No necessita cap altre poder, és l’únic i actua amb llibertat.
b) Poder incondicionat. No te cap límit, ni tant sols la pròpia Consti., ja que aquest fins i tot la pot modificar per complert.
c) Poder extraordinari i indivisible. Actua en un moment concret i no ni pot haver un altre.
d) Poder permanent, però d’us discontinu. Una vegada institucionalitzats els poders constituïts, el p. constituent queda latent, i torna actuar si cal estructurar de nou les bases de la convivència o situacions límits.
e) Pot sorgir:
Al mateix temps que un Estat. Cas d’Estats Units 1878.
Trencament d’un Estat anterior (absolutista/constitucional: França 1791, Espanya 1812).
L’Estat ja existeix i té un sistema constitucional, però cal canviar el model social (França va passar de la IV a la V República, consti. Espanyola 1978).
TÈCNIQUES INTERPRETATIVES CLÀSSIQUES :
a) Interpretació gramatical: busca el sentit propi de les paraules en el llenguatge habitual, amb una interpretació lògica del text, conceptes..
b) Interpretació històrica: segons les arrels i la formació del precepte en el seu context (interp. Genètica= treballs preparatoris, debats fets durant l’elaboració dels text (STC 5/1981)
c) Interpretació sistemàtica: veure el precepte en el conjunt global de la Consti. o de l’ordenament (STC 5/1983).
d) Interpretació teleològica: es busca descobrir els valors o fins del precepte o indagar la ratio legis (STC 118/1983).
- Totes aquestes tècniques es poden combinar entre elles. Però a vegades no són suficients, cal veure uns criteris més amplis.
CRITÈRIS PER TROBAR UN CONSENS EN LA INTERPRETACIÓ :
a) Principi de correcció funcional: cal respectar l’esquema de les estructures del poder i les seves funcions.
b) Principi d’harmonització o de concordància pràctica: en cas de confrontació entre dos normes cal evitar una interpretació que exclogui una d’elles, atès que cada norma pot contenir idees jurídiques o fins que calen ponderar.
c) Principi de maximització de l’eficàcia de les normes: que permetin extraure una aplicació immediata i plena de la norma.
d) Principi d’unitat de la Constitució: les normes no poden interpretar-se aïlladament, si no dins el tot de la Consti. dins una mateixa unitat de significat polític.
